Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 3 de març de 2021

Blackstonia grandiflora (Viv.) Pau

NOMS: Blackstònia de flor gran. Francès: Chlore à grandes fleurs.

SINÒNIMS: Blackstonia perfoliata (L.) subsp. grandiflora (Viv.) Maire; Chlora grandiflora Viv.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-septentrional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercion ilicis. Creix en pradells terofítics calcícoles, en llocs un poc humits. Al territori diànic fins els 800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de color glauc, sense pèls, de fins tres pams d’alçada, simple o ramificada a la paret superior

Fulles en petita roseta basal de fulles obovades; fulles caulinars (les de la tija) triangulars, oposades i soldades per la base en tota l’amplària (perfoliades), acabades en punta (mucronades)

Flors hermafrodites d’un groc or o ataronjat, en corimbes amples o pauciflors, amb peduncles fructífers de 2-3 cm. Calze dividit fins la base en sèpals linears. Corol·la marcescent a la fructificació, 2-3 vegades més llarga que el calze, amb tub de casi 1/3 a1/2 de la longitud dels lòbuls, i un nombre variable de pètals, de sis a dotze, igual que els sèpals. Androceu amb 8-12 estams de filaments i anteres grocs. Gineceu d’ovari súper globós amb estil més llarg que l’ovari i estigma més curt que l’estil, exsert i lobulat.  Floreix des del principi de la primavera fins el final de l’estiu, des d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula ovoide septicida, és a dir, que s’obri per la junta entre carpels per deixar eixir les nombroses llavors, envoltada pel calze persistent i la corol·la marcescent.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diferencia de la subespècie típica, Blackstonia perfoliata, per la major talla en general, per les flors més grans, de 20-30 mm de diàmetre, i el major nombre de peces florals (de 8 a 12)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Blackstonia deriva del botànic i farmacèutic londinenc del segle XVIII, John Blackstone, autor de l’obra Specimen Botanicum (1746) que conté 367 plantes britàniques considerades interessants en aquell moment. L’epítet específic grandiflora fa referència a la grandària de les flors.

Aquesta espècie va ser descrita per Domenico Viviani i publicada en Florae Corsicae Prodromus App. Alt.: 4. 1830 amb el nom de Chlora grandiflora. Amb el nom actualment acceptat de Blackstonia grandiflora va ser publicat per Carles Pau i Espanyol en Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural 12: 361 (1924)

Família Gentianaceae

dimecres, 24 de febrer de 2021

Syagrus romanzoffiana (Cham.) Glassman

NOMS: Palmera de la reina. Fals cocoter. Pindó. Castellà: Coco plumoso, Palmera de la reina, Palmera pindó. Portugués: Jerivá, Coqueiro. Francès: Palmier de la reine. Cocotier plumeux. Anglès: Queen palm. Feather palm. Neerlandès: Koninginpalm. Pindópalm. Xinès: huang hou kui.

SINÒNIMS: Cocos romanzoffiana Cham.;  Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc.; Calappa romanzoffiana (Cham.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Palmera originària del sud de Brasil, Paraguai, Bolívia, Uruguai i Argentina

HÀBITAT: Prefereix sòls rics i humits, ben drenats, i molt de sol

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Palmera de port elegant, amb estípit grisenc i les cicatrius foliars marcades però sense protuberància, que pot arribar als 25 metres d’alçada (en les nostres latituds no passa de 10) i 50 cm de diàmetre, coronat per un plomall de fulles.

Fulles persistents, alternes, en forma de palma pinnada, amb pecíol inerme, de 3-5 metres de llargària, amb el raquis penjant en la part final i llargs folíols lanceolats inserits en distintes files i apuntant en diverses direccions, que es dobleguen i pengen des de la meitat de la seua longitud, de manera que li donen l’aspecte plomós característic.

Flors en raïms de flors blanques o grogues d’un sol sexe, masculí i femení en la mateixa planta, perquè és monoica, agrupades en inflorescències molt ramificades, de fins metre i mig,  protegides per una espata llenyosa i estriada que ix entre les fulles, semblant una espasa. Floreix a l’estiu

Fruit és una drupa globosa, d’1-2 cm de diàmetre, que pren tons verds, grocs i taronja quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Syagrus romanzoffiana pot hibridar amb facilitat, al seu lloc d’origen, amb Butia capitata per donar una espècie molt desitjada, el Butiagrus nabonnandii, la palma mula, interessant per la velocitat de creixement i les característiques intermèdies de les dues espècies.

USOS I PROPIETATS: S’utilitza com a exemplar aïllat o en xicotets grups en jardins, i en alineacions, adequat per a zones costeres càlides, doncs tolera el vent del mar.  Les fulles són persistents pel que cal llevar-les manualment als exemplars ornamentals. L’aspecte esfilagarsat i plomós de les seues fulles pinnades la fa inconfusible.

Tolera gelades suaus si són breus, però requereix una ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a l’ombra; sòls rics en nutrients lleugerament àcids, i reg abundant per tindre prou humitat durant l’època de creixement i temps sec. Resisteix bé el trasplantament a qualsevol edat. El manteniment és fàcil i barat, només poda, i pareix que, fins ara, no li afecta la plaga de becut roig. Multiplicació per llavors que tarden poques setmanes a germinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Syagrus deriva del grec "syagros συαγρος" porc senglar, verro. Altres autors però defenen que deriva del grec “skaphe” còncau, buit, i “glotta” llengua, en referència a la forma del llavi de les flors. L’epítet específic romanzoffiana és en honor del comte Nicholas Romanzoff (1753-1826), Ministre de Relacions Exteriors rus, que va finançar expedicions científiques.

