Hedypnois arenaria (Schousb.) DC.

NOMS: Castellà: Camarroja de arena. Anglès: Sand Hedypnois.

SINÒNIMS: Hyoseris arenaria Schousb.; Rhagadiolus arenarius (Schousb.) Bola

DISTRIBUCIÓ: Iber.-magrib.

HÀBITAT:  Litoral marítim del País Valencià, Múrcia i Andalusia, en platges arenoses, fins els 50 metres sobre el nivell del mar. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ramificada des de la base, de fins pam i mig d’alçada, erecta, de poc pilosa a escabrida

Fulles oblongues, subenteres o més o menys dividides o pinnatífides. Les de la base peciolades i les caulinars sèssils o amplexicaules.

Flors en capítols sostinguts per un peduncle un poc engruixit sota el capítol; involucre amb bràctees involucrals poc incurvades en estat fructífer, i les exteriors molt més petites que les internes; lígules grogues amb cinc dents, les exteriors amb bandes rogenques pel revers. Androceu amb anteres grogues. Estil groc. Floreix en abril i maig

Fruit en aquenis de 6-9 mm, els externs amb un papus de setes llargues similars a les internes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie figura en la “Lista Roja de la Flora Vascular Amenazada de España”

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hedypnois deriva del grec “ἠδύπνοΐς hedýpnois edipnoide” (de ἠδύς hedýs dolç i de πνέω pnéo despendre aroma, bufar, és a dir, aroma bo): nom d’una espècie de xicoira salvatge de la qual Plini explica els efectes sobre la salut.

L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenars        

Aquesta espècie va ser descrita per Peder Kofod Anker Schousboe (Schoub.) i publicada en Iagttagelser over Vextriget i Marokko : 197 (1800) amb el nom de Hyoseris arenaria. Amb el nom actualment acceptat de Hedypnois arenaria va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle,  (DC.) en Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, sive, Enumeratio contracta or...  7(1): 82. 1838

Família Compositae (Asteraceae)

Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt

NOMS: Herba blanca, Herba plana, Herba redona, Mamelletes de monja, Maria, Rampet . Cast. Brujilla. Lechuguilla salvage. Italià: Radicchio pallottolino. Francés: Hédipnoïs polymorphe. Bonne-nuit-les-petits. Anglés: Cretanweed

Capítol amb flors ligulades

SINÒNIMS: Hedypnois cretica (L.) Dum.-Cours.; Hedypnois polymorpha DC.;  Hedypnois monspeliensis Willd.

HÀBITAT: Thero-Brometalia, Thero-Brachypodietalia.. Erms i vores de camins, sobre sòls eutròfics, fins els mil metres d’altitud.

Herba petita amb roseta bassal

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual petita que pot arribar, si més no, als 50 cm, amb pèls 

Fulles de morfologia variables

Fulles amb el marge profundament dentat o lobat. Les bassals, en rosetes, atenuades al pecíol i les caulinars sèssils. 

Involucre amb dues files de bràctees

Flors Inflorescència en capítol sostingut per un  peduncle engruixat a sota del capítol. Involucre amb dues files de bràctees, les internes cobertes de pèls rígids. Flors hermafrodites i ligulades. Calze en forma de corona en les flors exteriors, que es transforma en un plomall en les flors interiors. Corol·la és un tub amb una lígula groga més llarga que el tub. Cinc estams i ovari ínfer amb un estil bifurcat en dos estigmes.  Floreix de març a juny

Aquenis interiors amb cincpèls rigids (setes) i exteriors amb corona membranosa

Fruit en aqueni amb plomall de 4-5 setes els interiors, i els exteriors amb una corona membranosa a l’àpex. Les bràctees internes del involucre formen una corona d’escates rígides i agudes que tanquen els aquenis quan són madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit sec que no s'obre espontàniament (indehiscent) amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les compostes o asteràcies. Un exemple d'aqueni és la pipa de gira-sol, per tant la pipa no és botànicament la llavor sinó el fruit (en aqueni).

Lígules acabades en cinc puntes

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... Hedypnois,  el nom del gènere, deriva del grec  hedys  que significa dolç; Plini va donar aquest nom a una espècie d’escarola silvestre. El nom de l’espècie,  rhagadioloides fa referència al paregut amb el gènere Rhagadiolus

Als Països catalans s'han pogut distingir una forma d’aquesta espècie que creix als llocs àrids amb els peduncles  fructífers molt engruixits i les bràctees involucrals molt endurides a la maturitat; i una forma d'ambients poc àrids amb els peduncles fructífers prims i les bràctees involucrals més estretes i menys endurides. Aquesta darrera forma es presenta com una planta més alta i més gràcil.

Família Compositae (Asteraceae)