Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 15 abril de 2014

Paronychia argentea Lam.

NOMS: Arrecada. Nevadeta. Paroníquia argentada. Sanguinària. Herba de plata. Castellà: Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Hierba de la sangre. Gallego Erva-prata. Èuscara: elurbelarra. Portuguès: Erva-prata. Erva-dos-unheiros. Italià: Paronichia argentea. Francès: Paronyque argentée. Anglès: Algerian tea, Silver nailroot, Silvery whitlow wort. Alemany: Nagelkraut.

Flors en glomèruls
SINÒNIMS: Illecebrum paronychia L.; Ferriera mediterranea Bubani;  Chaetonychia paronychia (L.) Samp.;

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: La regió paleotropical és una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del Vell Món, Àfrica i Àsia, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món. En queden excloses Austràlia i les illes de l'oceà Índic i Pacífic. Pel nord limita amb la regió holàrtica, aproximadament al llarg del tròpic  de Càncer.

Tiges ramificades i reptants
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, vores de camins, clarianes de coscollars, sobre sòls pedregosos i nitrificats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de soca llenyosa (sufruticosa) amb les tiges reptants, esteses per la terra, de fins poc més d’un pam, ramificades des de la base.

Fulles oposades de marge ciliat
Fulles oposades, de limbe ovato-lanceolat, amb el marge enter i curtament ciliat. Tenen estípules escarioses

Calze amb cinc sèpals escariosos
Flors en glomèruls terminals, envoltades per unes bràctees de consistència de paper. Les flors són pentàmeres, hermafrodites i actinomorfes, de fins 2,5 mm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals escariosos soldats a la base i acabats en aresta. Cinc pètals filiformes situats entre els sèpals (alternisèpals). Androceu de cinc estams de curt filament. Gineceu amb ovari súper amb estil que es divideix en dos estigmes gruixuts. Floreix a principis de primavera i l’estiu.

Fruit en aqueni dins del calze persistent
Fruit en aqueni dins el calze persistent, amb llavors llises i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La base de les fulles poden portar un parell de peces, al seu costa, que s’anomenen estípules. Quan aquestes estípules són de consistència membranosa i rodegen la tija des de la base de les fulles reben el nom d’òcrea.


USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com a diürètica, per purificar la sang, com astringent i com vulnerària per facilitar la cicatrització de les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.
L’epítet específic argentea  deriva del llatí “argenteus” argent, perquè la planta sembla estar coberta d’argent.
Paronychia argentea va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en Flore Françoise 3: 230. 1778.

Família Caryophyllaceae

dissabte, 12 abril de 2014

Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

NOMS: Lli estel·lat. Castellà: lino de lagartijas. Italià: Lino stellato. Francès: Astéroline en étoile. Astéroline étoilée.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Lysimachia linum-stellatum L.; Asterolinon stellatum Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba que no sobrepassa els 10 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, erecta, simple o ramificada, gràcil, de color verd pàl·lid, sense pèls (glabra).

Fulles oposades lanceolades
Fulles oposades, sèssils amb el limbe lanceolat acabat en punta, més llargues que els entrenusos.

Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats
Flors solitàries axil·lars, amb curt peduncle. Calze amb cinc sèpals aguts i persistents, de 3-6 mm, que s’obrin formant una estrella. Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats de color blanquinós. Androceu amb cinc estams. Floreix de març a abril.

Fruit en càpsula esfèrica
Fruit en càpsula esfèrica de fins 2 mm de diàmetre que s’obri per cinc valves per deixar sortir de 2 a 5 llavors negroses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat d’aquesta espècie és que la flors té els sèpals molt més grans que els pètals. A més a més és una planta que, tot i essent molt abundant als prats de plantes anuals (terofítics) i a les vores dels camins, costa de veure per les seues reduïdes dimensions.

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asterolinon deriva del grec “aster”, estrella, i “línon” el lli, per la forma gràcil de les petites tiges, com les del lli, i la forma estrellada dels calze.
L’epítet específic linum-stellatum repeteix el mateix concepte que el genèric però amb els vocables llatins “linum” lli, i “stellatus”, amb forma d’estrella.   

Família Primulaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...