Menuda Natura

divendres, 23 de març del 2012

Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.

NOMS: Morella roquera. Parietària. Blet de paret. Cama roja. Herba caragolera. Herba de mur. Herba de paret. Herba roquera. Maia. Occità: Camba-rossa, Espargoulo, Paredalha, Parietau, Èrba de nòstra dòna, Èrba de paret, Èrba figuièra. Castellà : Albahaca de rio. Hierba caracolera. Hierba de las ruinas. Hierba de muro. Ortiguilla muerta. Paletaria. Pelosilla. Eusk. horma-belarra. Odar. Zigu. Muru belarr. Gall. Palitaria.colerinha. paleiro. Portuguès: Pulitária. Alfavaca de cova. Urtiga mansa. Italià: Vetriola minore. Francès: Pariétaire couchée . Pariétaire de Judée. Anglès: Spreading Pellitory. Alemany: Mauer Glaskraut. Niederliegendes Glaskraut. Holandès: Klein Glaskruid. Grec: Ανεμόχορτο. Περδικάκι .

És una planta abundant en tota la península

SINÒNIMS: Parietaria judaica L.; Parietaria diffusa Mert et Koch.; Parietaria ramiflora Moench.; Parietaria muralis subsp. judaica ; Parietaria punctata Will.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Parietarietalia, Chenopodietalia. Vegatació ruderal, murs, parets, llocs on sojorna el bestiar, vores de camins, femers, sobre sòls nitrogenats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges prenen una tonalitat rogenca

FORMA VITAL: Camèfit: Vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada des de la base on tiges són llenyoses (sufruticosa) i sovint de color rogenc, tota amb pèls. Poden arribar als 50 cm de llargària.

Fulles acuminades i amb pèls no urticans

Fulles alternes, peciolades, ovades, acuminades, amb pèls que s’apeguen a la roba com si tingueren “velcro” però no són urticants.

Flors en fascicles axil·lars

Flors en fascicles axil·lars amb bràctees soldades en la base; flors tetràmeres, hermafrodites, amb periant tubular que persisteix amb els fruits (acrescent); algunes flors poc nombroses són unisexuals.

Fruit en aqueni cobert pel periant persistent

Fruit en aquenis ovats comprimits que es mantenen dins del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra. Però de vegades les plantes herbàcies tenen la part basal lignificada i, aleshores, hom diu que són sufruticoses.

USOS I PROPIETATS: És depurativa, diürètica, refrescant, antiinflamatòria, laxant i analgèsica. Per a tractaments exteriors és astringent, vulnerària i cicatritzant.

El pol·len de la parietària és força alergògen

SABIES QUE... El nom genèric de Parietària ve del llatí “paries,-etis”, que significa mur, paret, per ser un lloc habitual on trobar-les.

L’epítet específic, officinalis, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Tot i això, la Flora Ibèrica diu que la Parietaria officinalis no es cria en la Península, i anomena aquesta planta com Parietaria judaica.

És una de les plantes més al·lergògenes que hi ha. Figura com la principal causant d’al·lèrgia en les ciutats de la costa mediterrània. Les al·lèrgies les provoca el seu pol·len, accentuant l’efecte en primavera i estiu, però està florida quasi tot l'any.

Família Urticaceae

dissabte, 17 de març del 2012

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

NOMS: Camamilla groga. Botja. Espernallac. Camamirla. Mançanilla borda. Mançanilla fina. Untina. Cast. Abrotano hembra. Manzanilla amarga. Eusk. Asta kamamila. Portuguès: Abrótano-fêmea. Guarda-roupa. Francès: Santoline. Aurone femelle. Camomille de Mahon. Santoline petit-cyprès. Italià: Cameciparisso. Crespolina. Anglès: Lavender-cotton. Grey Santolina. Alemany: Heiligenblume. Zypressen-Heiligenkraut. Neerlandès: Heiligenbloem. Grec: Σαντολίνα η χαμαικυπάρισσος.

Capítols d'espernallac

SINÒNIMS: Santolina squarrosa Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs alterats, erms, sobre substrat calcari i amb sol. Fins els 1800 metres d’altitud

Mata de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 50 cm d’alçada, molt ramificat des de la base, amb tiges erectes, rígides i pubescents, que desprèn un olor fort i és viscós al tacte.

Fulles en segments molt petits, semblants al xiprer

Fulles dividides en segments però molt petits, de manera que semblen enteres, tomentoses o glabres, disposades en quatre fileres. Les fulles tenen un aspecte semblant a les del xiprer.

