Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 18 de gener de 2018

Ilex aquifolium L.

NOMS: Grèvol. Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Castellà: Acebo. Agrifolio, Cardonera, Gallego: Acibo. Xardón. Èuscara: Gorosti. Gorostiya. Occità: Fouito-pastre, Grefuèlh, Gréfol, Grífol Potuguès: Azevinho. Aquifólio. Francès: Houx. Italià: Agrifoglio. Alboro spinoso. Anglès: Common Holly. Holly Tree. Alemany: Gemeine Stechpalme. Hülsdorn. Hülsstrauch. Waldhülse. Neerlandès: Gewone Hulst. Scherpe Hulst. Grec: Αρκουδοπούρναρο. Ίληξ ο οξύφυλλος. Ληόπρινος.

El principal atractiu són els fruits
SINÒNIMS: Ilex balearica Desf.; Aquifolium ilex Scop.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Creix a les escletxes fresques i humides dels barrancs i roques orientades al nord, entre els 800 i els 1500 metres d’altitud. Sobre substrats descarbonatats o àcids.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust, que de vegades pren l’aspecte d’arbret, dioic, que pot assolir els vuit metres d’alçada, amb el tronc d’escorça grisenca.

Fulla coriàcia amb espines al marge
Fulles de distribució alterna, el·líptiques, amb curt pecíol, coriàcies, de color verd fosc, semblants a les fulles de la carrasca però glabres i un xic més grans, amb petites espines al marge que és ondulat.

Flors petites i blanques
Flors petites, blanques, solitàries o en cimes, unisexuals, tetràmeres. Calze amb les peces unides, acabat en 4-5 lòbuls ovats. Les masculines amb la corol·la rotàcia amb 4-5 lòbuls còncaus amb 4-5 estams soldats a la corol·la. Les flors femenines amb gineceu súper amb un sol estil acabat en 3-4 estigmes. Floreix entre maig, juny i juliol.

Fruit en drupa
Fruit drupa vermella quan madura, de 8-10 mm de diàmetre, amb diverses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies com el grèvol han sigut aprofitades per a usos medicinals, ornamentals, per a la caça i per aprofitar la fusta, i tant d’aprofitament ha dut l’espècie a estar en perill d’extinció. Per aquesta raó és una espècie protegida i està prohibida la seua recol·lecció en tot el territori espanyol.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal.  


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Ilex deriva del grec " ὑλήεις hyléeis" que significa selvós, propi de la selva. Plini anomenava Ilex a la coscolla (Quercus coccifera) però també a la carrasca (Quercus ilex) i fins i tot a la surera (Quecus súber). L’epítet específic aquifolia deriva del llatí “acus –acutus” agulla, agut, i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles espinoses.  

La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits. Quan els fruits acaben de madurar a la tardor són un aliment important pels animals però són tòxics per als humans.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal. El calendari celta, que mesurava el temps per llunes, tenia tretze mesos que rebien el nom d’un arbre que estava en el seu esplendor al mes del seu nom. El mes 8 l’anomenaven “tinne” grèvol, que comprenia des del 8 de juliol fins al 4 d’agost.

Ilex aquifolium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 125. 1753.

Família Aquifoliaceae

divendres, 12 de gener de 2018

Juncus inflexus L.

NOMS: Jonquina. Jonquina blava. Jonc de jardiner, Jonc menut. Castellà: Junco. Junquillo. Junco fino. Gallego: Xunca. Èuscara: Ihia. Occità: Jouncas. Portuguès: Junca. Junco desmedulado. Francès: Jonc arqué, Jonc courbé, Jonc des jardiniers, Jonc glauques. Italià: Giunco tenace. Anglès: European meadow-rush. Hard Rush. Alemany: Blaugrüne Binse. Graugrüne Binse. Seegrüne Binse. Neerlandès: Zeegroene Rus. Xinès: Pian sui deng xin cao.

Inflorescències en panícula sobrepassades par la bràctea
SINÒNIMS: Juncus glaucus Ehrh. ex Sibth.

DISTRIBUCIÓ: Plurireginal

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Creix en llocs humits nitrificats, vores de rius, jonqueres. Sempre que l’aigua siga dolça. Fins els 1700 metres d’altitud.

