Lactuca viminea (L.) J.Presl & C.Presl

NOMS: Lletuga vimínia. Enciam bord, Enciam verinós, Lletuga d’ase. Castellà: Lechuga de asno. Lechuguilla. Francès: Laitue des vignes, Laitue effilée. Italià: Lattuga alata. Anglès: Pliant Lettuce. Alemany: Ruten-Lattich. Grec: Αγριομάρουλο.

Flors en capítols repartits al llarg de la tija

SINÒNIMS: Prenanthes viminea L. Chondrilla ramosissima DC.; Lactuca ramosissima (All.) Boreau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion. Llocs pedregosos i secs, erms, marges de camins i vinyes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes, glabres i primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot fer fins 80 cm d’alçada amb tiges erectes, glabres i primes ramificades de forma divaricada, de color gris blanquinós.

Les aurícules decurrents es mantenen verdes

Fulles inferiors pinnatipartides, runcinades, les superiors linears i amb dues aurícules decurrents, prolongades sobre la tija en una costa gruixuda, linear, verda.

Capítol amb 4-8 flors ligulades

Flors en capítols subsèssils solitaris o en fascicles repartits al llarg de la branca. Els capítols estan formats per un involucre cilíndric amb escates que conté 4-8 flors amb lígula de color groc pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre

Aqueni comprimit amb vil·là

Fruit en aqueni obscur comprimit, amb costelles i bec, d‘1,5 de llarg, amb vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la manera en que la fulla s’insereix a la tija pot ser: Amplexicaule, quan la base de la fulla abraça la tija (ex., Sonchus). Perfoliada, quan la fulla envolta completament la tija (ex., Thlaspi perfoliatum). Connata, fulla nascuda oposada a una altra a la qual s'hi solda per la base (ex., Lonicera implexa). O, com en aquest cas, Decurrent, quan la làmina es prolonga per sota del punt d'inserció de la fulla amb la tija (ex., Verbascum)

Involucre cilíndric amb escates

USOS I PROPIETATS: A Itàlia s’empren les fulles basals bullides i saltejades amb oli d’oliva, o en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen totes les plantes del gènere.

L’epítet específic viminea ve del llatí “vimen” el vímet, per ser flexible i modelable com aquest.

Lactuca viminea va ser publicada per Presl, Jan Svatopluk & Presl, Carl Bořivoj en Flora Čechica 160. 1819. Anteriorment havia sigut descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 797. 1753. amb el nom de Prenanthes viminea

Família Compositae (Asteraceae)

Lactuca tenerrima Pourr.

NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà: Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides

Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades

Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca  deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”, que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

Família Compositae (Asteraceae)

Lactuca virosa L.

NOMS: Enciam bord, Enciam boscà, Lletuga borda. Castellà: Lactucario, Lechuga ponzoñosa, Lechuga silvestre. Serrallón. Portuguès: Alface bravo. Leituga brava. Serralho. Italià: Lattuga velenosa. Francès: Laitue sauvage, Laitue vireuse. Anglès: Poisonous Lettuce. Acrid lettuce, Wild lettuce. Alemany: Gift Lattich. Neerlandès: Gifsla

Inflorescències en espiga

SINÒNIMS: Lactuca lactularii Lamotte; Lactuca patersonii Menezes;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Latesubmediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  És una planta nitròfila que viu a les clarianes de bosc i pinars, camps abandonats, marges i vores de camins. Des dels 150 fins els 1600 metres d’altitud.

Tija erecta i buida per dins

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar als dos metres d’alçada amb tija recta i buida per dins.

Fulles rígides que abracen la tija

Fulles rígides, abraçades a la tija però no decurrents, amb espines als marges i nervis del revés.

Flors amb lígula de color groc esvaït

Flors en inflorescències en espiga de capítols amb bràctees estretes i desiguals disposades en varies files que embolcallen les flors amb lígula de color groc llimó acabada en cinc dents. Floreix a juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni bru amb vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs i que circula pels vasos laticífers. En algunes plantes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora, i en varies espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals. Produeixen làtex, especialment, les famílies de les euforbiàcies i moràcies, però també, com en aquest cas, algunes compostes.

USOS I PROPIETATS: S’empra en homeopatia usant el làtex (Lactucari). Té efectes similars a l’opi però no crea addicció.

És narcòtica, hipnòtica, antipirètica, sedant, antiespasmòdica, homeopàtica. Indicada en estats nerviosos, irritació nerviosa, insomni i reumatismes.

Les fulles tendres poden menjar-se com l’enciam però són molt més amargues.

Bràctees desiguals disposats en varies files

SABIES QUE... el genèric Lactuca deriva del llatí “lactis”, que significa llet, en referència al làtex que produeix la planta.

L’epítet específic, virosa, deriva del llatí “virosus” que significa tòxic, verinós, pudent, per la forta olor que desprèn, especialment les arrels, però també pels efectes dels components químics del làtex.  

Aquesta planta està inclosa en la llista de plantes de venda regulada a Espanya per la seua toxicitat, doncs pot produir col·lapse respiratori per sobredosis.

Papirs egipcis de 1600 a.C. ja citen  l’enciam bord com remei per tractar diverses dolències, i Dioscòrides també la documenta com planta medicinal. Als segles XVIII i XIX també s’utilitzava l’extracte de làtex (Lactucarium) quan no es disposava d’opi.

Per contra sembla que té efectes anafrodisíacs, és a dir, que un ús continuat pot reduir dràsticament l’apetit sexual. “...es útil a los que sueñan a la continua sueños muy lujuriosos, y refrena los apetitos venéreos (…) y reprime el desordenado apetito de fornicar”, diu Laguna en la seua traducció del Dioscòrides.

Pareix ser que Gaudí emprava aquesta substància com onirògen o element inspirador.

Família Compositae (Asteraceae)