Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 30 d’abril de 2014

Crataegus monogyna Jacq.


NOMS: Arç blanc. Bolqueret. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller. Castellà : Espino albar. Majuelo. Gallego: Escaramiñeiro. Estripeiro. Èuscara: Arantzazu. Elorri. Elorri zuria. Occità: Acinièr, Aubespin, Espin blanc, Pichòt botelhonièr. Portuguès: Pirliteiro. Escalheiro. Francès: Aubépine à un style. Italià: Azaruolo selvatico. Biancospino comune. Anglès: Common Hawthorn. English Hawthorn. Alemany: Eingriffliger Weißdorn. Spitzdorn. Neerlandès: Eenstijlige Meidoorn. Grec: Κράταιγος ο μονόγυνος. Τρικοκιά. Μουρτζιά. 

Inflorescències en corimbe cimós
SINÒNIMS: Crataegus azarella Griseb;
Observacions: Aquesta espècie és molt variable. A les nostres terres s’accepten tres subespècies: la subsp. monogyna, la subsp. ruscinonensis, i la subsp. azarella, que habita les Muntanyes Diàniques. La subsp. azarella i la subsp. ruscinonensis es distingeixen de la principal per tenir les gemmes, els branquillons i les fulles joves densament pubescents; la primera té el pinyol de 7-10 mm i la segona de 10-15 mm i més o menys comestible. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Les tiges poden arribar als sis metres
HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Barrancs, torrents i llocs humits, bardisses als marges del bosc caducifoli. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust, o petit arbre, caducifoli amb tiges erectes que poden arribar als sis metres de llargues, armades amb espines d’1-2 cm.  

Fulles alternes molt dividides
Fulles peciolades, alternes, molt dividides, pinnatipartides, amb 3-5 lòbuls enters o dentats a l’àpex. Estípules enteres

Androceu amb nombrosos estams
Flors en corimbe cimós, flairoses, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals que surten de la part superior del hipant. Corol·la amb cinc pètals blancs, obovats, que fan 8-16 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams (fins 25) amb anteres rosades. Gineceu ínfer amb un sol estil coronat d’un estigma discoïdal. Floreix a principis de la primavera

Fruit en forma de drupa d'un roig lluent
Fruit en forma de drupa vermella de fins 1 cm de diàmetre, coronada pel calze persistent, amb un sol pinyol. Maduren a la tardor, quan perd les fulles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, com l’arç blanc o l’argelaga (Genista scorpius) produeixen branques curtes acabades en punxa que reben el nom d’espines. Però no tots els vegetals que punxen tenen espines: l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa sp) presenten aculis o agullons que són formacions epidèrmiques que es desprenen fàcilment. Els aculis s’utilitzen com a sostenidors de les llargues tiges, mentre que les espines semblen destinades a dissuadir els herbívors. Les espines de l’arç blanc són tan dures que els fusters russos les feien servir com a claus.

Armada de fortes espines
USOS I PROPIETATS: Les fulles, flors i fruits tenen substàncies usades per combatre la diarrea i els problemes circulatoris, i també com a calmant, antipirètic, cardiotònic i diürètic. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús d'aquesta planta en els casos d’insuficiència cardíaca, insuficiència coronària i bradicàrdia. Però no és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent

En agricultura i jardineria s'ha emprat com a patró per empeltar diversos arbres fruiters i també per formar tanques vives. El que més s’ha fet servir en jardineria ha sigut l’híbrid Crataegus x media, del qual hi ha diversos cultivars.

Dels fruits se n'obté una beguda, per maceració dels fruits en aiguardent, en llocs tan distants com l’Alcoià (migjorn valencià) i Sakartvelo (Georgia). Les fulles s’empren en amanida i, en infusió, com substitut del te.

La fusta dura, i de gran poder calorífic, es fa servir per manufacturar petits utensilis, mànecs de ferramentes o garrots.

És important per a la fauna, especialment per a les aus, doncs el fruit, que madura a la tardor, proporciona ric aliment durant tot l’hivern.

Corol·la amb cinc pètals blancs
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" el nom grec de l’espí compost per "κρατύς cratùs" fort i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, vigor, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.
L’epítet específic monogyna deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i "γυνή gyné" dona, és a dir, amb un sol element femení, en referència a l’ovari amb un sol carpel.

Antigament només es consideraven dues estacions: el mal temps que començava l’1 de novembre, i el bon temps que començava l’1 de maig, temps d’alegria que alguns pobles manifestaven amb ritus que incloïen la veneració d’arbres. Aquest arbust, o petit arbret compon, junt al roure i el freixe, la tríade dedicada a les fades i forma part dels rics rituals sagrats gaèlics. L’arç blanc, Sgitheach en gaèlic, és el lloc on habiten les fades i se’l troba als indrets de peregrinatge i, sobre les seues rames, s’estenen tires de tela de colors com part del ritual per celebrar l’1 de maig, el inici del bon temps, quan els ramats iniciaven el camí cap a les pastures de les muntanyes. La tradició catòlica també parla de que la verge Maria va estendre la roba del nadó Jesús damunt de l’arç blanc per assecar-la.

Aquesta és la planta de l'1 de maig
Hom diu que l’arç blanc pot viure molts anys. A França, al costat de l'església de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, hi ha un arç blanc de 9 metres d’alçada i 2,65 metres de circumferència que, segons diu la placa de sota, fou plantat el segle III, el que el fa l’arbre més antic de França. No hi ha manera de verificar-ho però, com tampoc els més de 700 anys que diuen que té l’arç blanc del petit cementiri d’Hethel, al sud de Norwich, a Norfolk, plantat, suposadament, al segle XIII.

Al calendari republicà francès a l’arç blanc li assignaren el 4 de Floreal (24 d’abril) en lloc del més adient 12 de Floreal que correspon a l’1 de maig.

Diu Font i Quer, en el El Dioscórides Renovado, que l’arç blanc s’ha emprat des d’antic pels homes, i ho diu així: “Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos

Crataegus monogyna fou descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, 1775.

Família Rosaceae


2 comentaris:

  1. Just desire to say your article is as astounding. The clarity in your post is simply excellent and i can assume you're an expert on this subject. Fine with your permission allow me to grab your RSS feed to keep updated with forthcoming post. Thanks a million and please keep up the enjoyable work

    ResponElimina
  2. Οmg, excellent page concept. How many years have you been online blogging for? You make it seem sso easy. I am envious! The design, written content and sense of this site is very unique. Goodd woгk!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...