Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 2 de juliol de 2015

Bromus hordeaceus L.

NOMS: Cua de guilla. Bromus hordeaci. Castellà: Espiguilla de burro. Gallec: Bromo. Occità: Erbo molo. Francès: Brome fausse orge, Brome mou. Italià: Forasacco peloso. Anglès: Lop Grass. Soft Brome. Soft Brome. Alemany: Weiche Trespe. Neerlandès: Zachte Dravik.

Flors en panícula de fins 10 cm
SINÒNIMS: Bromus mollis L.
Observacions: Es distingeixen dues subespècies: la subsp. hordeaceus i la subsp. divaricatus.
La primera té distribució general i es caracteritza per tenir l'aresta cilíndrica i les beines foliars molt piloses. La segona és molt rara, i es fa als prats sorrencs, closes del litoral i llocs humits de Mallorca, Girona i sud del País Valencià. Presenta l'aresta aplanada i les fulles i espiguetes finament tomentoses.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Gramínia de tiges estriades i erectes
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, cultius, erms, marges, herbassars.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges estriades erectes, tota coberta d’una pilositat suau, de fins 80 cm d’alçada

Lígula truncada
Fulles linears, planes, blanes, amb pèls suaus com les beines. Lígula curta i truncada

Espigueta amb glumes desigulas
Flors en panícula de fins 10 cm, d’espiguetes amb peduncles més curts que l’espigueta i aristades disposades de manera molt densa, lanceolades, pubescents, amb 6-10 flors hermafrodites i glumes poc desiguals. La glumel·la inferior o lemma té nervació prominent, i la superior o pàlea és més curta i té aresta d’uns 5 mm.  Androceu amb tres estams d’antera groga i anteres en forma de X que vibra al vent. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi bruna més curta que la pàlea.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espigueta és la unitat de la inflorescència que porta les flors i les glumel·les que les protegeixen (lemma i pàlea). A la base de cada espigueta, d’ordinari hi ha dues glumes que no acompanyen cap flor.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària.
L’epítet específic hordeaceus ve a partir d’ “Hordeum” = ordi, un gènere de les gramínies, és a dir, similar a l’ordi o civada.
Bromus hordeaceus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 77. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

dilluns, 29 de juny de 2015

Apium nodiflorum (L.) Lag.


NOMS: Agret. Api de sèquia. Clenxot. Creixenera. Créixens bords. Gallassa. Castellà : Berraza. Berrera. Berra. Gallec: Berro femia. Brizo. Èuscara: Berroa. Zarra. Portuguès: Rabaças.  Italià: Erba Canella. Gorgalestro. Sedano d'acqua. Francès: Ache faux cresson, Ache nodiflore, Céleri à fleurs nodales. Anglès: Wild celery. Fool's Water-cress. Alemany: Knotenblütiger Eppich. Knotenblütiger Scheiberich. Neerlandès: Groot Moerasscherm.

Inflorescències en umbel·la composta
SINÒNIMS: Helosciadium nodiflorum (L.) W.D.J. Koch.; Sium nodiflorum L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-Eurosiberiana

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Torrents, fonts, zones humides, sovint viuen a dintre de les corrents d'aigua dolça, sovint acompanyant als créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum). Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges prostrades i estoloníferes
FORMA VITAL: Helòfits: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria. Hidròfit: Planta hidròfila és aquella que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Té tiges prostrades, glabres, estoloníferes, de fins un metre, fistulosos i finament solcats, amb arrels als nusos que s’arrelen al sediment dels torrents

Fulles compostes amb folíols dentats
Fulles compostes pinnatisectes, amb folíols sèssils oposats i l’últim sol, de marge dentat

Flors de pètals blanquinosos
Flors agrupades en umbel·les compostes de peduncle molt més curt que els radis, sense bràctees; d’umbèl·lules amb radis d’1-2 mm i bractèoles ovades tan llargues com les flors. Calze sense dents. Corol·la amb pètals blanquinosos. Flors hermafrodites Floreix de maig a octubre

Fruit amb costelles prominents
Fruit en mericarpi ovoides amb grosses i prominents costelles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les umbel·líferes comparteixen una morfologia força uniforme i característica. Quasi totes són herbes de rel engruixida, nusos marcats i tija fistulosa o amb medul·la esponjosa i fulles amb limbe dividit, però la característica més notable és l’agrupació de les flors en umbel·les, generalment dobles, en les quals els radis de primer ordre, la umbel·la, terminen en un verticil de radis de segon ordre portadors d’una flor cadascun, que formen les umbèl·lules. Al peu dels radis de la umbel·la sol haver-hi un verticil de bràctees, dit involucre, alhora que les umbèl·lules duen un involucel de bractèoles semblants.


USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com vitamínic i diürètic. Les fulles es mengen en amanida, com els créixens

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Apium és el nom llatí de l’api. El genèric del sinònim Helosciadium deriva de la unió de les paraules gregues "helos" = pantè, i "skiadion" = paraigües o para-sol, és dir, paraigua de pantà.
L’epítet específic nodiflorum deriva de "nodus" nus, entroncament, i de "flos, floris" flor, és a dir, amb flors als nusos.
 Apium nodiflorum va ser descrit per(L.) Lag. i publicat en Amenidades Naturales de las Españas 1(2): 101. 1821.

Família Umbelliferae (Apiaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...