Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Leucanthemum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Leucanthemum. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de desembre del 2013

Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau


NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris
SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo;  Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades
Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca
Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec  λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaule deriva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis” tija, és a dir, de tija fina.

Família Compositae (Asteraceae)


dimarts, 9 d’agost del 2011

Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet & Baratte


NOMS: Margalida. Cast. Margarita

Capítol de margalida
SINÒNIMS: Chrysanthemum paludosum Poir.  Hymenostemma fontanesii Willk. Leucanthemum setabense DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion, Rosmarino-Ericion. Prats i pinedes obertes en zones solejades, cultius de secà

Planta petita de fins 15 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual, de tiges ramificades de fins 15 cm d’alçada. 

Fulles dentades
Fulles dentades, sèssils les superiors, amb curt pecíol les inferiors, sense pèls (glabres)
 
Flòsculs exteriors amb lígula blanca i tubulars grocs els centrals
Flors en capítol, les exteriors amb lígula blanca, les del botó interior són grogues, amb la corol·la en forma de tub acabat en cinc lòbuls. Floreix en maig 

Aquenis sense plomall
Fruit en aqueni amb costelles i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les plantes de la família de les compostes el que coneguem per flors són, en realitat, un munt de flors agrupades en el que s’anomena capítol. En aquest cas les flors exteriors del capítol tenen la corol·la en forma de llengüeta blanca. Aquesta llengüeta s’anomena “lígula”, i les flors que les duen ligulades”. Les del centre són grogues i no tenen lígula i s’anomenen “tubuliflores” per la forma tubular de la corol·la.  

Bràctees involucrals amb les flors (flòsculs) tubuliformes grogues
USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... El nom Leucanthemum prové del grec antic  leukos, "blanc" i de  anthemon, "flor".

Família Compositae (Asteraceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...