Menuda Natura

dilluns, 23 d’abril del 2012

Medicago polymorpha L.

NOMS: Trèvol de llapassa. Trèvol de llapassó. Melgó de llapassa. Trèvol d’estormia. Occità: Dènti . Cast. Carretón. Mielga. Alfalfa de secano. Mielga de caracolillo. Torteruelas. Hualputra.Gall. Herba do rosco. Trebo caracol. Portuguès: Carrapiço. Trevo preto. Italià: Erba-medica polimorfa. Francès: Luzerne à fruits nombreux. Luzerne polymorphe. Anglès: Toothed Medick. Bur clover. Hairy medick. Alemany: Stachliger Schneckenklee. Gemeiner Schneckenklee. Neerlandès: Ruige Rupsklaver.

Flors diminutes de trèvol de llapassa

SINÒNIMS: Medicago nigra Krock.; Medicago nigra subsp. polymorpha ; Medicago hispida Gaertn.; Medicago pentacycla ; Medicago aculeata Gaertn.; Medicago lappacea Desr.; Medicago nigra ssp microcarpa O.Bolòs & Vigo.; Medicago polymorpha ssp. polycarpa Romero Zarco.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Vores de camins, erms i herbassars nitrificats, en tot tipus de sòl. Fins els 1900 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm de llargària, de tiges molt ramificades des de la base i postrades

Fulles amb tres folíols obovats i finament dentats

Fulles peciolades, trifoliades amb estípules dividides en lacínies i els folíols obovats i dentats

Flor papilionàcia amb l'estendard més gran que la quilla

Flors menudes en raïms de peduncles axil·lars. Calze amb cinc dents. Corol·la papilionàcia groga amb l’estendard més llarg que la quilla

Llegum arrollada de forma helicoïdal i amb espines

Fruit en llegum en espiral, glabre, amb espines

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits en llegum enrotllats de forma helicoïdal, algunes, com aquesta, fan els fruits amb espines que s’enganxen a la llana dels animal per a la seua dispersió.

USOS I PROPIETATS: És una planta important per als prats d’hiverns suaus i estius secs, doncs els fruits són un bon farratge per al bestiar durant la temporada seca. Combinat amb el gram (Cynodon dactylon) dona praderes permanents doncs el gram verdeja els mesos càlids i el trèvol de llapassa a l’hivern i la primavera.

A les terres de secà s’empra com adob verd pel seu caràcter millorant del sòl al aportar nitrogen i matèria orgànica.

S'empra com adob verd i com farratge pals animals

SABIES QUE... Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (amb gent procedent de l’actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació, en referència a la semblança d’aquestes espècies amb l’alfals.

El nom específic polymorpha deriva de polys, que significa moltes, i de morphe, que significa forma, degut a la gran variabilitat morfològica sense tindre cap relació geogràfica ni ecològica.

Manté una relació simbiòtica am el bacteri Sinorhizobium Medicae mitjançant el qual s’hi fixa el nitrogen al sòl enriquint-lo.

És una espècie que s’autoresembra germinant les nombroses llavors de manera escalonada durant anys.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

divendres, 20 d’abril del 2012

Narcissus dubius Gouan

Flors de narcís blanc o nadala

NOMS: Nadala. Nadala menuda, Nadaleta de muntanya, Narcís blanc. Castellà: Junquillo, Meados de zorro, Narciso. Francès: Narcisse douteux

SINÒNIMS: Narcissus tazetta subsp. dubius (Gouan) Baker

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental (Est de la Península Ibèrica i sud-est de França)

La característica d'aquest narcís és que és tot blanc

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Replans de roca amb poca terra, brolles, prats secs, pedregars. Fins els mil metres d’altitud. Aquests de La Vuelta de Vallada, (València)

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de poc més d’un pam d’alçada

Planta bulbosa de poc més d'un pam d'alçada

Fulles lineals, planes, de color verd blavós, totes situades a la base de la planta.

La flor té sis tèpals i la característica corona del narcís

Flors d’1,5-2 cm de diàmetre, apareixen en una umbel·la que surt d’una bràctea en forma d’espata membranosa i papiràcia, de fins sis flors, amb sis tèpals petaloides i corona completament blancs, encara que durant un dia, doncs després de la antesi es fa un poc groga. Sis estams inserits a la corona. Ovari ínfer molt aparent, doncs forma una protuberància per sota del perigoni; estil filiforme amb estigma trilobat. Floreix al mes de març, anunciant la primavera.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula trilobulada que conté nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi (del grec anthos: flor) és el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir, com en aquest cas, a l'arribada d'aquest període, o sigui, la florida o floració.

