Linaria hirta (L.) Moench

NOMS: Llinària. Gallet. Gallet de blats. Castellà : Palomilla rallada. Conejos. Gallos.

Flors en raïm terminal

SINÒNIMS: Antirrhinum hirtum L.; Antirrhinum viscosum Curtis.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (endemisme ibèric)

HÀBITAT: Secalion cerealis. Arvense. Camps de cereals i terres de conreu de secà; també e les vores de camins i cunetes, sobre sòl calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 80 cm d’alçada, glabres a la part inferior i amb pèls glandulosos a la superior

 

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades de distribució alterna a la part superior mentre que a la inferior s’agrupen en verticils de dues o tres fulles

Flors personades amb llarg esperó

Flors en raïms de flors zigomorfes amb curt pedicel i bracteades, amb la corol·la personada de color blanquinós o groc pàl·lid, amb el paladar groc o ataronjat i les venes marcades; l’esperó és recte de mida igual a la corol·la o poc més menut. Calze amb cinc sèpals desiguals i persistents. Androceu didínam amb els estams inclusos. Gineceu amb ovari súper i estigma   Floreix d’abril fins juliol

Fruit en càpsula ovoide amb pèls glandulífers que conté llavors tetraèdriques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Linaria es diu que són “personades”; són clarament zigomorfes, és a dir que tenen un sol pla de simetria, amb dos llavis i un paladar prominent que tanca l’accés a l’interior, on un esperó acumula el nèctar. Unes línies de pèls sobre el llavi inferior de la corol·la serveix de guia a les abelles, els seus principals agents pol·linitzadors. 

USOS I PROPIETATS: Com altres espècies del gènere s’empra en medicina popular com depurativa, diürètica i astringent, i també per combatre les hemorroides i rebaixar la febra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Linaria rep aquest nom perquè les fulles són semblants a les del lli (Linum usitatissimum L.)

L’epítet específic hirta significa peluda, aspra, eriçada, pels pèls glandulífers del seu indument.

Recents estudis de genètica situen aquest gènere a la família vastament estesa de les Plantaginaceae.

Aquesta espècie endèmica, abans molt abundosa junt a les roselles als sembrats, habita en l’actualitat petits relictes marginals i pot ser una espècie en perill d’extinció en poc de temps, degut a l’ús d’herbicides. El perill d’extinció s’agreuja pel fet que aquestes plantes presenten mecanismes d’autoincompatibilitat, raó per la qual la fecundació ha de ser encreuada, de manera que els exemplars aïllats no produeixen llavors viables.

Família Scrophulariaceae

Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Link

NOMS: Linària micranta. Linària arvense. Castellà: Linaria de flor enana. Portuguès: Ansarina. Italià: Linajola minima. Francès: Linaire à petites fleurs.

Inflorescències denses a l'antesi

SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. micrantha (Cav.) Lange; Antirrhinum micranthum  Cav.; Linaria parviflora Desf.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Terres de cultiu, erms, pradells anuals de sòls calcaris. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges fèrtils de fins dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Planta anual amb pèls glandulosos en la inflorescència, amb tiges fèrtils erectes que poden arribar als dos pams d’alçada, mentre les tiges estèrils no arriben als 10 cm.

Fulles linear-lanceolades

Fulles de les tiges fèrtils linear lanceolades, alternes les superiors, i en verticils de 3 ó 4 les inferiors; les de les tiges estèrils disposades en verticils de 3 ó 4 fulles.

Flor molt petita amb esperó inferior a 1 mm

Flors en inflorescències denses a l’antesi, més laxa a la fructificació. Flors blaves amb venes més obscures i un petit pecíol. Calze amb cinc sèpals subiguals. Corol·la labiada molt petita (2,5-5 mm) amb esperó de menys d’un mil·límetre, recte o poc corbat, i el paladar més claret. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula

Fruit en capsula subglobosa glabra o amb pèls glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Empèdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant més conegut de l'Escola Pitagòrica, va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte.

Pèls glandulosos en la inflorescència

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Linaria deriva del llatí “linaria, -ae” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)

L’epítet específic micrantha deriva del grec “μικρός mikrós” que significa petit, i de “ανϑοϛ ánthos” que significa flor, és a dir, de flor petita.

Família Scrophulariaceae

Linaria simplex (Willd.) DC.

NOMS: Linària arvense. Linària simple. Castellà: Linaria amarilla de hoja estrecha. Portuguès: Ansarina. Italià: Linajola piccola. Francès: Linaire simple. Alemany: Einfaches Leinkraut.

Flors molt menudes (menys d'un centímetre)

SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. simplex (Willd.) Lange;  Antirrhinum parviflorum Jacq.;   Antirrhinum simplex Willd.; Linaria flaviflora Boiss. ex Cufod.;  Linaria quadrifolia Hill; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-secalietea. Cultius, vores de camins, prats secs, pedregars. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges fines, erectes, poc o gens ramificades.

Fulles linears

Fulles linears i de color verd glauc. Les inferiors en verticils de 3-5 fulles i les superiors alternes.

Corol·la groga amb esperó

Flors en inflorescències que solen ser denses en l’antesi i laxes a la fructificació. Bràctees linears. Les flors són molt petites (de menys d’un centímetre). Calze amb sèpals acrescents. Corol·la groga amb esperó recte o poc corbat. Floreix entre abril i juny.

Fruit en càpsula globosa glabra

Fruit en càpsula globosa, sense pèls (glabra) o amb pocs pèls glandulosos a l’apex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Linaria tenen la corol·la amb un únic pla de simetria (zigomorfa), amb el llavi superior bilobat i l’inferior amb tres lòbuls i dos protuberàncies que tanquen per complet el tub de la corol·la. Aquest tub està prolongat a la seua base per un esperó. 

SABIES QUE... el nom genèric Linaria deriva del llatí “linaria, -ae,” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)

El nom específic, simplex, ve del llatí “simplex, -icis”, que significa simple, senzill, per la tija que normalment no està ramificada.

Família Scrophulariaceae