Veronica anagallis-aquatica L.

NOMS: Anagall d’aigua, Creixen, Creixenera, Créixens folls, Herba de folls, Vara blava, Verònica. Castellà: Anagálide acuática. Hierba de locos. Berula. Veronica acuática. Èuscara: Igeberatza.  Portuguès: morrião-da-água, verónica, verónica-brava. Francès: Mouron aquatique, Véronique mouron d'eau. Occità: Verounico d'aigo. Italià: Erba grassa. Veronica acquatica. Anglès: Blue Water-speedwell. Water Speedwell. Alemany: Blauer Wasserehrenpreis. Gauchheil-Ehrenpreis. Gauchheilehrenpreis. Wasser-Ehrenpreis. Neerlandès: Waterereprijs. Grec: Βερόνικα. Γαλαζάκι. Xinès: bei shui ku mai

SINÒNIMS: Veronica anagallis-aquatica subsp. anagallis-aquatica L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Creix als torrents, rius, sèquies, fonts i llocs humits no salins, amb les arrels dins del sediment inundat o sobre el sòl humit

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Però es comporta més com Hidròfit: Planta hidròfila. Planta que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tija erecta, de vegades arrelants a la base, que es ramifica a la part superior i pot arribar al metre d’alçada

Fulles oposades, lanceolades i sense pecíol, de manera que de vegades, les superiors, sembla que rodegen la tija (amplexicaules), de marge enter, dentat o serrat i l’àpex agut, però glabres.

Flors petites blavoses amb venes violàcies en raïms axil·lars oposats que poden ser amb pèls glandulífers a glabres. Bràctees linears que poden ser major o més curtes que els pedicels. Calze de quatre sèpals glabres oval-lanceolats que persisteixen aplicats al fruit.  Corol·la de quatre pètals amb el inferior més petit que la resta. Androceu amb dos estams iguals, exserts. Gineceu d’ovari súper, estil persistent en el fruit, i estigma capitat. Floreix al final de la primavera i l’estiu, de maig a setembre

Fruit en càpsula comprimida lateralment, glabre i dehiscent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El grup de Veronica anagallis-aquatica format per V. anagalloides i V. catenata, té un alt grau de polimorfisme que fa molt complicat delimitar la forma de cada espècie per la variabilitat de caràcters, degut tant a la genètica com a les condicions ambientals. A més a més aquestes espècies s’hibriden amb relativa facilitat del que resulta l’aparició d’exemplars amb caràcters intermedis.

USOS I PROPIETATS: Les fulles i les tiges es poden menjar crues en amanida o cuites però no és aconsellable menjar-les crues pel perill d’ingerir cucs microscòpics que produeixen malalties hepàtiques.

També té aplicacions en medicina popular, emprant la planta crua, però sòls és aconsellable l’ús en infusió o decocció.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Veronica és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dues anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la “vera icon” (Verònica) la vertadera imatge de la pietosa dona anònima que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari.

L’epítet específic anagallis-aquatica ve  del gènere Anagallis i del llatí “aquatica” que viu a l’aigua: per les flors que recorden les de l’anagallis i pel medi aquàtic on viu la planta.

Veronica anagallis-aquatica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 12. 1753.

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

Veronica catenata Pennell

NOMS: Anagall d'aigua, Herba de folls. Castellà: Berula, Hierba de locos, Verónica acuática. Italià: Erba grassa.Veronica concatenata. Francès: Véronique mouron d'eau. Véronique aquàtiques. Anglès: Blue water speedwell, Water speedwell.  Alemany: Bleicher Gauchheilehrenpreis. Lockerähriger Ehrenpreis. Roter Wasserehrenpreis. Neerlandès: Rode waterereprijs

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Veronica anagallis-aquatica subsp. aquatica Maire

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del 

conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Flors petites d'un color rosa esvaït amb venes purpúries

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Torrents, sèquies, basses, sòls inundats o temporalment embassats. Fins els 1000 metres d’altitud. Aquesta del riu Canyoles al seu pas per Vallada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Hidròfit: planta que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

Tiges erectes

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges erectes, que poden arribar al metre d’alçada, ramificades a la part superior, que viu amb les arrels a dintre dels corrents d’aigua, tot i que també es troba sobre sòls humits. 

Fulles de distribució oposada i sèssils

Fulles oposades, sèssils, amplexicaules les superiors, amb el limbe lanceolat acabat en punta i el marge serrat

Androceu amb dos estams 

Flors en inflorescències en raïms terminals, petites, d’a penes 5-8 mm, de color rosat violaci amb venes purpúries. Calze amb quatre sèpals lanceolats i persistents. Corol·la de quatre pètals desiguals, amb el inferior més petit que els altres. Androceu amb dos estams. Gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma capitat. Floreix de maig a setembre

Fruit en càpsula amb calze i estil persistent

Fruit en càpsula amb estil i calze persistents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dins la família de les escrofulariàcies el gènere Veronica és dels més evolucionats. Dels cinc estams que tenen els més primitius, el gènere Veronica els ha reduït a dos, i la corol·la pentàmera habitual en la família s’ha reduït al haver-se soldat els dos superiors, originant una corol·la tetràmera.

