Eryngium maritimum L.

NOMS: Card marí. Panical marí. Estrella de mar. Castellà : Cardo corredor marino. Cardo marino. Eringio marítimo. Gallego: Cardo bravo. Cardo da ribera. Èuscara: Itsas armika. Portuguès: Cardo-marítimo. Cardo rolador. Italià: Calcatreppola marina. Erba di San Pietro. Eringio marino. Francès: Panicaut de mer, Panicaut des dunes, Panicaut maritime. Anglès: Sea holly. Sea Holme. Seaside Eryngo. Alemany: Strand-Mannstreu. Stranddistel. Neerlandès: Blauwe Zeedistel. Grec: Γαλανάγκαθο. Ερύγγιο το παράλιο. 

Flors en capítols compactes

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophiletea. Habita platges, dunes i arenals del litoral. Fins els 30 metres d’altitud. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Es cria en dunes i arenals costers

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta de fins 60 cm d’alçada, amb un rizoma potent que ancora la planta en profunditat, tiges de base lignificada, medul·la esponjosa i ramificació simpòdica on l’eix primari acaba en una inflorescència.

Fulles coriàcies amb espines al marge

Fulles coriàcies, dures i punxents de color gris clar, de nervació palmati-reticulada i marge engruixat; les basals més amples que llargues, amb pecíol llarg, amb tres lòbuls, les caulinar atenuades en la base, de distribució esparsa, amb tres lòbuls apicals amb espines, amplexicaules o sèssils; les fulles dels dicasis en verticils de tres.

Calze amb sèpals rígids

Flors agrupades en capítols compactes subesfèrics o globosos. Bràctees iguals o doble que els capítols, rígides, amb tres lòbuls triangulars espinosos, sovint de color blavós, que formen com una estrella. Les bractèoles són tricúspides. Sèpals rígids i blavosos. Pètals estrets i erectes. Floreix a finals de la primavera i l’estiu, entre maig i agost.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni cobert d’esquames agudes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En el gènere Eryngium les bràctees abracen un capítol, i no una umbel·la primària, com en altres umbel·líferes, i dins de cada capítol cada bractèola axil·la una flor, i no una umbel·la secundària, com en altres umbel·líferes.  

Les flors surten a l'axil·la de les bractèoles

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió o en rentats d’arrels o brots tendres. Hi s’adjudiquen propietats aperitives, digestives, depuratives, diürètiques i febrífugues, així com balsàmiques. En general té les mateixes propietats que el panical o card corredor (Eryngium campestre )

Els brots tendres es poden consumir en amanida, i també les arrels, de gust dolç i olor semblant a la safanòria borda (Daucus carota).

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Eryngium deriva del grec “erýngion, -ou”, que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere. L’epítet específic maritimum significa marítim, marí, perquè apareix en terres baixes, en zones de costa.

A l’Anglaterra isabelina va prendre fama l’arrel confitada del panical marí perquè es creia que tenia propietats afrodisíaques. Aquests dolços s’anomenaren “eringoes”.

Eryngium maritimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 233. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Eryngium campestre L.

NOMS: Panical. Abreüll. Cardinxa. Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Occità: Canipaut, Panicau, Panicaut, Penche de lop Castellà : Cardo corredor. Cardo yesquero. Cardo setero. Quitaveneno. Basc: Armika. Txori-gardu. Gardutxa. Portugal: Cardo corredor. Cardo de palma. Escorpina. Italià: Calcatreppola campestre. Francès: Panicaut champêtre. Chardon-roulant. Anglès: Italian Eryngo. Field Eryngo. Alemany: Krausdistel. Feld Mannstreu. Neerlandès: Echte Kruisdiste. Wilde Kruisdistel. Grec: Αγγαθιά. Σκανθοχόρτι. Ατρακτυλίς η Δικτυωτή.

Flors en glomèruls amb bràctees amb espines

SINÒNIMS: Eryngium dichotomum var. ramosissimum Loscos & J. Pardo in Willk. (ed.); Eryngium duriberum Sennen & Pau; Eryngium latifolium Hoffmanns. & Link. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Ruderal. Erms, coscollars, camps de conreu, sobre sòls secs, assolellats i rics en nutrients (eutròfics). Fins els 1900 metres d’altitud.

Inflorescències en amples corimbes

FORMA VITAL: Geòfit: constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer, que defineix una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges fortes de color verd grisenc, de 30 a 60 centímetres d’alçada i molt ramificades.

Fulles bassals pinnatisectes amb lòbuls espinosos

Fulles bassals molt dividides, de consistència coriàcia, pinnatisectes amb lòbuls espinosos, sostinguts per un llarg pecíol amplexicaule. Les fulles de la tija (caulinars) són més petites i amb el pecíol més curt que desapareix a les fulles superiors que són sèssils.

Flors pentàmeres en umbel·les compactes que semblen capítols

Flors en glomèruls, amb bràctees linears acabades en espines, que formen un ample corimbe. Poden haver-hi de 10 a 100 glomèruls per inflorescència. Flors hermafrodites i pentàmeres. Cinc sèpals lanceolats. Cinc pètals blancs més curts que els sèpals. Cinc estams. Ovari ínfer amb pistil acabat en dos estils. Floreix de maig a octubre.

Fruit cobert d'esquames

Fruit en esquizocarp ovat i cobert d’esquames agudes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Eryngium té la particularitat, dins de la família de les umbel·líferes, de presentar les inflorescències en umbel·les tan compactes que semblen capítols més que umbel·les.

USOS I PROPIETATS: L’arrel seca i bullides és diürètica, depurativa, expectorant, sudorífera, cicatritzant i emmenagoga. És útil en casos d'hidropesia, constipats, grip, malalties reumàtiques i inflamacions de les vies urinàries o de l'aparell circulatori, però no s'ha de prendre en abundància perquè les seves altes propietats diürètiques provocarien una baixada de la tensió arterial.

Hi ha la creença popular que portar un tros de tija seca en contacte amb la pell evita la irritació de la pell per fregament al caminar (escaldar-se)

És una planta comestible, ja que les fulles tendres es poden menjar en amanides i les arrels, confitades. Hom diu que és afrodisíaca. Forma part dels ingredients del popular “herbero”.

Les flors tenen un pistil acabat en dos estils

SABIES QUE... El nom del gènere Eryngium, deriva del grec erýngion, -ou, que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere.

L’epítet específic, campestre, fa referència a que habita amb freqüència els camps de cultiu.

Rep el nom de card corredor perquè per disseminar les llavors, quan està seca, es trenca per la base i es deixa dur pel vent, escampant els fruits per tot arreu. Les plantes que adapten aquesta estratègia de disseminació de llavors s’anomenen estepicursores.

Sobre les seues arrels, en simbiosi, creix la gírgola de panical (Pleurotus erygii) un bolet comestible molt apreciat pel seu sabor.

Família Umbelliferae (Apiaceae)