Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 25 de juny de 2016

Melilotus sulcatus Desf.

NOMS:  Almegó solcat. Fenarola. Melilot solcat. Trèvol de ramellets. Castellà : Corona de olor. Trébol real. Portuguès: Anafe. Trevo-de-seara. Francès: Mélilot sillonné, Mélilot à fruits sillonés. Italià: Meliloto solcato. Anglès: Furrowed Melilot. Mediterranean Sweetclover. Alemany: Gefurchter Honigklee. Gefurchter Steinklee.

Flors en raïms axil·lars
SINÒNIMS: Melilotus compactus Guss.; Melilotus sulcata Desf.; Trigonella sulcata (Desf.) Coulot & Rabaute

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de cultiu, zones ruderals, vores de camins, pradells terofítics i clarianes de coscollars

Herba de tiges ascendents de secció circular
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges ascendents o erectes de secció circular, ramificades des de la base.

Fulles trifoliades
Fulles de distribució alterna, peciolades i amb estípules laciniades o dentades soldades al pecíol, trifoliades amb folíols oblongs o el·líptics amb el marge serrulat.  

Flors menudes, papilionades
Flors molt menudes agrupades en raïms axil·lars més llargs que el peduncle de la inflorescència. Calze campanulat amb cinc dents triangular iguals. Corol·la papilionada groga amb l’estendard plegat longitudinalment; ales oblongues i quilla més llarga que l’estendard. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit amb solcs concèntrics
Fruit en llegum orbicular, i globós quan madura, caracteritzat per la sutura ventral engruixida i pels solcs concèntrics

Peduncle corbat a l'àpex
Té les flors un poc més grans que Melilotus indicus, i les inflorescències més curtes que Melilotus officinalis, però és fàcil confondre-les pel que cal determinar les espècies mitjançant la clau. Tot i això, el que més caracteritza les espècies és el fruit madur.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Melilotus es conreen com plantes farratgeres o per a millorar les pastures, perquè suporten altes concentracions de sals al sòl. Són excel·lents adobs verds, si es colguen, perquè fixen el nitrogen de l’aire a les seues arrels. Una de les espècies de bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric a les arrels de les lleguminoses s’anomena Rhizobium meliloti

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melilotus  deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel. L’epítet específic sulcatus deriva de "sulcus" solc,, ranura, és a dir, amb solcs.

Melilotus sulcatus va ser descrit per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicat en Flora Atlantica 2: 193. 1799.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimecres, 22 de juny de 2016

Crepis pulchra L.

NOMS: Crepis pulcra. Crepis polida. Francès: Crépide jolie, Crépide élégante, Crépis joli, Crépis elegant. Italià: Radicchiella dolce. Anglès: Small-flowered Hawk's-beard. Smallflower Hawksbeard. Alemany: Schöner Pippau. Glanz-Pippau. Neerlandès: Fraai Streepzaad.

Inflorescències en corimbe compost
SINÒNIMS: Crepis valentina Willk.; Chondrilla pulchra (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix en cultius i vores de camins, en comunitats ruderals, llocs herbosos, ombrejats i humits. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 70 cm d'alçada, ramificada a la part superior
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 70 cm d’alçada, que es ramifica a la part superior, amb tiges primes de base glandulosa

La part inferior de la planta és glandulosa
Fulles inferiors sèssils oblanceolades, pinnatífides o amb dents espaiades al marge i glanduloses, les superiors més menudes, lanceolades i amplexicaules, més petites quan més amunt.

Bràctees externes de l'involucre molt petites
Flors en inflorescències en corimbe compost, en capítols pedunculats envoltades per l’involucre glabre, allargat i estret, format per dues files de bràctees, les exteriors ovades i molt petites (de fins 2 mm) i les interiors  d’uns 10 mm de llarg per 1,5 d’amplada. Les flors són ligulades, grogues. Floreix de maig a juliol

Fruit en cípsela
Fruit en aqueni o cípsela amb vil·là blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica d’aquest gènere és la forma de l’aqueni, doblegat, sense bec i amb 10-20 costelles. El papus està format per 80-150 pèls blanquinosos i flexibles. Altra característica que diferencia els Crepis d’altres liguliflores són les bràctees de la fila exterior de l’involucre, que són molt curtes. 

USOS I PROPIETATS: No en coneguem usos ni propietats

Totes les flors són ligulades
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels peneten molt profundament al terreny. Altres autors tradueixen “krepís” com sabata o sandàlia, per la forma del fruit. L’epítet específic pulchra és el femení del llatí “pulcher” bell, noble, pulcre.

Crepis pulchra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 806. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...