Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae

Papaver lecoqii Lamotte

NOMS: Rosella dúbia. Castellà: Ababol. Amapola oblonga. Basc: Mitxoleta. Portuguès: Papoila longa. Italià: Papavero di Lecoq. Francès: Coquelicot de lecoq, Pavot de lecoq. Anglès: Yellow-juiced Poppy. Alemany: Lecoqs Mohn.

Flor de la varietat "albiflorum"

SINÒNIMS: Papaver dubium L. subsp. lecoqii (Lamotte) Syme;

Observacions: Com indica l’epítet específic dubium, aquesta espècie té una morfologia molt variable, el que fa dubtar a l’hora d’identificar-la. Les imatges que apareixen ací són de la varietat “albiflorum”.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes amb làtex

HÀBITAT: Secalietalia cerealis.  Sembrats, guarets, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metre d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar fins els 60 cm d’alçada, de tiges erectes amb làtex que es fa groc al contacte amb l’aire.

Fulles piinatisectes o pinnatipartides

Fulles bassals pinnatífides, amb segments lanceolats; les de la tija (caulinars) dos vegades pinnatisectes.

Flor amb quatre pètals

Flors sobre peduncles amb pèls rígids. Dos sèpals que cauen quan la flor s’obri. Pètals imbricats de color rosa molt pàl·lid amb venes vermelles i taca fosca a la base. Nombrosos estams filiformes amb antera groga. Ovari súper.

Càpsula coronada amb el disc estigmàtic

Fruit en càpsula glabra, cilíndrica, més de dues vegades més llarga que ampla; disc estigmàtic amb 3-10 estigmes radials.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les flors del gènere Papaver els estigmes es disposen, en el que seria “la tapa” de la càpsula, amb les zones receptives repartides en forma radial. És el que s’anomena disc estigmàtic.  

Nombrosos estams de antera groga

USOS I PROPIETATS: indicada en afeccions respiratòries, grip i tos.

SABIES QUE... el genèric Papaver és semblant a l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós.

L’epítet específic lecoqii és en honor al botànica francès Henri Lecoq (1802-1871) director del Jardí Botànic i del Museu d'Història Natural de Clermont-Ferrand, i va contribuir a popularitzar la classificació de les plantes, els estudis descriptius del òrgans i les plantes usades com a farratge animal.

Família Papaveraceae

Papaver rhoeas L.

NOMS: Rosella. Puput. Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rovella. Vermelló. Cascall bord. Cast. Amapola. Gall. Papola. Papoileira. Mapoula. Basc: Mitxoleta. Bobelarra. Urdamuturra. Kukubekarra.melingorri.  Port. Papoila ordinaria. Francés: Coquelicot. Italià: Bambagelle. Papavero comune. Rosolaccio. Anglés: Corn-poppy. Field Poppy. Common poppy. Alemany: Klatschmohn. Feuer Mohn. Blutblume. Holandés: Grote klaproos

Flor de rosella amb les característiques taques obscures a la base les pètals

SINÒNIMS: Papaver caudatifolium Timb.-Lagr.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT:  Secalietalia. Arvense, és a dir, que apareix espontània a les terres de conreu, en sembrats, vores de camins, erms. Fins els 1900 metres d’altitud.

Poncella tancada pels dos sèpals que cauen en obri-se la flor

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  És la rosella més freqüent de les nostres terres i podem trobar-la florida des de febrer fins l’agost. Tiges erectes, ramificades, amb làtex, entre 20 i 60 cm d’alçada.

Fulla pinnatipartida amb els segments dentats

Fulles pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments dentats. Les superiors sense pecíol (Sèssils)i les inferiors peciolades.

Flor amb quatre pètals i nombrosos estams

Flors hermafrodites, solitàries, sobre llargs peduncles amb pèls. Calze format per dos sèpals amb pèls que cauen quan s’obri la flor. Corol·la de 5 a 8 cm de diàmetre, formada per quatre pètals roig escarlata amb una taca obscura a la base. Nombrosos estams filiformes de color púrpura i anteres blavenques. Ovari súper amb disc estigmàtic amb estigmes sèssils de 8 a 12 radis.

Càpsula on poden observar-se els estigmes del disc estigmàtic.

Fruit en la típica càpsula de les roselles, ampla, arrodonida en forma de copa, sense pèls (glabra) que s’obri per diversos porus situats baix del disc per deixar eixir les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Just abans d’obrir-se la poncella, la corol·la passa del color blanc al roig encès, fet que aprofiten els xiquets per a jugar a l’endevinalla.

USOS I PROPIETATS: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Els pètals i les càpsules tenen propietats sedants, sudorífiques i expectorants; són útils contra la bronquitis i els constipats en forma d'infusió.
Les plantes fresques es consumeixen en amanides.
Diferents parts de la planta tenen usos molt diversos, així, dels pètals se n'obtenen colorants, i les llavors contenen una gran quantitat d'oli i s'adjunten, torrades, als pans integrals.
S'empra en cosmètica i perfumeria per aclarir els cabells i s'ha usat com a repel·lent d'insectes.

També s’utilitzen els pètals per a donar-li color al vi, a certes medicines i per a tenyir llana.

