Ononis reclinata L.

NOMS:  Gavó reclinat.  Francès: Bugrane renversée.  Bugrane à fleurs pendantes.  Italià: Ononide reclinata. Anglès: Small Restharrow. Alemany: Zurückgeneigter Hauhechel. Grec: Ονωνίς η κεκλιμένη.

Flors axil·lars solitàries i pèndules

SINÒNIMS: Ononis mollis Savi; Ononis inclusa Bertol.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pinars però també als erms, marges de bancals i prats de plantes anuals o bianuals (terofítics). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba erecta o decumbent amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, erecta o decumbent, de fins un pam d’alçada, simple o ramificada des de la base i amb abundants pèls glandulosos.

Fulles trifoliades

Fulles trifoliades, les florals simples, amb els folíols dentats a la meitat superior, oblongs o obovats. Estípules ovals acuminades

Flor papilionada

Flors axil·lars, solitàries, pèndules, de 5-8 mm, amb la forma típica de les lleguminoses. En realitat surten en raïms foliosos terminals, amb peduncle de menys d’1 cm. Calze amb cinc sèpals pilosos més llargs que la corol·la. Corol·la igual o poc més curta que el calze, amb el pètal superior (estendard) color rosa o lila i la resta blanquinosos. Floreix de març a juliol

Fruit en llegum pèndul amb pèls

Fruit en llegum tant o poc més llarg que el calze, pèndul i amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses formen un grup gran i variat que es divideix en tres subfamílies: Mimosoidees, Cesalpinoidees i Papilionoidees. Es diferencien clarament pel tipus de flor. Les mimosoidees tenen les flors en inflorescències glomerulars amb flors petites, com les acàcies. Les cesalpinoidees tenen les flors de forma variada, des del garrofer (Ceratonia síliqua) l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) o l’espècie que hi dona nom: la ponciana (Caesalpinia gilliesii). I per últim les papilionoidees amb la flor típica amb estendard, ales i carena, com aquest gavó.

Flor igual o menor que el calze

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment l’abriüll (Ononis spinosa L.). 

L’epítet específic reclinata del llatí “reclinatus, a, um” reclinat, pèndul, en referència a la disposició de les flors després de l’antesi.

Ononis reclinata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1011. 1763. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

 NOMS: Arnalls, Botgeta, Gorromino, Gavó viscós, Melosa, Herba del mal de ventre. Castellà: Melosa. Mucosa. Melosilla. Pegamoscas. Melosa pegamosquitos. Francès: Bugrane visqueuse. Bugrane à fleurs courtes. Italià: Ononide vischiosa. Ononide a fiori brevi

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Ononis breviflora DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix als pinars, camps sense treballar i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba amb tiges erectes i glanduloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Tot i que sol ser una herba petita pot assolir el mig metre d’alçada, tota coberta de pèls glandulosos, amb tiges erectes ramificades

Fulles mitjanes trifoliades, la resta unifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb folíols dentats, el central major que els laterals, però les fulles inferiors i les superiors només en tenen un de folíol, i totes amb estípules triangulars, que semblen ales, soldades a la base. Està coberta de pèls glandulosos per les dues cares.

Flor papilionada més petita que el calze

Flors axil·lars solitàries amb curt peduncle perllongat per una mena d’aresta més llarga que el peduncle. Calze amb cinc sèpals estretament lanceolats, més llargs que la corol·la, que és papilionada, groga, estendard de vegades tintat de rosa, ovat, i la quilla falcada, aguda, corbada cap amunt. Androceu monadelfs, amb els filaments soldats. Floreix en maig, juny i juliol

Llegum cilíndric i glandulós que sobresurt del calze

Fruit en llegum cilíndric cobert de pèls glandulosos, que conserva el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes disposen glàndules, cèl·lules que secreten diverses substàncies. A la punta de les arrels, en la caliptra, segreguen mucílag per lubricar el sòl i facilitar-hi la penetració. Les plantes que viuen en sòls salins, les halòfites com el salat de fulla estreta (Atriplex patula), tenen glàndules salines que excreten la sal excessiva que absorbeixen del sòl. Altres plantes, com aquesta Ononis que ens ocupa, tenen pèls (o tricomes) que secreten substàncies apegaloses que permeten estalviar aigua o defensar-se d’alguns insectes.

