Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.
HÀBITAT: Secalion cerealis arges de camins,
prats secs i assolellats, camps de conreu, guarets, principalment sobre sòl
bàsic. Fins els 1300 metres d’altitud
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
Fulles paripinnades amb circell ramificat
DESCRIPCIÓ: Herba
de tiges enfiladisses, ascendents i anguloses, que poden assolir el metre de
llarg
Fulles alternes,
paripinnades, amb 4-6 parells de folíols linears, truncats mucronats o tridentats;
a l’àpex de la fulla hi ha un circell ramificat. Estípules lanceolades, agudes,
enteres, sense nectari.
Flors papilionades de color púrpura
Flors axil·lars
solitàries. Calze zigomorf, campanulat, amb els sèpals desiguals.
Corol·la papilionada, de color púrpura amb l’estendard profundament emarginat,
ales més obscures que l’estendard, . Floreix d’abril a juny
Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum oblong
o el·líptic i comprimit, amb suau pubescència
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Moltes lleguminoses presenten circells que fan servir per enfilar-se en busca de la llum. En
botànica el circell és un òrgan amb aspecte de tija prima, que procedeix d’una tija
o una fulla modificada. Com a característica té un extraordinari tropisme que
hi permet agafar-se a qualsevol suport, cargolant-se en hèlix.
USOS I PROPIETATS:
Pot emprar-se com farratge pel bestiar. Com totes les lleguminoses té la
capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire.
Estendard profundament emarginat
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Vicia deriva
del llatí “vicia, -ae,”
que era el nom que rebia la veça (Vicia
sativa) a l’antiga Roma. Els romans van adaptar el nom grec “bíkion,
-ou” que designava la mateixa planta. L’epítet específic peregrina prové del llatí “peragrare” que significa per
desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa
parèixer que es mou.
Estudis arqueològics han arribat a la conclusió que els
llegums d’aquesta planta es consumien, doncs s’han trobat restes de Vicia peregrina en excavacions
d’assentaments neolítics, junt a altres llegums. Actualment l’única espècie del
gènere que es conrea par a consum humà és la fava (Vicia faba), la resta aprofita per a farratge o com adob verd.
DISTRIBUCIÓ:Originària d’Àsia, és conreada
arreu del mon
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum,
rarament naturalitzada.
Tiges tetràgones de fins un metre
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de
fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.
Fulla composta sense circell
Fulles compostes, paripinnades i sense circell, amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un
verd glauc, amb petites estípules herbàcies.
Flors papilionades amb les ales negres
Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites,
papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals,
més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós
amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams.
Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de
febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.
Fruit en llegum llarg i comprimit
Fruit és un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté
les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de
color obscur.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb
plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen
per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls.
Martinus Willem Beijerinck és
considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia
del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va
donar al nou patogen el nom de virus (verí).
Calze amb cinc dents desiguals
USOS I
PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió
és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la
fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la
secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia,
astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.
Les faves són un plat apreciat a les nostres
terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o all tendre és un plat deliciós, però per l’alt
percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb
ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.
Les faves més granades, les de cella negra,
s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques
bullides amb un poc d’herbasana (Mentha
spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.
Hi ha una varietat especialment conreada per a
farratge per al bestiar.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion,
-ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)
L’epítet específic faba també ve del grec “fágo”
que significa que es pot menjar, comestible.
Hi ha evidències del seu cultiu a la Península
Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a
novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer,
doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una
lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)
Per entrar
a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre
les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses
versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia
de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu
la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels
seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores
per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries
verídiques: “...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen
triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una
gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot
sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”
Altres
antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil
comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem
fava al penis.
Un costum
castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que
porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta
d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a
qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”.
A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava,
o això són faves contades.
Vicia faba és la espècie tipus de la família Fabaceae,
a la qual dona nom.
NOMS: Vecera
borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja
estrecha. Portuguès: Larica.
Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera.
Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites,
Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded
Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige
Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige
Wikke. Smalle Wikke.
Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors
SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.
DISTRIBUCIÓ:Pluriregional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els
1500 metres d’altitud
Herba gràcil i enfiladissa
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.
Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell
Fulles alternes,
paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats.
Estípules dividides en dents, amb nectari
Corol·la papilionada
Flors en
inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat
en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la
papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard
emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix
d’abril a juliol.
Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum
linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una
tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les llegums són el
fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i
grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i
estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i
l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.
USOS I PROPIETATS:
Cultivada com farratge o adob en verd
Estendard emarginat
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Vicia deriva del
llatí “vicia, -ae,” que era el nom
que rebia la veça (Vicia sativa L.) a
l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.
L’epítet específic sativa
deriva del llatí “sativus, -a, -um”
que defineix al producte de la sembra o cultiu.
Les llavors contenen substàncies antinutritives, que
interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que
només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon
farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis (Prats mesoxeròfils, relativament densos i alts, de sòls
profunds de tendència permeable.) Clarianes de pinars, i carrascars,
herbassars i pastures, sobre sòl calcari. Des dels 300 fins els 1800 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta
mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les
seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ:Herba amb llargues tiges anguloses que poden
ultrapassar el metre, ajagudes a terra, però no arrelades, enfiladissa, .
Fulles paripinnades acabades en circell
Fulles alternes,
amb estípules herbàcies dentades, dividides en 4-9 parells de folíols pubescents,
curts i estrets acabats en un petit mucró. La fulla acaba amb un circell
bifurcat.
Flors papilionada de color púrpura o blau
Flors en
inflorescències racemoses amb llarg peduncle. Flors amb curt pedicel. Calze amb pèls i cinc
lòbuls desiguals, els inferiors més llargs. Corol·la amb la forma típica
papilionada de color púrpura, violeta o blau obscur, amb l’estendard emarginat
i la quilla esblanqueïda. Androceu amb el tub estaminal obliquo a l’extrem. Gineceu
amb ovari súper i estil deprimit i pilós.
Fruit en llegum
Fruit en llegum oblong
el·líptic, més ample cap a l’àpex, comprimit i glabre
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les lleguminoses juguen un paper important fixant el nitrogen
atmosfèric al sòl. Viuen en simbiosi amb un bacteri, per exemple els del gènere
Rhizobium, que mitjançant processos metabòlics, converteixen el nitrogen
(N2) en amoni (NH4+) essencial per a que els organismes puguen obtenir nitrogen
de l'atmosfera. El bacteri fixa el nitrogen a canvi dels carbohidrats que rep
de les llegums i un medi favorable als nòduls de les arrels de la planta. Els
dos guanyen i el terreny s'enriqueix per a que altres plantes prosperen.
Flors amb les ales esblanqueïdes
USOS I PROPIETATS:
S’empra com a farratge per al bestiar.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la
veça (Vicia sativa L.) a l’antiga
Roma, que va adaptar del nom grec “bíkion,
-ou”.
L’epítet específic onobrychioides està format per “onobrychis”
i la terminació grega “-eid’es (eidos)” que vol dir paregut a, amb
aspecte de, pel paregut de les fulles amb les del gènere Onobrychis. .
+Ehrh.+IMG_7676.jpg)
+Ehrh.+IMG_7682.jpg)
+Ehrh.+IMG_7674.jpg)
+Ehrh.+IMG_7672.jpg)
+Ehrh.+IMG_7677.jpg)
+Ehrh.+IMG_7675.jpg)
