Ruta chalepensis L.

NOMS: Ruda. Ruda bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit. Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.

Flors amb pètals de marge laciniat

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis;  Ruta bracteosa DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud

Mata de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb una tija principal erecta i ramificada

Fulles molt dividides amb segments oblongs

Fulles de distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd grisós.

Flor central amb cinc pètals

Flors en inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta.  Floreix des de febrer fins a l’agost

Fruit en càpsula 

Fruit en càpsula berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls

Es diferencia de Ruta angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el peduncle, mentre que R. angustifolia les té més estretes i lanceolades. Ruta graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors, a més de ser una espècie cultivada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Inflorescències en cimes

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica que ha sigut amplament utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria, antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.

També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes. Existeixen formulats comercials de Ruta chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic chalepensis vol dir que procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.

Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits, protegir de les malalties i altres bruixeries.

Ruta chalepensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 69. 1767.

Família Rutaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Ruta angustifolia Pers.

NOMS: Ruda. Ruda de bosc. Ruda de fulla estreta. Cast. Ruda. Ruda bravía. Francés: Rue. Rue à feuilles étroites. Italià: Ruta a foglie strette.  Anglés: Narrow-leaved fringed Rue.

Flors central amb cinc pètals

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud

Mata llenyosa a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata llenyosa a la base amb una tija principal que va ramificant-se, de entre 30 i 80 cm d’alçada. És una planta glandulosa i fa un fort olor, fètid, inconfusible.  

Fulles molt dividides

Fulles alternes, compostes, molt dividides en segments ovalats,

Doble nombre d'estams que de pètals

Flors grogues amb els  pètals llargament ciliats, còncaus com una cullereta. Calze amb els sèpals ovalats. La flor central de la inflorescència és pentàmera i les demés amb quatre sèpals i quatre pètals. El nombre d’estams és el doble que els pètals (8 o 10). Ovari súper

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula berrugosa amb quatre lòbuls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les rutàcies és molt curiosa. Aquesta Ruta de fulla estreta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Càpsula amb 4-5 lòbuls

USOS I PROPIETATS: és planta tòxica i cal evitar el contacte directe amb la pell. L’ús més freqüent i popular és com emmenagoga, és a dir, per a provocar la menstruació. Ha d’emprar-se en el moment en que hauria de presentar-se la menstruació i en dosis petites perquè la planta és, com ja hem dit, tòxica i pot provocar la mort. Pot provocar l’avortament. Per tallar les hemorràgies s’aplica a la ferida pols de ruda mesclat amb oli d’oliva verge.

Conté “rutina”, que combat l’escorbut, i augmenta la resistència de les parets dels capil·lars sanguinis. La ruda s’utilitzava per deixar de fumar. Després de fumar un cigarret de ruda ja no es desitjava mai més fumar tabac.

Una planta de ruda al jardí o a casa repèl les mosques i els males espirits

Els pastors empraven la ruda per a la recuperació de les ovelles després d’un part o d’un avortament.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

Es diu de la ruda que amb la seua presència de la salut de la casa té cura. Un refrany diu que “si la dona sabera les virtuts de la ruda, aniria a buscar-la a la lluna”. Altra dita: “en la casa que hi ha ruda no mor criatura”. A l’antiguitat es deia que la ruda tenia molta força contra els esperits malignes i tota classe de fetilleries.

La ruda era cultivada en els claustres dels convents per tindre fama d’antiafrodisíaca. En la Bíblia (Lucas 11:42-43) es parla d’aquesta planta que l’anomenen “peganon”, nom que segueixen utilitzant en el grec modern.

La ruda és la Flor Nacional de Lituània. En les cançons folklòriques d’aquest país apareix amb freqüència com un atribut de donzelles, associada amb la virginitat i la feminitat.

Família Rutaceae