Tota la planta coberta de pèls glandulosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en infusió, com diürètic, digestiu, vermífug i antidiarreic. En aplicació exterior s’utilitza contra l’èczema.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ononis és el nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. Deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós (Ononis spinosa). L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, pels pèls glandulosos que cobreixen la planta i la fan viscosa. L’epítet de la subespècie breviflora està format per les veus llatines "brevis" breu, curt, i "flos, floris" flors, és a dir, de flors curtes, perquè la corol·la és més curta que el calze.

Ononis viscosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 718. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ononis spinosa L.

NOMS: Abriüll. Abrill. Aturabou, Botgeta, Dent de bou, Gaons, Gavó espinós, Gaó, Ugó, Ungla de gat. Afrontacavadors. Occità: Agavoun. Castellà: Detienebuey, Gatuña, Uña gata. Peine de asno. Asnillo. Basc: Goldarroia. Itxiocorria. Portuguès: Gatinha. Gatunha. Resta-boi. Unhagata. Italià: Ononide spinosa. Stancabue. Francès: Bugrane épineuse. Arrette boeuf. Anglès: Spiny rest harrow.  Alemany: Dornige Hauheche. Neerlandès: Katteddorn. Grec: Αλωνίδα. Βοϊδινό αγκάθι. Ονωνίδα η αγκαθωτή.

Flors amb la típica forma de les papilionàcies

SINÒNIMS: Ononis campestris Koch.; Ononis vulgaris Rouy.; Bonaga antiquorum (L.) Medik.;

Observacions: És una espècie molt variables amb varies subespècies unides per nombroses formes de transició. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Prats mesòfils, herbassars, preferentment sobre sòls bàsics i secs. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petit arbust amb espines

FORMA VITAL: Camèfit: segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbust, de fins 60 cm d’alçada, molt ramificat i amb espines, amb tiges lignificades en la part inferior (sufruticosa), erectes o ajagudes a terra (decumbents), amb pèls glandulosos i de vegades fent ziga-zaga.

Fulles alternes i trifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb el marge dels folíols dentats i pilosos; estípules soldades en part al pecíol;

Corol·la amb l'estendard rosat

Flors inflorescències en raïm però de vegades amb flors axil·lars solitàries amb un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la característica forma de les papilionàcies. Calze en curt tub i cinc dents amb 3 a 5 nervis i coberts de pèls. Corol·la poc més llarga que el calze, amb l’estendard rosat, les ales blanques i la carena amb l’àpex rosat. 10 estams. Ovari súper. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum ovoide, pla, amb pelets a l’extrem, dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les papilionàcies tenen característiques que les fan inconfusibles. La corol·la té cinc pètals lliures i un sol pla de simetria; un pètal superior gros, l’estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos pètals inferiors més o menys soldats que formen la carena.

USOS I PROPIETATS: És diürètic, astringent, antisèptic i sudorífic.

No és tòxica però només s'ha de prendre amb prescripció mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Cal vigilar, especialment, en utilitzar-la en presència de cardiopaties o hipertensió arterial.

Inflorescències en raïm, i de vegades amb flors axil·lars solitàries

SABIES QUE... El genèric Oonis deriva deriva del grec “onos” que significa ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment aquesta (Ononis spinosa L.)

L’epítet específic, spinosa, fa referència a les espines de les tiges.

També se l'anomena afrontacavadors  pels problemes que originen als camperols per eradicar-la dels seus camps de conreu, doncs s'estén amb gran facilitat pel subsòl, adquirint unes dimensions considerables.

El nom popular d’aturabou també fa referència a que la planta destrossava les potes dels bous i les relles, per a desgràcia dels llauradors.

Des del segle IV abans de Crist ja en parlaven de les seues virtuts diürètiques. Teofrast, Dioscòrides, Plini i Galé en fan referència als seus escrits.

Aquesta planta l’associen, en la botànica màgica, a Mart i Júpiter, i recollida en la conjunció d’ambdós planetes actuava com un talismà, protegint contra accidents, robatoris i baralles.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Ononis natrix L.

NOMS: Apegalosa, Atrapamosques, Gavó, Gavó groc, Herba melera, Ungla de gat. Occità: Agalous. Castellà: Anonis, Beluda, Hierba culebra, Melera, Melosa, Pegamoscas, Peluda, Tárraga. Portuguès: Joina dos matos. Italià: Erba-Bacaja. Ononide bacaja. Francès: Bugrane fétide. Bugrane gluante.  Anglés: Largue Yellow Restharrow. Alemany: Gelbe Hauhechel. Gestreifte Hauhechel. Neerlandès: Geel Stalkruid.

