Rhamnus lycioides L.

NOMS: Arçot. Cambronera. Arç negre. Escurnoi. Espí negre. Alicantins. Espinalera. Mal hivern. Garboller. Trencaolles. Cast. Espino negro. Espino prieto, Escambrón. Escaramujo. Eusk. Ena. Ena arrunt. Epa. Port. Sanguinho da praia. Italià: Ranno con foglie d'olivo. Francés: Nerprun faux olivier. Anglés: Small Buckthorn. Grec: Ακουμένη. Αμπάλορος. Λιτσιβέρι.

Flors d'arçot

SINÒNIMS: Rhamnus oleoides L. ;  Rhamnus velutina Boiss.  La subespècie R. lyciodes subsp. borgiae és endèmica de les fissures de roques calcàries (Teucrion buxifolii) dels territoris diànic i lucèntic. En canvi, la subespècie R. lycioides subsp. oleoides és típica de les màquies i garrigues (Oleo-Ceratonion) del sud del País Valencià i de les Illes Balears.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Les branques que divergeixen en un angle molt obert

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis. Matollars secs sobre sòls poc profunds, fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, espinós i molt ramificat amb les branques que divergeixen en un angle molt obert.

Les fulles s’agrupen formant fascicles (braquiblasts)

Fulles enteres, estretament espatulades i sense pecíol, que s’agrupen formant fascicles (braquiblasts) o esparses. Tenen petites estípules a la base.

Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen

Flors també en fascicles, de color groguenc, normalment hermafrodites. Calze amb els quatre sèpals en tub acabat en quatre lòbuls aguts. Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen. Quatre estams. Ovari súper amb tres o quatre estils amb estigmes petits. Floreix a la primavera.

Els fruits en drupa són negres a la maturitat

Fruit en drupa de color negre al madurar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Braquiblast és una branca petita de creixement limitat, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades, donant la impressió de que surten d’un mateix verticil.

Les flors també surten en fascicles, com les fulles

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per fer bardisses.
La infusió de la flor alleuja el dolor de gola i combat l’afonia, i la bullida dels fruits per a fer banys oculars contra la hipertensió ocular.
La seua fusta s’utilitza per a fer batalls per els esquellots

SABIES QUE... el genèric Rhamnus és el nom que rebien algunes plantes d’aquesta família en l’antiga Grècia.
El nom específic, lycioides, ve del gènere “Lycium” i del sufixe “oides” que vol dir paregut a, per el paregut de les fulles amb les d’aquest gènere.

Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.

Observacions: A les roques calcàries de les muntanyes del País Valencià viu  Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart. Un arbust espinós de fulles linears i branques aplicades al substrat. Es diferència d’altres subespècies per ser eminentment rupícola i per les fulles aciculars i curtes. El nom de la subespècie, borgiae, està dedicada al botànic valencià, José Borja Carbonell, (Càrcer 1902-1993) catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i autor d’estudis de flors i vegetació de les serres de Gúdar, Javalambre i Corbera.

Família Rhamnaceae

Cynoglossum cheirifolium L.

NOMS: Besneula. Llengua de gos. Visneula. Besneula de fulla blanca. Llapassa. Llapassera. Llengua de ca. Maneula.  Cast. Oreja de liebre. Viniebla. Viniebla de hojas de alhelí. Eusk. Chakur mia. Port. Cinoglossa. Cinoglossa de fôlha de goivo. Lengua maldiciente. Italià: Lingua-di-cane giallastra. Francés: Cynoglosse à feuilles de giroflée.

Inflorescències en cimes ramificades

SINÒNIMS:  Cynoglossum heterocarpum (G. Kunze) Willk. ;  Pardoglossum cheirifolium (L.) Barbier & Mathez

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion . Ruderal, vores de camins, camps abandonats, erms, fins els 1200 metres d’altitud. Aquesta del camí de la Salaella Llarga.

Herba coberta de toment que li dona l'aspecte grisós

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls tomentosos que li donen una tonalitat grisenca que pot arribar als 40 cm d’alçada.

