Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Sorghum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Sorghum. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 d’abril del 2016

Sorghum bicolor (L.) Moench

NOMS: Melca. Canyet. Dacsa de bou. Mill de les Índies. Canya dolça. Castellà : Sorgo. Trigo de Guinea Èuscara: Basartoa. Occità: Milhòca. Portuguès: Sorgo. Sorgo das vassouras. Milho zaburro vermelho. Francès: Millet à balai, Sorgho bicolore, Sorgho commun. Italià: Elica. Sorgo. Anglès: Broomcorn. Grain Sorghum. Alemany: Echte Mohrenhirse. Gewöhnliche Mohrenhirse. Körnerhirste. Neerlandès: Kafferkoren. Grec: Ντάρι. Ασπροκαλάμποκο. Αγούλιαρος. Κεχρί. 

Inflorescència de Sorghum bicolor en panícula terminal
SINÒNIMS: Holcus bicolor L.; Sorghum vulgare Pers.

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Cultivat com a farratge i subespontani en marges, vores de camins i herbassars ruderals. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba robusta de fins 3 metres d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia anual semblant a Sorghum halepense però més robust, que pot confondre’s amb el panís (Zea mays), especialment quan encara no està florit, que pot fer fins tres metres d’alçada.

Fulles linears de 2-7 cm d'amplada
Fulles linears de 2-7 cm d’amplada i de fins 50 cm de llarg amb el nervi central marcat. Lígula de membrana ciliada

Flors fèrtils amb aresta
Flors en panícula terminal que pot assolir els 50 cm de longitud, amb espiguetes estèrils oblongo-lanceolades sense aresta (mútiques) i les fèrtils inflades, obovades o el·líptiques, amb pèls, lemma bífida amb aresta més curta que el doble de l’espigueta. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a octubre

Fruit en cariopsi obovada
Fruit en cariopsi obovada que es manté en les espícules madures doncs no són caduques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La melca és coneguda com el camell dels conreus per la gran capacitat d’adaptació per poder créixer en sòls pobres i pluja escassa. Si la sequera és prolongada no mor, sinó que entra en latència fins que torna ha haver condicions favorables.

Lígula
USOS I PROPIETATS: És l’espècie cultivada del gènere Sorghum, uns cultivars per les fulles, per a la producció de xarop i etanol, i altres pel gra. En algunes zones d’Àsia i Àfrica es fa pa amb la farina del gra, que també es pot expandir com les crispetes del panís, i no té gluten. Però el gra de melca es fa servir principalment per aliment per al bestiar i per la producció d’etanol.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sorghum és una derivació de "sorghi" una veu índia que denomina una espècie d’aquest gènere. L’epítet específic bicolor està format per "bis" dos, dues voltes, i "color" color, és a dir, de dos colors. El genèric del basiònim Holcus deriva del grec "helcό" extraure, perquè segons Plini, seguint una errònia i supersticiosa tradició, la planta té la propietat d’extraure del cos qualsevol cos estrany aplicant-la al cap.

Si s’empra com a farratge cal dur cura perquè si el bestiar no se’l menja el mateix dia que s’ha tallat, fermenta i el pot matar.

Sorghum bicolor va ser descrita per (L.) Moench i publicada en Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 207. 1794.

Família Gramineae (Poaceae)

divendres, 15 de febrer del 2013

Sorghum halepense (L.) Pers.


NOMS: Canyota. Canyamussa. Canyet. Cervelló. Mill de canyota. Porrera. Occità: Gros-mi, Milhòc, Milhòca, Milhòrca. Castellà : Cañota. Millaca. Sorgo. Èuscara: Basartoa. Astamaiza. Italià: Sorgo selvatico. Melghetta. Francès: Sorgho d'Alep. Houlque d'Alep. Anglès: Johnson Grass. Alemany: Wilde Mohrenhirse. Aleppo-Mohrenhirse. Neerlandès: Wilde Sorgo

Inflorescències en petites espigues
SINÒNIMS: Holcus halepensis L., Andropogon halepensis (L.) Brot. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins i carreteres, conreus i llocs ruderalitzats. Introduïda i naturalitzada. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i buides, com les canyes
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar a fer dos metres d’alçada, amb una tija en forma de canya recta i robusta, planta perenne amb un potent rizoma estolonífer que la fa una mala herba difícil d’eliminar als cultius.

Fulles estretes de nerviació paral·lela
Fulles amb lígula ciliada, paral·lelinèrvies, de fins dos centímetres d’amplada, linears, de color verd pàl·lid i el nervi central molt assenyalat i blanc.

Flors amb estigmes plomosos
Flors inflorescències en panícules terminals amb espiguetes, de color vermellós, en grups de dos o tres a sobre de peduncles, amb la particularitat que la inferior és hermafrodita mentre que la superior sol ser només masculina. La lemma de la flor hermafrodita té una llarga aresta glabra i colzada. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix des de maig fins a l’octubre.


Fruit en cariopsi (gra) ovalat amb fines línies a la superfície, cobert per les glumes (vestit).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és el que s’anomena, en llenguatge corrent, el gra. És un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent) propi de la família de les gramínies o Poaceae.  És paregut a un aqueni però amb la diferencia que el pericarpi, anomenat tegument, és molt prim i adherit a la llavor. La cariopsi pot estar coberta, també, per les glumes de la flor que poden quedar adherides al gra. Aleshores es diu que és un gra vestit, com en el cas de l'ordi, i en cas contrari es diu que és un gra nu, com el del blat.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera amb l’inconvenient de tindre un glucòsid tòxic que pot produir enverinament, especialment al ramat boví o equí. L’ensitjament desactiva el glucòsid tòxic.

Rizoma gruixut i molt resistent
SABIES QUE... El genèric Sorghum sembla que procedeix de l’Índia, on “sorghi” s’empra per definir una espècie d’aquest gènere. El nom específic deriva de la ciutat d’Àlep, al nord de Síria.
Entre les 10 pitjors males herbes par l’agricultura mundial ocupa el lloc sisè. Gran part de l’agressivitat és deguda a que són plantes d’assimilació C-4 que les fa més competitives per absorbir nutrients. L’avantatge competitiu produeix una reducció dràstica en la producció de cultius infestats.
Els rizomes són molt resistents. Una planta pot suportar vuit retallades setmanals sense morir; suporta una dessecació de fins el 75% del pes fresc sense deixar de ser viables; i resisteixen temperatures de -90 C sense morir.  L’any 2005 es va confirmar l’existència d’individus resistents a l’herbicida glifosat i des d’aleshores està augmentant.
El nom comú anglès, Johnson Grass, és pel coronel William Johnson, propietari d’una plantació d’Alabama que va sembrar les llavors al voltant de l’any 1840.

Família Gramineae (Poaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...