Tèpals amb ratlles transversals 
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Tiges fines de color verd glauc
DESCRIPCIÓ: Jonc rizomatós amb la tija i les fulles estriades i cilíndriques, glauques; la tija pot arribar a sobrepassar el metre d’alçada, i té al interior medul·la interrompuda per una cambra d’aire, formant com una escala si la partim.

Fulles basals cilíndriques i acanalades, similars a les tiges

Flors amb sis tèpals desiguals
Flors en inflorescències paniculades aparentment laterals però terminals, sobrepassades àmpliament per una llarga bràctea. Periant verdós amb tèpals lanceolats i acuminats. Androceu amb sis estams. Gineceu amb estil curt. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en càpsula ovoide acuminada
Fruit en càpsula ovoide mucronada, de color marró obscur, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Juncus és un gènere de la família de les juncàcies, molt comuna en la conca mediterrània, a Amèrica i Àfrica, amb més de 225 espècies. Els seus exemplars mesuren uns 90 centímetres d'alçada més o menys. Viuen en sòls humits, en riberes i pantans, algunes espècies suporten la salinitat. La fulla és cilíndrica, allargada, recta i flexible. Les flors amb sis tèpals petits. Floreix d'abril a juliol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Juncus deriva del llatí “iuncus” el nom que rebia el jonc però també altres espècies del gènere Juncus, Cyperus i Scirpus. Aquest nom deriva de "iungo" lligui, perquè s’utilitzaven per lligar, com un cordell. L’epítet específic inflexus deriva del llatí “inflecto” inclinat, arquejat, per la forma que adquireixen les tiges.

Juncus inflexus va ser descrit per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 326. 1753.

Família Juncaceae

divendres, 5 de gener de 2018

Panicum repens L.

NOMS: Panissola. Mill bord. Gram d’aigua. Canyota. Agram amarg. Castellà: Panizo. Grama borde. Almurejo. Portuguès: Alcarnache. Escalracho. Francès: Millet rampant, Panic rampant. Italià: Panico strisciante. Anglès: Torpedograss. Couch Panicum. Creeping Witchgrass. Alemany: Kriechende Fingerhirse. Grec: Κεχρί. Πανικό. Xinès: pu di shu. 铺地黍

Inflorescències en panícula
SINÒNIMS: Panicum arenarium Brot.; Panicum aquaticum A.Rich.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Latepaleotropical)

HÀBITAT: Creix als terrenys humits de zones costaneres del litoral, a sòls arenosos. fins Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna

Gramínia rizomatosa de tiges erectes
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb la tija rígida i erecta que pot arribar als 80 cm d’alçada i formar gespes bastant compactes. Els rizomes poden assolir els set metres estenent-se pel terra o surant sobre l’aigua.

Fulles amb pèls en la beina i el limbe
Fulles linears, dístiques, amples i amb pèls. Lígula amb pèls

Floreix a l'estiu i la tardor
Flors en inflorescències, de fins 20 cm, en panícula erecta, estreta, formades per petites espiguetes oblongues pedunculades. Glumes molt desiguals: la inferior suborbicular, sense venes, i quatre vegades més curta que la superior, que és aguda. Dues lemmes estèrils i iguals. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a l’octubre

Fruit en cariopsi

Lígula amb pèls
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies l'espícula té un eix, anomenat raquil·la, inserit en la inflorescència principal amb una tija, si l’espigueta és pedicel·lada, o sovint sense tija, si l’espigueta és sèssil. En aquest eix, i en disposició alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Panicum deriva de “panus” panolla o espiga de mill. L’epítet específic repens ve de “repo”  repte, arrosegue, pel rizoma que es desenvolupa en horitzontal, reptant sota la sorra.

En alguns llocs, com Florida, s’ha convertit en una invasora considerada de les més nocives. Al llac Okeechobee ha envaït milers d’acres de pantans, desplaçant les plantes natives i provocant hipòxia, és a dir, baixa concentració d’oxigen a l’aigua que acaba amb nombroses espècies autòctones.

Panicum repens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 87. 1762.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...