Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Trifolium. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènere Trifolium. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’octubre del 2017

Trifolium stellatum L.

NOMS: Trébol estrellat. Capsoti. Corona de Crist. Herba de capsigrany. Trifoli estrellat. Castellà: Trébol estrellado. Estrella. Estrella montés. Farolitos. Trifolio estrellado. Portuguès: Trevo estrelado. Francès: Trèfle étoilé. Italià: Trifoglio stellato. Anglès: Star clover. Starry clover. Alemany: Stern-Klee. Grec: Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι το αστερωτό.

Inflorescències de Trifolium stellatum en glomèruls terminals 
SINÒNIMS: Trifolium xanthinum Freyn

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Creix a les vores dels camins, als camps erms i als prats terofítics sobre sòls eutròfics. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba de tiges de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta o ascendent, de fins un pam d’alçada, ramificada a la base, amb les tiges i els peduncles de les inflorescències cobertes de pèls

Fulles superiors amb el pecíol curt
Fulles trifoliades, de distribució alterna, amb folíols en forma de cor però amb la part ampla a l’àpex (obcordiformes) i el marge denticulat a la part superior. Les fulles superiors tenen un curt pecíol, mentre que les inferiors tenen un pecíol molt llarg. A la base de les fulles apareixen dues estípules ovades i denticulades.

Calze cobert de pèls suaus, amb cinc dents el doble de llargues que el tub
Flors agrupades en glomèruls terminals esfèrics, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres. Calze tubular amb pèls sedosos, amb cinc dents el doble de llargues que el tub. El calze, quan està madur, s’obri en forma d’una estrella de cinc puntes vermelloses. Corol·la papilionada de color rosa pàl·lid que sobresurt a penes del calze. Estendard lanceolat, carena més curta que les ales. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu d’ovari súper amb estil cilíndric i estigma terminal. Floreix a la primavera, de març a juny

Fruit en llegum que roman dins del calze persistent
Fruit en llegum bivalve indehiscent, amb una sola llavor grossa i llisa, de color groc, que roman inclosa al calze.

Llarg pecíol de les fulles inferiors amb dues estípules a la base
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’ha demostrat que algunes plantes són carnívores, perquè cacen, maten i digereixen les seves víctimes, però encara hi ha altres, més nombroses, des d’herbes petites com Silene gallica a arbres com Paulownia tomentosa, en les quals podem trobar insectes morts a les fulles o altres parts on la planta ha secretat substàncies enganxoses o verinoses. El motiu és perquè els cadàvers dels insectes cauen al sòl i es descomponen, alliberant el nitrogen que necessita el vegetal, i les que queden a les fulles alimenten les bactèries que deixaran restes rics en nitrogen.


USOS I PROPIETATS: Com passa amb totes les espècies de lleguminoses, fixa al sòl el nitrogen de l’aire, pel que enriqueix el substrat i afavoreix el creixement d’altres espècies. També és una bona planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic stellatum deriva del llatí  "stella" estrella, és a dir estrellat, per la forma que adquireix el calze quan és madur.

Trifolium stellatum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dilluns, 11 d’abril del 2016

Trifolium tomentosum L.

NOMS: Trèvol pelut, Trèvol tomentós, Trèvol vellutat. Castellà: Siempreviva. Trébol de algodón. Gallego: Trévo. Portuguès: Trevo. Trevo cotanilhozo. Trevo tomentoso. Francès: Trèfle cotonneux, Trèfle tomenteux. Italià: Trifoglio tomentoso. Anglès: Woolly Clover. Woolly-headed Clover. Alemany: Filz-Klee. Filziger Klee. Grec: Τριφύλλι.

Inflorescències en glomèruls globosos
SINÒNIMS: Amoria tomentosa (L.) Roskov;  Galearia tomentosa (L.) C. Presl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Hordeion leporini. Creix als prats terofítics de sòls compactes. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba petita de tiges decumbents
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com un Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Calze inflat i vellut
DESCRIPCIÓ: Herba petita que creix arran de terra o amb petites tiges erectes o decumbents, de fins poc menys d’un pam, ramificat des de la base. La principal característica és el calze inflat i molt vellut, semblant al trèvol maduixer (Trifolium fragiferum) però aquest té els peduncles més llargs que la fulla corresponent, mentre que Trifolium tomentosum té els peduncles més curts que les fulles.

Fulles trifoliades 
Fulles alternes, peciolades, amb estípules membranàcies ovades acuminades, amb tres folíols obovats, de fins 19 x 15 mm, serrulats, amb dents espinuloses al marge

Flors papilionades de color rosat
Flors en inflorescències axil·lars en glomèruls, curtament pedunculats, globosos de 6-9 mm de diàmetre a l’antesi, dels quals sobresurten les dents superiors del calze bilabiat i acrescent, inflat i vellut. Corol·la papilionada de color rosa amb l’estendard lliure. Androceu diadelf. Floreix a la primavera, de març fins juny.

