Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 23 abril de 2015

Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea

NOMS: Hornúngia. Hutquínsia pètria. Castellà: Mastuerzo de piedras. Portugués: Mastruço das áreas. Francès: Hutchinsie des pierres, Hutchinsie des pierriers. Anglès: Hutchinsia. Italià: Iberidella rupina. Alemany: Kleine Steinkresse. Zwerg-Steppenkresse. Neerlandès: Dwergkers.

Inflorescències en raïm
SINÒNIMS: Lepidium petraeum L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells d’anuals sobre substrat calcari. Entre els 300 i els 1700 metres d’altitud

Petita herba de tiges erectes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual molt petita, que només creix uns centímetres, igual que Erophila verna, amb la que comparteix hàbitat i temps de florida, sovint vermellosa i amb tiges erectes.  

Fulles basals amb folíols lanceolats
Fulles en roseta basal compostes, amb folíols lanceolats, aguts, i un folíol terminal. Les basals peciolades i les caulinars sèssils.

Flors molt petites de corol·la blanca
Flors diminutes en raïm, amb calze d’1 mm i corol·la amb quatre pètals estrets que no ultrapassen els sèpals, o a penes. Floreix de febrer a juny.

Fruit en silícula
Fruit en silícules dehiscents de 2-3 mm, ovades o el·líptiques, i estigma subsèssil.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la família de les crucíferes es presenten els fruits en síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula amb un septe medial que divideix el fruit en dos lòculs. Quan la llargada del fruit és inferior al triple de l’amplada s’anomena silícula.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hornungia és en honor del farmacèutic i botànic alemany Ernst Gottfried Hornung (1795 - 1862).
L’epítet específic petraea deriva de "petra" pedra, per els llocs on es cria.
Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea va ser publicada per ( L.) Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach en Deutschl. . Fl. 1: 33 (1837)

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dilluns, 20 abril de 2015

Podospermum laciniatum (L.) DC.


NOMS: Barball. Escurçonera laciniada. Apagallums. Cuixabarba. Castellà: Teta de vaca. Barbaja. Margallos. Escorzonera. Zaragallos. Occità: Galineto. Èuscara: Sendapikia. Italià: Scorzonera laciniata. Scorzonera sbrindellata. Francès: Scorsonère en lanières, Scorsonère à feuilles de chausse-trappe, Scorsonère à feuilles laciniées. Anglès: Cutleaf Vipergrass. Laciniate Viper's-grass. Alemany: Resedablättriger Stielsame. Schlitzblatt-Stielsamenkraut. Neerlandès: Steelzaad.
 
Flors en capítols solitaris
SINÒNIMS: Scorzonera laciniata L.

DISTRIBUCIÓ: Europa Central i meridional, Nord d’Àfrica.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Llocs secs i herbosos, camps de cultiu i erms,  fins els 1300 metres d’altitud

Bràctees involucrals amb marge rogenc
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, amb tiges erectes finament estriades, ramificades a la part superior, que pot arribar al mig metre d’alçada

Fulles molt dividides
Fulles molt dividides, pinnatisectes, amb els lòbuls lanceolats o linears. Les fulles superiors esdevenen progressivament més petites

Totes les flors amb lígula groga
Flors en capítols solitaris a l’àpex de les tiges, amb involucre cilindroide de bràctees erectes i marge 
rogenc. El calze transformat en un plomall de pèls. Corol·la tubular acabada en una lígula groga. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer. Floreix d’abril fins juliol.

Aqueni fistulós amb papus plomós
Fruit en aqueni amb la part inferior inflada, fistulosa, amb papus plomós de color blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del barball només s’obrin al de matí, i es tanquen sobre migdia. Aquest fenomen s’anomena fotonàstia, i està provocat per la variació en la intensitat de la llum.

Les flors només s'obrin pel de matí
USOS I PROPIETATS: Tota la planta però sobretot les tiges tendres amb fulles, el peduncle de les inflorescències i les fulles basals, poden ser consumides com a verdura crua en amanides o cuita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Podospermum deriva del grec "πούς, ποδός pus, podós" peu, i “σπέρμα spérma” semen, per la forma estipitada de l’aqueni.
L’epítet específic laciniatum ve del llatí "lacínia", pels segments estrets de les seues fulles. 
El nom comú d’escurçonera i el científic de Scorzonera amb el que el va batejar Linné, fa referència a la forma de l’arrel, gruixuda i coberta d’esquames semblant a un escurçó, raó per la qual s’emprava en medicina popular per guarir les picades de l’escurçó i d’altres animals verinosos, seguint l’aplicació de la Teoria del signe.

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...