Ranunculus muricatus L.

NOMS: Botons d’or, Cadells d’aigua, Ranuncle muricat. Castellà: Abrepuños, Amorias, Guante, Centella, Abrojos a cinco. Portuguès: Bugalho. Francès: Renoncule à petites pointes. Italià: Ranuncolo spinoso. Anglès: Sharp buttercup, Spiny-fruit, Spiny-fruited buttercup. Alemany: Stachelfrüchtiger Hahnenfuß. Grec: Αβδελόχορτο. Βατράχια. Σαλάκα. Xinès: ci guo mao gen

SINÒNIMS: Notophilus muricatus Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Bidention. Prefereix els llocs humits i no salins com fonts, sèquies o torrents però també es pot trobar en camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual verda glabrescent que pot arribar al mig metre d’alçada, amb la tija fistulosa i ramificada des de la base

Fulles palmatipartides amb 3-7 lòbuls i un curt pecíol

Flors hermafrodites, actinomorfes, de color groc lluent d’un centímetre de diàmetre aproximadament. Calze amb cinc sèpals reflexes. Corol·la formada per cinc pètals obovats amb una petita ungla. Androceu amb nombrosos estams disposats en espiral amb filament i anteres grogues. Gineceu súper format per nombrosos carpels lliures amb un estil cadascun. Floreix a la primavera, entre març i juliol

Fruit característic gran i amb agullons. És una polinúcula de3 5-8 mm comprimides i carenades, amb agullons i bec ample i recorbat a l’àpex, de color marró quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria d’espècies del gènere Ranunculus son verinoses per la protoanemonina que presenten.

USOS I PROPIETATS: Tota la planta en fresc és verinosa i el seu suc pot provocar bambolles en la pell. Antigament s’emprava per tractar les febres intermitents, la gota i l’asma.

En jardineria no s’empra però de vegades apareix entre la gespa de les praderes ajardinades.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota.

L’epítet específic muricatus deriva de "múrex-múricis" el mol·lusc del qual s’extreia el tint anomenat porpra, amb la closca amb nombroses puntes espinoses, degut als agullons dels fruits que recorden al mol·lusc.

Ranunculus muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 555. 1753.

Família Ranunculaceae

Ranunculus bulbosus L.

NOMS: Gata rabiosa. Ranuncle bulbós. Api bord. Botó d´or. Queixals de diable. Castellà: Hierba velluda. Pie de gato. Pata de gallina. Botón de oro. Joyel de agua. Gallego: Patelo. Pe de galiña. Euscara: Urdan-belarra. Occità: Peto-saumo. Portuguès: Patelo. Pê de galîña. Francès: Renoncule bulbeuse. Italià: Ranuncolo bulboso. Anglès: Bulbous buttercup. Frogwort. Saint Anthony's Turnip. Alemany: Knolliger Hahnenfuß. Neerlandès: Knol Boterbloem. Grec: Βατράχια.

Ranunculus bulbosus, botó d'or

SINÒNIMS: Ranunculastrum bulbosum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Creix a llocs amb el sòl calcari humit, junt a fonts o torrenteres

Ranunculus bulbosus planta amb bulb a la base 

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Aquest ranuncle es caracteritza per tenir bulbs a la base, d’on surten directament les fulles i les tiges floríferes, de fins mig metre d’alçada, pubescents.

Fulla de Ranunculus bulbosus trilobada amb llarg pecíol

Fulles basals formant una roseta amb llarg pecíol i tres grans lòbuls, el central peciolulat, pubescents; els tres lòbuls són tripartits amb el marge dentat. Les fulles caulinars són de distribució alterna, les inferiors semblants a les basals però més petites, i les superiors molt més reduïdes, trisectes, sèssils, amb els segments linear-lanceolats.

