Diospyros kaki L. f.

NOMS: Caqui. Caquier, Palosanto. Occità: Caqui, Caquièr. Castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo. Persimon. Portuguès: Diospireiro. Italià: Caco. Kaki franco. Loto del Giappone. Francès: Plaqueminier. Figuier caque. Anglès: Japanese date Plum. Chinese Persimmon. Alemany: Kakipflaume. Kakifruchtbaum. Kaki Dattelpflaume. Neerlandès: Chinese Persimoen. Kaki. Grec: Διόσπυρος ο λωτός. Διόσπυρος λώλος.

Flor femenina del caquier

SINÒNIMS: Diospyros chinensis Blume

DISTRIBUCIÓ:  Xiino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivat als horts

Arbre petit de copa arrodonida

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre petit de fulla caduca que no sol passar dels 8-10 metres d’alçada, de copa arrodonida i branques de color bru rogenc

Fulles enteres i peciolades

Fulles obovades o el·líptiques, alternes, enteres, acuminades i amb pecíol, d’anvers verd obscur, glabre, i revers més clar i pubescent.

Corol·la en tub acabada en quatre lòbuls corbats

Flors axil·lars, tetràmeres, grogues. Calze profundament lobulat. Corol·la amb lòbuls patents i corbats Floreix de maig a juny.

Fruit en baia, paregut a la tomata

Fruit en baia globosa o ovoide, de color groc ataronjat o vermell quan madura, amb la carn dolça, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paraula partenocàrpia usada en botànica i horticultura significa literalment "fruit verge". En els casos en què es dona la partenocàrpia el fruit es desenvolupa sense fertilització dels òvuls i per tant no té llavors. En la natura això pot ocórrer com a resultat d'una mutació però aleshores la planta no es pot reproduir més. Com l'absència de llavors pot ser una característica desitjable s'han seleccionat varietats sense llavors, especialment en cítrics, melons d’Alger (síndries) i raïm (panses de Corint). Algunes varietats modernes partenocàrpiques han estat obtingudes amb mètodes d'enginyeria genètica essent organismes modificats genèticament (OGM).

Calze amb quatre lùbuls, persistent a la fructificació

USOS I PROPIETATS: El fruit es consumit com a fruita fresca, doncs la polpa és dolça i sucosa, o com a dolç més elaborat: melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants.

El caqui, fins que està mol madur, té un sabor aspre, astringent, i quan madura té la polpa molt molla, el que dificultava la manipulació, transport i consum. Últimament hi ha diversos tractaments per a eliminarl’astringència dels fruits i permetre la comercialització. Un sistema casolà consisteix en collir els caquis amb la polpa ferma i posar-los en un recipient tancat junt a un gotet amb una beguda alcohòlica d’alta graduació durant tres o quatre dies. L’atmosfera que es crea fa desaparèixer l’astringència i permet gaudir d’un fruit dolç i turgent que podem pelar com una poma.

La fusta és apreciada en ebenisteria, doncs és del mateix gènere que el banús (Diospyros ebenum)

SABIES QUE... el nom del gènere Diospyros ve de la unió de dues paraules gregues: Diós i Pyrós, que traduit significa Blat de Zeus. El nom específic procedeix del nom de l’arbre en japonès: kaki.

Tots els arbres del gènere Diospyros son dioics, amb arbres mascles i arbres femelles. Els caquiers conreats són tots femelles partenocàrpiques, maduren els seus fruits sense ser pol·linitzats i per tant no tenen cap llavor.

L’arbre perd la fulla i el fruit persisteix penjant de les branques, lluint el color de la maturitat, el que dona un aspecte sorprenent.

El conreu del caqui va començar a Espanya cap a 1870 i actualment està substituint el cultiu de la taronja en zones com la Ribera del Xúquer (País Valencià) on s’ha aconseguit una denominació d’origen “Caqui Ribera del Xúquer” per a la varietat autòctona “Vermell Brillant”.

Podeu veure dos treballs molt bons sobre el caquier en Amics arbres · Arbres amics:

El caquiers conreats són femelles partenocàrpiques

Diospyros lotus, el porta-empelts del caquier

Família Ebenaceae

Melilotus indicus (L.) All.

