NOMS: Menta.
Herba sana. Albarsana. Menta de bou. Castellà:
Hortelana. Hierbabuena. Sándalo. Yerba buena. Gallego: Amenta. Hortelan. Zizimbre. Èuscara:
Menda. Bataná. Portuguès: Mentastro.
Hortelâ. Hortelâ-das-cozinhas. Italià: Menta romana. Francès: Menthe en grappe, Menthe en épi,
Menthe verte. Anglès: Garden Mint. Spear
Mint. Alemany: Ähren-Minze. Neerlandès: Aarmunt. Grec: Δυόσμος. Φλισκούνι.
 |
| Flors en espigues terminals |
SINÒNIMS: Mentha
viridis (L.) L.
Observacions:
Espècie cultivada que s’hibrida amb facilitat donant mentes estèrils però que
es reprodueixen molt bé vegetativament. Aquesta facilitat d’hibridació
dificulta enormement la identificació de les espècies.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de
l'hemisferi nord.
 |
| Herba rizomatosa de tiges quadangulars |
HÀBITAT: Introduïda.
Cultivada a jardins i de vegades subespontània. Al País Valencià fins els 400
metres d’altitud.
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba
rizomatosa amb tiges quadrangulars erectes que poden fer un metre d’alçada,
sense pèls, que desprèn una forta olor a menta.
 |
| Fulles oposades molt flairoses |
Fulles oposades
sèssils o amb curt pecíol, de ovades a lanceolades amb la part més ampla del
limbe pròxim a la base, marge serrat, rugosa per l’anvers i nerviació molt
marcada pel revers
 |
| Flor bilabiada amb quatre lòbuls |
Flors en
inflorescències espiciformes terminals, amb flors blanques o rosades. Calze glabre
amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb quatre lòbuls, el superior escotat i el
inferior més gran que els laterals. Androceu amb estams d’anteres morades que
sobresurten de la corol·la. Gineceu amb estigma bífid. Floreix de juliol a
octubre.
 |
| El fruit és una núcula bruna |
Fruit en núcula
el·lipsoide de color bru
CURIOSITATS BOTÀNIQUES:
La menta més utilitzada per a fer infusions i licors és la Mentha x piperita, un híbrid entre Mentha Aquatica i Mentha
Spicata, que es reprodueix exclusivament per esqueixos i rizomes.
USOS I PROPIETATS:
E n medicina popular s’empra la infusió de les fulles com carminativa,
antisèptica, analgèsica, antiinflamatòria i estimulant. El ungüent fet amb
fulles de menta s’aplica a ferides i cremades, sobre el front per alleugerar el
mal de cap i sobre el pit com expectorant. Estudis recents han demostrat que té
propietats antiandrogèniques que redueixen el nivell de testosterona a la sang,
pel que es pot emprar en tractaments lleus d’hirsutisme en les dones.
L’aroma de l’herba sana és un dels més utilitzats per als
caramels, xicles, gelats i en rebosteria. Per adobar amanides, sopes i carns de
caça i de corder, per aromatitzar l’olla i, en infusió amb el te, el conegut
com te morú. Recentment es fa servir per aromatitzar un dels còctels més
populars: el “mojito cubano”.
Les mentes plantades al jardí repelen formigues, arnes,
mosques i altres insectes.
 |
| Estams i pistil exserts |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric, Mentha,
deriva del grec “Mínthe, -es” la
nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per
la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura
amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.
L’epítet específic spicata
deriva del llatí "spica"
que significa espiga, per la forma de la inflorescència.
Carlemany nomena l’herba sana a l’ordre Capitulare de villis vel curtis
imperii on indica als seus vilans una llista de plantes a conrear als seus
camps, per les seus propietats medicinals.
Un dels híbrids denominat sàndal de jardí ja es conreava,
pareix ser, a l’Egipte dels darrers períodes dinàstics.
Mentha spicata va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species Plantarum 2: 576. 1753
Família Labiatae (Lamiaceae)
