Olea europaea L. ssp. europaea

NOMS: Olivera. Oliu, Oliver, Olivera de cultiu, Olivera d’empelt, Olivera vera. Occità: Oliu, Olivièr.  Cast. Olivo. Aceituno.  Eusk. Olibondoa. Italià: Olivo. Francés: Olivier. Anglés: Olive. Alemany: Olivenbaum. Ölbaum. Holandés: Olijfboom. Grec: Αγριελιά. Ελαίαη ευρωπαϊκή . Ελαία. Λαδολιά.

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Flors en panícules axil·lars

SINÒNIMS: l’olivera cultivada és la varietat europaea, i l’ullastre és la varietat sylvestris, que sol tindre forma arbustiva.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Original de la regió mediterrània. Cultivada. La forma silvestre creix en indrets càlids i secs. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada. 

Hi ha oliveres amb més de mil anys d'antiguitat

DESCRIPCIÓ:  Arbre de fulla perenne que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb el tronc gruixut i tortuós d’escorça amb esquerdes (fissurada) i de color gris. És un arbre andromonoic que pot viure molts anys, fins i tot arribar al mil·lenni. 

Fulles lanceolades i coriàcies

Fulles oposades, enteres, lanceolades i de consistència coriàcia, amb curt pecíol, limbe de color verd per l’anvers i blanquinoses pel revés que està cobert de borra.  

Corol·la amb quatre lòbuls i amb dos estams inserits

Flors en panícules que surten de les axil·les de les fulles. Masculines o hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), blanques i molt petites. Calze de sèpals soldats, acabats en quatre lòbuls, igual que la corol·la. Dos estams inserits a la corol·la. Ovari súper amb un estil i un estigma amb dos lòbuls. Floreix d’abril a juny. 

Fruit en drupa amb elevat percentatge d'oli

Fruit en drupa, la oliva, que és verda primer i negra quan madura. Conté una sola llavor (el pinyol). El fruit de la varietat sylvestris és més petit que el de la varietat cultivada (var. europaea). Del fruit s’obté el preat oli d’oliva

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta “andromonòica” és una planta que presenta andromonoècia, és a dir, que en la mateixa planta pot haver flors hermafrodites i flors masculines.

El mateix arbre pot tindre flors hermafrodites i masculines

USOS I PROPIETATS: De les olives de les races cultivades se n'extreu l'oli i les olives per adobar. L'oli és ric en àcids grassos insaturats i és molt apreciat en gastronomia, és un dels components essencials de l'anomenada dieta mediterrània. S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments. La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorbides pel cos humà.

Aquest oli també s'usa en les ferides, les cremades i contra l'estrenyiment. A més a més, la bullida de les fulles té propietats hipotensores i combat el reuma i la gota.

L’oli és un excel·lent conservant alimentari per la quantitat d’antioxidants que té. El formatge amb oli o els productes del porc conservats en l’olla coberts d’oli són exemples d’ús tradicional com a conservant.

Per a jueus i cristians l’oli ha tingut un paper destacat en ritus religiosos. Al bateig, la confirmació o unció de malats s’empra oli d’oliva verge beneit (sants olis). 

La fusta de l'olivera és de les més dures i compactes i s'utilitza en ebenisteria, escultura, torneria, artesania i marqueteria. S'ha emprat també per a fer-ne carbó d'excel·lent qualitat.

SABIES QUE... Olea és el nom llatí clàssic de l’olivera. L’epítet específic europaea fa referència a que és una de les espècies de cultiu més antigues del continent europeu.

Només a Espanya hi ha 272 varietats cultivades. En tres províncies andaluses, Jaen, Córdoba i Granada tenen més de 900.000 hectàrees de la varietat “Picual”. Més de 300 milions d’oliveres es calcula que creixen a la península Ibèrica.

Fa uns 6.000 anys, durant el neolític, a l’actual Palestina, l’ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris) va ser domesticat per iniciar el seu llarg camí, fins convertir-se en un dels conreus llenyosos més estesos per tota la conca mediter­rània.

A la cultura egípcia les seves branques eren un símbol de benedicció i purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon.

Els grecs li atribuïren un origen mitològic, una creació de la deessa Atenea per un oferiment de Zeus com a recompensa per aconseguir la ciutat d’Atenes.