Fulles semiamplexicaules en forma de llengua de gos

Fulles enteres, semiamplexicaules, allargades les caulinars i un poc més amples les bassals que perden el pecíol en la floració (antesi), densament piloses per les dues cares.

Corol·la en tub, acabada en cinc lòbuls

Flors en inflorescències cimoses ramificades. Flors amb bràctees similars a les fulles, calze amb cinc lòbuls ovats coberts de pèls densos. Corol·la d’un vermell vinós sense venació obscura; forma un tub que s’obri en cinc lòbuls. Estams inserits a la corol·la. Ovari amb l’estil més curt que el tub de la corol·la. Floreix a la
primavera.

Núcules cobertes de gloquidis

Fruit format per quatre núcules cobertes de petits agullons.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits estan coberts d’una espècie de garfis que s’enganxen al pèl dels mamífers per estendre les llavors. Són els gloquidis, tricomes unicel·lulars amb petites pues apicals retorces.

Calze amb cinc sèpals pilosos

USOS I PROPIETATS: Els efectes narcòtics dels alcaloides que conté no aconsellen el seu ús. Les llavors tenen cinoglosina, un alcaloide que és capaç de paralitzar el sistema nerviós
Té propietats antiespasmòdica, narcòtica,emol•lient i cicatritzant aplicant les fulles picades sobre les ferides.

SABIES QUE... el nom genèric Cynoglossum ve del grec kynos, que signifca gos, i de glossa, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.
L’epítet específic cheirifolium fa referència a les fulles del violer groc (Cheiranthus cheiri L.)

Família Boraginaceae

Hedera helix L.

NOMS: Heura. Hedra. Hedrera. Heurera. Gedra. Occità: Eune, Eure, Eurre, Gèdra, Lèdra, Lèuna, Èdra.  Cast. Cazuz, Edra, Hedrera, Hiedra, Yedra. Gall. Hédera. Hera. Eusk. Untz. Huntzorri. Huntzosco. Huzkei. Zira. Xira. Txirosto. Port. Hera. Hereira. Heradeira. Italià: Edera comune.  Francés: Lierre. Lierre grimpant. Anglés: Ivy. Bind Wood. Alemany: Baumefeu. Ebich. Gemeiner Efeu.  Holandés: Gewone Klimop.  Grec: Χεδέρα η έλιξ. Κισσός ο έληξ.

Flors d'hedra amb pètals verdosos

SINÒNIMS: Pel seu ús en jardineria hi ha diverses varietats domèstiques.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis, Querco-Fagetea. Als peus de les penyes de muntanya, carrascars, sempre en llocs ombrívols i humits.

Aprofita roques o altres palntes per enfilar-se

FORMA VITAL: Faneròfit: Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes pertanyen a aquesta categoria.

DESCRIPCIÓ:  És una planta enfiladissa que trepa per sobre d’altres plantes o parets rocoses mitjançant petites arrels, que surten de les branques, que fan d’ancoratge. 

Les fulles són diferents segons la tija siga fèrtil o no

Fulles peciolades, alternes, coriàcies i brillants. Les fulles de les tiges fèrtils són romboïdals, mentre que la resta tenen lòbuls en forma palmada.

Flors pentàmeres poc vistoses

Flors  en umbel·les amb 12-20 flors. Cinc sèpals triangulars. Cinc pètals també triangulars, d’un verd groguenc, igual que els cinc estams. Ovari ínfer amb un estil. Floreix a finals de l’estiu i tardor

Fruits en baia de la grandària d'un pèsol

Fruit en petites baies carnoses de la grandària d’un pèsol de color verd fosc o negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epífit (del grec έπί, sobre i φύτό, planta) es refereix a qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com suport, però que no el paràsita. Les epífites utilitzen la fotosíntesis per a proveir-se d'energia i (les que no són aquàtiques) obtenen humitat de l'aire o de la pluja que es diposita sobre la superfície del seu amfitrió.

