Sideritis romana L. subsp. romana

NOMS: Espinadella petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès: Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès: Common sideritis. Simplebeak Ironwort.

Flors en en verticil·lastres axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.

Herba de tiges postrades o erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un poc més d’un pam d’alçada. 

Fulles oposades de marge dentat

Fulles oposades de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis ben marcats.

Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina

Flors agrupades en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls, el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula trígona i berrugosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode  la reacció fisiològica dels organismes a la durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya japonica), i plantes de dia llarg, que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum sativum) o la civada (Avena sativa).

Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls

USOS I PROPIETATS: La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat produïda pels ensurts.

Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia, Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip, refredats i al·lèrgies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic romana és indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta

NOMS: Herba de la feridura. Herba de Sant Antoni. Tàrrec blanc. Castellà : Rabo de gato. Siderítide. Zahareña. Zajareña. Rabogato. Èuscara: Atauski. Portuguès: Siderite. Italià: Stregonia ligure. Francès: Crapaudine hirsute.

Flors en verticil·lastres de sis flors

SINÒNIMS: Sideritis tomentosa Pourr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental 

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brolles de romer, prats secs, ambients pedregosos, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb les tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta lignificada a la base (sufruticosa), amb tiges quadrangulars erectes, de fins 50 cm d’alçada, amb pèls rectes patents i cresps.

Fulles oposades amb el marge dentat

Fulles oposades, sèssils, obovades o el·líptiques, amb el marge dentat i el limbe recorregut per tres nervis, totes cobertes de pèls per l’endret i pel revers

Flor bilabiada amb el llavi superior dret i emarginat

Flors en verticil·lastres de sis flors amb bràctees semblants a les fulles però menors. Calze campanulat amb cinc dents iguals i espinescents, coberts de pèls i amb un anell de pèls també a l’interior. Corol·la bilabiada amb el llavi superior emarginat, dret, blanc i més llarg que l’inferior que és de color groc. Floreix d’abril a l’agost.

Fruit amb quatre mericarps

Fruit en núcula format per quatre mericarps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil·lastre és una forma d’inflorescència típica de la família de les labiades. Consisteix en un agrupament de flors, amb curts peduncles, disposades totes al mateix nivell.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular era molt coneguda i utilitzada en rentats, compreses o cataplasmes, com vulnerària, per desinfectar i curar ferides, cremades, nafres o irritacions en la pell. La infusió de les summitats florides s’utilitza com aperitiva i digestiva. 

És una de les plantes emprades per confeccionar el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Sideritis angustifolia Lag. subsp. angustifolia

NOMS: Rabet de gat. Adsabara. Herba de gat. Cua de gat. Herba de l'hemorroide  Cast. Zahareña. Hierba de la almorrana. Rabo de gato. Cola de gato. Garranchuelo. 

Verticil·lastres de rabet de gat

SINÒNIMS: Sideritis tragoriganum Lag. ; Sideritis saetabensis Rouy; Sideritisfunkiana Willk.; Sideritis lagascana Will.; Sideritis mugronensis Borja.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Clars de matollars secs i assolellats, marges de conreus abandonats, sobre sòls bàsics.

Nombroses tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: les seues parts aèries són persistents tot l'any però tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sufruticosa, de color verd blanquinós, amb tiges erectes

Fulles linears i oposades

Fulles oposades, enteres, linears i agudes, amb l’àpex un poc punxant

Flor labiada amb el llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls

Flors en verticil·lastres separats, més junts els superiors, amb bràctees acopades i amb dents. Calze amb cinc dents punxants. Corol·la labiada de color groguenc desllavassat; llavi superior escotat i el inferior amb tres lòbuls, el central major.  Floreix entre maig i juny

Fruit en núcula

Fruit en núcula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els verticil·lastres són agrupaments de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, estan situades a un mateix nivell o verticil. Els verticil·lastres són molt típiques de la família labiades.

Verticil·lastre amb les bràctees dentades formant una copa

USOS I PROPIETATS: Té virtuts vulneràries, utilitzada des d’antic en València per a curar ferides de cavalleries principalment.

Es fa servir com antiinflamatori, espasmolític lleu i antiulcerós perquè és bon digestiu i és capaç de neutralitzar els àcids gàstrics. També s'utilitza com cicatritzant, repel·litzant, antisèptic, antibacterià, antifúngic i diürètic.

S'usa per a l'elaboració de l'herbero, una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general.

Ací podem veure la flor amb el calze de cinc dents punxants

SABIES QUE... Sideritis ve del grec síderos, -ou,  que significa ferro, per la creença de que curava les ferides d’armes de ferro. L’epítet angustifolia fa referència a les fulles estretes, angostes, que caracteritzen l’espècie.

Endemisme Ibero-levantí

Plantes Legalment Protegides : Catàleg País Valencià.

Família Labiatae (Lamiaceae)