Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 18 setembre de 2014

Amaranthus blitoides S. Watson.

NOMS: Blet. Amarant blitoide. Castellà : Bledo, Breo, Cenizo. Portuguès : Bredo. Italià: Amaranto blitoide. Francès: Amarante fausse blette. Anglès: Prostrate pigweed. Mat Amaranth. Alemany: Westamerikanischer Amaranth. Niederliegender Amarant. Neerlandès: Nerfamarant.

Flors en glomèruls axil·lars
DISTRIBUCIÓ: Planta introduïda, procedent d’Amèrica del Nord, naturalitzada a les regions temperades i càlides de gran part del món.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Ruderal. Conreus, marges de camps, vores de camins, cunetes i ambients humanitzats. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta molt ramificada i estesa pel terra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada que sovint està estesa per terra, tot i que pot alçar les seues tiges blanquinoses o rogenques per damunt del mig metre d’altura.

Fulles amb una taca blanquinosa
Fulles distribuïdes de forma alterna, amb el limbe obovat atenuat en pecíol, lluent, amb una taca blanca per l’anvers i els nervis blancs i molt marcats pel revers; marge enter i sovint esblanqueït.  

Flors masculines amb estams lliures
Flors en glomèruls axil·lars. Flors verdoses o vermelloses, unisexuals, i monoclamídies. 3-5 bractèoles lanceolades a la base de cada flor, més curtes que el perigoni, format per tèpals desiguals i mucronats. Les masculines tenen 3-4 tèpals, 3-5 estams lliures i oposats als tèpals. Les femenines 4-5 tèpals, amb gineceu súper amb 2-3 (5) estils i altres tants estigmes filiformes. Floreix de juny a novembre.

Fruit rn pixidi ovoide
Fruit en pixidi ovoide de 2 mm que sobri transversalment per deixar sortir una sola llavor lenticular, negra i lluenta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els blets tenen molta facilitat per colonitzar nous territoris produint petits canvis morfològics, per adaptar-se al medi, que van acumulant-se i fan que, a llarg termini, esdevenen plantes ben diferents de les formes originàries americanes. Aquesta facilitat de transformació també les fa espècies invasores.

Flors femenines amb 2-3 estigmes
USOS I PROPIETATS: Les llavors del blet s’empraven com aliment per alguns grups natius americans, crues o fetes farina i mesclades amb dacsa negra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides aquest nom s’aplica a les semprevives del gènere Helichysum.
L’epítet específic blitoides deriva del grec "βλίτον bliton" que denomina al Blitum, una planta que dona nom a un gènere de les amarantàcies, i “εἶδος eidos” que significa aspecte similar, és a dir, d’aspecte similar al blitum.
Amaranthus blitoides va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 12: 273–274. 1877.

Família Amaranthaceae

dilluns, 15 setembre de 2014

Xanthium strumarium L.

NOMS: Catxurrera. Llepassa borda. Bardana borda. Escorpins. Llufes. Castellà: Bardana menor. Cadillo. Cachurrera. Occità: Lampourdo, Merinjano fèro. Èuscara: Txakurko. Portuguès: Bardana-menor. Xanthio. Italià: Nappola italiana. Francès: Lampourde d'italie. Anglès: Canada cocklebur, Cocklebur, Common cocklebur, Rough cocklebur. Alemany: Spitzklette.

Flors en capítols de flors unisexuals
SINÒNIMS: Xanthium echinatum Murray subsp. italicum ( Moretti) O. Bolòs et J. Vigo;  Xanthium strumarium ssp. italicum (Moretti) D. Löve.

DISTRIBUCIÓ: Espècie introduïda d’Amèrica.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Llits de torrents, cunetes, camps alterats i eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica de fins 60 cm d’alçada amb tiges ramificades sense espines

Fulles enteres o lobulades, amb 3-5 lòbuls
Fulles peciolades, alternes, amb pèls per les dues cares i lòbuls que poden ser molt o poc marcats, d’un verd glauc.

Capítols de flors masculines de forma globosa
Flors en capítols unisexuals. Els capítols femenins tenen dos flors ovoides, envoltades per un involucre espinós i estan situades a baix de les masculines. Aquestes formen un capítol subglobós amb nombroses flors de cinc estams. Les flors no tenen corol·la.  Floreix de juliol a l’octubre

Fruit en aqueni envoltat d'un involucre amb agullons
Fruit en aqueni envoltat pel involucre amb agullons, que acaben en ganxos, per a que s’enganxin a la roba i els pèls dels mamífers per facilitar la dispersió de les llavors.

Capítol de flors femenines amb només dues flors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Xanthium és dels pocs exemples que podem trobar de la família de les compostes que tenen capítols unisexuals i amb morfologies ben diferenciades. Els capítols femenins estan formats per només dues flors i com hem dit tenen una forma globosa ovalada (com la bola de jugar a rugby) coberta d'agullons. Els capítols masculins són globosos.

USOS I PROPIETATS: Emprada en medicina popular per alleujar infeccions respiratòries, febre, infeccions d’orina, cistitis, i fongs a la pell. No obstant això cal dir que contenen concentracions significatives de substàncies tòxiques.

Els capítols masculins estan a sobre dels femenins
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Xanthium  deriva del grec “ξανϑóς xanthós” que significa groc, pel colorant groc que presenta la planta.
L’epítet específic strumarium  deriva de "struma" que significa escròfula. El nom específic del sinònim echinatum, ve del grec "ἐχῖνος echinos" eriçó, porc espí, eriçó de mar i, per extensió, espinós, armats amb espines o agullons, pels agullons que cobreixen el fruit.  
Aquesta espècie està inclosa en la ORDEN SCO(190/2004,  de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes de les quals està prohibida o restringida la venda al públic en raó de la seua toxicitat.
Presenta un comportament invasor que cal vigilar. De moment es limita a cultius agrícoles, zones ruderals i viàries però en ambients costaners ja comença a competir amb la flora nativa.
El inventor del velcro es va inspirar en els fruits del gènere Xanthium per fabricar el producte, que imita el sistema d’adherència d’aquests fruits.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...