Ipomoea sagittata Poir.

NOMS: Campaneta de canyar. Meravella sagitada. Castellà: Ipomoea asaetada. Campanillas. Correhuela de cañaveral. Francès: Ipomée sagittée. Italià: Campanella selvàtica. Anglès: Saltmarsh Morning-glory. Arrow-leaved morning glory. Grec: Περιπλοκάδα.

SINÒNIMS: Convolvulus sagittifolius Michx.; Convolvulus wheleri Vahl; Ipomoea diversifolia Didr.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix de la península mexicana de Yucatán.

HÀBITAT: Phragmition. Creix als canyissars litorals, fins als 50 metres d’altitud. Aquesta de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Enfiladissa perenne amb tiges que poden assolir els 6 metres, glabra, amb rizoma ramificat i nusos arrelants.

Fulles peciolades, limbe sagitat, curtament mucronat i marge enter

Flors en inflorescències en cimes axil·lars, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lar, de 3-5 flors. Aquestes són pentàmeres, pedicel·lades, amb bractèoles que cauen. Calze campanulat amb sèpals lleugerament desiguals, els externs un poc més curts, herbacis, mucronats i amb el marge rogenc. Corol·la infundibuliforme, amb lòbuls sinuats, de color rosa o porpra. Androceu amb estams de filament pilós i anteres blanques. Gineceu d’ovari binocular, amb un estil i dos estigmes. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, en juny i juliol.

Fruit en càpsula bilocular, esfèrica, glabra, amb dues llavors per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una exòtica invasora que creix en zones humides d'alt valor ecològic com la marjal de Pego i zones pròximes (Alacant), marjals de Moncofa (Castelló), Cullera, l'Albufera (València) i el Delta de l'Ebre (Tarragona). En terrenys humits pròxims al mar s’enfila per qualsevol de les espècies de port elevat com a Arundo donax, Phragmites communis, Typha angustifòlia, etc.

Les flors s’obrin quan calfa el sol, romanen unes hores obertes i després es tanquen, fins l’endemà.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Ipomoea, deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

L’epítet específic, sagittata, ve del llatí sagitta, fletxa, per les fulles en forma de punta  fletxa  

Ipomoea sagittata va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 122–123. 1789.

Família Convolvulaceae

Ipomoea indica (Burm.) Merr.

NOMS: Campanetes de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas. Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde. Volubilis. Anglès: Oceanblue Morning-glory. Alemany: Indische Prachtwinde.

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. & Schult.;

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical

HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta enfiladissa

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa. Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.

Fulles profundament trilobades

Fulles alternes i peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.

Corol·la en forma d'embut

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls. Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos. 

Fruit en càpsula globular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per esqueix. 

USOS I PROPIETATS: Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques, cobrir murs, etc.

Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades en apicultura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ipomoea deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

El nom específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib)

S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

Família Convolvulaceae