A l'Antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. A més els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d’olivera silvestre, equivalent a la medalla d’or actual.

Els mercaders fenicis són els principals responsables de l’extensió del cultiu i de l’arribada a la Península Ibèrica de l’olivera, on les cultures ibèriques s’encarregaren d’empeltar-les en ullastres. El jaciment del Castellet de Castelló, corresponent a l’edat de bronze, alberga els indicis més antics d’olivera al País Valencià.

A Roma hi ha el “Monte Testaccio” que rep aquest nom perquè és un pujol artificial de més de 40 metres d’altura i 20.000 m², construït amb els restes de més de 26 milions d’àmfores  d’oli d’oliva que els romans importaven de la Bètica (Andalusia), entre els segles I i III d.C.

Diuen els descendents dels moriscs expulsats de València el 1609 que si les famílies dels que van plantar les oliveres cullen tots els anys algunes olives conserven el dret a la propietat. Com que no podien vindré a collir-les, conten que van enviar els estornells, els quals bé que se les mengen, i en anar-se’n cap a l’Àfrica s’emporten tres olives cadascú, una en cada pota i una altra al bec, i moltes d’elles les deixen en arribar a les palmeres africanes i els moros les arrepleguen. 

Podeu veure un excel·lent article de Ferran Zurriaga i Agustí  titulat “Secrets de l’olivera” o un altre de Simón Fos Martín titulat “L’arbre mil·lenari de la Mediterrània”, a la revista Mètode

Conta'm, vella olivera, / mentre sec alenant sobre la roca, / noves del temps enrera / que escrites veig en ta surenca soca. (“L'Olivera Mallorquina” de Josep Lluís Pons i Gallarza, en Amics Arbres. Arbres Amics)

Família Oleaceae

Salvia verbenaca L.

NOMS: Tàrrec. Herba de santa Llúcia. Tàrrega. Tarrons. Herba del mal d’ulls. Occità: Erbo dóu prudome. Castellà: Gallocresta. Hierba de ciego. Hierba de Santa Lucía. Bálsamo. Hierba de los ojos. Tabaco domingo. Balsamina. Èuscara: Gandollar. Zauri-belar. Gallego: Crista de galina. Galocrista. Herba da cruz. Herba dos ollos. Portuguès: Erva crista. Galocrista. Jarvão. Salva dos caminos.  Italià: Salvia minore . Francès: sauge verveine. Sauge à feuilles de verveine. Anglès: Vervain Sage. Wild Clary. Alemany: Eisenkraut-Salbei. Neerlandès: Kleine Salie.

Verticil·lastre amb flors de tàrrec

SINÒNIMS: Salvia pyrenaica L. ; Salvia clandestina L.;  Salvia verbenacoides  Brot.;  Salvia multifida Sibth. & SM.;  Salvia lanigera Poir.; Salvia ochroleuca Coss. & Balansa;  Salvia sabulicola Pomel.
Trobem tres subespècies als Països Catalans: la subsp. controversa, la subsp. verbenaca i la subsp. hominoides. La primera es troba a les contrades mediterrànies seques i presenta les fulles dividides en lacínies. Les altres dues tenen les fulles menys dividides o subenteres. La segona és una planta petita, de menys de 4 dm, i de caràcter general; i la tercera és una planta robusta de sòls més o menys humits.

Fulles caulinars oposades

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, la conca del Mediterrani i sobrepassant-la en cert grau.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de secà i vores de camins però sobre sòls profunds. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls i aromàtica amb tiges erectes que poden arribar als 80 cm d’altura. 

Fulles basals amb el marge lobulat i dentat

Fulles bassals de color verd fosc, peciolades, pinnatífides, amb el marge lobulat i dentat; les superiors sèssils

Flor bilabiada amb el llavi superior en forma de casc

Flors que naixen d’una inflorescència erecta que surt del centre de la roseta bassal, on es situen els verticil·lastres amb 6-10 flors i bràctees curtes i verdes. Flors hermafrodites o femenines, de vegades clistògames, i pentàmeres. Calze bilabiat amb glàndules i creix al fructificar (acrescent); el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dos. Corol·la de color blau o violeta també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc que protegeix l’estil i les anteres; l’inferior dividit en tres lòbuls. Dos estams. Ovari súper amb estil i estigma que surt de la corol·la quan és madur.  Floreix tot l’any

Fruit en tetraclusa (aqueni)

Fruit és un tetraqueni típic de les labiades anomenat tetraclusa seca.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es dona el cas de flors que es pol·linitzen quan estan tancades, és a dir, que es fecunden amb el pol·len propi. Aleshores hom diu que són flors clistògames.