Originalment, aquesta palmera fou classificada al gènere Cocos, posteriorment moguda al gènere Arecastrum i finalment assignada al gènere Syagrus en què es classifica actualment. Va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Voyage pittoresque autour du monde, avec des portraits de sauvages d'Amerique, d'Asie, d'Afrique, et des iles du Grand ocean ... 5–6, pl. 5–6. 1822. amb el nom de Cocos romanzoffiana. (Basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Syagrus romanzoffiana va ser publicada per Sidney Frederick Glassman en Fieldiana, Botany 31 (17): 382. 1968.  

Família Arecaceae (Palmae)

dimecres, 17 de febrer de 2021

Zantedeschia aethiopica (L.) Spreng.

NOMS: Cal·la. Lliri d'aigua. Lliri de paperina. Lliri d'orella d'ase. Castellà : Alcatraz. Aro de Etiopía. Cala. Cartucho. Lirio Cala. Lirio de agua. Oreja burro. Pato. Gallego: Cala. Èuscara: Kala. Portuguès: Copo-de-leite. Jarro. Jarro-das-noivas. Italià: Zantedeschia. Calla. Francès: Calla. Richarde. Anglès: Calla Lily. Arum Lily. Altar-lily. Alemany: Calla. Neerlandès Witte Aronskelk. Grec: Κάλλα.

SINÒNIMS: Calla aethiopica L., Richardia africana Kunth , Richardia aethiopica (L.) Spreng. , Colocasia aethiopica (L.) Spreng.

DISTRIBUCIÓ: És d’origen sud-africà

HÀBITAT: Àmpliament cultivada com ornamental als jardins i de vegades subespontània en llocs humits no salins, com ara rambles, torrents, canals, fonts, sèquies, basses, etc.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta geòfita, rizomatosa, de fins 1,50 m d’alçada amb els rizomes gruixuts que desenvolupen arrels blanquinoses.   

Fulles nombroses, d’un verd lluent amb un gran pecíol, alat cap a la base, que creix en vertical sostenint el limbe, de fins mig metre de llarg per un pam d’ample, sagitat amb aurícules obtuses.

Flors en inflorescències al cap d’un llarg peduncle, de fins 180 cm, acabat en una gran espata de fins un pam, de color blanc crema i verd a la base, que desprèn un suau aroma; l’espàdix, amb les flors masculines a la part superior amb estams grocs i pol·len blanc, i les femenines a la part inferior amb pistils de color verd a groguenc. El colorit espàdix ressalta sobre el blanc de l’espata. Floreix des de la primavera fins a la tardor.

Fruit en infructescències formades per nombroses baies globoses densament agrupades de color groc pàl·lid a taronja.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una espata és una bràctea que es desenvolupa embolcallant una inflorescència, de vegades de colors atractius, que surt en algunes famílies amb inflorescències en espàdix, com ara les Araceae o les Aracaceae (palmeres) En les aràcies l’espata sol presentar una aparença petaloide, pel que sembla que la inflorescència és una sola flor.   

USOS I PROPIETATS: És una planta semi aquàtica que pot ser criada en test si el mantenim semi submergit en aigua. Necessita créixer en llocs ombrívols amb molta aigua, quan està florint, i poca humitat quan acaba la floració, però sempre amb bon drenatge. Tot i que és una planta tropical suporta glaçades moderades, perquè passat l’època de fred torna a brotar, però prefereix el clima suau sense gelades.

Cada planta produeix dos o tres flors (en realitat inflorescències) però si tallem la flor abans que produïsca les llavors pot florir de nou el mateix any. Hi ha cultivars amb flors (espates) de diversos colors el que fa la planta més atractiva de cultivar.

Per a multiplicar-la cal plantar el rizoma a uns 10 centímetres de la superfície, perquè a menys profunditat les arrels, que surten de la part superior del rizoma, no tindran un desenvolupament adequat, i si el plantem a més profunditat augmenta el perill de ser atacat per la bactèria Erwinia carotovora.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Zantedeschia, està dedicat al metge i botànic italià G. Zantedeschi (1773-1846) autor de deu llibres sobre la flora de Brescia. El botànic alemany Kurt Sprengel (1766 - 1833), que mantingué una fluida correspondència amb ell, batejà la planta Zantedeschia en honor seu.

El nom específic, aethiopica, no fa relació a l’actual Etiòpia sinó a Àfrica. Abans tot el que venia del sud d’Egipte i Líbia rebia el qualificatiu d’aethiopic.

Aquesta planta és coneguda en tot el món com “cala”, que deriva del grec “kalos”, que significa bonic. La flor de la cal·la s’associa amb la puresa i, per això, ha adornat molts rams de flors de núvia.

A Irlanda i el Regne Unit ha sigut utilitzada com a ram floral en Pasqua, per la qual cosa, la cal·la és el símbol polític dels nacionalistes republicans d’Irlanda del Nord des de l’aixecament de Pasqua de 1916.

És tòxica per la presencia d’oxalat de calci que, per ingestió, pot causar sensació de cremor, inflor dels llavis, la llengua i la gola, mal de panxa i diarrea.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 968. 1753. amb el nom de Calla aethiopica. Amb el nom actualment acceptat de Zantedeschia aethiopica va ser publicada en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 3: 765. 1826. per Kurt Polycarp Joachim Sprengel (Spreng.)

Família Araceae

 


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...