Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Els fongs


Els fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals però que actualment es consideren com un regne independent, el Regne Fungi, per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores.

Els fongs tenen, com els vegetals, paret cel·lular i vacúols, es reprodueixen tant sexualment com asexualment i, de la mateixa manera que les falgueres i les molses, produeixen espores. Però als fongs els manquen els cloroplasts i són organismes heteròtrofs, és a dir, necessiten compostos orgànics com a font d'energia, així com esquelets de carboni, elaborats prèviament per les plantes, per a la síntesi orgànica. Així doncs, no són plantes ni animals.

Floridura de Penicillium sobre taronja
Una particularitat dels fongs és que estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames més o menys complexes anomenades micelis.  Els micelis fúngics poden esdevenir visibles macroscòpicament, per exemple, com a anells concèntrics sobre algunes superfícies, com ara parets humides o com el menjar caducat, i se'ls anomena vulgarment floridures. 

Les estructures especialitzades importants en la reproducció sexual són els apotecis, els peritecis i els clistotecis en els ascomicets, i les fructificacions dels basidiomicets i alguns ascomicets. De vegades, aquestes estructures reproductives poden créixer fins a grans mides, i són conegudes com a bolets. És el cas dels basidiomicets que quan arriba l’època de la  reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores.

Els ascomicets (Ascomycota)

Les hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.

Els més coneguts són antibiòtics i els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa, de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les tòfones, molt apreciades en gastronomia, i les múrgules, uns bolets en forma de rusc i que surten per primavera.

Els basidiomicets (Basidiomycota)

Es caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels casos anteriors, i que molts d’ells quan arriba l’època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers anomenats carpòfors. En aquest grup estan inclosos els fongs de capell, els xampinyons, les neules, els bolets, etc. 


Els bolets estan formats bàsicament per un peu o estípit i per un capell, barret o píleu.

El capell acostuma a ser arrodonit, encara que en alguns casos pot ser asimètric o excèntric, i de coloració variada.


En la part inferior del capell hi ha l’himeni, que és on es formaran els esporangis i pot tenir diversos aspectes: laminar, esponjós, llis, amb agulles.

Himeni de làmines (Lactarius deliciosus), esponjós (Suillus granulatus), plegat (Coprinellus sp.) i d’agulles (Hydnellum sp.

El peu pot ser llis o presentar algunes estructures com una membrana (volva) a la base o un anell per la part superior. La seva forma pot variar. La posició en la que es troba el peu enganxat al barret també és un punt a tenir en compte

 Els fongs viuen sempre de matèria orgànica, ja sigui procedent d’organismes vius (fongs paràsits) o de restes d’organismes (fongs sapròfits). Els fongs, juntament amb els bacteris, són els principals descomponedors de matèria orgànica en molts dels ecosistemes d'arreu del món, si no tots. Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs formen el grup bàsic en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals.

Per això cal respectar-los i recol·lectar-los seguint unes indicacions:

1) No devem de recol·lectar exemplars joves ni envellits, en cas contrari estarem influint negativament en la supervivència de la següent generació.

2) Devem tallar-los amb ganivet llarg pel peu, respectant el miceli que s'insereix en la terra i que és el responsable de la simbiosi entre planta i fong.


3) Finalment, no devem de recol·lectar cap exemplar que ens porte al dubte pel seu desconeixement.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...