Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 21 abril de 2014

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades
SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga
Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams
Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 200 C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.
L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae

divendres, 18 abril de 2014

Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès: Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.

Inflorescències en espiga densa
SINÒNIMS: Hordeum leporinum Link
Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp.  murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges fasciculades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.

Fulles linears planes, poc piloses
Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.

Espiguetes amb tres flors
Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals  són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago) i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.

Ací podem veure la lígula i l'aurícula
USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.
No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el  cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.
Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...