NOMS: Almegó índic. Trèvol d'olor. Melilot de flor petita. Castellà : Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso. Gallego : Trebo castellano. Èuscara: Itsabalkia. Portuguès : Anafe-menor. Trevo-de-cheiro. Italià: Meliloto d'India. Francès: Mélilot des indes, Mélilot à petites fleurs. Anglès: Indian sweetclover, Small melilot, King Island Melilot. Alemany: Kleinblütiger Honigklee. Kleinblütiger Steinklee. Neerlandès: Kleine Honingklaver.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus parviflora Desf.; Trifolium indicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Prats i herbassars sobre sòls humits, sovint salobrosos. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba glabrescent, erecta i ramificada, de fins 40 cm d’alçada

Fulles trifoliades

Fulles alternes, peciolades, amb tres folíols oblongs, irregularment dentats. Estípules més amples a la base.

Flors papilionades molt petites

Flors en raïm axil·lar dens, molt petites, amb peduncle més llarg a la fructificació. Calze campanulat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada groga, amb la carena menor que les ales i que l’estendard, aquest últim plegat longitudinalment. Androceu diadelf. Gineceu d’ovari súper amb estil corbat i estigma papil·lós. Floreix d’abril a setembre

Fruits en llegums reticulats

Fruit en llegums arrodonits, amb arrugues irregulars, reticulades, amb 1-2 llavors, que de madurs mesuren fins 3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors és molt constant a tota la família i, a més, n’és exclusiva. La corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomenen papilionàcies. Són zigomorfes, amb cinc pètals lliures i desiguals. Un pètal superior i exterior, generalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment que formen la carena. Dins la carena hi ha deu estams, nou soldats pel filament formant un tubet, i un de lliure. Els estams així soldats s’anomenen estams monadelfs si formen un sol feix, i diadelfs si en formen dos feixos.

USOS I PROPIETATS: És una planta mel·lífera molt visitada per les abelles. S’empra com a farratge i per fer esmenes del sòl, doncs fixa en terra el nitrogen de l’aire. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

El nom específic indicus és un epítet geogràfic que indica procedència de la Índia.

Va ser publicada per primera vegada com Trifolium indica per Carles Linné en Species plantarum, en 1753, i transferida al gènere Melilotus per Carlo Allioni en 1785.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Dorycnium hirsutum (L.) Ser.

NOMS: Botja peluda. Coronel·la. Socarrell.Herba del pastor. Bolaga. Guixola. Trèvol pelut. Herba de setge. Castellà: Bocha. Boja peluda. Hierba de la sangre. Trebol hemorroïdal. Italià: Trifoglino irsuto. Francès: Bonjeanie hirsute. Anglès: Canary Clover. Alemany: Behaarter Backenklee. Grec: Δωρίκνιον

Glomèruls florals amb bràctees piloses

SINÒNIMS: Bonjeania hirsuta (L.) Reichb.;  Lotus hirsutus L.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion, Oleo-Ceratonion. Coscollars, i carrascars aclarits, en vores de camins i pedregars, sobre substrat calcari o àcid. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tota la planta té indument de pèls llargs i suaus

FORMA VITAL: Camèfit. Nanofaneròfit. Els camèfits són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. En aquest cas de vegades passa els 50 cm d’alçada, pel que també s’hi qualifica de nanofaneròfit, que tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust cobert de pilositat sedosa i patent, amb tiges lignificades a la base (sufruticosa) erectes i de vegades postrades, molt ramificades des de la base. Emana una olor desagradable.

Els folíols de les fulles s'obrin com els dits de la mà

Fulles las fulles dividides en cinc folíols que semblen cinc fulles juntes que surten de la tija, com els dits d’una mà oberta, amb pèls per les dues cares.

Calze hirsut amb les dents de color granat

Flors en glomèruls amb bràctea foliosa de 3-4 folíols i peduncle. Flors amb curt pedicel. Calze en tub hirsut amb dents linears de color granat. Corol·la papilionàcia blanca o rosada. Floreix de maig a juliol.