Ací podem veure les petites arrels que surten de les tiges per enfilar-se

USOS I PROPIETATS: Els saponòsids li confereixen una acció vasoconstrictora, antifúngica, antibacteriana, antihelmíntica, antiprotozoària.
L'ús medicinal de l'heura aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany és: tos espasmòdica i bronquitis. En aquests casos, les fulles seques en forma d'infusió poden ser útils, encara que s'ha de delimitar el seu ús a unes poques preses. En canvi, popularment, es prepara un licor sedant en base de 100g de pols de llavors dissolta en un litre de vi.
En cas de mal de queixal, s'utilitza un glopeig bucal preparat amb una decocció de fulles d'heura en vinagre. Antigament les dents amb càries eren tractades amb la gomoresina que produeix la planta. Tradicionalment s'ha utilitzat en discinèsia biliar, artràlgia, artritis i gota.
També s'ha emprès per via tòpica pel tractament de lesions cutànies, úlcera cutània, flebitis o cel·lulitis.
En el Dioscórides renovado diu que, per a llevar els ulls de poll, posar una fulla a remulla en vinagre fort 24 hores i, a continuació, posar un tros de fulla sobre el ull de poll sostenint-la amb una gasa i, a les 24 hores, l’ull de poll saltarà amb facilitat.
S'ha emprat per tenyir teles de diferents colors: groc, verd grisós o vermell, segons si s'utilitzaven les baies, les fulles, etc.

        TÒXIC: L'administració oral s'ha de fer exclusivament per prescripció i sota control del metge. Tota la planta, sobretot les baies, són tòxiques, degut a l'heurina. La ingestió de dos o tres fruits produeix símptomes d'intoxicació en nens (nàusees, vòmits, excitació); 5-12 fruits poden arribar causar la mort per col·lapse respiratori.

Inflorescències en umbel·la

SABIES QUE... El nom genèric Hedera ve del llatí haerere que vol dir adossat.  L’epítet específic helix és una veu del grec antic que significa “gir al seu torn”
L'estructura química de les saponines triterpèniques de l'heura s'assemblen a varis composts que han inactivat, in vitro, al Virus de la immunodeficiència humana (SIDA). Això ha portat a alguns investigadors a iniciar estudis preliminars en aquesta patologia.
L'heura va tenir molta reputació com planta "màgica" en l'antiguitat, ja que protegia contra els mals esperits i contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front, per això va ser dedicada al deu Dionís.
En l'Antiga Grècia les corones d'heura representaven el símbol de la fidelitat, adornant les celebracions matrimonials.
Per la seua longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d'immortalitat.
Hom diu que les hedres poden  ofegar els arbres sobre on viuen, però, com que les arrels fixadores no penetren dins els teixits vius de l'arbre, tan sols perjudica els arbres sobre els quals viu mitjançant la competència per la llum, l'aigua i els nutrients minerals.
Poetes d’Al Andalus van dedicar versos a l’hedra com aquests d’Ibn al Jarraz:  “Es diria que les seues fulles, amb sa bella verdor, estan fetes de maragdes, les més belles i brillants”

Família Araliaceae

Alyssum simplex Rudolphi

NOMS: Herba de la ràbia. Dauradella.  Castellà: Hierba de la rábia. Aliso simple. Italià: Alisso campestre. Francès: Alysson champêtre. Passerage champêtre. Alemany: Kleinblütiges Steinkraut. Feld-Steinkraut. Einfache Steinkresse. Grec: Άλυσσο το απλό. Xinès: xin jing ting qi

Tota la planta est`coberta de pèls estrellats

SINÒNIMS: Alyssum campestre auct.; Alyssum minus (L) Rothm.; Alyssum amoris Coincy.; Alyssum parviflorum M. Bieb.; Alyssum collinum Brot.; Alyssum micranthum Fisch.; Alyssum nanum Pomel.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Agropyro-Lygeion. Erms terofítics, vores de camins, marges, etc. sobre sòl calcari, entre 150 i 1700 metres d’altitud.

Tiges erectes d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta anual de tiges floríferes erectes simples, ramificada des de la base, de fins un pam d’alçada, amb pèls que li donen un aspecte cendrós.