Flors tubuloses sense lígules

Flors en capítols terminals solitaris amb flors totes tubuloses grogues, sense lígules. Floreix a partir del dia de Sant Joan fins al mes d’agost.

Fruits en cípsela sense vil·là

Fruit en cípsela (aqueni) sense plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monosperm, que es deriva d’un ovari ínfer compost amb un sol lòcul. És com un aqueni però es diferencia perquè està format per més d’un carpel. Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en les compostes o asteràcies. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol, les anomenades pipes, són les parets de la cípsela.

USOS I PROPIETATS: S'emprava com a digestiva, en infusió, o com antiespasmòdica, emmenagoga, i especialment vermífuga. També se li atribueixen virtuts com a vulnerària per a les nafres i infeccions per als humans i per al bestiar.

La infusió concentrada s’empra per aclarir el color del cabell, donant tons daurats als rossos i castanys

Uns quants capítols dins del caixó evita que s’arne la roba

Flors grogues en capítols terminals solitaris

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: No està molt clar però algun autor aventura a dir que el nom del gènere Santolina deriva del llatí “Sanctus “, sant i “Linum”, llenç, potser en referència a les propietats terapèutiques de la planta.

L'epítet específic chamaecyparissus fa referència al paregut de les fulles amb les del xiprer, doncs, chamaecyparissus vol dir xiprer nan.

Santolina chamaecyparissus var. squarrosa va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 35. 1837[1838]. L’espècie Santolina chamaecyparissus va ser descrita per Carles Linnè i publicada en Species Plantarum 2: 842. 1753.

Cecidi

És freqüent trobar cecidis esfèrics amb una llarga pilositat blanca als borrons axil·lars, produïts per un dípter (Rhopalomyia santolinae), un mosquit que desenvolupa les seues larves en un lòcul situat al centre del cecidi. A l’hivern es poden veure, de vegades agrupats com en aquesta foto.

L’aprofitament de totes les espècies del gènere Santolina en la Regió de Múrcia requereix l’obtenció d’autorització administrativa prèvia, segons el Decret 50/2003, de 30 de maig, per el qual es crea el Catàleg Regional de Flora Silvestre Protegida de la Regió de Murcia. També a Balears segons el Decret 75/2005, de 8 de juliol, por el qual es crea el Catàleg Balear de Espècies amenaçades i d’Especial Protecció.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 14 de març del 2012

Linum strictum L.

NOMS: Lli groc. Llinet estricte. Llinet. Llinet estret. Lli de flor groga. Cast. Linillo. Lino. Lino silvestre. Eusk. Linua. Italià: Lino minore. Francès: Lin droit. Anglès: Upright Flax. Grec: Λίνο το στενό. Λίνος στενός

Flor de lli groc

SINÒNIMS: Linum spicatum (Pers.) Guss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells entre els arbusts de coscollars i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades en la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta de tiges erectes de fins 40 cm d’alçada que es ramifiquen a la part superior.

Fulles lanceolades, alternes, sèssils

Fulles sèssils, alternes, lanceolades, quasi linears, amb el marge serrulat però tan finament que cal una lupa per veure-ho.

Flor amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescències denses, amb un curt pedicel. Calze amb cinc sèpals lanceolats i llargament acuminats. Corol·la de cinc pètals de color groc. Cinc estams que alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper amb un estil i cinc estigmes capitats. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula apiculada

Fruit càpsula globosa acabada en una petita punta (apiculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, els estams fèrtils van acompanyats d’estams estèrils, rudimentaris o avortius, que no produeixen pol·len. Aquests estams estèrils s’anomenen estaminodis. Normalment són curts i queden a la part interna de la flor però altres vegades són pro llarg per sobresortir de la corol·la i deixar-se veure

USOS I PROPIETATS: Les llavors s’empren com emol·lients.

SABIES QUE... El nom genèric, Linum, ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

El nom específic, strictum, ve del llatí “strictus, -a, -um”, que significa estricte, estret i, per extensió dret, erecte.

Família Linaceae, Gènere Linum, A Herbes

diumenge, 11 de març del 2012

Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday

NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.

Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats)

SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars calcaris, o sobre murs. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta petita sobre escletxes calcàries

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.

Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium)

Fulles oval lanceolades, peciolades, oposades o alternes,

Llavi inferior amb esperó nectarífer

Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un, o de diversos pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.

Inflorescències laxes

SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se, i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.

L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).

Família Scrophulariaceae

dijous, 8 de març del 2012

Moricandia arvensis (L.) DC.

