Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa
SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable
HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari
DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades
Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax
Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada
Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793

Família Orchidaceae

dijous, 13 d’abril de 2017

Bromus diandrus Roth

NOMS: Estipa-sac. Blat de formiga. Blat del diable. Bromus rígid. Civadella. Castellà: Bromo. Zaragüelles. Hierba espiguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Espigão. Fura-capa. Saruga. Italià: Forasacco di Gussone. Francès: Brome à deux étamines. Anglès: Rip-gut brome. Great brome. Alemany: Gussones Trespe. Großährige Trespe.

Bromus diandrus
SINÒNIMS: Anisantha diandra (Roth) Tutin; Bromus pallens Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a les vores dels camins i zones ruderalitzades.

Tija pubèrula per baix de la inflorescència
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia que pot prendre coloració vermellosa i una alçada d’entre un i tres pams, pubèruls per baix de la inflorescència.

Lígula membranosa i curta
Fulles planes de fins 30 cm de llarg amb pèls a prop de la lígula que és membranosa i fimbriada

Androceu amb dos estams
Flors en panícula laxa amb peduncles verticil·lats (1-6) amb 1-2 espiguetes escabrides i  arestades 
que pengen. Glumes desiguals, escarioses. Lemma bidentada amb aresta de 3-6 cm que surt per baix de l’àpex. Pàlea tomentosa i ciliada al marge. Androceu amb dos estams.  Floreix durant la primavera, d’abril a juny

Fruit en cariopsi

Arestes subapicals
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Bromus es caracteritza per tenir les beines de les fulles tancades la major part de la seva longitud (connates); les arestes s’insereixen a baix de l’àpex (subapicals); i tenen apèndix vellosos a l’ovari.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap ús humà per aquesta espècie, ni tan sols com a farratge, perquè té molta quantitat de sílice que perjudica al bestiar.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic diandrus deriva del grec “δίς dίs” dos, i “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb dos elements masculins, amb dues anteres.

Les espiguetes són aspres degut als pèls encarats cap enrere, com un ham, per facilitar que la llavor penetre al terra, però aquesta característica les converteix en un perill per als animals perquè pot allotjar-se amb facilitat en una pota, un ull o l’anus.

És considerada una herba nociva per als conreus de cereals, i s’ha declarat espècie invasora a Califòrnia i Austràlia, on està catalogada com una de les 10 pitjors males herbes ambientals de l’entorn costaner.  

Bromus diandrus va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen und Beobachtungen 44. 1787.

Família Gramineae (Poaceae)

dissabte, 8 d’abril de 2017

Crucianella latifolia L.

NOMS: Crucianel·la latifòlia. Castellà: Rubilla ancha. Espigadilla rabilarga. Italià: Crucianella ruvida. Francès: Crucianelle à larges feuilles.

Inflorescències en espiga densa
SINÒNIMS: Rubeola latifolia (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Llocs secs i pedregosos, escletxes de roques calcàries. Fins els 300 metres d’altitud

Herba erecta ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada des de la base, glabra, de fins 40 cm, tot i que no sol sobrepassar el pam d’alçada.

Fulles verticilades
Fulles verticil·lades, lanceolades, amb el marge enter, de més d’un centímetre de llarg, el que les diferencia de Crucianella angustifolia, que les té més curtes d’un centímetre, en verticils de 4-6.

Flors tetràmeres
Flors agrupades en espigues denses, de secció cilíndrica, llargues i estretes, a l’àpex de les branques. Les flors són molt petites, amb la corol·la de 5-7 mm de diàmetre, tetràmeres, amb el calze molt reduït que a penes es veu. Androceu amb quatre estams d’antera groga.  . Floreix a finals de primavera, entre maig i juny.

Dos fruits per flor
Fruit format per dos mericarpis per flor, obovats i glabres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les rubiàcies són fàcils de reconèixer perquè tenen una combinació de caràcters coherents com, per exemple, fulles simples, oposades o verticil·lades amb estípules interpeciolars; flors actinomorfes, rarament zigomorfes; corol·la gamopètala i ovari ínfer.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crucianella deriva del llatí “crux, -ucis” creu, i del sufix diminutiu “-ella, -ellae”, perquè les fulles i les estípules solen aparèixer en verticils de quatre en quatre, en forma de creu. L’epítet específic latifolia deriva de del llatí “latus” llarg, i “folium” fulla, és a dir, de fulles llargues.

Crucianella latifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 109. 1753.

Família Rubiaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...