Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 18 desembre de 2014

Allium schoenoprasum L.

NOMS: All junciforme. Cebollí, Cibulet, Escalunyes, Porradell. Castellà : Ajo morisco. Cebollino común. Gallego: Ceboliño. Cebolo. Èuscara. Tipula landarea. Tipulin. Portuguès: Ceboletas de França. Cebolinha.  Francès: Ciboulette, Civette. Italià: Aglio ungherese. Erba cipollina. Porro sottile. Anglès: Chives. Wild Chives. Alemany: Schnittlauch. Neerlandès: Bieslook.

Les flors formen una inflorescència esfèrica
SINÒNIMS: Cepa schoenoprasum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Euro-siberiana de gran àrea. La regió euro-siberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Cultivada. Marges de rierols, prats humits i fissures on regalima l’aigua. Entre els 1000 i els 2600 metres d’altitud.

Planta bulbosa
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa de fins mig metre d’alçada, amb tija de secció circular i fistulós.

Fulles liniars, cilíndriques i fistuloses
Fulles glabres amb beina membranosa i limbe linear, cilíndric, fistulós i agut

Les flors tenen sis tèpals apiculats
Flors en inflorescència esfèrica densa, amb flors tubulars i involucre de dues valves persistents, sense bulbils. Flors amb sis tèpals el·líptics apiculats, de color rosat amb una línia longitudinal porpra. Androceu amb sis estams inclusos, adherits als tèpals, amb anteres grogues o purpúries. Ovari súper, estil i estigma enter. Floreix durant juny, juliol i agost.


El fruit és una càpsula amb l'estil persistent


Fruit en càpsula que conté varies llavors negres 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències del gènere Allium semblen umbel·les però en realitat són cimes unípares aglomerades. Aquesta inflorescència està envoltada per un involucre membranós que s’obri en dues o més peces.


Involucre de dues peces membranàcies i persistents
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és molt usada a la cuina, en amanides, truites o per aromatitzar altres plats, però poc emprada en medicina popular, tot i que té propietats aperitives, digestives, diürètiques, hipertensores i per rebaixar el colesterol. 
Per la llarga floració que ofereix també s’empra en jardineria. Suporta les baixes temperatures i, tot i que prefereix el sòl humit, suporta be la sequera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.
L’epítet específic Schoenoprasum deriva del grec “σχοινος schoinos” jonc, i de “πράσον práson” porro, és  a dir, all amb fulles semblants al jonc.
Allium schoenoprasum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 301. 1753.

Família Liliaceae

dilluns, 15 desembre de 2014

Tragus racemosus (L) All.

NOMS: Cerretes, Escanyagats. Castellà: Grama enmarañada. Italià: Lappola. Francès: Bardanette en grappe, Bardanette à grappes. Anglès: European Bur-grass. Stalked Burgrass. Alemany: Klettgras. Traubiges Klettengras.

Inflorescències en panícula espiciforme
SINÒNIMS: Cenchrus racemosus L.; Lappago racemosa Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Pantropical

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, erms, en llocs secs i assolellats, sobre sòls arenosos. Fins els 600 metres d’altitud

Herba amb tiges geniculades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de poc més d’un pam d’alçada, híspida, amb tiges geniculades

Fulles curtes de limbe ciliat
Fulles curtes, amb beina comprimida i limbe de 2-3 mm d’ample amb cilis; lígula formada per pèls curts.

Gluma superior amb agullons
Flors en inflorescències en panícula espiciforme cilíndrica, laxa i eriçada, que pren una coloració rogenca, amb curtes branquetes que porten 2-4 espiguetes subsèssils formades per una flor fèrtil acompanyada d’un rudiment estèril. Gluma inferior molt petita, la superior gran, coriàcia, eriçada amb 3-7 files d’agullons ganxuts. Lemma membranosa llisa. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigmes terminals. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi ablonga
Fruit en cariopsi glabra, oblonga i convexa per ambdós costats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies o poàcies tenen tiges cilíndriques anomenades palla, si són herbàcies, i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lígula és un petit apèndix membranós, o rarament pelut, situat a la zona d'unió del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tragus deriva del grec "tragos" que era el nom que rebia el mascle de la cabra, el cabró.
L’epítet específic racemosus deriva de “racémus” raïm, és a dir, amb forma de raïm.
Aquesta planta, procedent del nord d’Àfrica, s’està estenent amb rapidesa pel sud d’Europa.
Aquesta espècie realitza fotosíntesi C4, una manera de fotosintetitzar més eficient en condicions de dèficit hídric i altes temperatures.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...