USOS I PROPIETATS: Té propietats vulneràries, bactericides i cicatritzants. S'empra, en infusió, contra les afeccions respiratòries i per afavorir el part i, amb compreses, contra les infeccions en ferides i úlceres.

El seu ús més extens i antic és com a col·liri ocular: els fruits es col·loquen sota les parpelles per aclarir la vista.

Inflorescència amb verticil·lastres

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Salvia ve del llatí “salvus, -a, -um”, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet específic verbenaca significa pareguda a la Verbena doncs les fulles són semblants.

Es deia que retornava la vista als cecs només passant les branquetes d’aquesta planta per damunt dels seus ulls.

Pius Font i Quer, en el Dioscórides renovado diu que “desde lejanos tiempos se emplea para aclarar la vista. Los Antiguos tenían mucha fe en los fructículos que, a manera de simiente de color oscuro, se forman en número de 1 a 4 en el fondo del cáliz de la gallocresta. Con estos fructículos, colocados debajo de los párpados y cerrando el ojo, pretendían limpiárselo de flequillos argemas y musarañas. Las gentes del campo todavía utilizan actualmente estos gránulos de tárrago o gallocresta para aclarar la vista."

Salvia verbenaca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 25. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)

Anthyllis vulneraria ssp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs.

 NOMS: Vulnerària. Herba capsotera. Cast. Vulneraria. Francés: Vulnèraire.  Anglés: Lady's-finger. Kidney Vetch. Alemany: Wundkraut. Gewöhnlicher Wundklee. Holandés: Wondklaver. Grec: Ανθυλλίς η τραυματική.

Flors en glomèruls terminals solitaris

SINÒNIMS: Anthyllis vulneraria;   Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri  (Sagorski) W. Becker;   Anthyllis font-queri;  Anthyllis vulneraria subsp. lusitanica (Cullen & P.Silva).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)

Tiges erectes i cobertes de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes  de fins 40 cm, coberta de pèls.

Fulles compostes imparipinnades

Fulles compostes imparipinnades amb dos o tres parells de folíols i el folíol apical més gran que els altres.

Flors papilionàcia amb el calze inflat

Flors rosades a vermelles agrupades en glomèruls solitaris al final de les tiges fèrtils. Calze amb pèls, influat amb la part superior més estreta. Corol•la amb estendard entre rosa i porpra; ales un poc més llargues que la quilla. Floreix a la primavera.

Fruit en llegum indehiscent

Fruit llegum indehiscent amb una sola llavor que es desenvolupa dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per   contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica,  vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.

SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.

Família Leguminosae (Fabaceae)

Phagnalon saxatile (L.) Cass.

NOMS: Mançanilla vera. Herba morenera. Ullastre de frare. Botgeta. Camamilla d’esca. Herba del reuma. Mançanilla. Herba santa. Castellà: Yesca. Manzanilla yesquera. Coronilla real. Hierba de la yesca. Yerba morenera.  Portugués : Alecrim das paredes, Alecrim-das-paredes, Alecrim-dos-muros, Erva do isco, Irós do sol, Macella da isca. Italià: Scuderi angustifoglio.  Francés: Phagnalon des rochers.  Anglès: Rock phagnalon. Alemany: Gewöhnliche Steinimmortelle

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Conyza saxatilis L.; Phagnalon annoticum Burnat. ; Phagnalon methanaeum Hausskn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Indrets rocosos o pedregosos i margosos assolellats, vores de camins, camps abandonats, fins els 800 metres d’altitud.

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses

Fulles linears verdes per l'anvers i tomentoses pel revers

Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós.

