Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 12 de juliol de 2020

Lavatera arborea L.

NOMS: Malva d’arbre. Malvera. Malva gran. Vauma. Vaumera. Castellà: Malva arbórea. Malva arborecente. Èuscara: Malva-gorri. Portuguès: Malvaísco. Malva. Francès: Lavatère arborescente. Mauve en arbre. Mauve royale. Italià: Malvone maggiore.  Anglès: Tree mallow. Alemany: Baumförmige Strauchmalve. Baummalve. Buschmalve. Neerlandès: Boommalva. Grec: Λαβατέρα η δενδρώδης. Μολόχα δενδρώδης.

Lavatera arborea
SINÒNIMS: Malva arborea (L.) Webb & Berthel.; Althaea arborea (L.) Alef.; Malva dendromorpha M.F. Ray.; Malva eriocalyx (Steud.) Molero & J.M.Monts.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Medicagini-Lavaterion. Creix als penya-segats litorals i roquisars on aprofita les aportacions de nitrogen de les colònies d’ocells però també, com en aquest cas, com a ruderal, a vora de camins i llocs alterats, als marges de torrents. Aquest exemplar del barranc de Boquella (Vallada)


FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada. Amb la tija llenyosa a la base, és la malvàcia més gran de les nostres terres.


Fulles alternes, de limbe palmat dividit en 5-7 lòbuls, pubescents, de base cordada i el marge dentat-crenat, pecíol i estípules lanceolades i caduques.


Flors en fascicles axil·lars de 2-7 flors, amb curts peduncles d’1-2 cm, més curta que el pecíol de la fulla axil·lant. Calícula de tres peces clarament més llarga que el calze i acrescents a la fructificació. Calze de cinc sèpals triangulars soldats a la base. Corol·la amb cinc pètals vistosos d’uns dos centímetres, obovats i poc emarginats, de color violeta o purpuris amb la base més obscura. Rarament blanques. Androceu format per nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant una columna que envolta el pistil. Gineceu súper amb ovari plurilocular; estils soldats en la part inferior. Floreix a la primavera i l’estiu, entre abril i agost.


Fruit en esquizocarp amb 6-8 mericarpis, cobert per un pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ací hem mantingut el nom que figura en la Flora ibèrica i al Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray. Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.


USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. Els faroners empraven les fulles amerades com cataplasma per curar cremades, raó per la qual, es pensa, escamparen l’espècie per les Illes Britàniques. També s’ha usat en cataplasma per al tractament d’esquinços. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lavatera  és dedicat als germans suïssos Lavater, metges i naturalistes que visqueren al segle XVII, entre els que destaca Johann Heinrich Lavater (1611-1691). L’epítet específic arborea deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

És una espècie estrictament protegida a Catalunya (Decret 328/92 Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya)

Lavatera arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 690. 1753.

Família Malvaceae

diumenge, 5 de juliol de 2020

Helianthemum asperum Lag. ex Dun.

NOMS: Heliantem aspre. Castellà: Jarilla cenicienta.

Helianthemum asperum
SINÒNIMS: Helianthemum asperum subsp. asperum Lag. ex Dunal; Helianthemum asperum var. roussaei Dunal

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Endemisme ibèric, del centre, est i sud-est de la península.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix als matollars de romer i timó, en sòl calcícoles o margosos. Fins els mil metres d’altitud.


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, sufruticosa, cespitosa, molt ramificada des de la base, amb tiges ascendents, tortuoses i tomentoses


Fulles oposades oval-lanceolades amb el marge revolut, amb pèls per l’anvers i pel revers. Estípules linear lanceolades amb pèls


Flors en inflorescències simples en cima unilateral amb pèls híspids. Bràctees més curtes que els pedicels i linears. botons florals cònics amb l'àpex torçut. Els tres sèpals interns amb costelles primes i híspides; els dos sèpals externs molt petits, menys de la meitat de llargària que els interns, linear-espatulats i ciliats. Corol·la amb cinc pètals blancs maculats lliures d’aproximadament un centímetre. Floreix a la primavera, entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide pubèrula dehiscent, que queda dins del calze, amb llavors rogenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Helianthemum  només s’obrin quan la temperatura és superior a 20 0 C, és a dir, que necessiten el calor del sol per desplegar els seus pètals. Pot ser per això tenen un cert fototropisme positiu, és a dir, que orienten la corol·la cap al sol.