Peduncle i pedicels amb pèls

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió per rebaixar l’àcid úric, com digestiva, depurativa i tònica. En compreses per les cremades.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Veronica és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dues anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. L’epítet específic catenata fa referència a la difícil caracterització de la planta.

Veronica catenata va ser descrita per Francis Whittier Pennell i publicada en  Rhodora 23(266): 37. 1921.

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

Veronica persica Poiret

NOMS:  Verònica pérsica. Borrisol pelut. Grinxot. Blauets.  Occità: Bourrassou . Cast. Hierba gallinera. Verónica. Azuletes.  Port. Verónica da pérsia. Francés: Véronique commune. Véronique de Perse. Italià: Veronica comune. Anglés: Persian Speedwell. Common field speedwell. Buxbaum’s speedwell. Alemany: Persischer Ehrenpreis. Holandés: Grote Ereprijs

Flors característiques del gènere Veronica

SINÒNIMS: Veronica tournefortii  C.C. Gmel.

DISTRIBUCIÓ:  Subcosmopolita

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia.  Solano-Polygonetalia. Camps, horts, camins, fins els 1300 metres d’altitud.

Les tiges normalment estan esteses per terra

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita, anual, que s’estén per terra perquè les tiges no tenen consistència (decumbent), ramificada, amb tiges de 10 a 40 cm de llargària i amb pèls. 

Fulles dentades i peciolades

Fulles  ovades, de marge dentat, les inferiors oposades i les superiors poden ser alternes, amb pecíol. 

Flor amb els estams que semblen dos ulls

Flors hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), que surten solitàries a les axil·les de les fulles sobre pedicels majors que les fulles; fins a 1 cm de diàmetre, més grans que altres veròniques, de color blau intens. Calze amb quatre lòbuls ovats. Corol·la també dividida en quatre lòbuls més o menys iguals. Dos estams ben patents. Ovari súper amb un estil, persistent al fruit, acabat en un estigma capitat.

La morfologia de les càpsules identifica les espècies del gènere Veronica

Fruit  en càpsula amb dos lòbuls comprimits i divergents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les  espècies de la família de les escrofulariàcies solen tindre les corol·les bilabiades però les veròniques la tenen rotàcia, amb el tub molt curt i quatre l’obuls un poc desiguals

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat per aquesta espècie.

Calze i corol·la amb quatre lòbuls

SABIES QUE... El nom del gènere, “Veronica”, és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dos anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. L’epítet específic persica és per l’origen de la planta que es de Pèrsia.

Aquesta planta va ser introduïda  a Europa cap a l’any 1800, procedent de l’Àsia.

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

Veronica hederifolia L.

NOMS: Morró negre, borrisol, borrisol pelut, herba de sínia, grinxot, verònica.  Cast. Té de Europa, verónica de hojas de hiedra, hiedrezuela terrestre, hierba gallinera, oreja de ratón. Port. Verónica de folha de hera. Francés: Véronique à feuilles de lierre. Italià: Veronica a foglie d'edera . Anglés: Ivy-leaf Speedwell, Alemany: Efeu-Ehrenpreis, Efeublättriger Ehrenpreis.

Petita flor de Verònica

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional. Subcosmopolita

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Erms, camps de cultius, vores de camins, fins els 1400 metres d’altitud.

Planta amb nombreses tiges a ran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. 

Tota la planta està coberta de pèls

DESCRIPCIÓ:  Herba amb moltes tiges pubescents i postrades de fins 30 cm de llargària.

Fulles carnoses amb lòbuls de distribució palmada.

Fulles inferiors oposades, les demés alternes, carnoses, palmatilobades, de marge lobulat amb el lòbul central més gran que la resta i pecíol més curt que el limbe.

Els dos estams ben patents són carasterístics

Flors axil·lars i solitàries de color blau cel. Calze quadrangular amb lòbuls ovats i aguts, allargats en forma de cor i ciliats. Corol·la rotàcia amb tub curt i quatre pètals arrodonits, blaus, amb la gola del tub blanca. Ovari súper, dos estams ben patents i un estil persistent.  En llocs frescs i humits pot florir tot l’any, però floreix preferentment al final de l’hivern. 

Càpsula embolicada pels sèpals ciliats dels calze.

Fruit en càpsula globosa dividida en quatre lòbuls glabres, sense pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan en una flor, amb el pètals units per la base (gamopètala), el tub de la corol·la és molt curt i el limbe patent, com en aquest cas, la corol·la s’anomena rotàcia. 

Podeu comparar la petita poncella amb les diminutes gotetes de la rosada

USOS I PROPIETATS:  És alterativa, diürètica i antiescorbútica.

CURIOSITATS: El nom del gènere, “Veronica”, és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dos anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. El nom de l’espècie,” hederifolia”, es deu a la semblança de la forma de les fulles amb les fulles de l’hedra (de “hedera” = hedra + “folia”= fulla). 

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)