Llegum amb les valves obertes

Fruit en llegum ovoide llis i obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les flors d’aquesta família és la forma de les flors, amb la corol·la amb un sol pla de simetria (zigomorfa) i els pètals lliures (dialipètala), que sembla una papallona amb les ales obertes (d’ací el nom de papilionàcies). Tenen cinc pètals, un superior i ample, l'estendard; dos laterals i simètrics, les ales; i dos d'inferiors i units lateralment, de manera que formen la carena.

Característiques flors papilionàcies

USOS I PROPIETATS: Diürètic, astringent, hemostàtic, antiinflamatori, antiemètic. Per tractament de varius, flebitis, hemorroides, hemorràgies i cremades lleus, nafres bucals i genives sagnants, en infusió per rentats, en col·liris i en col·lutoris.

Seguint la Teoria del signe, antigament s’emprava per a combatre les hemorroides, per la forma  globosa i del color de la carn dels fruits.

SABIES QUE... El genèric Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic hirsutum fa referència al abundant indument pilós de tota la planta.

Aquesta planta és d’interès apícola.

 Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Dorycnium pentaphyllum Scop.

NOMS: Botgeta. Botja d´escombres. Mantell. Socarrell. Occità: Pinausèl, Pè d'aucèl, Tamós. Castellà : Bocha. Mijediega. Socarrillo. Èuscara: Zarrantza. Zerrentza. Portuguès: Erva-mata-pulgas. Italià: Trifoglino legnoso. Francès: Dorycnie sous-ligneuse, Dorycnie à cinq feuilles. Badasse. Anglès: Canary clover. Badassi. Alemany: fünfblättriger Backenklee.

Flors en glumèruls de curt peduncle

SINÒNIMS: Dorycnium suffruricosumVill.; Lotus dorycnium L.;

Observacions: Té dues subespècies: la ssp pentaphyllum, amb una mata molt lignificada a la base que habita sòls no salins o molt poc salins; i la ssp gracile, una planta poc lignificada, subherbàcia, que es cria en sòls moderadament salins, només a Catalunya i País Valencià. Els exemplars d’aquesta fitxa són de la ssp. pentaphyllum.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Pinars, coscollars, pastures seques, en substrats bàsics o àcids. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges ascendents i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta amb tiges ascendents que no solen passar dels 50-60 cm d’alçada, lignificada a la base, molt ramificada, amb pèls aplicats que donen aspecte de cendrosa, grisa.

Fulles amb cinc folíols

Fulles sèssils, palmaticompostes però sense raquis, car sembla que els cinc folíols oblogo-linears surten directament de la tija. També estan coberts de pèls aplicats.

Flors papilionàcies petites amb la corol·la blanca

Flors blanques, amb la típica forma papilionàcia, reunides en glomèruls de flors amb curt peduncle. Les inflorescències tenen, generalment, una bràctea amb 1-2 folíols foliosos. Calze amb el tub major que els llavis i dents triangulars majors al llavi superior. Corol·la amb l’estendard i les ales blanques. Androceu amb tots els estams soldats menys un que va lliure (diadelf). Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum ovoide sense pèls (glabre), de color marró vermellós i dehiscent per dues valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les algues i les plantes són els responsables de la captació de l’energia solar mitjançant la qual es converteixen en els productors primaris de matèria orgànica i els generadors de l’oxigen de l’atmosfera que ens permet viure.

USOS I PROPIETATS: Com indica algun dels noms populars, s’ha emprat per confeccionar escombres amb les tiges resistents i flexibles. També s’utilitzaven per encendre el foc a les cases i als forns de pa.

És planta mel·lífera, apreciada per la qualitat de la mel que les abelles fan amb les seues flors, i els conills, les llebres i les perdius s’alimenten amb els seus fruits.

Es pot emprar en jardineria xeròfita per bordures o per cobrir el sòl en llocs secs, doncs creix en substrats pobres, no necessita reg i suporta la poda i el fred.

Calze amb cin dents triangulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes, citades per Dioscòrides i Plutarc, que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic pentaphyllum ve del grec “πέντε pénte” que significa cinc, i de “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, amb cinc fulles, perquè cada fulla autèntica sembla que són cinc fulles diferents verticil·lades.

Brota amb facilitat després d’un incendi i, com bona lleguminosa, enriqueix els sòl fixant el nitrogen de l’atmosfera mitjançant els bacteris que viuen als nòduls radiculars.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)