Involucre amb bràctees escarioses

Flors en capítols solitaris al final de les tiges. Involucre de bràctees escarioses, lluentes i les mitjanes de marge ondulat; les externes reflexes. Flors totes tubulars i pentàmeres; les exteriors femenines i les interiors hermafrodites. Calze format per una corona de pèls. Corol·la groga formada per cinc pètals soldats en tub que en les femenines s’allarga en una lígula. Cinc estams. Ovari ínfer. Floreix de maig a juliol 

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., diferents d'aquestes. Un involucre és la reunió de bràctees en un verticil. Les famílies apiàcies i compostes (asteràcies) acostumen a tenir involucres. De vegades, aquestes bràctees prenen aspectes vistosos i acolorits per substituir funcionalment als pètals per atraure els insectes pol·linitzadors.

Involucre de bràctees escarioses i lluents

USOS I PROPIETATS: Digestiu. Antisèptic ocular. S'usa en tractaments capil·lars per enfortir i aclarir els cabells.

La planta seca és molt inflamable, raó per la qual s’emprava com a esca per encendre foc.

Flors exteriors femenines i les interiors hermafrodites

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies. L’epítet específic, saxatile, procedeix del llatí “saxum”, que significa pedra o roca, perquè aquesta espècie habita en llocs pedregosos o cingles. En llatí saxatilis, -e, vol dir que viu entre les penyes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1206. 1763. com Conyza saxatilis. Amb el nom actualment acceptat de Phagnalon saxatile va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) en el Bulletin de la Societe Philomatique de Paris 1819: 174. 1819.

Família Compositae (Asteraceae)

Satureja montana L. subsp. Obovata (Lang)

NOMS:  Herba d'olives. Sajolida. Sajurida. Hisopet.  Occità: Pebre d'ase, Sadrèia.  Cast. Ajedrea. Hierba oliva. Hisopillo. Italià: Santoreggia montana. Satureia. Francés: Sarriette des montagnes. Sarriette vivace. Anglés: Perennial Savory. White Thyme. Alemany: Berg-Saturei. Pfefferkraut. Winter-Bohnenkraut. Holandés: Bergsteentijm.

Flors amb la corol·la bilabiada

SINÒNIMS: Satureja obovata Lagasca;  Satureja cuneifolia subsp obovata (Lag) G.Lopez

És una espècie variable, de la qual es diferencien 3 subespècies al nostre territori i diverses varietats: la subsp. montana, la subsp. innota i la subsp. obovata. La subespècie obovata  és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercetum rotundifoliae. Brolles calcícoles de muntanya sobre sòl margós o calcari, fins els mil metres d’altitud. 

Petit arbust de tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  petit arbust de fins 40 cm d’alçada amb la base lignificada, tiges erectes  i ramificades. És molt aromàtica per les glàndules translúcides amb olis essencials.

Fulles oposades amb nombroses glàndules amb olis essencials

Fulles oposades de limbe espatulat, conduplicades, de vegades un poc crasses  i cobertes de pèls glandulosos

Calze en tub acabat en cinc dents

Flors hermafrodites i pentàmeres en inflorescències espiciformes o en verticil·lastres separats. Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de tub acabat en cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior convex i l’inferior trilobat, de color rosa esvaït. Androceu amb quatre estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb un estil que es divideix en dues branques estigmàtiques. Floreix a l’estiu, entre agost i setembre.

Fruit en tetraqueni  sec, típic de les labiades (tetraclusa) amb núcules ovoides de color marró obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La major part de les plantes de la família de les labiades presenten pèls i glàndules que contenen d'olis essencials i altres substàncies químiques, que les dota de propietats condimentaries i medicinals, com en aquest cas.

Llavi inferior trilobat

USOS I PROPIETATS: S’empra en medicina popular per les seues propietats aperitives, digestives, astringents i tonificants. A més a més l'oli essencial medicinal de la sajolida inhibeix el creixement de Candida albicans, una infecció fúngica que afecta la boca i els genitals humans. Però l’ús més estès és per adobar carns, embotits i, especialment, les olives per donar-li el gust i l’aroma característic, d’ací el nom popular d’herba olives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades. L’epítet específic, montana, deriva del llatí  “montanus”, que significa de les muntanyes. 

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cupressus sempervirens L.

NOMS: Xiprer. Xifrer. Occità: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès.  Cast. Ciprés. alcipreste Eusk. Nekosta arrunta. Altzifre arrunta. Portugués: Cipreste. Cipreste dos cemitérios. Italià: Cipresso comune. Francès: Cyprès d'italie, Cyprès sempervirent.  Anglès: Mediterranean cypress. Alemany: Echte Zypresse. Holandés: Italiaanse Cipres. Grec: Κυπαρρίσι οριζόντιο.

