Lonicera japonica Thunb.

NOMS: Lligabosc japonès. Castellà: Medreselva. Italià: Caprifoglio giapponese. Francès: Chèvrefeuille du Japon. Anglès: Japanese Honeysuckle. Alemany: Japanisches Geißblatt. Neerlandès: Japanse Kamperfoelie. Japonès: Suikazura. Xinès: Rěn dōng téng (忍冬藤). Jīnyínhuā. Coreà: Geumeunhwa.

SINÒNIMS: Caprifolium chinense S.Watson ex Loudon

DISTRIBUCIÓ: És una liana procedent d’Àsia (Japó, Corea i Xina) cultivada com ornamental

HÀBITAT: Cultivada als jardins i de vegades assilvestrada a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Liana de creixement ràpid que en una sola temporada pot desenvolupar tiges de varis metres, amb pèls,

Fulles que duren tot l’any si no fa molt de fred, són peciolades, oposades, simples, ovalades, de base arrodonida, àpex agut i marge ciliat, d’un verd brillant.

Flors en parelles, axil·lars, amb petit peduncle; bràctees semblants a les fulles, pubescents. Calze amb lòbuls triangulars d’1 mm. Corol·la bilabiada formada per un llarg i estret tub que s’obri en dos llavis, el inferior estret i arquejat, i el superior més ample i dividit en quatre lòbuls que serveixen de fons als llargs estams i l’estil que surten del tub de la corol·la. S’obrin blanques i acaben fent-se grogues però durant tota la seua existència emeten una suau fragància de vainilla. Floreix a finals de la primavera i duren tot l’estiu

Fruit consistent en una petita drupa globosa de color blau molt obscur, quasi negre, amb llavors marrons, ovoides de 3mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lianes són plantes enfiladisses, no sempre llenyoses, que utilitzen mecanismes i adaptacions especials, ascendeixen als arbres del bosc per tal d'assolir les zones més il·luminades on es desenvolupen i reprodueixen. No són paràsites, estan arrelades a terra i produeixen el seu propi aliment

USOS I PROPIETATS: En la medicina tradicional xinesa és considerada antibacteriana i antiinflamatòria però, fonamentalment, aquesta espècie és utilitzada com planta ornamental per tindre gran capacitat entapissant sobre marges o pendents, així com per a formar bardisses si tenen un bon suport com la tela metàl·lica, o per cobrir la part superior dels murs, però no són bones per cobrir murs si no hi ha un suport adequat.  També s’empra per cobrir el sòl, sobre el que fa una catifa d’un pam d’alçada.

Poden estar ubicades a ple sol o a mitja ombra. No són gaire exigents amb el sòl però a ningú amarga un dolç i l’aportació de terra fèrtil anirà bé, especialment si està junt a un mur o edificació. Tampoc és exigent en quant al reg doncs, una vegada arrelada, resisteix bé la sequera. Té tendència a perdre fulles a la part inferior, i per a corregir-ho cal practicar una poda, a l’hivern després de la floració o principi de la primavera abans de la floració, cada pocs anys. La multiplicació és fàcil per esqueix de fusta dura a la primavera o de tiges més joves a l’estiu. Si volem utilitzar les llavors haurem de plantar-les a principis de la primavera, i millor si abans les hem tingut dos o tres mesos a la nevera. Les tiges s’arrelen en quan toquen terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lonicera és en honor del metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586) autor de l’obra Kräuterbuch. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a Japó.

En diversos estats d’Estats Units, en Argentina, Brasil i Mèxic, és considerada una invasiva exòtica, així com a Nova Zelanda i altres illes del Pacífic. No obstant això és fàcil de controlar tallant les tiges o cremant-les. També és molt sensible als herbicides.

Lonicera japonica va ser descrita per Carl Peter Thunberg, i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima quarta 216. 1784.  

Família Caprifoliaceae

Lonicera biflora Desf.

NOMS: Lligabosc biflor, Lligabosc de riu, Lligabosc valencià, Xuclamel biflor, Xuclamel de séquia, Xuclamel valencià. Castellà: Madreselva. Francès: Chèvrefeuille blanchâtre.

Espècie endèmica del Mediterrani occidental

SINÒNIMS: Lonicera canescens Schousb.

DISTRIBUCIÓ: SW de la Mediterrània. Endemisme iber-magrebí

HÀBITAT: Nerio-Tamaricetea. En rambles, riberes i als arenals buscant la protecció de les dunes. Fins els 200 metres d’altitud. Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Arbust enfiladís caducifoli

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianes.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, lianoide, caducifoli, amb tiges sarmentoses de fins 4 metres

Fulles oposades i peciolades

Fulles oposades, peciolades, simples, ovades i cordades a la base, de marge enter i amb pèls per les dues cares amb el revers grisós, de nervació pinnada.

Corol·la bilabiada i estams exserts

Flors zigomorfes, pentàmeres i hermafrodites, disposades en parelles a les axil·les de les fulles, cada parella sobre un peduncle. El calze és pilós, amb cinc lòbuls poc marcats i cilis marginals, persistent a la fructificació. Corol·la de 3-4 cm amb un tub estret el doble de llarg que el limbe, acabat en dos llavis: el superior amb quatre lòbuls i el inferior enter i estret. Al principi són de color blanc però van fent-se groguenques amb el temps. Androceu amb cinc estams desiguals i exserts. Gineceu amb ovari ínfer, estil filiforme i estigma capitat. Floreix de maig a l’agost

Fruits immadurs

Fruit en baia globosa de 5-7 mm, de diàmetre, blavosa o negra, pruïnosa, a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES :El fet que aquesta espècie estiga inclosa en els catàlegs d’espècies protegides dels territoris d’on és endèmica, ens recorda la necessitat de crear zones litorals protegides, que siguen suficient espaioses per ser viables i evitar que la urbanització incontrolada acabe amb els ecosistemes naturals, tot i que poden ser, a més, recursos turístics.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com arbust enfiladís en zones costaneres

L'epítet biflora és perquè té dues flors en cada peduncle

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet específic biflora deriva de “bis” dos vegades, i “flos, floris” flor, és a dir, amb dues flors, perquè cada peduncle suporta dues flors. 

Lonicera biflora va ser descrita per René Desfontaines (Desf.). i publicada en Flora Atlantica. 1: 184 (1798)

Planta inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, en el  Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i en la Lista roja de la flora vascular de Andalucía.

Família Caprifoliaceae

Lonicera implexa Ait.

NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.

Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)

SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.

Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentina Pau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovades  o espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples;  i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.

És una liana que no perd les fulles en tot l'any

FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària. 

Les fulles tenen un estret marge translúcid

Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta. 

Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals

Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu. 

El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans

 Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.

Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.

Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.

En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.

Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar. 

Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu

SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.

Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.

Família Caprifoliaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A