Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Datura stramonium L.

NOMS: Estramoni. Figuera infernal borda. Herba de l’asma. Herba pudenta. Herba talpera. Orval. Castellà: Estramonio. Flor de la trompeta. Hierba hedionda. Higuera loca. Trompetilla. Occità: Castagnié bastard, Estramòni. Gallego: Figueira do demo. Herba do morto. Èuscara: Pikozoro. Asma-belarra. Estramonioa. Portuguès: Estramónio. Figueira do inferno. Italià: Stramonio comune. Francès: Datura officinal, Stramoine, Stramoine commune. Anglès: Common thorn apple, Devil´s trumpet, Jimson weed, Thorn apple, Trimona. Alemany: Asthmakraut. Gemeiner Stechapfel. Gewöhnlicher Stechapfel. Teufelsapfel. Weißer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel. Grec:  Αγριοκαρυά. Ακανθόμηλον. Ζορνές. Πορδόχορτο. Τάτουλας. Xinès: man tuo luo.

Flors grans, solitàries
SINÒNIMS: Datura tatula L.

DISTRIBUCIÓ: Introduïda. Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix a les vores dels camins, terres cultivades i herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges robustes de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de cicle anual procedent d’Amèrica però naturalitzada a les nostres terres. Tiges robustes que poden assolir el metre d’alçada, que ramifiquen dicotòmicament, de color verd, glabrescent i olor desagradable  

Fulles simples de base asimètrica
Fulles peciolades, de distribució alterna, tot i que de vegades semblen oposades, simples, molt amples, de base asimètrica, oval-acuminades i marge amb dents ben marcades, també acuminades. Les inferiors enteres.

Flors blanques en forma d'embut
Flors solitàries amb un curt peduncle. Calze en tub que cobreix més de la meitat de la corol·la, acabat en cinc lòbuls de punta lanceolada, amb la part inferior persistent. Corol·la en forma d’embut, amb els pètals soldats acabat en cinc lòbuls curts que es prolonguen en un apèndix triangular lanceolat, de color blanc. Androceu de 5-6 estams inserits a la meitat inferior de la corol·la, amb anteres lliures. Ovari amb estil acabat en estigma. Floreix a l’estiu i la tardor, entre juliol i novembre

Fruit en càpsula coberta d'agullons
Fruit en càpsula ovalada coberta d’espines, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres.

Observacions: Semblant a Datura ferox de la qual es diferencia per la càpsula amb agullons molt més nombrosos, més curts i fins, de 5-10(15) mm de longitud i d’1-2 mm d’amplada a la base, i per les dents del calze més grans de (3)5-10 mm, i desiguals

Llavors reniformes de color negre
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Pius Font i Quer en el Dioscórides renovado que les solanàcies constitueixen el grup de plantes més tenebrós de la història d’Europa. El jusquiam, la belladona i la mandràgora, prescindint d’altres vingudes més tard del Nou Món, van fer volar les bruixes i ajuntar-se amb el dimoni, per acabar, finalment, en la foguera; quan encara no es coneixien les virtuts de llurs principis actius ni tan sols dels seus meravellosos alcaloides.

USOS I PROPIETATS:  Té propietats com a sedant i antiespasmòdic del sistema digestiu. En ungüent s’empra per a cremades, ferides, varius perquè que té propietats calmants i antiinflamatòries. També s'utilitza contra el Parkinson i la paràlisi agitant, pels efecte sedants sobre el sistema nerviós central de l'escopolamina que disminueix l'excitabilitat de l'escorça cerebral.

Té unes potents propietats al·lucinògenes però és molt TÒXICA. Les fulles són verinoses i el fruit és una droga molt seriosa. La ingestió provoca els símptomes del “deliri atropínic” és a dir, excitació, angoixa, desorientació, al·lucinacions, insomni, visió borrosa, sequedat bucal, set intensa, rubefacció cutània, hipertèrmia, taquicàrdies, vertigen, dolors, mareig, i fins i tot, pot arribar a produir coma. Els efectes tòxics de l'estramoni són els mateixos que per a la belladona però en major magnitud i la part de la planta que presenta major toxicitat són les llavors. La dosis mortal als adults són unes 30 llavors, que es redueixen a unes 20 per als infants.

Tot i això, antigament es comercialitzaven els “cigarrets del Doctor Andreu” contra l'asma, que contenien fulles d'estramoni, ja que contenen atropina que és broncodilatadora i un analgèsic local. Actualment està prohibida la seva comercialització i venda al públic, degut a la seva toxicitat, per l'ordre SCO/190/2004

La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.



ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic stramonium ve del grec “στρύχνος strýchnos” solano, stricno, nom de diverses plantes anomenades per Teofrast i Dioscòrides, i “μᾰνῐκός manikós” maníac, boig, foll, és a dir, solanàcia que embogeix, per les seues propietats narcòtiques. 

El nom popular d’herba talpera deriva de llur ús per mantenir els camps lliures de talps. També s’empra per allunyar alguns insectes perjudicials per als cultius, com l’arna de la col. El nom comú en anglès, Jimson weed, fa referència al post d’observació nord-americà Jamestown, on els esclaus de la cuina varen afegir llavors d’estramoni a la sopa dels soldats anglesos per rebel·lar-se i incendiar el post en 1676.

S’associa al vudú i a la bruixeria perquè els xamans fumaven les seues fulles junt al tabac per entrar en trànsit.

Datura stramonium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 179. 1753.

Família Solanaceae

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Trifolium stellatum L.