Flors (estròbils) masculins de xiprer

SINÒNIMS: Podem trobar dues formes: Cupressus sempervirens f. sempervirens; sinònim Cupressus sempervirens f. Horizontalis,  amb les branques esteses com el cedre o el pi, i Cupressus sempervirens f. pyramidalis; sinònim Cupressus sempervirens f. Stricta, amb forma piramidal, de columna.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional.

HÀBITAT: No és un arbre propi de les nostres terres, és originari de Grècia, Turquia i Pèrsia. Ací plantat com ornamental o per fer tanques

Xiprers de la subespècie pyramidalis del Jardí de Vivers de València

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic, és a dir, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, amb el tronc recte i les branques ascendents, que pot arribar als 30 metres d’alçada. Nosaltres coneguem el xiprer amb les branques cap amunt però aquesta és una varietat de cultiu, els arbres silvestres tenen les branques obertes.

Fulles molt menudes i imbricades

Fulles en ramellets d’esquames imbricades de 2-5 mm, de color verd obscur.

Estròbil femení

Flors són estròbils de color terrós grisenc amb esquames mucronades i peltades. Les masculines són cilíndriques i de tons groguencs, mentre que les femenines formen petites pinyes verdoses. Floreix a la primavera i el fruit madura a la tardor de l’any següent.

Fruit en forma de gàlbuls

Fruit en gàlbuls arrodonits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estròbil és un òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

Estròbil masculí on podem veure els sacs de pol·len

USOS I PROPIETATS: La fusta s’empra per a ebenisteria i construcció perquè és molt resistent a la podridura.  Pel mateix motiu s’utilitza en construcció naval
Al les hortes s’utilitza de paravent, per defensar-se dels vents forts.
En medicina, les seues fulles i fruits, s’utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.
En cosmètica se li atribueixen virtuts com reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Estròbil femení amb les esquames mucronades

SABIES QUE... Cupressus  és el mot llatí del xiprer. L’epítet específic, sempervirens, significa sempre verd, en al•lusió a que és un arbre amb el mateix verd fins que mor.
Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l’illa de Xipre, però altres afirmen que procedix de Cyparisso, amant d’Apol•lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit al sòl transformant-se en un arbre gran i fort que vessa les seues llàgrimes de resina, i Apol•lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.
La fusta del xiprer és tan dura i incorruptible que, a l’antiga  Grècia, les lleis eren gravades en la seua fusta perquè la consideraven més dura que el metall. Les portes del temple de la deessa Diana eren de fusta de xiprer i els herois grecs eren soterrats en taüts de xiprer per a que no es podriren.
Les portes de Sant Pere en el Vaticà són de xiprer i no mostren cap signe de deteriorament amb els segles que han passat.
En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs.
No només assenyalava els cementiris, també era un signe d’hospitalitat. Fins fa poc temps hi havia un codi per als peregrins: un xiprer assenyalava una casa (un llit per a passar la nit), dos xiprers casa i menjar, i tres xiprers casa, menjar i diners (allotjament, alguna cosa que menjar i almoina per al viatge).  (EL xiprer, símbol d’acollida)
Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s´ha plantat com a símbol funerari en els cementiris.
Actualment són atacats per un fong (Seridium cardinale) que produeix una malaltia anomenada antracnosi, que pot matar l’arbre

Família Cupressaceae

Geranium molle L.

NOMS: Gerani. Rellotges. Suassana. Borró. Candelers, Forquilles, Peu de fagina. Agulles. Occità: Clavèu-dóu-bon-dieu. Gall. Agulleira. Suansana. Sussana .Cast. Geranio de los caminos. Geranio blando. Port. Bico de pomba menor. Italià: Geranio volgare. Francés: Géranium à feuilles molles. Géranium mou. Anglés: Dove's-foot Crane's-bill. Dovefoot Geranium. Alemany: Weicher Storchschnabel. Holandés: Zachte Ooievaarsbek. Grec: Βελονάκι . Γεράνι. Καλόγηρος.

