Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 26 de juny de 2018

Cyanus segetum Hill

NOMS: Blauet. Angelets, Blavet, Cap blau. Castellà: Aciano, Aldiza, Azulejo, Escobilla, Liebrecilla. Èuscara: Nabar-lorea. Occità: Alifran, Blabarèl, Blauet, Blavet, Bluiet. Portuguès: Fidalguinhos. Ambreta.  Italià: Fiordaliso vero. Francès: Bleuet. Audifoin. Anglès: Bluebottle, Corn-flower. Blue Cap. Alemany: Echte Kornblume. Neerlandès: Korenbloem. Grec: Κενταύριον το κυανόν. Μπουέ. Xinès: lan hua shi che ju.

Capítol de Cyanus segetum 
SINÒNIMS: Centaurea cyanus L.;

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana: de distribució eurosiberiana però que penetra en territoris pròxims.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix als camps de cereals, marges i vores de camins

Cyanus segetum
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que creix als camps de cereals, assolint fins 40 cm d’alçada, amb tiges primes i erectes cobertes de toment blanquinós, ramificades a la part superior.

Fulles caulinars de Cyanus segetum
Fulles de distribució alterna, les inferiors són pinnatipartides i les caulinars sèssils i linears, de color verd grisenc.

Flors exteriors estèrils i les interiors hermafrodites de Cyanus segetum
Flors en capítols terminals i solitaris de 2-3 cm de diàmetre amb un involucre ovoide format per bràctees bordejades de petites i curtes dents ciliades platejades i apèndix bru. Les flors exteriors són neutres o estèrils, radials, amb un tub acabat en un limbe lobulat de color blau intens; les flors interiors són hermafrodites i vermelloses. Androceu amb cinc estams d’anteres de color violeta. Gineceu d’ovari ínfer amb estil acabat en dos estigmes bilobulats. Floreix de maig a juliol.

Aquenis de Cyanus segetum
Fruit en aqueni un poc comprimit, groguenc i amb línies longitudinals blanquinoses, amb doble vil·là de setes rígides més curtes que el aqueni i persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les compostes el calze està modificat i és persistent o, en altres casos acrescent, i rep la denominació de papus o vil·là. Aquest òrgan mostra una gran diversitat morfològica: arestes, pèls, corones, etc. i en alguns taxons es forma un pic perllongat entre el fruit i el papus. Sovint és un caràcter que s’empra per reconèixer gènere i espècie.

Cyanus segetum
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les flors exteriors com antibacterià, expectorant, estimulant i aperitiu. L’aigua de blauet, obtinguda de la cocció de les flors s’empra per rentar els ulls i millorar la irritació en cas de conjuntivitis i estirar les parpelles carregades. Malgrat això, Cyanus segetum és una droga no aprovada per la Comissió Europea al considerar que les seves possibles aplicacions terapèutiques no estan suficientment documentades.

També s’empra en jardineria on s’han desenvolupat conreessis amb capítols que contenen moltes més flors que les plantes silvestres, i de colors diferents, com rosa o lila. Podeu veure l’entrada del blauet en El Jardí de Menuda Natura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere genèric  Cyanus deriva del grec “kuánous” que significa de color blau, color que prenen les flors en la majoria dels casos. L’epítet específic segetum és el genitiu plural de "seges, segetis" del sembrat, perquè aquesta espècie apareix sovint als conreus.

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Centaurea cyanus en Species Plantarum 2: 911. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Cyanus segetum va ser descrita per John Hill (Hill.) i publicada en The Vegetable System. 4: 29, pl. 26, fig. 3. 1762.

Família Compositae (Asteraceae)

dilluns, 18 de juny de 2018

Sedum acre L.

NOMS: Crespinell groc. Arròs de bruixa. Crespinell picant. Raïmet. Castellà: Pampajarito. Uvas de gato. Pan de cuco. Gallego: Pan de paxaro. Uvas de raposa. Èuscara: Teilatu-belar mina. Occità: Rasin de serp, Rasin dóu diable. Portuguès: Vermicularia. Uva-de-câo. Francès: Orpin âcre. Poivre de muraille. Vermiculaire. Italià: Borracina acre. Anglès: Golden-carpet. Goldmoss. Mossy stonecrop. Biting Stonecrop. Wall pepper. Alemany: Scharfer Mauerpfeffer. Tripmadam. Neerlandès: Muurpeper. Grec: Αμάραντο. Πετρόχορτο.

Sedum acre
SINÒNIMS: Sedum neglectum Ten.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Festuco-Sedetalia. Creix en llocs pedregosos, murs, prats secs i a les roques calcàries. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Sedum acre creix a les escletxes de les roques
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, suculenta, glabra, cespitosa, amb tiges estèrils curtes i les floríferes més llargues però sense sobrepassar els 15 cm d’alçada.

Fulles de les tiges estèrils de Sedum acre

Fulles de 3-5 mm gruixudes de secció el·líptica, i un tant triangulo-ovoides, imbricades, especialment a les tiges estèrils, de color verd grogós.

Flors pentàmeres de Sedum acre
Flors en cimes terminals. Hermafrodites, pentàmeres, Calze amb cinc sèpals lliures lanceolats amb esperó a la base. Corol·la amb cinc pètals aguts i acuminats de color groc viu. Androceu amb 10 estams d’anteres grogues. Gineceu súper, estil llarg. Floreix entre maig i juliol.