La corona és el conjunt d'apèndixs ligulars amb aparença de pètals que formen una falsa "corol·la" a l'interior de les peces que envolten les estructures de reproducció, és adir, del perigoni.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria.

La corol·la té un tub llarg entre l'ovari ínfer i els tèpals

SABIES QUE... el nom genèric, Narcissus, deriva de “Narkissos”, el nom del fill del déu Cephissus i de la nimfa Leiriope que, segons la mitologia grega, es distinguia per la seua bellesa.

El Narcissus dubius és un híbrid difícil de identificar i de classificar, el que justifica el nom de “dubius” amb que el va batejar Gouan, doncs Dubius significa això, que és dubtós, que fa dubtar.

Els bulbs del narcís provoquen vòmits, diarrees, tremolors i convulsions, i pot ser paralitzant i mortal ingerit en grans quantitats.

És un endemisme iberollevantí-occità.

Família Amaryllidaceae

dimarts, 17 d’abril del 2012

Ophrys tenthredinifera Willd.

El lael imita la femella d'una vespa

NOMS: Abellera vermella. Mosques vermelles. Sabatetes del nen Jesús. Castellà: abejita, abejorros, flor de abeja, flor de avispa, lila de monte, orquídea avispa, testículos de perro. Italià: Vesparia barbata. Ofride fior di Vespa. Francès: Ophrys guêpe. Ophrys à grandes fleurs. Anglès: Sawfly Orchid. Alemany: Wespen-Ragwurz. Grec: Οφρύς η σφηκάφερη . Σφηγκάκι.

El label és un pètal mdificat

SINÒNIMS: Ophrys orachnites Link.; Ophrys ficalhoana J.A. Guim.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Boscos aclarits, timonedes, erms, fins els 1100 metres d’altitud.

Tenen una sola tija erecta

FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Orquídia amb una sola tija erecta d’un pam d’alçada, tot i que pot arribar als 60 cm.

Fulles bassals ovals-lanceolades. Les de la tija són més menudes

Fulles bassals ovals o lanceolades, les caulinars més petites, amb el marge enter.

Tres sèpals iguals, dos pètals més menuts que els sèpals i el label, un pètal modificat.

Flors en espiga terminal erecta, amb bràctea no embeinadora; sèpals còncaus, de color rosat amb els nervis verds, majors que els pètals que són triangulars de color rosa o verdós; label lleugerament trilobat, més ample a l’àpex, escotat, amb una petita protuberància que s’eleva a l’escotadura, cobert de pèls curts i suaus; el label té una franja marginal groga o més lara. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula erecta i allargada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Ophrys són orquídies menudes amb la particularitat de que les seues flors imiten el cos d’un himenòpter, amb la finalitat d’atraure els insectes per a la pol·linització per entomofília. Per això a les nostres terres reben noms com borinot, abelleres, mosques, etc.

L'ovari ínfer sosté la flor

SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós” que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”.

El nom específic, tenthredinifera, deriva del grec “tenthredón” que és un insecte similar a la vespa, en referència al dibuix del label que recorda aquestes vespes.

La majoria de les espècies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb una fong, pel que no poden ser trasplantades doncs no poden viure sense ell.

Les orquídies d’aquest gènere són pol·linitzades per pseudocopulació, és a dir, els mascles són atrets per l’olor de les femelles en cel que emana la flor i són seduïts per l’aparença del label que imita a la femella d’una espècie de vespa o abella. Un dels pol·linitzadors de l’abellera vermella es l’abella Eucera longicornis,

Família Orchidaceae

dissabte, 14 d’abril del 2012

Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link.) Pamp.

NOMS: Tulipà silvestre. Burilla. Tulipa senzilla. Tupins. Castellà: Tulipán silvestre. Burilla. Tulipán bravo. Eusk. Tulipa. Portuguès: Tulipa brava. Italià: Tulipano montano. Francès: Tulipe méridionale. Tulipe du Midi. Alemany: Südalpine Tulpe. Anglès: Wild tulip.

Tulipà silvestre

SINÒNIMS: Tulipa australis Link.; Tulipa silvestris subsp. australis ; Tulipa australis subsp. australis Link ; Tulipa australis subsp. celsiana (DC.) Hayek ; Tulipa biebersteiniana Schult. f.; Tulipa celsiana DC.; Tulipa sylvestris subsp. celsiana (DC.) Hayek ; Tulipa tricolor Ledeb.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: ampla representació per quasi tot el planeta.

HÀBITAT: sobre sòls poc profunds en matolls aclarits i rocosos. Des dels 300 als 2300 metres d’altitud.