USOS I PROPIETATS: No hem trobat usos específics per aquesta espècie però diverses espècies i híbrids de heliantems s’empren en jardineria, especialment per a rocalles, i aquest podria ser un bon candidat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.
L’epítet específic asperum ve del llatí. “asper” aspre, agut, punyent: per la presència d’òrgans espinosos, punxants, punxents, etc.

Helianthemum asperum va ser descrit per Mariano Lagasca y Segura i publicat en  Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 1: 283. 1824.

Família Cistaceae

diumenge, 28 de juny de 2020

Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach

NOMS: Coronària. Bolic. Bolitx. Margalides. Moixos. Sordonaia. Castellà: Antimonia. Manzanilla de flor dorada. Mirabeles. Ojo de buey. Pajitos. Gallego: Ollo de boi. Pampullo. Èuscara: Urrelili. Portuguès: Malmequer. Pampilho-ordinário. Francès: Chrysanthème couronné, Chrysanthème des jardins, Chrysanthème à couronnes. Anglès: Chop-suey greens, Crown daisy, Garland chrysanthemum. Italià: Crisantemo giallo. Fior d'oro. Margherita coronata. Alemany: Goldblume. Kronen-Saatwucherblume. Kronen-Wucherblume. Kronenwucherblume. Neerlandès: Gekroonde-Ganzebloem. Grec: Άγριο χρυσάνθεμο. Μαντηλίδα μαργαρίτα. Μεγάλη κίτρινη. Xinès: tong hao. Japonès: Shungiku. Kikuna

Glebionis coronaria

SINÒNIMS: Chrysanthemum coronarium L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-meridional

HÀBITAT: Hordeion leporini. Creix als camps abandonats, erms, camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud.


FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades


Fulles bipinnatipartides en lòbuls lanceolats i mucronats; les caulinars sèssils


Flors en capítols solitaris amb involucre de bràctees obtuses, les exteriors ovals i les interiors oblong-linears, escarioses especialment a la part superior. Disc central pla, groc i lígules també grogues o blanques amb la part pròxima al centre de color groc. Els flòsculs centrals són hermafrodites i les flors ligulades perifèriques femenines. Floreix des de novembre fins al mes de maig

Fruit en aqueni sense vil·là, els externs amb tres ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que diem flors tipus margarida són, en realitat, unes inflorescències en les quals el peduncle s’eixampla en un receptacle que conté nombroses flors. Aquest receptacle està envoltat per bràctees que formen l’involucre. Al damunt del receptacle es disposen les flors sèssils. Les centrals solen ser tubulars i sense pètals, mentre que les exteriors poden desenvolupar una llengüeta a mode de corol·la anomenada lígula.


USOS I PROPIETATS: És ornamental i comestible. És rica en antioxidants, vitamines, carotè, calci, fòsfor, i potassi. S’empra habitualment a la cuina coreana, cantonesa i japonesa. Arran del desastre nuclear de Fukushima, en maig de 2011, es va prohibir el consum d’aquesta i d’algunes altres plantes, com els espinacs, per detectar-hi nivells perillosos de radiació.

Com ornamental Glebionis coronaria s'ha cultivat als parterres i s’ha hibridat amb espècies d’Argyranthemum per crear cultius de margarides de jardí.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Glebionis deriva de “gleba” gleva, terròs, en al·lusió a la terra cultivada. El genèric del sinònim Chrysanthemum ja era emprat per Plini el Vell, deriva del grec “χρυσοϛ chrysós” or, i “ἄνθεμον ánthemon” flor, és a dir, flor de or.

L’epítet específic coronaria ve de “corona” corona, garlanda: adequat per a composar garlandes o amb òrgans disposats en una corona

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 890. 1753.  amb el nom de Chrysanthemum coronarium. Amb el no actualment acceptat de Glebionis coronaria va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass) en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 181. 1841

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...