Fruit en llegum membranàcia
Fruit en llegum membranàcia indehiscent, inclòs al calze persistent, amb 1-2 llavors d’1 mm, llises de color groc verdós amb estries verdes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Trifolium formen part dels prats naturals o són sembrades en praderies artificials perquè tenen interès per al ramat com espècies farratgeres, com per exemple Trifolium fragiferum, Trifolium campestre  o Trifolium repens


USOS I PROPIETATS: Serveix com planta farratgera però no s’utilitza habitualment perquè hi ha altres farratgeres més productives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic tomentosum deriva del llatí "tomentum" pelussa, en referència a la densa capa de pèls que cobreix els calzes.

Trifolium tomentosum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 771–772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 25 de juny del 2015

Trifolium angustifolium L.


NOMS: Fenc bord. Trèvol de fulla estreta. Castellà: Jopitos. Trébol de hoja estrecha. Gallec: Trebo. Éuscara: Hirusta. Portuguès: Rabo de gato. Trevo-de-folhas-estreitas. Italià: Trifoglio angustifoglio. Francès: Trèfle à feuilles étroites, Trèfle à folioles étroites. Anglès: Narrow-leaf crimson clover. Alemany: Fuchsschwanz-Klee. Schmalblättriger Klee. Grec: Τριφύλλι στενόφυλλο. Κατσικλάρι.

Flors en espiga
SINÒNIMS: Trifolium pamphylicum Boiss. & Heldr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Vores de camins, marges de camps, coscollars. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta coberta de pèls
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pubescent, pluricaule, amb tiges de fins 40 cm d’alçada, amb pèls, erectes

Fulles amb tres folíols linears
Fulles alternes, pedunculades, trifoliades amb els folíols linears, enters llargs i estrets, pilosos, amb estípules també llargues i estretes

Flors papilionades rosades

Flors en inflorescència terminal cilíndrica en espiga, sense involucre. Calze amb cinc dents triangulars aguts, tot cobert de pèls que s’allarga a la fructificació. Corol·la amb els pètals soldats a la base, de forma papilionada i color rosa. Androceu diadelf amb nou estams soldats i un lliure. Gineceu d’ovari súper, estil corbat i estigma humit. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en llegum dehiscent
Fruit en petit llegum indehiscent inclòs al calze persistent, amb una o més llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Unes de les herbes més típiques i comunes d’aquesta extensa família són els trèvols (del gènere Trifolium), fàcils de reconèixer per llur fulles trifoliades i pels glomèruls de floretes menudes de color groc o rosat en que acaben les tiges.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic angustifolium  deriva del llatí da "angustus"= estret, prim, i "folium"= fulla, és a dir, de fulla estreta.

És autosuficient en nitrogen, doncs, com totes les lleguminoses, té la capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire, mitjançant la simbiosi amb una bactèria a nivell radicular.

Trifolium angustifolium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


dimecres, 15 de gener del 2014

Trifolium fragiferum L.


NOMS: Trèvol maduixer. Fragassa. Ovelletes. Castellà : Fresa de burro. Trébol fresa. Trébol fresero. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo-morango. Italià: Trifoglio a fragola. Trifoglio fragifero. Francès: Trèfle fraisier, Trèfle porte-fraises. Anglès: Strawberry clover. Strawberry-headed Clover. Alemany: Erdbeerklee. Neerlandès: Aardbeiklaver.

Flors en glomèruls globosos
SINÒNIMS: Trifolium bonannii C.Presl

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del 
conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Al voltant de cursos d’aigua, pradells i llocs humits, sobre sòls compactes i calcigats com les vores dels camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petita herba de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia petita, de fins un pam d’alçada, de tiges decumbents que arrelen pels nusos.  

Fulles amb tres folíols de marge serrat
Fulles alternes amb llarg pecíol (més llarg que la fulla) i tres folíols el·líptics de marge serrat, glaucescents al revers i els nervis laterals recorbats, amb estípules acuminades.

Flors rosades de corol·la papilionada
Flors rosades papilionades en glomèruls globosos i densos, amb bractèoles que formen un petit involucre a la base del glomèrul. Calze amb llargs pèls blancs que s’unfla després de l’antesi, de manera que la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós de 10-15 mm de diàmetre. Floreix a la primavera i l’estiu

Fruit en llegum indehiscent
Fruit en llegum indehiscent que conté 1-2 llavors per fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Trifolium es caracteritzen per les fulles trifoliades i pels glomèruls de flors petites de color groc o rosat. Moltes, com aquest trèvol maduixer, són plantes farratgeres i fixadores de nitrogen al sòl on creixen.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera, una pastura de molt bona qualitat, rica en proteïnes, tant per al pasturatge oví com boví. Hi ha varis cultivars, seleccionats en Austràlia, utilitzats per la pastura, com per exemple ‘Palestine’, ‘O’Connors’, o ‘Shearmans’.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic fragiferum deriva de "frágum" que significa maduixa, i "fero" que significa port, aspecte, pel paregut d’aquesta espècie amb la maduixera (Fragaria vesca).

Trifolium fragiferum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...