NOMS: Trébol estrellat. Capsoti. Corona de Crist. Herba de capsigrany. Trifoli estrellat. Castellà: Trébol estrellado. Estrella. Estrella montés. Farolitos. Trifolio estrellado. Portuguès: Trevo estrelado. Francès: Trèfle étoilé. Italià: Trifoglio stellato. Anglès: Star clover. Starry clover. Alemany: Stern-Klee. Grec: Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι το αστερωτό.

Inflorescències de Trifolium stellatum en glomèruls terminals 
SINÒNIMS: Trifolium xanthinum Freyn

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Creix a les vores dels camins, als camps erms i als prats terofítics sobre sòls eutròfics. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba de tiges de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta o ascendent, de fins un pam d’alçada, ramificada a la base, amb les tiges i els peduncles de les inflorescències cobertes de pèls

Fulles superiors amb el pecíol curt
Fulles trifoliades, de distribució alterna, amb folíols en forma de cor però amb la part ampla a l’àpex (obcordiformes) i el marge denticulat a la part superior. Les fulles superiors tenen un curt pecíol, mentre que les inferiors tenen un pecíol molt llarg. A la base de les fulles apareixen dues estípules ovades i denticulades.

Calze cobert de pèls suaus, amb cinc dents el doble de llargues que el tub
Flors agrupades en glomèruls terminals esfèrics, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres. Calze tubular amb pèls sedosos, amb cinc dents el doble de llargues que el tub. El calze, quan està madur, s’obri en forma d’una estrella de cinc puntes vermelloses. Corol·la papilionada de color rosa pàl·lid que sobresurt a penes del calze. Estendard lanceolat, carena més curta que les ales. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu d’ovari súper amb estil cilíndric i estigma terminal. Floreix a la primavera, de març a juny

Fruit en llegum que roman dins del calze persistent
Fruit en llegum bivalve indehiscent, amb una sola llavor grossa i llisa, de color groc, que roman inclosa al calze.

Llarg pecíol de les fulles inferiors amb dues estípules a la base
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’ha demostrat que algunes plantes són carnívores, perquè cacen, maten i digereixen les seves víctimes, però encara hi ha altres, més nombroses, des d’herbes petites com Silene gallica a arbres com Paulownia tomentosa, en les quals podem trobar insectes morts a les fulles o altres parts on la planta ha secretat substàncies enganxoses o verinoses. El motiu és perquè els cadàvers dels insectes cauen al sòl i es descomponen, alliberant el nitrogen que necessita el vegetal, i les que queden a les fulles alimenten les bactèries que deixaran restes rics en nitrogen.


USOS I PROPIETATS: Com passa amb totes les espècies de lleguminoses, fixa al sòl el nitrogen de l’aire, pel que enriqueix el substrat i afavoreix el creixement d’altres espècies. També és una bona planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic stellatum deriva del llatí  "stella" estrella, és a dir estrellat, per la forma que adquireix el calze quan és madur.

Trifolium stellatum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 5 d’octubre de 2017

Pseudorlaya pumila (L.) Grande

NOMS: Cospí marí. Cospí de mar. Carretons. Nou d’aigua. Castellà: Quijones marinos. Francès: Fausse Girouille des sables. Italià: Lappola delle spiagge. Anglès: Dune Carrot. Small carrot. Alemany: Zwerg-Möhre. Grec: Καυκαλίδα

Inflorescències en umbel·la composta
SINÒNIMS: Caucalis pumila L.; Daucus pumilus (L.) Hoffmanns. & Link; Orlaya pumila (L.) Halácsy

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Crucianelletum maritimae. Creix als arenals marítims, fins els 100 metres d’altitud. Aquest exemplar de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de tiges ramificades aplicades al terra, amb pèls híspids, de fins un pam

Fulles 2-3 pinnatisectes
Fulles de contorn deltat molt dividides, 2-3 pinnatisectes, híspides, i també aplicades al terra, amb pecíol lleument embeinador a la base.

Calze amb dents
Flors en inflorescències en umbel·la composta oposada a la fulla, amb radis rígids i de diferents mesures i bràctees i bractèoles linears. 8-12 flors per umbèl·lula, la meitat de les quals són hermafrodites i l’altra meitat masculines. Calze amb dents perceptibles. Pètals obovats de color blanc, rosat o purpuri, els exteriors de les flors externes de la umbel·la són lleugerament més llargs. Estilopodi cònic amb curt estil. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit amb espines gloquidiades
Fruit el·lipsoïdal, comprimit dorsalment amb files d’espines gloquidiades 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els humans tenim un òrgan, el nas, mitjançant el qual percebem l’olor i aquesta informació es transmet al cervell. Doncs bé, les plantes no en tenen un, en tenen milions de nassos repartits per tot el cos, des de les arrels fins a les fulles, que detecten les substàncies volàtils per recaptar informació de l’entorn i per a comunicar-se entre elles i amb els insectes. Açò és perquè la sensibilitat de la planta és difusa, així, mentre nosaltres emprem només el nas, les plantes tenen cèl·lules que detecten els compostos orgànics d’origen biogenètic per tot el cos.

Umbel·les amb radis desiguals
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pserdorlaya deriva del grec “pseûdos” fals, i del gènere Orlaya, de la família de les umbel·líferes. El genèric Orlaya està dedicat al metge i botànic rus Johann Orlay (1770-1827), secretari de l’Acadèmia de la Ciència de San Petersburg. L’epítet específic pumila ve del llatí “pumilus, -a, -um” petit, nan, en comparació amb les espècies congèneres.

Aquesta espècie va publicada per Carles Linné en Systema Naturae, ed. 10, 955 (1759) com Caucalis pumila. Amb el nom actualment acceptat de Pseudorlaya pumila va ser descrita per Loreto Grande i publicada en Nuovo Giornale Botanico Italiano, Nuova Serie 32: 86. 1925.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...