Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Juniperus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Juniperus. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de juny del 2012

Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus

NOMS:  Càdec. Ginebre. Ginebró. Occità: Cade, Cadre . Cast. Cada. Enebro. Enebro de la miera. Alerce español. Eusk. Hego-ipurua. Hego-orrea. Port. Oxicedro. Zimbro bravo. Zimbreira. Italià: Ginepro ossicedro.  Francés: Genévrier cade. Cade. Anglés: Berried-cedar. Prickly Juniper.  Alemany: Zwergzeder. Roter Wacholder. Zederwacholder. Holandés: Cade-Olieboom.  Grec: Φιδές. Κέδρος . Οξυκέδρος.

Flors masculines de càdec
SINÒNIMS:  Juniperus rufescens Link ;  Juniperus souliei Sennen;   Juniperus tremolsii Pau;   Juniperus umbilicata Godr.;   Juniperus willkommii Antoine;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Carrascars, alzinars, pinades, coscollars. Tolera be la sequera, al contrari que el ginebre, que prefereix llocs més humits. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust que pot arribar als 10 metres d'alçada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust dioic molt freqüent per les nostres terres, que excepcionalment arriba a tindre l’envergadura d’un arbre,  amb branques penjants que donen un aspecte característic. Pot arribar als 10 metres d’altura. 

Tres fulles punxants per verticil
Fulles punxents en forma d’agulla que creixen en verticils de tres en tres. A l’anvers tenen dues línies blanques

Flors masculines amb els sacs pol·línics
Flors masculines i femenines en peus diferents (dioic). Floreix a finals de l’hivern i la primavera

Fruit en galbuls
Fruit en gàlbul globós que va adquirint el color del coure segons va madurant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Als extrems dels brots del càdec poden aparèixer cecidis o agalles provocades per un dípter de la família Cecydomyiidae, anomenat Oligotrophus panteli .  El cecidi hipertròfia les tres fulles del verticil que s’eixamplen en la base i s’uneixen a l’àpex, tancant una cambra on es desenvoluparà la larva.
Cecidi provocat pel dípter Oligotrophus panteli
USOS I PROPIETATS: La fusta és aromàtica i resistent a la putrefacció pel que s’ha emprat per a la construcció i l’ebenisteria.

De la cocció de la planta s’extrau la “miera”, que servia per evitar la caiguda del cabell quan queia a rodals (per alopècia areata). També s’utilitzava per als dolor de queixal  posant una goteta on estava picada i calmava el dolor i queia el queixal.

En ramaderia també s’emprava l’oli de miera per al tractament de ferides i de la sarna del bestiar.
Els fruits del càdec s’empren, com els del ginebre, per fer ginebra.


SABIES QUE... el nom generic  Juniperus procedeix del llatí “iuniperus” , que és el nom del ginebre, que ve del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit.

El nom específic, oxycedrus, ve del grec “oxys” que significa punxant, i  “kedros” que era el nom de certes fustes aromàtiques. Si partim amb les ungles un gàlbul desprèn un fort olor a cedre.

El càdec rebrota de soca després d’un cremat.
Els fruits són consumits pels ocells.

Família Cupressaceae


dilluns, 4 d’abril del 2011

Juniperus phoenicea L.


NOMS: Savina, sivina, Cast. Sabina, pudia, sabina negral, cedro de España. Port. Sabina da praia, zimbreira, zimbro das areias. Basc: Miter feniziarra, sabina feniziarra. Francés: Genévrier de Phénicie. Anglés: Savine, Phoenician juniper, Arâr. Italià: Ginepro licio, ginepro fenicio, cedro liscio, falsa sabina. Alemany: Phönizische Wacholder

Estròbils femenins de savina (Juniperus phoenicea)
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipo-Juniperetum phoeniceae, Rhamno-Cocciferetum. Arbre calcícola que creix als coscollars, màquies i roquissars de clima àrid, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest exemplar en la senda del Banquet, en Vallada (València, Espanya)

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

De creixement molt lent, sovint no passa de tindre aspecte d'arbust pels incendis freqüents
DESCRIPCIÓ:  Arbre d’1 a 8 metres, sovint reduït i d’aspecte arbustiu,  d’alçada de creixement molt lent i llarga vida; el port és cònic amb l’escorça rogenca. Fa flors unisexuals, masculines i femenines, ambdues al mateix peu (monoic).

Fulles en forma d'escata semblants a les del xiprer
Fulles en plantes joves aciculars i mucronades, semblants a les del càdec (Juniperus oxycedrus) amb dos bandes estomàtiques com aquell, sovint són oposades i disposades en quatre files. Les fulles adultes en forma d’escata superposades unes sobre les altres en verticils de tres, semblants a les del xiprer. Les fulles adultes tenen una glàndula resinífera al dors, i el marge escariós. (La tradició popular diu que” la savina naix ginebre”)

Flor femenina (estròbil)
Flors en forma d’estròbil. El masculí el formen bràctees peltades, a la terminació de les branquetes,  que porten els sacs pol·línics a la cara inferior (microsporofil·les). El femení està format per tres esquames verticil·lades amb 1 o 2 primordis seminals a la cara superior. Floreix a final de l’hivern i principi de la primavera.

Els gàlbuls i l'escorça rogenca donen nom a l'espècie (phoenicea)
Fruits en forma de gàlbuls esfèrics i rogencs a la maturitat, amb una cobertura de polpa, que porten a l’interior de 4 a 9 llavors. El fruit es forma als dos anys de la fecundació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estròbil : òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoïdalment o cíclicament, peces fèrtils i estèrils, com la pinya de les coníferes.

Estròbils masculins portadors del pol·len
USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. La fusta, de duresa i densitat mitjana, és utilitzada en fusteria, ebenisteria i construcció perquè és imputrescible.
S’ha utilitzat com a combustible i per fer carbó, el que ha causat la sobreexplotació i reducció dels antics savinars.
L'oli de la saba s'usa en cosmètica.

SABIES QUE...  Juniperus significa, en llatí, “ginebre” i procedeix del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit. El nom de l’espècie, phoenicea, ve del grec “phoinikeos”  (llatí: phoeniceus) que significa roig, vermell, segurament degut al color dels fruits.
Els gàlbuls i parts tendres són tòxiques i poden produir dermatitis i irritacions per contacte i irritació de l’aparell reproductiu femení per ser avortiu.
La savina juga un paper molt important en els ecosistemes on habita per la capacitat per frenar l’erosió.
La savina és el símbol natural de la illa de El Hierro, junt al fardatxo gegant de l’illa, segons estableix una llei del govern de Canàries.
Veieu l’article d’“Amics arbres · Arbres amics” signat per Rafael Mas: La savina, nascuda per durar

Família Cupressaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...