Teucrium chamaedrys L.

NOMS: Herba amarga. Butrònica. Alzineta. Auledella. Brotònica. Camedris. Herba colònia. Herba de sant Domènec. Herbeta de la sang. Castellà : Camedrios. Carrasquilla. Encinilla. Occità: Amar, Botonica, Brotonica, Calamandièr, Calamendrièr, Pichòt rove. Èuscara: Axario. Enuntzi. Portuguès: Carvalhinha. Italià: Calamandrea. Calandrina. Francès: Germandrée à feuilles pennatifides. Germandrée petit-chêne. Anglès: Wall germander. Alemany: Edel gamander.  Neerlandès: Echte Gamander. Grec: Χαμαέδρις. Χαμαιδρυά.

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors

SINÒNIMS: Teucrium pinnatifidum Sennen; Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. fil.

Observacions: És una planta molt variable de la qual se n'han reconegut moltes subespècies. Als Països Catalans trobem la subsp. germanicum, reclosa a les pastures pedregoses dels Pirineus; i la subsp. pinnatifidum, comuna arreu de la distribució de l'espècie, una planta relativament petita, amb el limbe foliar petit, glaucescent i cobert de glàndules sèssils al revers.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges ascendents d'un pam d'alçada

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Carrascars, coscollars i llocs ombrívols sobre sòls secs. Fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta d’un pam d’alçada de tiges ascendents lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificades.

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades i amb pecíol, amb el limbe ovato-oblongues (normalment el doble de llargues que amples) i el marge crenat o dentat, d’un verd lluent per l’anvers i pubescent pel revers, de textura coriàcia.

Cinc estams i estil amb estigma bífid 

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors reunits en inflorescències en forma de raïm. Les bràctees són semblants a les fulles, generalment crenades. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze campanulat gibós a la base, amb cinc dents i pèls, i pren un color vermellós. Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls, el mitjà major, arrodonit i còncau, de color purpuri. Androceu amb cinc estams. Gineceu súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix a la primavera i l’estiu (de maig a setembre)

Fruit en tetraclusa dins el calze persistent

Fruit en tetraclusa amb quatre mericarps de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica morfològica més remarcable del gènere Teucrium és la manca del llavi superior en les flors. La corol·la consta, normalment, d’una sola peça, el llavi inferior, amb cinc lòbuls.

Corol·la sense llavi superior

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’empra el vi amb els brots florals en maceració (camedrita) com aperitiu, tònic, astringent i per el tractament de la gota. La bullida de les summitats florides també s’utilitzen per rentar ferides i cremades lleus.

S’usa com ornamental, per fer bordures, formant grups compactes o com planta entapissant o cobertora, apreciada en jardineria xeròfita pel llarg període de floració i la resistència a la sequera.

Flors amb un sol llavi de cinc lòbuls, el central major

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou” Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí com teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium. L’epítet específic chamaedrys deriva del grec "χαμαι chamai" que significa a terra, arrossegant-se, i "δρῦς drys" roure, és a dir, similar a un petit arbre de roure. Sembla que aquest nom ja era utilitzat per Teofrast per a una planta petita amb fulles semblants a les de l’alzina.

Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de les plantes la venda de les quals queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat. S’ha donat casos d’intoxicacions hepàtiques en persones que la consumien en règims per aprimar-se.

Teucrium chamaedrys va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 565. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Teucrium polium var. gracillimum (Rouy) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Timó blanc. Timó mascle. Herba cuquera. Herbeta de mal de ventre. Timó amarg comú. Occità: Poliòt. Castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla. Francès: Germandrée à têtes

Flors en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Teucrium capitatum subsp. gracillimum (Rouy) Berm Valdés; Teucrium majorana Pers.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Aquesta varietat limitada al sud del País Valencià, Múrcia i est d’Andalusia. 

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.

Mateta multicaule amb tiges gràcils

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta amb moltes tiges erectes, lignificades, fines i cobertes de pèls

Fulles oposades, tomentoses i revolutes

Fulles oposades, sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.

Calze densament tomentós

Flors en glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents. Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil i estigma bífid.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i reticulada de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Teucrium tenen la corol·la formada per un sol llavi amb cinc lòbuls dels quals el central és molt més gran que els altres i còncau.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular a les summitats florides li  s’adjudiquen propietats com aperitiu, tònic i digestiu, i com diürètic, astringent i antidiarreic. Es pren en infusió o la planta fresca esmicolada i macerada en vi negre.

Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls

SABIES QUE... el nom del gènere Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

L’epítet específic polium deriva de "Polión" una planta esmentada per Auli Corneli Cels, autor de vuit llibres sobre medicina a l’època de Tiberi, tot i que molts autors sostenen que no era metge sinó un autor literari que va seleccionar amb bon criteri els materials sobre els que escrivia.

La varietat rep el nom de gracillimum és un superlatiu que ve del llatí “gracilis” que significa subtil, fi, menut, en referència a les fines i subtils tiges que sostenen els glomèruls.

El nom específic del sinònim capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart.

NOMS: Poliol valencià. Camedri dorat. Timó mascle. Herba cuquera. Cabeçuda groga. Castellà: Zamarrilla amarilla. Poleo dorado.

