Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 16 de novembre de 2017

Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm
SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears
Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades
Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta
Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta
USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)

divendres, 10 de novembre de 2017

Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert

NOMS: Colet, Colera, Coleta de sembrat, Sabonera de vaca, Vacària. Castellà: Collejones. Teta de vaca. Collejas. Hierba de vaca. Francès: Saponaire des vaches, Vaccaire d'espagne, Vachère. Italià: Cetino dei campi. Anglès: Cow Cockle. Cow Soapwort. Cowherb. Alemany: Saat-Kuhkraut. Saat-Kuhnelke. Neerlandès: Koekruid. Xinès: mai lan cai.

Flors amb el calze inflat
SINÒNIMS: Saponaria hispanica Mill.; Saponaria vaccaria L.; Gypsophila vaccaria (L.) Sm.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Inflorescències en cimes bípares
HÀBITAT: Secalietalia. Creix en terres cultivades i erms de secà, marges i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges erectes simples o ramificades
DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, simples o ramificades, de fins 60 cm d’alçada, d’un verd glauc, glabra, amb els nusos engrossits

Fulles oposades soldades a la base
Fulles oposades soldades entre elles a la base, ovat-lanceolades, que van fent-se més petites quan més amunt, transformant-se en petites bràctees en la inflorescència. Nervi central ben marcat. Marge enter.

Corol·la amb cinc pètals emarginats
Flors en cimes bípares, hermafrodites. Calze inflat amb cinc sèpals aguts i prominents amb ales, que formen un tub ovoide-piramidal, acabat en cinc dents petites i triangulars. Corol·la amb cinc pètals amb ungla acabats en làmina obovada, emarginada, de color rosat. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix als mesos de maig, juny i juliol

Fruit en càpsula inclosa en el calze
Fruit en càpsula inclosa, dehiscent per quatre dents apicals per on surten les llavors globoses i rugoses de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes dormen? Carles Linné va observar que el Lotus corniculatus alçava les fulles i les tancava al voltant de cada grup de flors a poqueta nit, al mateix temps que els peduncles es plegaven un poc i s’inclinaven cap al terra. Aquest fenomen és el que s’anomena “nictinàstia”, és a dir, la capacitat que tenen algunes plantes de que les fulles i les flors adopten una forma diferent durant el dia i durant la nit.


USOS I PROPIETATS: Les llavors de colet s'utilitzen en la medicina xinesa, on es coneix com Wang Bu Liu Xing, perquè es suposa que és diürètica i promou la secreció de la llet, activa la circulació sanguínia i rebaixa la inflamació.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vaccaria deriva del llatí “vacca, -ae” vaca, i del sufix “-arius, -a, -um” que indica relació o semblança, perquè es creu que estimula la producció de llet (les arrels són galactogògiques) i es considera un bon farratge per a les vaques. El nom específic hispanica és un epítet geogràfic que indica l’origen de la planta: Hispania. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller (Mill.) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 4, in errata. 1768. com Saponaria hispanica. Amb el nom actualment acceptat de Vaccaria hispànica va ser publicat per Stephan Rauschert en Wissenschaftliche Zeitschrift der Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg. Mathematisch-naturwissenschaftliche Reihe 14: 496. 1965.

Família Caryophyllaceae

dissabte, 4 de novembre de 2017

Vicia tenuifolia Roth

NOMS: Garlanda. Garrandas. Garlanda de flor gran, Garlanda grisenca, Pesolina borda, Veça. Castellà: Arveja. Arbeicha. Alverja. Èuscara: Aizcola. Txingila. Basa-zalkea. Portuguès: Ervilhaca-da-serra. Francès: Vesce à feuilles grêles, Vesce à feuilles étroites. Italià: Veccia con foglie sottili. Anglès: Fine-leaved vetch, Slender-leaved vetch. Alemany: Dünnblättrige Wicke. Feinblättrige Vogel-Wicke. Schmalblättrige Vogel-Wicke. Neerlandès: Tere Wikke. Grec: Αγριόβικος. Βίκια η λεπτόφυλλη. Καβαλλερού. Xinès: xi ye ye wan dou.

Flors en raïm amb llarg peduncle
SINÒNIMS: Vicia cracca subsp. tenuifolia (Roth) Gaudin;  Cracca tenuifolia (Roth) Gren. & Godr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.

Herba enfiladissa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb pèls 

Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat
Fulles peciolades dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades semi-hastades amb el marge enter.

Estendard més ample i més llarg que la ungla
Flors en raïm llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40 flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm. Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals. Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.

Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en l’anomenat “fitorremeiació”

Estípules semi-hastades
USOS I PROPIETATS: Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del nitrogen.   

Calze campanulat acabat en dents desiguals
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.
Vicia tenuifolia va ser descrita per Albretch Wilhelm Roth (Roth.) i publicada en Tentamen Florae Germanicae 1: 309. 1788.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...