Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 16 de gener de 2017

Psathyrella candolleana (Fr) Maire

NOMS: Satirel·la blanca Castellà: Satirela candoleana.. Èuscara: Drosofila zurisca. Suge ziza zuriska. Francès: Psathyrelle de Candolle. Anglès: Common Psathyrella. Suburban
Psathyrella. Alemany: Behangene Mürbling. Behangene Faserling.  Candoll genannt. Neerlandès:  franjehoed Bleke.

Surt als prats i entre la gespa dels jardins
SINÒNIMS: Agaricus candolleanus Fr.; Agaricus appendiculatus Bull.; Drosophila 
candolleana (Fr.) Quél.

HÀBITAT: Surt a la tardor als prats i entre la gespa del jardí o sobre restes de llenya morta, en grups prou nombrosos. També pot sortir a la primavera.

Barret amb la cutícula higròfana
DESCRIPCIÓ: Capell de 2-5 cm de diàmetre, d’acampanat a aplanat, amb restes de vel al marge. Cutícula higròfana blanquinosa però fent-se més fosca cap al centre, prenent un color cafè amb llet, pruïnosa.

Himeni de làmines fines i atapeïdes, escotades, primer blanques, després liliàcies i acaben sent de color porpra fosc, brunenc, en madurar les espores, amb l’aresta més clara. Esporada de color porpra fosc.

Himeni de làmines fines i atapeïdes
Peu cilíndric de fins 6 cm d’alçada amb la base un poc més grossa i la part superior estriada i blanquinosa, fràgil.

Carn minsa, blanca, membranosa i molt trencadissa, sense sabor ni olor característic.

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari degut la poca i carn que és, a més a més, de baixa qualitat. Alguns autors la consideren tòxica perquè conté substàncies psicotròpiques com la psilocibina. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu cilíndric i fràgil
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Psathyrella és un diminutiu de “Psathyra”, un gènere de fongs, que deriva del grec "ψἄθὔρός psathyrós" fràgil, suau, trencadís. L’epítet específic candolleana està dedicat al botànic suís d’origen francès, Augustin Pyrame de Candolle (1778-1841). 

Aquesta espècie va ser publicada per primera vegada com Agaricus candolleanus (basiònim) per Fries en Observationes mycologicae 2: 182 (1818). El nom actualment acceptat de Psathyrella candolleana va ser publicat per Maire en Mémoires de la Société des Sciences Naturelles du Maroc. 45: 112 (1937).


CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Amanita és un gènere de bolets, el qual inclou de comestibles com ara, l'ou de reig (Amanita caesarea), d'al·lucinògens (Amanita muscaria, etc.) i de tòxics mortals com per exemple la farinera borda (Amanita phalloides), el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta. Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques, com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.

Família Psathyrellaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.


dijous, 12 de gener de 2017

Hypholoma fasciculare (Huds.) P. Kumm.

NOMS: Rovelló de pi. Bolet de pi. Castellà: Agárico fasciculado. Hifoloma de láminas verdes. Gallego: Hifoloma de lamelas verdes. Feixe de xofre. Èuscara: Suge ziza mingots. Italià: Agarico fasciolato. Falso chiodino. Francès: Hypholome en touffes. Hypholome fasciculé. Anglès: Sulphur tuft. Clustered woodlover. Tufted yellow agaric. Alemany: Grünblättriger Schwefelkopf. Neerlandès: Gewone zwavelkop.

Surt cespitós sobre soques d'arbres morts
SINÒNIMS: Agaricus fascicularis Huds.; Naematoloma elaeodes (Fr.) P. Karst.; Geophila fascicularis (Hudson) Quélet 

HÀBITAT: Creix, de setembre a desembre, sapròfita sobre plantes llenyoses de qualsevol espècie però especialment de pi. Tot i que pot trobar-se durant tot l’any, depenent de la humitat, surt especialment a la tardor.

Surt sempre formant feixos atapeïts
DESCRIPCIÓ: Capell globós al principi, amb les vores girades cap endins, que passa de convex a aplanat, de 3-7 cm de diàmetre, amb cutícula de color groc ataronjat o ocre rogenc, amb el centre més fosc. Lluent i viscós amb temps humit.

Himeni amb làmines fines i atapeïdes
Himeni de làmines fines i atapeïdes, adnates, un poc escotades a la part pròxima al peu. Al principi són de color groc però van prenent un color verd violaci. Les espores són de color porpra terrós en massa, el·líptiques i amb un petit porus germinatiu.