Fol·licles estelats de Sedum acre
Fruit en plurifol·licles gibosos en estel

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes especialitzades en aprofitar el mínims replans i esquerdes de les parets de pedra per ancorar les seues arrels i viure dels escassos grams de sòl que s’hi depositen. A més a més, per combatre la falta d’humitat desenvolupen fulles crasses que emmagatzemen aigua per poder sobreviure les èpoques seques. Les espècies del gènere Sedum es compten entre els pobladors vegetals habituals en aquestes condicions ambientals extremes.  

Sedum acre
USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica de gust picant. En medicina populars s’empra per les seues propietats purgants, emètiques i antitussígens. Elimina les durícies i suavitza les vies respiratòries.

Es cultiva com ornamental en rocalles, murs o parets, apreciada per la vistosa i abundant floració, per ser de fàcil implantació i escassos requeriments.  

Fulles de la tija florífera de Sedum acre
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues darreres versions són errònies. L’epítet específic acre fa referència al gust picant de la planta.

Sedum acre va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 432. 1753.

Família Crassulaceae

dilluns, 11 de juny de 2018

Hyoscyamus albus L.

NOMS: Capseta. Jusquíam blanc. Caramellera. Gotets. Herba queixalera. Mamellera. Tabac bord o de paret. Xuclamel. Castellà: Beleño dorado o blanco. Flor de la muerte. Colecillas locas. Adormidera de zorra. Hierba loca. Gallego: Mimendro branco. Èuscara: Erabedarr. Portuguès: Miemrendo branco. Francès: Jusquiame blanche. Italià: Giusquiamo bianco. Anglès: Russian Henbane. White Henbane. Alemany: Weißes Bilsenkraut. Grec: Αρκόκαπνος. Υοσκύαμος ο λευκός. Γέροντας.

Hyoscyamus albus
SINÒNIMS: Hyoscyamus saguntinus Pau,

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Quercetum ilicis galloprovinciale. Ruderal, en escombraries, murs i parets, marges de camps i camins de llocs secs i assolellats. Fins els 700 metres d’altitud.

Planta de Hyoscyamus albus de fins 80 cm d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba d’un verd glauc, coberta de pèls suaus amb tiges erectes ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles lobulades de Hyoscyamus albus
Fulles simples, de distribució alterna, de limbe ovat amb el marge lobulat, peciolades, amb els nervis ben marcats, més petites quan més amunt

Corol·la de Hyoscyamus albus amb cinc lòbuls desiguals
Flors en cimes helicoides que semblen una espiga. Flors hermafrodites, lleugerament zigomorfes, bracteades i amb curt peduncle les inferiors i sèssils les superiors. Calze cobert de pèls llargs i suaus, campanulat amb els cinc sèpals soldats en un tub i acabat en cinc dents triangulars aguts; acrescent a la fructificació. Corol·la infundibuliforme amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub, de color groc crema i la gorja verdosa. Androceu amb cinc estams inserts al tub de la corol·la, dos d’ells més llargs que els altres tres, exserts. Gineceu d’ovari súper i estigma capitat. Floreix a la primavera i estiu, entre abril i setembre.

Fruits de Hyoscyamus albus dins del calze persistent i acrescent
Fruit en càpsula circumcisa (pixidi) esfèrica dins el calze acrescent amb nombroses llavors ovoides i crestades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie pertany a una família de plantes, les solanàcies, que han sigut associades des de molt antic amb la bruixeria i la màgia. Tot i que en aquesta família es troben espècies tan inofensives com la creïlla i la tomaca, hi ha altres més perilloses per la seua toxicitat, entre les que mereixen destacar-se la belladona (Atropa belladonna), l'herba talpera (Datura stramonium), el tabac (Nicotiana tabacum) o i els Jusquiam negre o blanc que ens ocupa.

Calze acampanat de Hyoscyamus albus acabat en cinc lòbuls aguts
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és tòxica però s’ha emprat en medicina populars per les seues propietats psicotròpiques, com analgèsic i com sedant del sistema nerviós central. Té les mateixes característiques i propietats que jusquiam negre (Hyoscyamus niger)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hyoscyamus deriva del grec “ὗς, ὑός hys, hyós” porc, senglar, i de “κύαμος cýamos” fava, és a dir, fava de porc, per la càpsula que sembla una fava i els porcs la mengen sense que els perjudiqui, mentre que és tòxica per als humans. Altres autors interpreten que fa al·lusió a l’episodi de l’Odissea en el qual Circe converteix els companys d’Ulisses en porcs fent-los beure una poció de jusquiam. L’epítet específic albus és un vocable llatí que significa blanc.

A l’antiguitat questa espècie, era un mitjà d'induir un estat de trànsit. Molts oracles i endevinadors van fer ús d'ella per fer profecies. Va ser coneguda com la planta de Apol·lo de Delfos. Els grecs antics creien que el jusquiam tenia la capacitat de sotmetre la ment vigilant, deixant espai només per als divins, és a dir, que tenia l'efecte de sedar la consciència externa, deixant espai perquè l'individu s'obri al diví. Una vegada posseïts pel déu, parlarien en veu alta els seus missatges i un sacerdot "interpretava" aquestes expressions sovint inintel·ligibles.

Hyoscyamus albus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 180. 1753.

Família Solanaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...