NOMS: Coletxó. Colletxó. Coleta. Moricàndia. Castellà: Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià: Moricandia comune. Francès: Chou des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress. Alemany: Acker Moricandie. Grec: Ρόκα. Ερούκα.

Flors en raïms

SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis. Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba amb tiges erectes lignificades a la base

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm. amb 1-4 mm de diàmetre.

Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules

Fulles sèssils, les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).

Sèpals erectes i gibosos, els laterals

Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix a la segona meitat de la primavera.

Síliqües dehiscents

Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7 cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues meitats.

Fruits madurs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)

Fulles inferiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres són comestibles però s’utilitza per alimentar als animals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.

L’epítet específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara

Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i la va publicar com Brassica arvensis en Systema Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dilluns, 5 de març del 2012

Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.

NOMS: Nesprer del Japó. Nyespler del Japó. Nispro. Nespra. Cast. Nispelero del Japón. Níspero del Japón. Nispolero. Gall. Nespereiro. Eusk. Mizpirondo japoniarra. Portugués: Nespereira do japao. Magnório. Italià: Nespolo del Giappone. Francés: Bibacier. Néflier du Japon. Anglés: Loquat. Alemany: Japanische Wollmispel. Japanische Mispel. Holandés: Japanse Mispel. Grec: Μουσμουλιά. Νεσπιλιά.

Flors en panícules terminals cobertes de pèls

SINÒNIMS: Mespilus japonica Thumb.

DISTRIBUCIÓ: Xino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivada en horts, jardins i parcs. Al nord de Catalunya i a Mallorca hi ha constància d’assilvestratment.

Arbre de fins 10 metres d'alçada, verd tot l'any

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçada

Les fulles són grans i coriàcies

Fulles grans (10-25 cm) amb el pecíol curt i amb estípules, alternes, lanceolades, dentades, coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i tomentoses pel revers

Flor amb nombrosos estams

Flors en panícules terminals cobertes de toment bru groguenc. Calze amb cinc sèpals triangulars, amb l’exterior tomentós i persistents. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre amb cinc pètals lliures de color blanc groguenc i olorosa. Nombrosos estams (15-25) amb antera groga. Ovari ínfer amb 2-5 estils. Floreix a la tardor o principi de l’hivern.

El fruit té una carn suculenta i dolça

Fruit és un pom groc ataronjat, glabre a la maturitat, piriforme globós, de carn suculenta i dolça, lleugerament àcid i molt aromàtic, amb la pell molt fina, que manté a l’àpex les restes del calze. Les llavors, 1-3, són grans i ocupen, si més no, la meitat del diàmetre del fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex que està compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita.

Floreix a la tardor o principi de l'hivern

USOS I PROPIETATS: Els fruits poden menjar-se frescs o acompanyats d’estofats, i també en la producció de dolços i licors.

Amb la polpa s’elabora un xarop per suavitzar la gola. També és beneficiós per l’aparell digestiu i el sistema respiratori.

Cal anar amb cura doncs les llavors i fulles joves tenen cianur, en baixa concentració.

Darrerament s’ha trobat, als extractes de les fulles, un principi actiu que estimula el creixement del fol·licle pilós, pel que s’empra per elaborar locions contra l’alopècia i per al creixement del pèl.

SABIES QUE... el nom genèric Eriobotrya ve del grec “érion, -ou” que significa llana, i del grec “bótrys, -yos” que significa raïm, per les inflorescències totalment cobertes de toment.

L’epítet específic japonica fa referència a l’origen asiàtic de la planta, encara que l’origen és xinés.

Fou introduït a Europa a finals del segle XVIII com ornamental i pels fruits comestibles. A Espanya l’introduí el botànic de Callosa d’Ensarrià Juan Bautista Berenguer i Ronda al segle XIX. Dinou municipis de la Marina Baixa i el Camp d’Alacant tenen Denominació d’Origen Protegida del “Níspero de Callosa de Ensarriá”.

Actualment és la nyespla (nespra o nispro) més comercialitzada doncs el nesprer europeu (Mespilus germanica) pràcticament ha desaparegut.

El fruit és pobre en nutrients i aporta poques calories, però té quantitats apreciables de potassi i vitamines, per la qual cosa és un fruit ideal per a dietes per aprimar-se.

Família Rosaceae

divendres, 2 de març del 2012

Centaurea calcitrapa L.

NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo. Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.

Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls

SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.; Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;

Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang. Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Molt ramificada amb tiges divaricades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)

Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines

Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.

Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites

Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.

Fruits en aqueni sense plomall

Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc. En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.

USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.

Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes

SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt.

Família Compositae (Asteraceae)