Peu buit, cilíndric, llarg, fasciculat en grup, de color groc sofre, sovint amb restes de cortina a la part superior però sense anell

Peu cilíndric, buit
Carn de color blanc groguenc, elàstica, amb olor neutre i sabor desagradable. Realment representa poc perill pel sabor nauseabund que presenta al cuinar-lo, que provoca rebuig.

COMESTIBILITAT: Espècie tòxica que provoca trastorns intestinals i fins i tot la mort. La toxicitat la provoca un esteroide conegut com fasciculol E.  (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Pot confondre’s amb Armillaria mellea que creix en substrats semblants sobre troncs d’arbres, però l’Armillaria té un anell membranós i persistent de color blanquinós i, tot i que també té gust amarg, té una amargor molt més suau.

Peu groc amb restes de cortina
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Hypholoma deriva del grec “ὑφος hýphos” teixit, i de “λῶμα loma” vora, marge, és a dir, amb el marge adornat amb teixit, per la cortina que uneix el peu amb la vora del capell en els exemplars joves. L’epítet específic fasciculare deriva del llatí “fasciculus” diminutiu de “fascis” feix, és a dir, disposats en feixos, cespitós, perquè apareixen sempre en ramells, fasciculats.

Capell de color groc a ocre rogenc, més fosc al centre
Aquesta espècie va ser descrita per William Hudson (Huds.) i publicada per primera vegada en Flora Anglica., Edn 2 2: 615 (1778) amb el nom Agaricus fascicularis (basiònim). Amb el nom acceptat actualment, Hypholoma fasciculare, va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 72 (1871)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Hypholoma fasciculare està emprant-se, amb èxit, com un tractament experimental per combatre la malaltia fúngica Armillaria solidipes, que ataca els boscos de coníferes, fent bo la dita popular que ja emprava Ciceró: “un clau treu un altre clau”

Família Strophariaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

dilluns, 9 de gener de 2017

Mycena leptocephala (Pers.) Gillet.

NOMS: Micena prima. Castellà: Micena parda estriada. Micena de carne delgada. Francès: Mycène chlorée. Mycène à chapeau mince. Anglès: Nitrous bonnet. Alemany: Grauer Nitrat-Helmling. Neerlandès: Stinkmycena.

Surten entre les catifes que formen les agulles caigudes dels pins
SINÒNIMS: Agaricus leptocephalus Pers.; Mycena chlorinella (J.E. Lange) Singer.

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes dels pinars, dispersos entre les catifes que formen les agulles caigudes dels pins

Capell cònic que s'aplana amb el temps
DESCRIPCIÓ: És un petit bolet de 2-5 cm d’alçada; Capell cònic o campanulat que va aplanant-se amb el temps, de fins 3 cm de diàmetre, cobert per una cutícula higròfana de color terrós grisós, de jove pruïnós, amb el mamelló central més obscur, que deixa veure les estries de les làmines.

Himeni de làmines adnates, ventrudes i separades, i lamèl·lules, de color marró clar, grisós. Esporada blanca en massa amb espores el·lipsoïdals llises. 

Làmines adnates separades entre elles, amb lamèl·lules
Peu prim, llis, cilíndric, fistulós, de fins 5 cm d’alçada i amb un poc de pruïna a la part superior, concolor amb el barret.

Carn minsa que emet olor a lleixiu al tall (característica distintiva)

COMESTIBILITAT: Sense cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

El barret prim i delicat li dona nom
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mycena deriva del grec “μύκης mýces” fong. L’epítet específic leptocephala deriva del grec “λεπτος leptos”  prim, i “κεφαλη kephale” cap, en referència al capell prim i delicat.

El primer que la va descriure va ser Persoons que la va publicar en  Icones et Descriptiones Fungorum Minus Cognitorum (Leipzig) 2: 48, pl. 12 (1800) amb el nom Agaricus leptocephalus. Amb el nom actualment reconegut de Mycena leptocephala va ser descrita per Gillet i publicada en Hyménomycètes (Alençon): 267 (1876)


CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Hi ha gent que va a per rovellons i desfà qualsevol fong que considera no comestible. Aquest comportament és censurable. Molts fongs no comestibles o verinosos són imprescindibles per a la supervivència dels arbres. I a més, si ens dedicàrem a patejar tot allò que no ens agrada, el món acabaria malament. Per favor, no destruïsques el que no conegues.

Família Mycenaceae

                                              
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
                     


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...