Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 29 de maig de 2016

Astragalus hamosus L.

NOMS: Astràgal hamós. Castellà : Anzuelos. Hedisaro. Securidaca menor. Francès: Astragale à gousses en hameçon. Portuguès: Erva de Sam Laurenço. Italià: Astragalo falciforme. Anglès: Southern Milk-vetch. Alemany: Hakenfrüchtiger Tragant.

Inflorescències en raïm a l'extrem d'un llarg peduncle
SINÒNIMS: Astragalus paui Pau

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i iranoturaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix en camps de secà i prats terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges arran de terra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual ramificada des de la base, de tiges de fins mig metre, amb molts pèls i aplicades al terra

Fulles imparipinnades amb 7-13 parells de folíols
Fulles de distribució alterna, imparipinnades, compostes per 7-13 parells de folíols i un de sol a l’àpex, obovats, enters, glabres per l’anvers i pilosos per revers. Estípules acuminades que abracen la tija.

Flor papilionada amb l'estendard més llarg que la carena i les ales
Flors en raïm a l’extrem del peduncle. Calze campanulat i cobert de pèls blancs i negres amb cinc dents linears iguals, persistents a la fructificació. Corol·la groguenca, amb l’estendard més llarg que les ales i la carena. Androceu diadelf amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper amb estil arquejat i estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit inconfusible i característic de l'espècie
Fruit en llegum de secció circular amb la beina molt corbada, pareguda a un ham de pescar

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és un fruit dehiscent, és a dir, que s’obri de manera natural, separant-se en dues peces o valves. És el fruit característic, en les diferents formes de cada espècie, de les lleguminoses o fabàcies.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals com laxant, galactagog i emol·lient, tot i que no s’ha emprat tradicionalment. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Astragalus, deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos” astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér” astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de llet. L’epítet específic hamosus ve del llatí “hamus” ganxo, és a dir, amb ganxos, per la forma dels fruits.

Astragalus hamosus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 758. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 26 de maig de 2016

Medicago rigidula (L.) All.

NOMS: Melgó rígid. Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Carretón. Carretilla espinosa. Portuguès: Trevo espinhoso. Luzerna peluda. Francès: Luzerne de gérard, Luzerne raide. Italià: Erba-medica rigidetta. Anglès: Tifton Burclover. Alemany: Samt-Schneckenklee. Starrer Schneckenklee. Steifer Schneckenklee.

Flors solitàries o en parelles
SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. rigidula L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, pradells terofítics, fins els 1300 metres d’altitud

Herba petita amb tiges arran de terra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba lleguminosa de tiges arran de terra, ramificades des de la base, de fins 40 cm

Folíols dentats a la part superior i amb pèls
Fulles trifoliades amb folíols obovats dentats a la part superior amb pèls i amb l’àpex truncat. Les estípules també són dentades a la part superior.

Flors papilionades de color groc
Flors normalment en parelles o solitàries, sobre peduncles més curts o més llargs que la fulla corresponent. Els pedicels són més curts que el tub del calze, que acaba en cinc dents i està cobert de pèls. Corol·la de 4-6 mm, groga, papilionada, amb l’estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que la carena. Floreix a la primavera, entre abril i juliol

Fruit amb espines rígides
Fruit en beina amb discs en espiral, atapeïts, que formen una mena de cilindre convex en els dos extrems, amb espines rígides i molts pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el fruit característic de les plantes de la família de les fabàcies o lleguminoses i les llavors que contenen moltes espècies són comestibles per als humans i altres són farratgeres, i alimenten els animals que consumim. Les plantes del gènere Medicago produeixen unes llegums característiques, doncs totes estan enrotllades en espiral.

Calze cobert de pèls
USOS I PROPIETATS: Com una lleguminosa que és, fixa al terra el nitrogen de l’aire. Fent-lo així més ric i fèrtil.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago  deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic rigidula és el diminutiu del llatí “rigidus, a, um” rígid, segurament per les espines del fruit que són rígides.

Medicago rigidula va ser descrita, per primera vegada, per Carles Linné publicada en Species Plantarum 2: 780. 1753. amb el nom de Medicago polymorpha var. rigidula, i més tard per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 316. 1785, amb el nom actualment acceptat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...