Aquesta rosella és adormidera però no al·lucinant

SABIES QUE... El nom genèric Papaver ve del llatí “papaver” que era el nom que donaven els romans a la rosella. L’epítet específic Rhoeas prové del grec i significa vermell, pel color dels pètals.

La rosella era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d'Ebers, datat l’any 1505 abans de Crist i que probablement és el text mèdic més antic que es coneix.

En l'antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d'amanida fresca, mentre que Dioscòrides propiciava un ús hipnòtic: “Faràs coure cinc o sis caps d'aquest papàver en tres ciats de vi, fins que es redueixin a dos, i donaràs de beure aquesta cocció als qui vulguis que s'adormin...”.

L'ús dels pètals de la rosella com a colorant remunta al segle XV.

És adormidera però no al·lucinant.

Quan erem petits no ens deixaven jugar amb ella perquè porta droga.

Si toques la flor després et fan mal els ulls.

És considerada una mala herba dels sembrats.

L’himenòpter  Aylax rhoedis forma cecidis a les càpsules d’aquesta rosella però sense arribar a deformar-les

Família Papaveraceae

Papaver hybridum L.

NOMS: Quequerequecs, rosella (nom genèric), rosella híspida, gallaret, paramà, rosella blava.  Cast. Amapola mestiza, ababol, amapola triste, amapola peluda. Port. Papoila peluda. Francés: coquelicot hybride, Coquelicot hispide, Pavot hybride. Italià: Papavero spinoso. Anglés: rough poppy, Round prickly-headed poppy, Round-headed poppy, Rough poppy. Alemany: Bastaard klaproos, Saatmohn, Krummborstiger Mohn.

El nom popular de rosella blava és degut al color de les anteres

SINÒNIMS: Papaver hispidum Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rudero-Secalietea. Camps, horts i vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud.

És un teròfit de tiges erectes de fins 50 cm.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes de fins 50 cm d’alçada.

Fulles pinnatipartides

Fulles inferiors pinnatisectes amb llarg pecíol i les superiors tripartides amb lòbuls linears. 

Els pètals tenen un color vermell purpuri característic.

Flors amb pètals de color vermell purpuri amb una taca negra a la base. Estams morats i anteres de color blau violaci. El calze està format per dos sèpals que tanquen la poncella i cauen en obrir-se la flor. Floreix a la primavera.

Càpsula eriçada de setes

Fruit càpsula el·lipsoïdal coberta de pèls rígids (setes) dirigits cap amunt

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica hi ha moltes formes de pèls i cadascuna té una denominació. Als pèls llargs i rígids que semblen cerres (els pèls dels porc que s’empren per a fer brotxes i pinzells) s’anomenen setes. 

USOS I PROPIETATS: És considerada com una mala herba del sembrats.

SABIES QUE... Papaver ve del llatí “papaver” que era el nom que donaven els romans a la rosella. L’epítet específic de l’espècie en el sinònim Papaver hispidum Lam. ve del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls, en referència al fruit.

Claude Monet, el gran pintor impressionista, es va inspirar en aquesta rosella de tons suaus, per a pintar el cuadre “La rosella”.

Família Papaveraceae

Papaver pinnatifidum Moris

NOMS: Rosella, quequerequec,  Cast. Ababol, Amapola. Anapol. Italià: Papavero pennatifido. Francés: Pavot penné, Pavot à feuilles pennatifides.  Anglés: Mediterranean Poppy. 

Les flors de Papaver tenen una vida efímera

SINÒNIMS: Papaver tunetanum Fedde

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de cultiu, vores de camins, guarets, fins els 500 m d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals

DESCRIPCIÓ: Herba de 20 a 60 cm d’alçada, molt freqüent a les vores de camins i carreteres o camps de secà. 

Les fulles pinnatipartides donen nom a aquesta espècie

Fulles basals pinnatipartides i les caulinars pinnatífides, amb peduncles proveïts de pèls

Nombrosos estams amb anteres grogues caracteritzen aquesta rosella

Flors terminals, solitàries, de color roig escarlata, amb quatre pètals amplament obovats no imbricats i efímers. El calze el formen dos peces verdes que cauen en obrir-se la flor. Estams nombrosos i filiformes amb les anteres grogues. Ovari sense estil  amb els estigmes radials al disc que corona l’ovari (disc estigmatífer). Floreix des del mes de febrer i durant tota la primavera.

La càpsula allargada i estreta és altra característica de l'espècie.

Fruit en càpsula allargada i estreta amb disc ondulat al marge amb 5 a 8 ràdios que són els estigmes. Baix del disc s’encontren els porus dehiscents que deixen eixir les llavors.

Ací podeu observar les dos peces del calze que cauen en obrir-se la flor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Papaver elaboren una gran diversitat d’alcaloides alguns dels quals són molt actius o tòxics. Les llavors contenen gran proporció d’oli, com l’anomenat d’”adormidera”. 

Els grecs van associar les roselles a la deessa de la fertilitat Demeter

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del Gènere i de la família ve del llatí “papaver” que era com anomenaven al cascall.  El nom de l’espècie, pinnatifidum procedeix del llatí “pinnatus” que significa pinnat, i “fidus” que significa partit o fes, és a dir, que té les fulles pinnades amb segments incisos.

A la mitologia grega les roselles van ser associades amb Demèter, deessa de la fertilitat i de l'agricultura.

Família Papaveraceae