Inflorescència

SINÒNIMS: Teucrium aureum subsp. latifolium (Willk.) S. Puech ex Valdés Berm. & Sánchez Crespo;   Teucrium aureum var. latifolium Willk.;   Teucrium carthaginense var. homotrichum Font Quer;  Teucrium luteum subsp. latifolium (Willk.) Greuter & Burdet;   Teucrium polium subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs & Vigo;   Teucrium polium var. latifolium (Willk.) O. Bolòs & Vigo;   Teucrium ronnigeri Sennen; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  És un endemisme del SE de la Península Ibèrica que té l’òptim a les muntanyes meridionals de València i nord d’Alacant. 

Tiges lignificades (sufruticosa)

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Ononido-Rosmarinetea. Habita en llocs bàsics secs i pedregosos poc profunds, timonedes i matollars degradats. Fins els 600 (1500) metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix  els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Geometria perfecta en la inflorescència abans de l'antesi

DESCRIPCIÓ:  Petita planta, de fins un pam d’alçada, amb les tiges erectes lignificades (sufruticosa) molt ramificada; tiges hivernals verd grisenc i les floríferes fines i groguenques.   

Fulles oposades i dentades

Fulles oposades amb acusat dimorfisme estacional. Les hivernals més petites, oblong-lanceolades, revolutes, i les de les tiges floríferes més ovades i amb dents arrodonides (crenades).

Flor característica del gènere Teucrium amb un sol llavi

Flors en inflorescències terminals ovoides amb bractèoles peciolades. Calze tubular amb pèls grocs i cinc dents triangulars. Corol·la amb un tub acabat en un sol llavi, groc o color crema, amb dos lòbuls al darrere dels laterals. Estams inserits cap a meitat del tub. Floreix de l’abril al juliol.

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula sense pèls (glabra)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Teucrium tenen una corol·la característica formada per un sol llavi, l’inferior, amb cinc lòbuls, dels quals el del mig és còncau i major que els altres.

Floreix de l'abril al juliol

USOS I PROPIETATS: La part aèria florida és tònica, digestiva, antiinflamatòria i estimulant en general. Desperta les ganes de menjar.

Molt apreciada com a planta mel·lífera.

SABIES QUE... El nom genèric Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Teucrium pseudochamaepitys L.

NOMS: Iva borda, turmereta, poteta de granota, cresta de gall, herba creu, botja, pinet bord. Castellà: Falso pinillo, hierba de la cruz, pinillo bastardo, orobal, romerillo falso. Francès: Germandrée faux petit-pin, Germandrée à allure de Pin. Anglès: Ground-pine Germander.

Flors en raïm al terç superior

SINÒNIMS: Teucrium nissolianum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs i assolellats, en roques i sobre substrat bàsic, margues o algeps. Fins els 750 metres d’altitud. Aquest exemplar sobre roca calcària al camí entre l'ermita i la font d'Espanya de Vallada (València)

Habita llocs secs i assolellats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, erecta de tiges lleugerament lignificades a la base i amb pèls, de fins als 40 cm d’alçada. 

Fulles profundament dividides en segments (de 3 a 5) semblants a les de l'herba felera

Fulles enfrontades, dos per verticil, pinnatisectes, dividides en 3-5 segments linears, aguts, amb el marge revolut, disposats segons la nervació palmada i coberts de pèls.

Els estams i l'estil surten per damunt de l'únic llavi de la corol·la

Flors en inflorescències en raïms laxos de fins un pam, amb verticil·lastres biflors axil·lars, disposades en grups de dos per cada nus. Calze vellós amb cinc dents tan llarg com el tub. Corol·la de color blanquinós, amb un sol llavi inferior dividit en cinc lòbuls que deixen els quatre estams corbats i l’estigma al descobert. Floreix de març a juliol

Núcula protegida pel calze persistent

Fruits en núcula indehiscent provinent d’un ovari dividit en quatre compartiments, embolcallats pel calze persistent.

El lòbul del mig és més gran i còncau

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Teucrium tenen flors característiques amb un sol llavi a la part inferior, format per cinc lòbuls dels quals el del mig és més o menys còncau i més gros que els altres quatre.

USOS I PROPIETATS:  En medicina popular s’ha emprat en infusió com depurativa i contra el dolor o ardor d’estomac, còlics i problemes de l’aparell digestiu. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Teucrium se relaciona amb el grec “Teùkros”, el nom del fill de Telamón i germà d’Àjax que, segons Plini, va ser el primer en utilitzar aquesta planta com medicina. Al Dioscòrides ja s’esmenta “τεύκριον teúcrion” com medicinal.

El nom de l’espècie, pseudochamaepitys, fa referencia a que les fulles són semblants a les de l’herba felera (Ajuga chamaepitys). Deriva del grec “ψευδο- pseudo-” pseudo, fals, mentider,  “χαμαι khamái” petit, nano, i “πίτυς pítys” pi, perquè les fulles semblen d’un petit pi.

Teucrium pseudochamaepitys va ser descrita per Carles Linné en Species plantarum. 2: 562 (1753). Com a curiositat direm que Linné va descriure dues vegades aquesta espècie en la mateixa obra, la primera és el que coneguem com Teucrium pseudochamaepitys, amb la tija erecta, i una segona amb la tija reptant que va batejar amb el nom de Teucrium nissolianum que ara utilitzem com sinònim. 

Família Labiatae (Lamiaceae)