Gazania rigens (L.) Gaertn.

NOMS: Gazània. Miloques. Castellà: Gazania. Italià: Gazania strisciante. Francès: Gazanie. Gazanie splendide. Alemany: Gazanie. Mittagsgold. Neerlandès: Middaggoud. Anglès: Treasure-flower. Grec: Γαζάνια. Καζάνια.

SINÒNIMS: Gorteria rigens L. (Basiònim); Melanchrysum rigens (L.) Cass.; Meridiana ringens (L.) Kuntze; Othonna rigens L.; Gazania splendens Hend. & A.A. Hend.

DISTRIBUCIÓ: originària d’Àfrica del Sud, Moçambic, Kwa Zulu-Natal i Swazilàndia; introduïda en zones de l’oest i sud d’Europa, Austràlia i sud de Bolívia..

HÀBITAT: És cultivada com planta ornamental als jardins i de vegades es pot trobar com subspontània.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne (anual en jardins de climes més freds) de fins 35 cm d’alçada i 50 cm d’amplada, amb roseta basal, que té un hàbit de creixement rastrer, formant un coixí dens de fulles.

Fulles totes basals, alternes, lanceolades estrenyent-se al pecíol, generalment senceres, de vegades pinnatilobades amb el segment apical (central) més gran que els segments laterals que normalment són 1-2 per costat, de fins 11 cm de llarg per 3 cm d’ample, amb l’anvers de color verd brillant i el revers blanquinós

Flors en capítols solitaris a l'extrem dels peduncles que van poc més enllà de les fulles; cada capítol està format per un involucre acampanat de 10  mm d'alçada i 15  mm de diàmetre, amb 2 o 3 files de bràctees amb formes lineals, connates a la base, cobertes de plomissol blanc; un disc central de flors tubulars hermafrodites però estèrils, envoltat de flors perifèriques ligulades fèrtils, el color de les quals és molt variable, tot i que les flors de color groc ataronjat són les més nombroses, sovint amb taques negres a la base de les lígules. Androceu format per cinc estams amb filaments lliures, mentre que les anteres estan soldades en un tub que envolta l' estil. Gineceu d’ovari súper amb estil filiforme i estigmes divergents. Els capítols s’obrin al sol i es tanquen per la nit. Floreix entre març i setembre

Fruit El fruit és un aqueni amb papus setaci que conté diverses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’han descrit tres varietats:

La Gazania rigens var. leucolaena té fulles de color blanc grisenc, molt tomentosa, i capítols florals grocs sense marques fosques de 25 a 40 mm de diàmetre.

Gazania rigens var. uniflora té fulles sense pèl a la superfície superior, radis groc brillant sense taques negres prop de la base, capítols de 25 a 40 mm de diàmetre als radis; involucre campanulat, de 7-8(-10) mm de llarg.

Gazania rigens var. rigens no es coneix en estat salvatge, sinó només a partir d'exemplars cultivats. Té fulles sense pèl a la superfície superior, radis de color groc daurat a taronja amb una taca negra a prop de la base de cada lígula; es caracteritza pels capítols grans, de 40 a 80  mm de diàmetre; involucre en forma de copa, de 10 a 15  mm de llarg .

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la prolongada floració i pel color brillant de les seues flors, ideal com a planta entapissant en jardins rocosos, bordures i, fins i tot, en testos. Està ben adaptada al clima mediterrani. S'adapta bé a la sequera, la calor i el sol fort, a diferència de moltes altres flors. Indiferent edàfic, tolera els sòls pobres de tot tipus però ha d’estar ben drenats. Reg moderat a la temporada favorable i reduït a l’hivern. Pot tolerar gelades lleugeres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gazania, és en honor de Theodorus Gaza (1398-1475), traductor humanista grec de les obres d'Aristòtil i Teofrast del grec al llatí. L’epítet específic rigens, del llatí rígeo, que es torna rígid, una probable referència als pèls que recobreixen el fruit.

A Austràlia Meridional, Victòria i parts d' Austràlia Occidental, algunes espècies de gazània s'han convertit en espècies invasores després d'escapar dels jardins, perquè han començat a envair vastes extensions de terres agrícoles . Totes les subespècies del gènere estan catalogades com a males herbes ambientals a l'estat de Victòria.

Gazania rigens va ser descrita i publicada per Carles Linné i publicada en amb el nom de Gorteria rigens en Amoenitates Academici . . . 6: 105. 1763. Amb el nom actualment acceptat de Gazania rigens va ser publicat per Joseph Gaertner en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2: 451. 1791.

Família Compositae (Asteraceae)

Rostraria cristata (L.) Tzvelev

NOMS: Kelèria. Kelèria fleoide. Lofocloa. Cua de guilla. Rostrària fleoide. Castellà: Cola de zorra. Rabo de zorra. Portuguès: Erva-do-penacho. Rabo-de-cão. Italià: Paleo cristato. Francès: Koelérie fausse fléole. Koelérie à crêtes. Anglès: Crested Rostraria. Mediterranean Hairgrass. Mediterranean Oat. Alemany: Echtes Büschelgras. Einjähriges Schillergras. Neerlandès: Klein fakkelgras.

SINÒNIMS: Festuca cristata L. (Basiònim); Bromus cristatus (L.) Spreng.; Koeleria cristata (L.) Bertol.; Lophochloa cristata (L.) Hyl.; Trisetaria cristata (L.) Kerguélen; Trisetum cristatum (L.) Potztal

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles poc profunds. Fins els 1100 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

 DESCRIPCIÓ: Herba petita amb tiges erectes d’entre 5 i 50 cm d’alçada, i de vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats.

