Clivia × cyrtanthiflora (Lindl. ex K. Koch & Fintelm) T. Moore

NOMS: Lliri dels cafres. Clívia híbrida. Clívia. Castellà: Clivia híbrida. Portuguès: Lírio de jardim. Francès: Fleur tata. Italià: Clivia. Anglès: Hybrid clivia. Natal lily.

SINÒNIMS: Himantophyllum × cyrtanthiflorum Lindl. ex K. Koch & Fintelm

DISTRIBUCIÓ: les clívies son originàries del sud d’Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada co ornamental de interior i de jardí.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, rizomatosa de fulla perenne de fins 60 cm d’alçada, acaule, és a dir, que les fulles surten directament del manoll d’arrels, igual que l’escapus floral.

Fulles de color verd lluent amb l’àpex arrodonit, marge enter, distribuïdes sobre un sol pla, erectes, lleugerament arquejades, que surten d’un floc d’arrels gruixudes,

Flors en inflorescències que surten d’una forta tija, o escapus floral, acabada en umbel·la, amb flors pèndules, estretes, amb sis tèpals llargs i estrets, units a la part inferior formant un tub; els tres tèpals exteriors son més curts que els tres interiors i tots sis de color roig o ataronjat i l’àpex arrodonit. Androceu amb sis estams de llarg filament i antera groga que es mantenen dins del tub que forma el periant. Gineceu amb ovari ínfer i llarg estil acabat en estigma capitat trilobat i exsert. Floreixen a la primavera i, de vegades, també a la tardor.

Fruit en baia, primer verda, i de color roig quan maduren, i romanen a la planta durant mesos, el que accentua el seu caràcter ornamental

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és un híbrid entre les espècies Clivia miniata i Clivia nobilis. Clivia x cyrtanthiflora és el nom donat al primer híbrid interespecífic de Clivia registrat a Europa a finals del segle XIX, tal com es documenta en una descripció amb una il·lustració d'això a Flores Des Serres Et Des Jardins De L'Europe, editat per Louis van Houtte de 1869-1870 constatant el resultat de l'encreuament de Clivia nobilis amb Clivia miniata.

USOS I PROPIETATS: s’empra com ornamental en jardins sota els arbres, en arriats i bordures ombrejades, en zones del jardí on arriba poc de sol, o com planta de interior en testos per a patis i terrasses.

La Clívia x cyrtanthiflora prefereix una ubicació d'ombra però pot créixer en semiombra evitant el sol directe a les hores més caloroses del dia. El terra pot ser una terra normal de jardí amb arena de riu i una mica de matèria orgànica. Regar regularment perquè el substrat mai arribe a assecar-se del tot, evitant entollar, i reduir el reg al hivern. Només necessita podar les tiges florals pansides, eliminar les fulles seques i trasplantar cada 4 anys per renovar el substrat, i canvia a un test, només una mica major, car amb les arrels comprimides aconseguim una floració més abundant. Es multipliquen per divisió a la tardor o a partir de llavors sembrades a la primavera. És molt resistent a les plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, institutriu de la futura reina Victòria del Regne Unit, que fou la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clívia. L’epítet específic cyrtanthiflora deriva de Cyrtanthus (un gènere que té flors amb forma de tub corbat) i de flos, flor, és a dir, amb flors semblants a les d'un Cyrthantus

Aquest híbrid va ser descrit per Carl Koch i Fintelm Heinrich Emil i publicat en Wochenschrift für Gärtnerei und Pflanzenkunde 2: 122. 1859. amb el nom de Himantophyllum × cyrtanthiflorum. Amb el nom actualment acceptat de Clivia × cyrtanthiflora va ser publicat per Thomas Moore en Treas. Bot. 1: 300. 1866..

Família Amaryllidaceae

Kalanchoe fedtschenkoi Raym.-Hamet & H.Perrier

NOMS: Calanchoe. Castellà: Vieira lavanda. Vieira ametista. Kalanchoe uva de gato. Italià:  Calancola. Portuguès: Calanchoê. Calanchoê-fantasma. Anglès: lavender-scallops. South American air-plant.

SINÒNIMS: Bryophyllum fedtschenkoi (Raym.-Hamet & H. Perrier) Lauz.-March.

DISTRIBUCIÓ: endèmica de Madagascar central i sud-est.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins o interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne amb tiges glabres de fins 60 cm d’alçada, decumbents, que arrelen als nusos, amb fullatge desordenat.  

Fulles oposades, curtament peciolades, crasses, de color verd glauc, obovades de base cunejada i àpex arrodonit amb el marge dentat, si més no a la part superior i, de vegades, amb petites plàntules o propàguls.

Flors en inflorescències cimoses obertes terminals de fins un pam, amb flors penjants de pedicels de fins 1 cm. Calze amb sèpals units, formant un tub, acabats en lòbuls deltoides acuminats del color de les fulles però més claret. Corol·la tubular campanulada acabada en quatre lòbuls obovats de color vermell ataronjat. Androceu amb vuit estams inserits al tub de la corol·la i exserts, de filament vermell i antera blava. Gineceu amb ovari súper, estil vermell i estigma acabat en quatre rames.

Fruit en fol·licle amb nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els tipus de propàguls més importants son els rizomes, els bulbs, els tubercles, els corms, els estolons i, com en aquest cas, els brots adventicis, que se situen en els extrems de les fulles, són petites plantes amb arrels adventícies, de manera que quan cauen a terra de seguida donen lloc a una nova planta. Són típiques en algunes crassulàcies.

