Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 2 març de 2015

Lolium perenne L.

NOMS: Margall. Margall trepitjat. Raigràs anglès. castellà : Ballica. Vallico. Raigrás inglés. Gallego: Amargall. Xoio. Ballico. Èuscara: Llolo-belarra. Lolloa. Portugués: Azevem. Joio silvestre. Raigaz. Occità: Margai. Italià: Logliarello. Loglio comune. Francès: Ray-grass anglais, Ray-grass commun. Anglès: Perennial ryegrass, Ryegrass. Alemany: Ausdauerndes Weidelgras. Deutsches Weidelgras. Englisches Raigras. Neerlandès: Engels Raaigras. Grec: Αγριοήρα.

Espiguetes sèssils aplicades a la tija
SINÒNIMS: Lolium tenue L.;  Lolium cristatum L. ex Nyman.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Camps de conreu, vores de camins, llocs trepitjats. . Entre els 100 i els 1400 metres d’altitud.  

Gramínia cespitosa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa amb tiges florals de fins 60 cm d’alçada

Lígula membranosa i aurícules
Fulles llises, lluentes, de prefoliació plegada, de 2-4 mm d’amplada, amb lígula i aurícules.

Espiguetes més llargues que els entrenusos
Flors en espiguetes compactes, sèssils, aplicades sobre la tija en un sol pla, més llargues que els entrenusos. Gluma més curta que l’espigueta. Lemma sense aresta. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi allargat
Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espícula és la inflorescència característica bàsica de les gramínies i de la família de les ciperàcies. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses flors incompletes, i protegides a la base per dues bràctees o glumes. Les espícules s’agrupen formant espigues (en el cas dels Hordeum per exemple), en raïm (com els Brachypodium)  o panícules (com en la civada (Avena).


USOS I PROPIETATS: S’empra com farratge pel bestiar i, junt a altres espècies, es sembra per fer les gespes que tan de moda estan. Forma part de quasi totes les barreges per a gespes per la resistència al trepig.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lolium és un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per la vista.
L’epítet específic perenne deriva del llatí “per” un prefix intensificador, i “annus” any, és a dir, que dura més anys.
Lolium perenne va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 83. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

dijous, 26 febrer de 2015

Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.
 
Flors en panícules laxes
SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud
 
Herba de tiges molt fines
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades
Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls
Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit
Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 
El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.
Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...