Fulles planes, laminars, glabres o pubescents; Lígula és una membrana ciliada de 0,5–1,5 mm de llarg.

Flors en panícula cilíndrica piramidal, més o menys compacta que por arribar a fer 12 cm de llarg, amb espiguetes de 3-6 flors; glumes agudes, la inferior estretament lanceolada amb un nervi i la superior el·líptica, més llarga i amb tres nervis; lemma el·líptica, aguda. Les flors amb 3 anteres de 0.3 mm de longitud. Ovari glabre. Floreix entre maig i juliol

Fruit en cariopsi de 2 x 0,3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae. En llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat, d'ordi, de blat de moro, etc.). La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rostraria deriva del llatí rostrum  que significa pic o punta, per la lemma lemma acabada en punta, aristada. L’epítet específic cristata ve del llatí crista cresta, és a dir crestat, per la inflorescència.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 76. 1753. amb el nom de Festuca cristata. Amb el nom actualment acceptat de Rostraria cristata va ser publicada per Nikolai Nikolaievich Tzvelev, en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 7: 47. 1970[1971].

Família Gramineae, Poaceae

Prunus spinosa L.

NOMS: Aranyer. Aranyó. Aranyoner. Arç negre. Escanyagats. Pruneller. Prunyoner. Castellà: Arañón. Ciruelo silvestre. Endriño. Endrino. Gallego: Abruñeiro. Ameixeira brava. Andrino. Euscara: Elorri beltz. Patxarán. Aranbaltz. Baisakaran. Occità: Agrenièr. Bròc negre. Aronhoèr. Aralet. Boisson negre. Portuguès: Abrunheiro bravo. Abrunho. Ameixeira brava. Italià: Prugnolo. Pruno selvatico. Spino nero. Vegro. Francès: Epine noire. Prunellier, Pelossier. Anglès: Blackthorn. Drean dhu. Sloe. Slac. Damson. Alemany: Schwarzdorn. Schlehdorn. Schlehe. Neerlandès: Sleedoorn. Zwarte Doorn. Grec: Βουρβαλιά. Μαμουσιά. Τζανεριά. Τσαμπουρνιά. Xinès: hei ci li. 黑刺李

SINÒNIMS: Prunus domestica var. spinosa (L.) Kuntze; Druparia spinosa (L.) Clairv.; Prunus acacia Crantz;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. L’aranyó és nativa d’una extensa àrea que comprèn des d’Europa, Àsia Central i Iran, al nord-oest d’Àfrica.

HÀBITAT: Creix en camps de conreu, vores de camins, marges torrenteres i llocs alterats, preferentment en substrat calcari. Fins els 1600 metre d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: l’aranyoner és un arbust espinós molt ramificat des de la base amb branques negroses i intricades que poden arribar als dos metres d’alçada. També pot arribar a fer-se un petit arbret

Fulles simples de distribució alterna, caduques, que surten després de les flors amb curts pecíols, de limbe obovat o quasi el·líptic i marge crenat o serrat; estípules que cauen aviat

Flors hermafrodites, solitàries o en fascicles de 2-3, amb curts pedicels de 2-5 mm. Calze amb cinc sèpals lliures, triangular-lanceolats, glabres, d’àpex denticulat. Corol·la amb cinc pètals blancs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu d’ovari súper amb estil i estigma capitat. Floreix entre febrer i maig, abans del creixement de les fulles o al mateix temps.

Fruit monosperms, en drupa petita (10-12 mm), subglobós o ovalat de color blau obscur o negre violaci pruïnós quan madura, a la tardor, amb polpa carnosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arç negre és, majoritàriament, sexualment autoincompatible, és a dir, que tot i que les flors són hermafrodites, amb òrgans masculins i femenins, no fructifiquen bé per elles mateixa i necessiten estar a prop d’altres exemplars de la mateixa espècie per poder realitzar la pol·linització creuada.

USOS I PROPIETATS: S’empra per fer tanques i bardisses car, com l'arç blanc, pot formar una tanca o matoll impenetrable en només uns anys. Per la seua rusticitat i resistència a les gelades, es pot cultivar en terrenys difícils i jardins silvestres, i els seus brots de creixement ràpid el converteixen en un arbust ideal per estabilitzar terrenys inclinats. L'arç negre es reprodueix per llavor o per propagació vegetativa de brots. Tolera molt bé la sequera no prolongada però només prospera en sòls profunds, a ple sol o a mitja ombra.

Els fruits contenen tanins, son aspres i s'utilitzen en la preparació de licors alcohòlics, com ara el conegut “patxaran” elaborat a Navarra mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons. A la Gran Bretanya s’utilitzen per fer ginebra d’aranyó (sloe gin) També es poden fer melmelades o confitar amb vinagre. Les branques s’utilitzen per fer mànecs d’eines i bastons, com ara el conegut “shillelagh” irlandès, amb un gran pom a la part superior

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Prunus, apareix ja utilitzat per Plini, com llatinització del grec “προῦμνη” proúmne, emprat per Teofrast i Dioscòrides, probablement derivat d'una llengua pregrega de l'Àsia Menor. L’epítet específic spinosa del llatí spinosus-a-um, provist d’espines, en referència a les espines que apareixen en les branques.

L’arç negre, amb el seu brancatge impenetrable, crea un microhàbitat que és un bon lloc d’hostatge per a molts lepidòpters, i els seus fruits atrauen molts ocells frugívors, com ara tords i merles, altres pardalets fan el niu protegits per les espines, a més a més de donar recer a altres petits mamífers.

És una espècie molt variable, de la qual s’han descrit nombroses estirps sense valor taxonòmic. Prunus spinosa va ser descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 1: 475. 1753.

Família Rosaceae