Flors de Ranunculus bulbosus amb nombrosos estams

Flors solitàries, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, amb peduncles llargs, pubescents i solcats. Calze amb cinc sèpals ovato-lanceolats, membranacis i reflexos. Corol·la amb cinc pètals arrodonits, de 1-3 cm de diàmetre, de color groc viu. Androceu format per nombrosos estams disposats en espiral amb anteres grogues. Gineceu súper amb nombrosos carpels lliures amb pistil i estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i agost.

Aquenis de Ranunculus bulbosus 

Fruit en polinúcula formada per les núcules de cada carpel. Les núcules són glabres, comprimides, lenticulars, amb bec curt un poc arquejat,  i de color marronós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són l’esclavó que uneix la terra amb el sol. Tot el que els humans han usat com a font d’energia des del principi dels temps prové de les plantes però, a més a més, amb la miraculosa relació amb el sol, produeixen l’oxigen que respirem, el nostre menjar i les molècules químiques que fem servir per tractar les nostres malalties

Sèpals reflexos de Ranunculus bulbosus

USOS I PROPIETATS: La planta fresca és tòxica, ja que conté protoanemonina, una substància tòxica per humans i animals, que provoca irritacions cutànies que poden transformar-se en ulceres o gangrenes si no es tracten. Però una vegada la planta seca, la toxicitat disminueix i pot ser emprada en medicina popular perquè té propietats expectorants, vermífugues, antibiòtiques i rubefaents.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota. L’epítet específic bulbosus ve del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, bulbós.

Ranunculus bulbosus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 554. 1753.

Família Ranunculaceae

Ranunculus gramineus L.

NOMS: Botó d´or. Ranuncle. Ranuncle de codina. Ranuncle graminoide.   Cast. : Botón de oro. Ranúnculo. Francés: renoncule à feuilles de graminées. Italià: Ranuncolo gramineo. Anglés: Grass-leaved Buttercup. Alemany: Grasblättriger Hahnenfuß

Flors de botó d'or

SINÒNIMS: Ranunculus luzulifolius (Boiss.) Amo

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs secs, pedregars, matolls calcícoles sobre sòls superficials des dels 50 fins als 1600 m d’altitud. Aquest de la Vuelta (Vallada, València).

Flors solitàries amb un llarg peduncle

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç que pot arribar als 45 cm d’alçada.

Fulles estretes i linears com les de les gramínies

Fulles linears lanceolades amb nervis paral·lels i embeinadores, quasi totes bassals. 

Les flors prenen la forma d'un plat fondo

Flors solitàries de color groc intens. Calze amb cinc sèpals un poc membranosos. Cinc pètals amb ungla molt curta i una escata nectària a la base. Estams nombrosos i grocs.

Els aquenis acaben en un xicotet ganxet

Fruit en poliaqueni. Els aquenis de nerviació ben marcada i amb un petit bec o ganxet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De totes les espècies del gènere Ranunculus de les nostres terres, l’espècie gramineus és l’única que viu en els prats secs i a les brolles de muntanya calcícola. La resta prefereix llocs humits i, fins i tot, hi ha espècies aquàtiques. Per això reben el nom de Ranunculus que en llatí significa petita granota.   

Les flors són d'un groc intens

USOS I PROPIETATS: Aquestes plantes contenen "anemonina”, una substància tòxica per als animals i els éssers humans. De fet els herbívors mengen aquestes plantes amb gran dificultat i només després d'un bon assecat, en forma de farratge, quan s'evaporen les substàncies més perilloses. També cal evitar que les abelles busquen nèctar de "botons d'or ".

Aquestes plantes poden produir bombolles en la pell dels humans (dermatitis), i a la boca pot provocar un intens dolor i cremor de les mucoses.
El botó d’or s’empra en jardineria per ser una planta rústica de muntanya resistent que viu en llos de sequera.

SABIES QUE... el nom genèric Ranunculus és una paraula del llatí que significa granoteta. Segurament degut a que moltes espècies de ranuncle busques llocs humits. L’epítet específic gramineus ve també del llatí i significa de gespa, per la semblança de les fulles linears amb les fulles de les gramínies.

Família Ranunculaceae