Silene pendula L.

NOMS: Castellà: Silene. Francès: Silène à fleurs penchées. Italià: Silene pendula. Anglès: Nodding Catchfly. Alemany: Hängendes Leimkraut.

SINÒNIMS: Silene cisplatensis Cambess.; Silene crispa Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani europeu, Itàlia continental i Sicília

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de 20-30 cm d’alçada, pubescent, glandulosa, amb tiges que es ramifiquen en la meitat superior

Fulles oposades, pubescents, enteres amb el marge ciliat. Les basals ovades amb llarg pecíol i les superiors més allargades sense ser lanceolades

Flors en monocasi, amb bràctees ovades o lanceolades i curt pedicel. Calze de poc menys de 2 cm, cilíndric amb els nervis fent una gepa marcada per pèls glandulosos; dents del calze obtusos amb pèls a la zona terminal. Corol·la amb cinc pètals bilobats, de menys d’un centímetre, de color rosat; lígula corol·lina bífida. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula de 6-7 mm, ovada, amb les dents que no sobresurten del calze. Llavors reniformes i tuberculades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Científics de l'Acadèmia de Ciències de Rússia han aconseguit la reproducció i cultiu de la Silene stenophylla a partir de llavors conservades durant 32.000 anys al permafrost de Sibèria. Es tracta de la planta més antiga "tornada a la vida".

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria en rocalles, murets o jardineres a ple sol o mitja ombra, tot i quer amb més sol florirà més. No és massa exigent per als regs però evitar embassaments. Es sembren a la tardor o finals d’hivern per a gaudir de la seua floració a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Del gènere Silene, segons la “Flora ibérica”, s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic pendula, deriva del llatí pendeo pendere, que penja, pèndul

Silene pendula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 418–419. 1753.

Família Caryophyllaceae

Silene tridentata Desf.

NOMS: Silene tridentada. Castellà: Conejera de tres dientes. Anglès: Spanish Catchfly.

Flors en monocasi lax

SINÒNIMS: Silene calycina Salzm. ex Rohrb.; Silene coarctata Lag.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental i Macaronesia

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics sobre substrat calcari. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba poc ramificada i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta poc ramificada i pilosa, de fins 40 cm d’alçada

Fulles inferiors espatulades

Fulles lanceolato-espatulades, les inferiors, i lanceolato-linears les superiors.

Crol·la rosa amb lígula corol·lina emarginada

Flors en monocasi lax amb bràctees tant o més llargues que les flors. Calze format per cinc sèpals soldats formant un tub (gamosèpal), amb 10 nervis patents, dividit en dents linear-lanceolades fins 1/3 de la seua longitud, amb pèls, que es contrauen a la gola en la fructificació. Corol·la de color rosa amb cinc pètals bífids, clarament diferenciats en dues parts: ungla i limbe, amb lígula corol·lina emarginada. Androceu amb 10 estams. Ovari súper. Floreix de març a maig

Càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide atenuada en bec, de 7-10 mm, dehiscent per 3-6 dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el calze es compon de sèpals, que són antòfils estèrils, generalment verds i de consistència herbàcia amb funció protectora. Si els sèpals estan lliures entre si el calze s'anomena dialisèpal, mentre que si estan units es diu gamosèpal, com en aquest cas. Quan el calze és gamosèpal es poden distingir tres parts ben definides: el tub, que és la porció en la qual els sèpals estan units; la gola, que és el lloc en què els sèpals es separen els uns dels altres; i el limbe, que és la poció lliure, formada pels extrems apicals de cada sèpal o lòbul.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic tridentata deriva de "tres = tris" tres, i "dens, dentis" dent, és a dir, amb tres dents

Espècies d'aquest gènere han estat objecte d'investigació pels ecologistes, els biòlegs evolutius i genetistes, incloent Darwin, Mendel i Correns. Moltes espècies Silene segueixen sent àmpliament utilitzats en estudis, en particular en els camps de l'ecologia i la biologia de l'evolució. El gènere s'ha utilitzat com un model per a la comprensió de la genètica de la determinació del sexe durant més d'un segle. Diverses espècies de Silene contenen una barreja d'individus hermafrodites i femella (o mascle estèril) (ginodioècia), i els primers estudis de Correns va mostrar que l'esterilitat masculina podria ser heretada per via materna, un exemple del que ara es coneix com esterilitat citoplasmàtica masculina.