 

Gavó

SINÒNIMS: Ononis foliosa Will & Costa; Ononis natrix L. subsp. natrix

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. El gavó viu a les brolles, als prats rocosos o calents i als pedregars secs de les rieres. També és molt freqüent a les dunes costeres

Planta d'aspecte viscós

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Nanofaneròfit: les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

. 

DESCRIPCIÓ: Mata enganxosa i fètida, amb tiges de fins 70 cm, molt ramificat des de la base, glabrescent, amb pèls i glàndules per tota la planta, el que li dona un aspecte apegalós.

Fulles trifoliades amb pèls i glàndules

Fulles alternes trifoliades de curt pecíol amb folíols ovalats i dentats generalment, però són molt variables; les florals solen ser unifoliades. Estípules triangulars.

Flors papilionàcies amb l'estendard amb venes roges

 Flors axil·lars solitàries de fins 2 cm, pedicel·lades. Calze campanulat pubescent i glandulós com les fulles amb cinc sèpals linears soldats a la base i persistent en la fructificació. Corol·la papilionàcia dos o tres vegades com el calze de llarga amb les ales i la quilla grogues i l’estendard amb nervis rogencs pel revés.

Fruit en forma de llegum

Fruit  és una llegum exserta, linear, pubescent i glandulosa com tota la planta i pèndul.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes, com els animals, disposen d’òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que segreguen substàncies inútils o nocives per la planta, denominats glàndules. Poden estar en els teixits profunds però el més habitual és que estiguen situades en la epidermis. La substància que expulsa el gavó pels pèls glandulosos és el que el fa enganxós i fètid. 

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi adjudica propietats diürètiques i antiinflamatòries, indicada per retencions d’orina, càlculs renals i afeccions reumàtiques.

Te importància com planta mel·lífera. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase. L’epítet específic natrix ve de “natrix” la serp d’aigua, segurament per la presumpta capacitat de la planta d’allunar les serps. 
És una espècie polimorfa, amb moltes subespècies adaptades a diferents medis.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ononis tridentata L.

NOMS: Gavó salat, Arnalls, Ruac. Salat. Soia. Sosa. Cast. Arnacho. Estrepa. Garbancillo de conejo. Asnallo. Salazo. 

Flors i fruit del gavó salat

SINÒNIMS: Es tracta d'una espècie altament polimorfa, sobretot pel que fa a la mida i forma dels folíols, de manera que es reconeixen diverses subespècies i varietats: subsp. angustifolia Lange; subsp. crassifolia L. Dufour ex Bois; subsp. tridentata. Ononis tridentata L. var. edentula Webb in Bourg.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

FORMES VITALS: Nanofaneròfit: planta que manté les gemmes persistents entre els 25 cm i els dos metres de terra.

Planta sobre sòl guixós de la Saladella de Vallada

HÀBITAT: Gypsophilion: És una planta gipsícola, és a dir, creix en sòls margosos d’alta concentració de guix. La seua presència indica l’existència de sulfat càlcic.  Viu entre els 100 m i els 1000 m d’altitud. Aquest exemplar és de la Salaella, als peus de la Penya l’Àguila, en Vallada, Valencia.

DESCRIPCIÓ:  Mata molt ramificada de tiges erectes i tomentoses les joves, de fins 60 cm d'alçada. 

Fulles trifoliades

Fulles trifoliades amb un pecíol curt i amb folíols carnosos, d’uns tres centímetres, i estrets. Estípules triangulars i lanceolades de vora sencera. 

Flor papilionàcia

 Les flors, rosades, s’agrupen en panícules laxes amb peduncle. El calze es divideix en cinc dents liniars que sostenen la corol·la amb estendard amb estries i quillat. Floreix de maig a novembre.

Fruit amb les llavoretes dins

El fruit és una llegum, quasi cilíndrica, amb pelets, glandulós i pèndul, que conté dos o tres llavoretes arronyonades.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu gipsícola a la planta que viu exclusivament en sòls guixencs, com és el cas del gavó salat.

Calze amb cinc dents linears

SABIES QUE... Ononis és el nom grec antic que donaven a aquestes plantes. El nom de l’espècie, tridentata, fa referència a les fulles trifoliades.

El gavó salat és capaç d’incorporar als seus teixits gran quantitat de sofre del sulfat càlcic (guix, algeps) sense que li resulte tòxic, com a la majoria de plantes

Observacions: Planta protegida, inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (decret 328/92; annex III del Decret del PEIN) DOGC 1714 de 14-12-1992

Família Papilionaceae (Fabaceae) (Leguminosae)