USOS I PROPIETATS:  S’utilitza com planta ornamental per ser de fàcil cultiu i amb poques exigències. Es fa servir en testos o en rocalles en xerojardineria. Prefereix sòls secs i oberts  però fèrtil i ben drenat, poc de reg com podem intuir per les fulles crasses; molta llum, inclús sol directe, i es sensible a les gelades. Es fàcil de multiplicar mitjançant esqueix de tija o de fulla, o de les plàntules que surten al marge de les fulles i arrelen en caure a terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kalanchoe ve de de kalan-chowi o kalan chauhuy, que cau i es desenvolupa, nom vernacle xinès per a una espècie pertanyent a aquest gènere. L’epítet específic fedtschenkoi és en honor a Boris Alexsevitch Fedschenko (1872-1947), botànic i fitopatòleg rus, nascut a Alemanya, fill dels botànics russos Aleksei Pavlovich Fedtschenko (1844-1873) i Olga Alexandrowna Fedschenko, (de fadrina Armfeldt) (1845-1921)

Totes les espècies del gènere Kalanchoe són tòxiques per al bestiar, les aus i els animals petits, a causa de la presència de glucòsids cardioactius.

Kalanchoe fedtschenkoi va ser descrita per Raymond-Hamet i Joseph Marie Henry Alfred Perrier de la Bâthie, i publicada en Annales du Museé Colonial de Marseille, sér. 2 3: 75–80. 1915.

Família Crassulaceae

Tradescantia pallida (Rose) D.R.Hunt

NOMS: Fulla morada. Tradescàntia purpúria. Castellà: Purpurina, Amor de hombre. Tradescantia Purpúrea. Pollo morado. Niña en barco. Èuscara: Katu belarria. Francès: Misère pourpre.  Anglès: Purple queen.

SINÒNIMS:  Setcreasea pallida Rose (Basiònim); Setcreasea purpurea Boom; Tradescantia purpurea ex Boom;

DISTRIBUCIÓ: Originària de l’est de Mèxic, des de Tamaulipas fins a Yucatan.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental.

      

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia, d’arrels tuberoses, molt ramificada des de la base amb tiges suculentes, glabres, ascendents o prostrades de fins 40 cm d’alçada de color violaci, que poden arrelar pels nusos

Fulles alternes, distribuïdes en espiral sobre l’eix de la tija (fil·lotaxi espiralada), el·líptico-lanceolades, simètriques i apiculades, atenuades en la beina que abraça la tija, un tant carnoses, de color verd obscur o violeta fosc a l’anvers i vermell fosc o violeta purpuri pel revers, amb el marge enter i sovint amb cilis.

Flors en inflorescències solitàries amb vàries flors, terminals o a les axil·les superiors; peduncles de 6-11 cm sostenen dues bràctees foliàcies desiguals, més menudes que les fulles, ovades, acuminades, naviculars; bractèoles primes, hialines; pedicels de menys d’1 cm. Calze amb sèpals lliures, hialins. Corol·la amb tres pètals, de limbe ovat, units per la base formant un petit tub, de color rosa-lila i de vegades amb una línia blanca. Androceu amb sis estams amb el filament adherit al pètal en la base (epipètal), amb pèls suaus i antera groga. Gineceu amb ovari globós amb estil simple i estigma capitat trilobat. Floreix a finals de l’estiu.

Fruit en càpsula trilocular de 4-5 mm de diàmetre i llavors ovoides, estriades, de color gris

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que la forma més cultivada és la varietat “Purpurea” o “Purple Heart”, hi ha altres cultivars com ara “Tricolor”, “Pale Puma”, o “Blue Sue”

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com planta ornamental. En jardineria com cobertora en zones on no hi ha gelades i, especialment, como planta de interior en cistelles penjants. Darrerament son actualitat els jardins verticals on la tradescàntia purpúria resulta especialment útil per la seva resistència i pel seu atractiu color morat intens, que aporta dinamisme i contrast a qualsevol disseny.

No és exigent amb el sòl però necessita que siga fèrtil i ben drenat; el substrat ha d’estar un poc humit i inclús suporta curts períodes de sequera; vol molta llum, i amb sol directe lluiran més els colors purpuris de les fulles; tant és així que si es cria en llocs de poca il·luminació les fulles acaben sent verdes en lloc de morades, i els entrenusos tendeixen a allargar-se a la recerca de llum, cosa que afecta la seva aparença compacta i atractiva, la seva estructura canvia i es torna més esquinçada, perdent-ne el valor ornamental. La reproducció pot ser per llavor però és més ràpid i fàcil per esqueix, perquè arrela amb facilitat i creix ràpid.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic pallida deriva del llatí palleo, pàl·lid, estar pàl·lid, sense brillantor i vivacitat, per l’aspecte trist de la planta, degut al color de les fulles.

Cal anar amb compte perquè el contacte amb les fulles pot provocar irritacions dèrmiques en algunes persones.

Aquesta espècie va ser descrita per Joseph Nelson Rose i publicada per primera vegada en Contributions from the United States National Herbarium 13(9): 294. 1911, amb el nom de Setcreasea pallida. Amb el nom actualment acceptat de Tradescantia pallida va ser publicada per David Richard Hunt en Kew Bulletin 30(3): 452. 1975.

Família Commelinaceae, Gènere Tradescantia, Index Tradescantia pallida, A Herbes, Cultivades, Jardi,