Senecio gallicus Vill.

NOMS: Seneci gàl·lic. Castellà: Flor de Santiago. Árnica falsa. Ajenjo. Cachapedo. Occità: Erbo di cardelino. Francès: Séneçon de france. Italià: Senecione gallico. Anglès: French Groundsel.

Inflorescències en corimbes

SINÒNIMS: Senecio difficilis Dufour; Senecio exsquameus Brot.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix en erms, vores de camins, herbassars terofítics ruderals i camps de cultiu. Fins els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes i pubescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes i ramificades que poden arribar als 40 cm d’alçada, rígides, pubescents

Fulles un poc engrossides i profundament lobulades

Fulles pinnatipartides amb segments estrets i separats entre ells, de marge dentat o lobulat, un poc engrossides; les inferiors menys dividides o amb els segments més amples

Flors en capítols amb flors ligulades a l'exterior i flòsculs al botó central

Flors en corimbe de capítols de 15-22 mm de diàmetre, amb lígules a la part exterior i flòsculs tubulosos al botó central, totes grogues. Bràctees involucrals linears, de 0,5-0,7 mm d’amplada i glabres. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en aqueni subcilíndric amb vil·là de pèls aplicats

Bràctees involucrals linears

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és una sobrevivent excepcional. Estudis genètics indiquen que va resistir les glaciacions del Plistocè en refugis costaners. Actualment colonitza hàbitats difícils en deserts i matollars xeròfils i en planes costaneres seques i salades. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Senecio deriva del llatí “sénex” que significa vell, pels capítols que, quan perden les llavors, semblen el cap calb d’un vell. L’epítet específic gallicus indica procedència geogràfica: de la Gàl·lia (França).

Senecio gallicus va ser descrit per Dominique Villars (Vill.) i publicat per Dominique Chaix en Histoire des Plantes de Dauphiné 1: 371. 1786.

Família Compositae (Asteraceae)

Senecio vulgaris L.

NOMS: Citró, flor d’onze mesos, herba de cardina, Lletsó de foc, morruts, xenixell, xinxerinxó, herba dels pecats, conillera, apagallums. Castellà: Hierba cana, zuzón, senecio, casamelos. Gallego: Caçamo, manteigueira, morga. Èuscara: zorna-belarra, txori-bedarr, kardamiru-phazka. Portuguès: Tasneirinha, cardo morto. Francés: Coitrons aux. de Herbe, commun de Séneçon, vulgaire de Séneçon, coitrons aux. de Herbe, vulgaire de Séneçon Anglés: Groundsel, Old-man-in-the-spring. Alemany: Gemeines Greiskraut, Gemeines Kreuzkraut, Gewöhnliches Greiskraut. Italià: Comune de Senecione.

Capítols de xenixell en diferents etapes de maduració

SINÒNIMS: Senecio vulgaris subsp. Vulgaris;  Senecio dunensis Dumort.;  Senecio radiatus W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional, cosmopolita (habita en quasi tot el món).

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, camins, terres cultivades, fins 1900 metres d’altitud.

Les fulles superiors són amplexicaules (abracen la tija)

FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins quaranta centímetres d’alçada, anual, més o menys suculenta i glabrescent o araenosa, amb les tiges estriades i fistuloses. 

Fulla pinnatipartida amb lòbuls dentats

Fulles alternes un poc carnoses, profundament lobulades, pinnatipartides, amb els segments irregularment dentats. Les fulles superiors peciolades i les superiors amplexicaules (abraça la tija)

Flors tubulars

Flors grogues en capítols terminals que formen glomèruls; involucre amb bràctees característiques de dues mides, unes llargues de color verd i altres més xicotetes a la base del capítol amb les puntes negres. Les flors són tubuloses, les externes són femenines i les interiors hermafrodites i cap d’elles no té lígula o és molt curta.

Aquenis de xenixell

Fruit és en aqueni amb plomall de pèls blancs simples. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta sovint està proveïda de pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com teranyines, el que li dona eixe aspecte cendrós i envellit. Aleshores es diu que la planta és Araenosa.

Observeu les teranyines que cobreixen la planta

USOS I PROPIETATS: Té propietats emmenagogues. S'usa en veterinària com a emol·lient i vermífuga. També en forma de pomada per a les hemorroides, per ser vasoconstrictora. 

Hi ha animals que mengen el xenixell, com els conills, les cabres i els porcs. A les vaques no els hi agrada massa i els cavalls i les ovelles refusen totalment menjar-la. Sembla que el senecis sintetitzen determinades substàncies químiques, tòxiques o desagradables per als herbívors, d’ací el seu èxit evolutiu. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó.

Papus i capítols de Senecio vulgaris

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Senecio, prové del llatí “senescere” que significa envellir, perquè els papus recorden els cabells del cap d'un home vell.

El xenixell és una de les plantes més comunes i abundants de la terra. És extraordinàriament resistent i pot créixer a tot arreu, resistint tant el clima tropical com les gelades.

Als ocells els hi agraden molt les llavors del xenixell, d’ací el nom català de “herba de cardina” o el basc de “kardamiru-phazka”. Hi han també molts insectes que mengen les fulles d'aquesta planta, incloses les erugues d'algunes papallones de nit.

Jacint Verdaguer, l’escriptor de la Renaixença, l’anomena en la seu prosa com “herba dels pecats”. Aquest nom ve de la creença de que quan es bufa el papus en queden tants plomalls com pecats ha comés qui ha bufat:

Bufa un xenixell./ Quants pecats té ell? / Bufa una rosella./ Quants pecats els d’ella?

Família Compositae (Asteraceae)