Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 26 de setembre de 2016

Carduus bourgeanus Boiss. & Reut.

NOMS: Card. Cardot. Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.

Bràctees involucrals estretament lanceolades
SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, Íbero-magrebí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Tija erecta amb ales espinescents
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins 50 cm d’alçada

Fulles decurrents amb espines
Fulles de distribució alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls araneosos.

Flòsculs purpuris
Flors en petits corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb papus blanc
Fruit en aqueni de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen propietats diürètiques


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya, Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al Canadà. En algunes publicacions apareix com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.

Carduus bourgeanus va ser descrit per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852. 

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 22 de setembre de 2016

Lagurus ovatus L.

NOMS:  Cua de ca. Cua de llebre. Cua de rata. Moixos. Castellà : Lágrimas de la Virgen. Rabillo de conejo. Gallego: Rabo de lebre. Èuscara: Lagurusa. Portuguès: Rabo-de-lebre. Francès: Queue-de-lièvre. Chaton. Italià: Piumino. Coda di lepre. Anglès: Pussy willow grass, Rabbit’s-tail grass. Harestail Grass. Alemany: Hasenpfötchen. Hasenschwanzgras. Samtgras. Neerlandès: Hazestaart.

Flors en panícula ovoide
SINÒNIMS: Imperata ovata (L.) Tratt.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Viu als arenals de costa però penetra cap a l’interior per vores de camins, prats secs i terrenys sense cultivar. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges molt primes de fins mig metre d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges solitàries o fasciculades, erectes, de fins 50 cm d’alçada, cobertes d’una suau pilositat blanquinosa.

Lígula curta i vil·losa
Fulles linears, planes, agudes i acuminades, cobertes de pèls sedosos, embeinadores, amb lígula curta (fins 3 mm) vil·losa i lacerada

Panícula ovoide, densa i sedosa al tacte
Flors amb totes les espiguetes reunides en una inflorescència en panícula ovoide, densa i sedosa, que la fa fàcil d’identificar. Espiguetes amb curt pedicel i una sola flor, totes hermafrodites excepte les de la base que són estèrils. Glumes membranoses i vil·loses, amb aresta ciliada com una ploma. Androceu amb dos estams amb teques sagitades disposades formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Glumes amb aresta ciliada com una ploma
Fruit en cariopsi glabra i allargada, rica en substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Lagurus ovatus és l’única espècie del gènere. Les arestes ciliades de les glumes infereixen un aspecte de cotó molt suau. Pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Polypogon però aquestes tenen la inflorescència allargada, no ovada, i de color verd i, amés a més, viuen en llocs humits, mentre que els moixos viuen en llocs secs.


USOS I PROPIETATS: En cultiva com planta ornamental per les atractives inflorescències. També s’empren com flor seca, de vegades tintades de colors, per fer bells manolls policroms en composicions florals seques.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagurus ve del grec "lagós" llebre, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de llebre, per l’aspecte de la inflorescència. L’epítet específic ovatus  ve del llatí "ovum" ou, per la forma ovada de la inflorescència.

Lagurus ovatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 81. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...