Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 24 novembre de 2014

Echinochloa colona (L.) Link

NOMS: Cerreig, Mill, Panissola, Pota de gall menuda, Serreig roig, Serret. Castellà: Arrocillo, Pasto del arroz, Pata de gallina. Italià: Giavone meridionale. Panico porporino. Francès: Blé du dekkan, Echinochloé des cultures, Anglès: Jungle rice. Millet-rice. Alemany: Colona-Hühnerhirse. Dekkangras.

Inflorescències en panícula de raïms densos
SINÒNIMS: Panicum colonum L.; Echinochloa colonum (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Panico-Seration. Zones ruderals, camps, horts, sèquies i llocs humits. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa anual que pot atènyer els 60 cm d’alçada, glabra, excepte a la base de la inflorescència, amb tiges geniculades ascendents o prostrades.

Fulles amb taques blavoses característiques
Fulles amb beina llisa i limbe linear ample, de 4-8 mm d’amplada, amb taques blavoses horitzontals característiques de l’espècie, i sense lígula.

Flors en raïms densos
Flors en panícula d’espiguetes en raïms densos i curts, a l’àpex de les tiges. Les espiguetes, que sovint prenen una coloració rogenca, estan distribuïdes en quatre files irregulars, són ovoides, amb les glumes mucronades, no aristades. La gluma inferior dues vegades més curta que la superior. Floreix de juny a l’octubre

Fruit en cariopsi
Fruit sec indehiscent propi de les gramínies o poàcies, denominat cariopsi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Echinochloa són andromonoiques, és a dir, que els dos sexes es presenten en espiguetes diferents de parells heterògams. Un parell heterògam d’espiguetes consisteix en una espigueta sèssil, amb una flor neutra (asexuada) i altra hermafrodita, i una espigueta pedicel·lada, amb una flor neutra i una altra masculina.

USOS I PROPIETATS: A l'Índia les llavors d'aquesta herba s'utilitzen per preparar un plat de menjar anomenat khichadi i es consumeixen durant els dies del festival en dejú.

Lígula absent
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echinochloa deriva del "ἐχῖνος echînos" eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα chlóa" herba.
L’epítet específic colona deriva del llatí “colonus, -a, -um” i significa de les colònies.
Està considerada una mala herba, especialment en els cultius d’arròs, on és un fort competidor pels nutrients disponibles. A més a més és resistent al Glifosato i planta hoste del virus del mosaic de la canya de sucre (canyamel) i del nematode Meloidogyne incognita. Una sola planta pot produir entre 3000 i 6000 llavors. 
Està inclosa en la llista de les 18 espècies més perjudicials, a nivell mundial, per la seua distribució i predomini als cultius. En aquesta llista ocupa el lloc 4, darrere de la seua germana Echinochloa crus-galli (L.) Beauv.  
Echinochloa colona va ser descrita per (L.) Link i publicada en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 2: 209. 1833.

Família Gramineae (Poaceae)

dijous, 20 novembre de 2014

Stevia rebaudiana Bertoni

NOMS: Estèvia. Castellà: Azucar verde, Estevia. Portuguès: Erva doce. Italià: Stevia. Francès: Stévia. Anglès: Stevia. Alemany: Süßkraut. Honigkraut. Neerlandès: Honingkruid.

Capítols en panícules corimboides
SINÒNIMS: Eupatorium rebaudianum Bertoni

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Cultivada, procedent d’Amèrica del Sud.

Herba de tiges pubescents
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 90 cm d’alçada amb tiges pubescents, rectes, que tenen tendència a inclinar-se i es ramifiquen després del primer cicle vegetatiu.

Fulles pubescents oposades
Fulles amb curt pecíol, simples, oposades, pubescents, de limbe el·líptic i marge dentat

Flòsculs tubulars acabats en cinc lòbuls
Flors en panícules corimboides de flors petites, hermafrodites, tubulars, de color blanc, que formen petits capítols axil·lars. Involucre cilíndric de 2-3 mm de diàmetre, amb bràctees persistents de ovades a lanceolades, herbàcies. 5-6 flors amb la corol·la rosa o blanca, acabada en cinc lòbuls, amb estams inserits a la corol·la i estils, de vegades amb la base ampliada, acabats en dos estigmes filiformes.

Cípsela amb vil·là setiforme
Fruit en cípsela columnar o fusiforme, acanalada, amb vil·là de pèls setiformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A Linné se li atribueixen innovacions centrals en la taxonomia, com ara la utilització de la nomenclatura binomial de les espècies, basant-se en una rigorosa caracterització morfològica i amb l'ús d'una terminologia exacta. Distingia entre característiques rellevants, com la morfologia de la flor i del fruit, i les no rellevants, com color, espines, etc. seguint els treballs de Joachim Jungius considerat el fundador del llenguatge científic.

USOS I PROPIETATS: La Stevia rebaudiana és una planta que regula el sucre de la sang induint al pàncrees a produir insulina per reduir la glucosa; redueix la pressió arterial i regula l'aparell digestiu en general. També actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix i és diürètica. Destaquen els efectes que té per a la qualitat de vida dels diabètics, els quals es poden beneficiar de les propietats reguladores dels nivells de sucre a la sang que aporta la ingestió de fulles tendres de la Stevia.
 Els esteviòsids que conté fan que les fulles siguin de 10 a 30 vegades més dolces que el sucre i entre 200 i 300 vegades més dolç que la sacarosa, en estat pur. Entre les propietats fisicoquímiques desitjables per a l'elaboració d'aliments es poden destacar la resistència a la calor, l'alta solubilitat en aigua i en solucions hidroalcohòliques, la resistència a pH i el fet que no aporta calories. Les arrels són la única part de la planta que no té esteviòsids.

Involucre amb bràctees persistents
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Stevia està dedicat a Pere Jaume Esteve (c. 1500 - 1566) un valencià metge, botànic i humanista, nat a Sant Mateu del Maestrat, format a València, Paris i Montpeller, i va exercir de catedràtic a la Universitat de València. Va estudiar algunes de les plantes que arribaven a València des d’Amèrica com l’atzavara (Agave americana) i la estèvia. Cavanilles li dedicà el gènere Stevia utilitzant el seu cognom llatinitzat, Petrus Jacobus Stevus, amb el que signava les seues obres en llatí.
L’epítet específic rebaudiana és en honor del químic paraguaià Ovidio Rebaudi (1860-1931), qui en 1899 va fer el primer anàlisi químic de l'estèvia, per aclarir el motiu del seu sabor dolç, per invitació del botànic suís Moisés Bertoni James, qui en agraïment li va dedicar l'espècie.
El nom en guaraní, la llengua dels indis natius que la feien servir des de temps immemorials, és ka'a he'ẽ, que significa herba dolça.  
En desembre de 2008 la FDA (Food and Drug Administration: Agència d’Aliments i Medicaments) de EE.UU va autoritzar l’ús de l’estèvia com edulcorant natural en aliments i begudes. El 4 de juliol de 2011 el Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de Sanitat Animal de la Comissió Europea, va autoritzar l’ús com additiu alimentari edulcorant amb el número E-960, pel Reglament 1131/2011 de la UE.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...