Genista scorpius (L.) DC.

NOMS: Angilaga negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità: A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès: Genêt épineux. Genêt scorpion. Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.

Flors reunides en fascicles

SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.

Arbust amb espines de ramatge espés

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat, amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles petites que només apareixen a la primavera

Fulles són petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.

Flors papilionades de color groc intens

Flors reunides en fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper, estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en llegum allargat i comprimit

Fruit en llegum allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els cecidis. Els cecidis són produïts per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga.

Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga

USOS I PROPIETATS: S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil combustió.

Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.

S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos, doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.   

És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.

Les espines fan un angle molt obert amb la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista ve del llatí “genista, -ae”, que era el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.

El nom de l’espècie scorpius ve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.

El poeta Josep Carner va dedicar a les argelagues aquest poema titulat "Les gatoses":

Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta

del fred. És per vosaltres que dura encar la festa

a la muntanya nostra en els cruels matins

que estenen la catifa de geble sota els pins.

Vivor de les sotades i goig de les dreceres,

la flor de l'arç encara us trobarà enciseres.

Punyiu el fred, vosaltres, en l'aire temorec,

i, al foc, ningú no dona més gai espeternec.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Genista valentina (Willd. ex Spreng.) Steud.

NOMS: Ginesta fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta. Retama. Flor de tintoreros. Genista.

Flor papilionada de ginestell valencià

SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. & DC. subsp. valentina (Spreng.) Rivas Mart.; Spartium valentinum Willd. ex Spreng.; Genista oretana Webb ex Willk.;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Est de la Península Ibèrica, València, Alacant i Albacete)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust molt ramificat des de la base, amb tiges fines, redones i amb estries.

Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada

Fulles linear lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen deixant les tiges nues. 

Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal

Flors solitàries, a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes, pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la família s’anomena papilionàcia. 

Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla

USOS I PROPIETATS: Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en restauracions ambientals en talussos secs i degradats. En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones seques i assolellades o en rocalles.

La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat per confeccionar graneres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses espècies del gènere. L’epítet específic valentina fa referència a la província de València.

Genista valentina va ser publicada per Ernst Gottlieb von Steudel (Steud.) en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1(5–6): 671. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)