Fulles alternes i enteres

Fulles alternes, enteres, verdes, amb pèls, oblong-lanceolades i atenuades al pecíol. Les fulles més pròximes al raïm floral són més grans. 

Flors en raïms, amb pètals escotats

Flors en raïms densos que van allargant-se durant l’antesi. Calze amb quatre sèpals erectes i caducs d’un verd groguenc. Quatre pètals grocs profundament escotats que esdevenen blancs desprès de l’antesi. Quatre nectaris arrodonits, un al costat de cada estam. Androceu amb sis estams. Gineceu d’ovari súper pubescent i estil persistent. Floreix a la primavera.

Fruit en silícula coberta de pèls estrellats

Fruit en silícula suborbicular comprimida amb l’estil persistent i valves amb pèls, amb 1-2 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un fruit en càpsula, amb dos valves que s’obrin de colp (dehiscent), és una “síliqua” amb la característica de que és tan ampla com llarga.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat.

Flors en poncella

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Alyssum deriva de la partícula negativa grega  “a”, i de  “lýssa”, que significa ràbia, és a dir, significaria contra la ràbia.  Alysson, -i  era el nom que rebien diverses plantes que curaven la ràbia. No obstant, el  alysson que nomena el Discòrdies no sabem amb certesa quina planta és.

L’epítet de l’espècie, simplex¸ ve del llatí simplex, -icis, que significa simple, senzill, normalment aplicat per la tija simple, no ramificada.

Alyssum símplex va ser descrita per Karl Asmund Rudolphi i publicada en Journal für die Botanik 1799(2): 290–291. 1799.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Verbascum sinuatum L.

NOMS: Guardallop. Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord. Herba plorosa. Ressentida. Ploranera. Santjoans. Occità: Auriho-d'asse, Blaisan, Brisam, Escoubo-d'ièro, Fatarassa.  Cast. Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos. Amargos. Bordolobo. Eusk. Ostaza. Port. Barbasco dos herbolarios. Cachapeiro. Verbasco ondeado. Italià: Verbasco sinuoso. Francés: Molène sinuée. Anglés: Wavyleaf Mullein. Alemany: gewelltblättrige Königskerze.  Grec: Βερμπάσκο το κολπώδες. 

Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts

SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud

Verbascum sinuatum 

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.

Fulles caulinars decurrents

Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.

Corol·la groga amb cinc estams

Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i la corol•la rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals

USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca. 
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.

Té un sol estil persistent en el fruit

SABIES QUE... Verbascum ve del llatí verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic, sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.

Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.

Família Scrophulariaceae

Crupina vulgaris Cass.

NOMS: Crupina.  Cast. Cabezuela. Cabezuela cana. Crupina. Italià: Crupina comune. Francés: Crupine vulgaire. Crupine commune. Anglés: False Saw-wort. Common Crupina. Alemany: Schlüpfsame. Gewöhnlicher Schlüpfsame.

Involucre estret dee bràctees imbricades

SINÒNIMS:  Centaurea acuta Lam.;   Crupina acuta Fritsch ex Janch.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita, és a dir, estesa per quasi tot el món.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. En llocs pedregosos, assolellats i eixuts, en sòls profunds i calcaris, des dels 100 als 1300 metres d’altitud.

Herba anual de tiges primes i erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges primes i erectes de fins 40 cm d’alçada.

Fulles bassals pinnatipartides i les caulinars pinnatisectes

Fulles bassals partides i les de la tija (caulinars) pinnatisectes, alternes, de tacte molt raspós (escàbrid).

Les flors internes del capítol són hermafrodites i les exteriors estèrils

Flors en capítols de bràctees imbricades desiguals que formen el involucre estretament oblong amb l’àpex color púrpura. Les flors internes són hermafrodites i les exteriors estèrils. Corol•la de color porpra. Floreix de maig a juliol

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là de setes rígides

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles pinnatisectes tenen els nervis pinnats, és a dir, un nervi medial del qual surten els nervis secundaris disposats als dos costats com les barbes d’una ploma, i les divisions de la fulla arriben fins al nervi medial. 