Flors amb cinc sèpals lliures

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, camps, vores de camins, fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges poden arribar als 40 cm de llargària

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual de fins 40 cm, de tiges ramificades des de la base, verdes i piloses, ascendents o esteses per terra

Fulles arrodonides amb el arge lobulat

Fulles alternes de contorn arrodonit i marge lobulat, palmatipartides; les bassals peciolades i les superiors sèssils o subsèssils.

Els pètals tenen una profunda escotadura que els divideix en dos lòbuls

Flors hermafrodites, pentàmeres amb les peces lliures. Pedicels que mesuren el doble que el calze de cinc sèpals mucronats. Corol·la amb cinc pètals de color de rosa o púrpura,  profundament dividits en dos lòbuls, el que la diferencia del Geranium rotundifolium que té els pètals un poc escotats. Deu estams tots fèrtils. Ovari súper, un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer a setembre.

El fruit és el característic esquizocarp dels geranis

Fruit en esquizocarp amb mericarps que es separen radialment de baix a dalt i de colp, per la tensió acumulada pel bec quan s’asseca, alliberant així les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els geranis que coneixem, cultivats en test o en jardí, són espècies del gènere Pelargonium originàries de l’Àfrica meridional i, en estat salvatge desapareixen ràpidament, doncs no s’adapten a les condicions del nostre territori.

Tenen una ollor pareguda a la de la tinta xina

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals, com per exemple combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu i, en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

SABIES QUE... Geranium  ve del grec geranion que significa grua (grulla), en referència a la forma dels fruits que semblen un bec de grua.
El nom específic, molle,  ve del llatí mollis que vol dir moll, blanet.
La planta desprèn un olor semblant al de la tinta xina.

Família Geraniaceae

Sherardia arvensis L.

NOMS: Rèbola. Rèvola borda. Borró. Cast. Rubial. Revoli. Raspilla. Port. Granza. Granza dos campos. Italià: Toccamano. Francés: Shérardie des champs. Rubéole. Gratteron fleuri. Anglés: Field Madder. Blue Fieldmadder. Alemany: Ackerröte. Holandés: Blauwwalstro. Grec: Σεράρδια αρουραία . Προβατόχορτο . Χεράδιον.

Flors tetràmeres de rèbola

SINÒNIMS: Planta de morfologia variable. S’anomenen dues varietats, Sherardia arvensis  var. maritima Griseb., i Sherardia arvensis var. mutica Wirtgn., a les quals no li donen valor taxonòmic.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:Thero-Brachypodietea. Ruderali-Sacalietea. Marges de terres cultivades, erms i vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita que estén les tiges per terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual que creix estesa per terra o, de vegades, ascendent, amb nombroses tiges quadrangulars de fins 40 centímetres de llargària i amb pèls dirigits a la base.

Fulles amb folíols verticil·lats

Fulles verticil·lades, com totes les rubiàcies, amb quatre folíols caducs les inferiors, i amb 5-6 folíols lanceolats les mitjanes i superiors. Totes són aspres al tacte.

Quatre estams exserts inserits als pètals

Flors en glomèruls terminals envoltats per un involucre format per 10 fulles soldades a la base. Les flors són hermafrodites i amb quatre peces per verticil (tetràmeres). Calze en tub dividit en 4-6 dents amb pèls i persistent. Corol·la de color lila clar, amb pètals soldats en un tub acabat en quatre lòbuls un poc més curts que el tub. Quatre estams inserits en el pètals, exserts i alternant amb els quatre lòbuls de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes capitats.  Floreix en primavera i estiu

Fruit indehiscent amb pèls rígids

Fruit sec, indehiscent, cobert de pèls rígids i forts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Un verticil és un conjunt de fulles o d’altres òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix. Aleshores, quan diguem que les fulles són verticil·lades, estem dient que naixen més de dos d’un mateix nus.  Les rubiàcies són fàcils de reconèixer per aquesta característica.

Planta de morfologia molt variable

SABIES QUE... el nom del gènere Sherardia és en homenatge a William Sherard (1659-1728), naturalista i botànic anglès, deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i Hermann Boerhaave i protector de nombrosos naturalistes. 
L’epítet específic, arvensis, ve del llatí “arvum, -i,” que significa camp de conreu, perquè apareix als camps i és una mala herba per als camps de cereal.

Família Rubiaceae