Mercurialis annua L.

NOMS: Malcoratge. Mercurial. Murcarols. Castellà : Malcoraje. Mercurial. Ortiga muerta. Occità: Basiéli bastard, Cagarello, Marcosset, Mercuriala, Mercuriau. Gallego: Basallo. Urtiga-morta-bastarda. Èuscara: Merxuriar. Urteroko-merkuriarra. Portuguès: Mercurial. Barredoiro. Urtiga-morta. Italià: Mercorella comune. Francès: Mercuriale annuelle. Anglès: Annual mercury. Alemany: Einjähriges Bingelkraut. Jähriges Bingelkraut. Neerlandès: Bingelkruid. Tuinbingelkruid.

Herba dióica de fins 50 cm d'alçada

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis.  Vegetació herbàcia ruderal, sobre acumulacions de matèria orgànica, en llocs alterats, vores de camins i camps. També habita en parets i roques ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud.

Tiges erectes i ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm d’alçada, amb tiges quadrangulars erectes i ramificades, sense làtex, malgrat ser una euforbiàcia. Normalment és dioica, rarament monoica. Els peus femenins són d’un verd més fosc que els masculins, que són més clars.

 

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles oposades amb el limbe lanceolat i el marge dentat, amb curt pecíol i petites estípules.

Flors femenines a les axil·les de les fulles

Flors unisexuals i monoclamídies; les masculines en petits glomèruls disposats en espigues axil·lars, tenen tres tèpals verdosos i 8-15 estams; les flors femenines solitàries o poc nombroses, amb tres tèpals verdosos; gineceu súper amb un pistil acabat en dos estils. Floreix de febrer fins a l’octubre.

Fruit en càpsula amb pèls

Fruit en càpsula pilosa amb dues llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’evolució de l’estructura floral de les euforbiàcies tendeix a la disminució del nombre de peces. Les més primitives encara tenen el periant complet però les més evolucionades han perdut calze i corol·la, i només hi ha un estam. Posteriorment aquestes flors simplificades formen un pseudant, és a dir, una inflorescència que sembla una flor senzilla.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com porgant, laxant i diürètic però actualment està en desús pels efectes virulents i indesitjables que produeix. A l’Antiguitat es barrejava amb mel per fer la “mel de mercurial” amb propietats purgants.

T
ot i estar especialment contraindicada en l’embaràs i la lactància, El Dioscòrides interpretat per Laguna diu “Las hojas de la hembra, según parece, majadas bebidas i aplicadas a la naturaleza de la mujer, después de su natural purgación, hacen que se conciba hembra; y las del macho, administradas en la mesma manera, son causa que se engendre varón”

Tota la planta és molt tòxica. La seua ingestió pot provocar vòmits i diarrees i, fins i tot, greus problemes hepàtics.

Flors masculines en glumeruls en espigues axil·lars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Mercurialis  procedeix del llatí “Mercurius, -ii”, el déu Mercuri, i el sufix “–alis”, que indica relació. El déu Mercuri era, entre altres coses, el patró dels apotecaris i, segons conta Laguna al Dioscòrides, fou el mateix déu Mercuri el descobridors de les propietats curatives del mercurial, que va comunicar als homes.

L’epítet específic annua és un epítet llatí que indica que és una planta anual, és a dir, que desenvolupa el seu cicle biològic en un any. .

Mercurialis annua és una de les plantes que va utilitzar Rudolf Jacob Camerarius per demostrar la sexualitat de les plantes en l’obra De sexu plantarum epistola (1694). Va eliminar les flors amb estams i va aïllar les flors femenines i va constatar que no feien fruit. El que ara sembla una obvietat va provocar crítiques acalorades per botànics que no acceptaven que la sexualitat fora present a les plantes.

Junt a Mercurialis tomentosa són les úniques representants del gènere Mercurialis que hi ha per la Serra Grossa. 

És una mala herba tòxica en els cultius de blat de moro, patata, gira-sol i remolatxa.

Mercurialis annua va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p. 1035, 1753

Família Euphorbiaceae

Mercurialis tomentosa L.

NOMS: Orella de rata. Botja blanca. Botja peluda. Herba de Santa Quitèria. Herba blanca. Mercolage. Mercoratge. Mercurial tomentós. Cast. Carra. Criadillas de ratón. Hierba de Santa Quiteria. Hierba del veneno. Marrubiejo. Marrubillo. Mercurial blanca. Mercurial fruticosa. Francés: Mercuriale tomenteuse. Anglés: Hairy mercury.  Alemany: Filz-Bingelkraut

Tota la planta està densament coberta de pèls

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryalo-Glaucion. Bancals abandonats, vores de camins, pedregars, codolars de rius. Fins els 950 metres d’altitud

Peu femení

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit, és a dir, que té es gemmes persistents situades a més de 50 cm a de terra, però a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  És una mateta perenne, dioica (té flors d’un sol sexe en cada peu) amb tiges sense làtex, erectes, llenyoses a la base (sufruticosa), d’aspecte cotonós per estar densament coberta de pèls (tomentosa), que la fa prendre un color gris argentat. Pot arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles oposades i molt piloses

Fulles oposades, subsèssils (amb un pecíol molt curt), amb el limbe lanceolat obovat, enter o poc dentat i mucronat. Estípules petites i molt piloses.

Flors masculina amb els estams

Flors unisexuals molt petites i poc aparents. Les masculines en petits glomèruls axil·lars, amb tres tèpals verdosos soldats a la base i un nombre indeterminat d’estams lliures. Les femenines solitàries a les axil·les amb curt peduncle, ovari súper amb un pistil acabat en dos estils divergents i papil·losos. Floreix de març a octubre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula molt tomentosa

Flor femenina amb estils papil·losos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El conjunt de pèls que recobreixen els diferents òrgans d’una planta rep el nom d’indument, i hi ha un vocabulari específic per definir-ho segons el tipus de pèls i la seua abundància. En el cas d’aquesta espècie esta característica la defineix com tomentosa, és a dir, que està coberta de pèls ramificats i molt atapeïts, amb aspecte de borra.

USOS I PROPIETATS: S'usava en forma de cataplasma com antireumàtica i, cuita, com antisifilítica i purgant però no s’aconsella el seu ús per ser un purgant dràstic i provocar al·lèrgies respiratòries.

Glomèruls axil·lars de flors masculines

SABIES QUE... Mercurialis  procedeix del llatí Mercurius, -ii, el déu Mercuri, i el sufix –alis, que indica relació. L’epítet tomentosa fa referència a la densa capa de pèls que cobreix tota la planta.

Plini parlava de mercurialis mascula (mascle) per a referir-se al peu femení, pel paregut dels fruits amb els testicles, i mercurialis femina (femella) al peu masculí.

És l’única espècie llenyosa d’aquest gènere en el nostre territori

Família Euphorbiaceae