Les bràctees de l'involucre solen agafar una tonalitat rosa

SABIES QUE... L'origen del nom del gènere, Crupina, és desconegut, o potser un nom derivat de la llengua vernacla flamenca. El nom específic, vulgaris, deriva del llatí vulgaris, -e, que significa vulgar, comú, ordinari.

Família Compositae (Asteraceae)

Punica granatum L.

NOMS:  Magraner. Mangraner. Mengraner.  Occità: Milgranièr, Miugranié, Miugranèr . Cast. Granado. Balaustia. Balaustra. Magrano. Molgrano.  Gall. Miligrandeira. Romanzeira. Romeira. Eusk. Minglana. Mingrana. Pillaltuna. Punisagarrondo. Port. Milingrandeira. Romazeira. Italià: Punica granatum. Pomo granato. Francés: Grenadier commun. Grenadier. Anglés: Pomegranate. Alemany: Granatapfelbaum. Echte Granate. Granatbaum. Holandés: Granaatboom. Grec: Πουνική η ροιά . Ροϊδιά . Ρωδιά.

El magraner fa flors molt vistoses

SINÒNIMS: Hi ha bàsicament dues varietats: la var. granatum, arbust espinós, amb el fruit petit i les granes àcides; i la var. sativum, arbust poc espinós, amb el fruit gros i les granes dolces. La primera es cultiva com a ornamental i és el que apareix subespontani; mentre que la segona es cultiva com a fruiter.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental. Originària del sud-oest d’Àsia.

Ací podem veure les diferents etapes de les flors

HÀBITAT: Introduïda i naturalitzada. Cultivada en tota la Península, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses

FORMA VITAL: Faneròfit (macrofaneròfit):  durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.

Fulles oposades i lanceolades

Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.

Corol·la amb pètals lliures

Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat. Floreix de maig a l’agost.

Fruit en balaüsta, la magrana

Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Balaüsta o balàustia és un tipus de fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, exclusiu de la magrana.

Vegeu les llavors carnoses separades per tels

USOS I PROPIETATS: El suc de magrana té gran nombre de components antioxidants naturals, fonamentalment polifenols (punicalargines), amb capacitat antioxidant superior al te verd i més de tres vegades superior al del vi.
Es cultiva com a arbre fruiter i ornamental a jardineria.
L'arrel i la pell del fruit tenen propietats astringents i s'empren per expulsar la tènia i altres cucs intestinals.
Del suc de les llavors se'n obté un xarop (oxizacre)  utilitzat per elaborar una beguda refrescant, la “granadina”, molt popular a l'Àfrica del nord i els països de l'Orient Mitjà. La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels.
Les granes de la magrana són refrescants i tenen un alt contingut en vitamina C. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s'empra sovint en la preparació de postres i amanides.
L'escorça s'usa per adobar les pells.

Calze gruixut i nombrosos estams

SABIES QUE... Segons Plini el genèric Punica és perque ve de la ciutat de Cartago, en llatí punicus, -a, -um, que significa púnic, fenici, cartaginès, de Cartago.
L’epítet específic granatum  és un nom llatí que significa granat, en referència a la gran quantitat de granes que conté el fruit.
Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren soterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah.
La magrana era molt apreciada en les zones desèrtiques perquè la pell gruixuda la protegia de la dessecació i podia ser transportada per les caravanes a grans distàncies.
La ciutat de Granada fundada al segle X, rep el nom d’aquest fruit. Des de la conquesta d’aquesta ciutat en 1492 la magrana forma part de l’escut d’Espanya.
En el Islam el magraner és un arbre del Paradís, d’acord amb les referències de l’Alcorà i del profeta Mohoma.
Els estams fan gran quantitat de pol•len molt apreciat per himenòpters i coleòpters que s’encarreguen de la polinització.
El cabell, com un fil d'or, / les galtes, com la magrana, / l’alè, com perfum de flor / i com un àngel, el cor / són prendes de valenciana.
Podeu veure més cançonetes i dites populars de la magrana i el magraner en “Amics arbres • Arbres amics”

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Punicaceae