Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 3 de setembre de 2015

Linum trigynum L.


NOMS: Llinet gàl·lic. Lli de flor groga. Castellà: Lino de Madrid. Lino amarillo. Èuscara: Liñua. Francès: Lin à trois styles. Italià: Lino spinato. Anglès: French Flax. Southern Flax. Alemany: Franzosen-Leinkraut.

Flors en panícula laxa
SINÒNIMS: Linum gallicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Helianthemetalia guttati. Prats terofítics, en garrigues i pinars, sobre sòls descarbonatats preferentment. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada

Tiges erectes i gràcils
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de tiges erectes, gràcils, glabres i suaus, de fins 40 cm d’alçada, que es ramifiquen a la meitat superior

Fulles linear-lanceolades
Fulles alternes, linear-lanceolades, sèssils, atenuades a la base

Corol·la de color groc or
Flors a la part superior de la tija, formant una panícula corimbosa laxa, amb pedicel tan llarg com el calze. Aquest té cinc sèpals oval-lanceolats, acuminats, que ultrapassen la càpsula. Corol·la de color groc or, petita, d’1 cm de diàmetre, amb pètals més llargs que els sèpals solcats per tres nervis verdosos. Gineceu amb ovari súper i estigma trífid. Floreix d’abril fins juliol

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linaceae és una família vegetal cosmopolita de dicotiledònies de al voltant de 250 espècies en tot el món que comprenen gran part del planeta. La família inclou plantes herbàcies o rarament llenyoses, i arbres de gran port en els tròpics. El gènere més gran és Linum, amb 180 a 200 espècies, incloent-hi el lli de cultiu Linum usitatissimum.

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie s’empra en medicina homeopàtica.

Estigma trífid
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils. En les tombes dels faraons d’Egipte s’han trobat mòmies embolicades en llençols de lli amb una antiguitat d’uns 5.000 anys.
L’epítet específic trigynum deriva del grec “τρεις treis” tres, i "γυνή gyné" dona, femení, és a dir, amb tres òrgans femenins, possiblement per l’estigma trífid.
Es pot confondre amb Linum strictum, però aquesta espècie té flors d'un color més clar, i la planta és més rígida i compacta.
Linum trigynum  va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 279. 1753

Família Linaceae


dijous, 27 d’agost de 2015

Polypogon monspeliensis (L.) Desf.

NOMS: Cua de rata. Pelosa. Castellà: Cola de zorra. Flecos de lana. Gallec: Rabo de raposa. Portugués: Rabo de zorra macio. Francès: Polypogon de montpellier. Italià: Coda di lepre comune. Anglès: Annual Beard-grass. Alemany: Gewöhnliches Bürstengras. Neerlandès: Baardgras.

Flors en panícula compacta i allargada suau al tacte
SINÒNIMS: Alopecurus monspeliensis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Camps, marges de camins, herbassars, a prop de zones humides. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges erectes que poden arribar al metre d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges erectes de fins prop d’un metre d’alçada

Lígula membranàcia
Fulles linears, planes, amb lígula membranàcia obtusa

Espiguetes de 2 mm
Flors hermafrodites en panícula compacta i allargada amb aspecte i tacte sedós. Espiguetes de 2 mm pedicel·lades, amb glumes escotades, ciliades i arestades, amb fines i suaus arestes. Floreig de maig a l’agost

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors de maleses necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen el dit “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Polypogon deriva del grec “πολύς polýs” molt, i “πώγων pógon” barba, és a dir, barbut, amb molta barba.
El nom específic monspeliensis és un epítet geogràfic que fa referència a Montpeller, al sud de França, on hi hagué una important escola de botànics i el Jardí Botànic més antic de França, fundat en 1593.
Polypogon monspeliensis va ser descrita i publicada, amb el nom de Alopecurus monspeliensis, per Carles Linné en Species Plantarum 1: 61. 1753. Més tard René Desfontaines la va publicar amb el nom actual en Flora Atlantica 1: 67. 1798.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...