Silene tridentata va ser descrita per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicada en Flora atlàntica 1: 339 1798

Família Caryophyllaceae

Silene inaperta L.

NOMS: Silene prima. Patacs. Italià: Silene inaperta. Francès: Silène fermé

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Silene inaperta subsp. inaperta;  Cucubalus inapertus (L.) Lam.; Leptosilene inaperta (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrani occidental

HÀBITAT: Lactuco-Silenetum inapertae. Pimpinello-Gouffeion. Sobre sòls pedregosos. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba gràcil de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gràcil, de tiges fines i erectes, de fins 60 cm d’alçada, ramificades, sense pèls però apegalosos a la meitat superior.

Fulles caulinars linears

Fulles caulinars oposades, estretament linears, amb el marge enter i sense estípules.

Corol·la que sobresurt poc del calze

Flors en inflorescències en dicasi. Calze estret prop de la base, amb nervis anastomitzats, oblong a la fructificació, poc unflat, amb dents triangulars. Corol·la amb cinc pètals que sobresurten poc del calze, bífids, blanquinosos per l’anvers i verdosos pel revers, amb lígula corol·lina que separa clarament l’ungla del limbe. Floreix de maig a l’octubre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica, que sobresurt del calze, dehiscent per sis dents per deixar sortir les llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Anastomosat o anastomitzat: Es diu de la nervació de les fulles o dels calzes en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

Ací podem veure la lígula corol·lina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Silene és d’etimologia desconeguda però alguns autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. No obstant, Linné pren el nom de Lobelius, i explica que el nom deriva del grec “síalon”, que significa saliva, en al·lusió a la viscositat que, com en aquesta espècie, tenen algunes altres espècies del gènere.

L’epítet específic, inaperta, deriva del llatí "inapertus" que significa no obert, tancat, per l’aparença de la flor que, de vegades, té els pètals que a penes sobresurten el calze i sembla tancada.

Silene inaperta fou descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1 : 419 (1753)

Família Caryophyllaceae

Silene mellifera Boiss. & Reut.

NOMS: Esclafidora apegalosa Castellà: Collejilla de bosque.

Flors en panícula laxa en dicasi

SINÒNIMS: Silene italica subsp. nevadensis (Boiss.) Font Quer; Silene nevadensis Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. És un endemisme ibero-llevantí

HÀBITAT: Erinaceetalia. Rosmarinetalia. Matollars sobre sòl rocós, clarianes de pinars i carrascars. Des de el (100) 300 als 1400 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base de fins 50 cm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Floreix a la primavera

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 50 cm d’alçada amb tiges ramificades i lignificades a la base  (sufruticosa) ascendents i amb la summitat glandulosa, viscosa.

Fulles inferiors espatulades i en roseta

Fulles inferiors en roseta amb llarg pecíol i espatulades, les superiors linears.

Corol·la blanca sense lígules corolines

Flors disposades en panícula laxa, amb flors erectes a l’àpex de rametes en dicasi amb 1-3 flors. Calze claviforme amb 10 nervis, glabre o poc pubèrul i dents amb marge escariós. Corol·la amb cinc pètals blancs amb limbe bipartit, d’ungla eixamplada a la meitat, sense apèndix ligulars (lígules corol·lines). Ovari amb tres estils. Floreix d’abril a juny. 

Càpsula ovoide dins el calze persistent

Fruit en càpsula ovoide amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les flors del gènere Silene es fàcil d’observar que els pètals presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta, disposada en paral·lel a l’eix de la flor i, normalment, dins del calze; i el limbe, ample i estès cap a fora, que forma un angle d’uns 90^o amb l’ungla i forma la part vistosa de la corol·la.

Calze amb cinc dents de marge escariós

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic mellifera deriva de “melli” que significa mel, i “ferre”, portar, és a dir, que porta un nèctar que encanta a les abelles.

Família Caryophyllaceae