Una bulbosa que creix a la primavera

FORMA VITAL: Geòfit: Una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa, de poc més d’un pam, que floreix a principis de la primavera amb una flor molt cridanera.

Fulles acanalades, en forma de "V"

Fulles planes linear lanceolades, amb secció acanalada en forma de “V” i, de vegades, molt retorçudes.

Flor formada per sis tèpals grocs

Flors solitàries al cap d’un escapus que surt del bulb. Sis tèpals lliures, grocs o de color taronja tenyits de roig per la part exterior. Sis estams subiguals. Ovari súper amb estil curt acabat en un estigma amb tres lòbuls. Floreix al març, abril i maig.

Fruit en càpsula

Fruit en forma de càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un escap o escapus és una tija sense fulles que naix d’un bulb o roseta bassal i que porta a l’àpex les flors.

USOS I PROPIETATS: La seua presència indica que un bon estat de conservació del medi.

És l’única espècie de Tulipa espontània a les nostres terres.

SABIES QUE... El nom genèric Tulipa deriva del turc otomà “tülbend” que venia, així mateix, del persa “dulband”; ambdues paraules signifiquen “turbant”, per la forma que pren la flor quan està tancada. Altres autors diuen que Tulipà significa turbant, perquè a l’Orient Mitjà era considerada una planta protectora que allunyava la mala sort i, sovint, la duien al turbant per protegir-se.

L’epítet específic sylvestris significa silvestre, salvatge.

Tulipa sylvestris és l’única espècie de Tulipa espontània a les nostres terres.

Amb el bon temps s’obrin les flors però amb vent o fred els tèpals es tanquen.

Espècie estrictament protegida al País Valencià: prohibida la recol·lecció, tallada o desarrelament (Ordre del 20 de desembre de 1985, DOGV 336, 2 de març de 1986)

Família Liliaceae

dimecres, 11 d’abril del 2012

Echinops ritro L.

NOMS: Cardinxa de boles. Panical blau. Card d’esteca. Occità: Boleta, Espino blanco. Castellà : Cardo yesquero. Abadejo. Cabeza de erizo.cardo azul. Èuscara: Asta likardo. Erluzea. Portuguès: Cardo asneiro. Erva yesqueira. Herva da isca. Isquias. Italià: Cardo-pallottola coccodrillo. Francès: Azurite. Oursin bleu. Anglès: Southern Globe-thistle. Alemany: Glattblättrige Kugeldistel. Ritro-Kugeldistel

Capítols de la cardinxa de boles

SINÒNIMS: Echinops ritro ssp. ritro L. Echinops siculus Strobl

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis, Aphyllantion. Matollars aclarits, llocs assolellats, vores de camins, erms, preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç amb una tija erecta, simple o poc ramificada d’un o dos pams, verda, coberta de toment el que li dona un aspecte groguenc.

Fulles partides amb els lòbuls acabats en espines punxants

Fulles dividides amb els lòbuls acabats en espines

Flors amb els pètals soldats en tub acabat en cinc lòbuls prims

Flors en inflorescències que són capítols esfèrics composts de capítols molt junts amb una sola flor envoltada per les bràctees involucrals, amb els cinc pètals dividits en fins segment. El calze te forma de papus que persistirà al fruit. Corol·la amb cinc pètals soldats en un tub. Cinc estams també soldats en un tub per on passa l’estil. Ovari ínfer.

Podem veure les setes a la base de l'aqueni

Fruit és un aqueni amb papus de setes soldades a la part inferior

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El primer a descriure i classificar les espècies va ser Carl von Linné (Linneo), el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius i biològics, tal com el coneixem avui en dia. Quan a continuació del nom binominal d’una espècie veiem “L.” vol dir que el taxó ha sigut descrit per Linné, doncs “L.” és la seua abreviació botànica estandaritzada.

Capítol de forma esfèrica compost per capítols d'una sola flor

USOS I PROPIETATS: Les llavors tenen propietats sudorífiques i expectorants, indicada per la bronquitis, sinusitis i afeccions respiratòries.

És utilitzada com ornamental per les vistoses inflorescències i la gran resistència a gelades i sequeres, i per a fer centres de taula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Echinops deriva del grec “achinus” que significa eriçó, i de “óps” que significa ull, però segons Linneo ve de “ópsis”, aparença, aspecte, és a dir, Echinops significa “amb aspecte d’eriçó”, per les moltes espines que presenta. Els capítols recorden els eriçons de mar. El nom específic ritro és el nom grec de la planta.

Echinops ritro va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 815. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)