Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 28 de setembre de 2020

Linum maritimum L.

NOMS: Lli, Lli marítim, Llinet marítim. Castellà: lino de salobral, lino marítimo. Francès: Lin maritime. Italià: Lino marittimo. Grec: Λίνος ο παράλιος.

Linum maritimum 

SINÒNIMS: Alsolinum maritimum (L.) Fourr.; Linum muelleri Moris; Linopsis maritima (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Juncetalia maritimi. Llocs humits, lleugerament salins, aiguamolls salobres prop de dunes, platges i sòls arenosos, joncars i canyars. Fins els 100 metres d’altitud. Aquestes de les marjals de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: És una planta glabra, perenne, de tiges fines però que pot assolir el metre d’alçada, ramificada des de la base amb llargues tiges obertes que es ramifiquen a l’àpex.

Fulles inferiors trinervades, de distribució oposada, espatulades, de marge enter, mentre que les superiors són linears lanceolades i amb un sòl nervi central.

Flors en inflorescències formant panícules corimbiformes laxes. Flors amb curt pedicel i bràctea més estreta que les fulles superiors. Calze de cinc sèpals lliures, ovals i aguts. De llargària similar a la de la càpsula. Corol·la amb cinc pètals espatulats, grocs, que fan 3-4 vegades la llargària dels sèpals, amb ungla curta i lliure. Androceu amb cinc estams grocs amb el filament engrossit a la base i cinc estaminodis que alternen amb els estams. Gineceu amb ovari súper amb cinc estils i estigma capitat. Floreix des de  maig fins a l’agost

Fruit en càpsula globulosa amb llavors aplanades lleument estriada longitudinalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi és, en botànica, un estam estèril que no porta grans de pol·len. Normalment són poc visibles, com en aquest cas, que estan situats a la part interna de la flor, alternant amb els estams fèrtils però molt més menuts. En alguns casos, però, s’han transformat en nectaris o en peces petaloides.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

L’epítet específic maritimum deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Linum maritimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 280. 1753.

Família Linaceae

dimarts, 22 de setembre de 2020

Carex distachya Desf.

NOMS: Càrex de Link. Càrex distaqui. Castellà: Cárex.  Cuchillera fina. Italià: Carice mediterranea. Francès: Laiche à longues bractées.


SINÒNIMS: Carex longiseta Brot.; Carex linkii Schkuhr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Creix als alzinars i carrascars, entre els 400 i els 1100 metres d’altitud


FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba cespitosa petita, de 10-40 cm d’alçada, de tiges trígones


Fulles de fins 3 mm d’amplària, de vegades més llargues que les tiges, planes o canaliculades, amb els marges tallants. Lígula truncada molt curta però més ampla que el limbe


Flors disposades en espigues erectes de distribució discontínua, sèssils, amb l’espiga inferior breument pedunculada, a l’axil·la de les bràctees. Bràctea inferior foliàcia, més llarga que la inflorescència, linear, estreta, amb beina curta. Glumes femenines agudes, sovint acuminades, hialines amb el nervi central verd i marge escariós. Glumes masculines obovades o lanceolades amb marge escariós. Les flors femenines a la part inferior amb tres estigmes, i les masculines a la superior. Floreix a la primavera, entre març i juny.


Fruit en aqueni el·líptic de 2-4 x 1-2 mm amb la base de l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més ric en espècies de la família de les ciperàcies. L’estudi de les espècies d’aquest gènere rep el nom de caricologia, i el primer llibre publicat sobre aquesta matèria fou a càrrec de Carl Ludwig Willdenow (1765 - 1812) (Willd.) farmacèutic i botànic alemany considerat un dels fundadors de l’estudi de la distribució geogràfica de les plantes (fitogeografia). Willdenow  va estudiar moltes de les plantes d'Amèrica del Sud portades per Alexander von Humboldt, i es va interessar per l'adaptació de les plantes al clima, demostrant que, amb el mateix clima, les plantes mostren característiques comunes.


USOS I PROPIETATS: No en coneguem


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

L'epítet específic distachya  ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues.

Carex distachya va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicada en Flora Atlantica 2: 336. 1799.

Família Cyperaceae

diumenge, 12 de juliol de 2020

Lavatera arborea L.

NOMS: Malva d’arbre. Malvera. Malva gran. Vauma. Vaumera. Castellà: Malva arbórea. Malva arborecente. Èuscara: Malva-gorri. Portuguès: Malvaísco. Malva. Francès: Lavatère arborescente. Mauve en arbre. Mauve royale. Italià: Malvone maggiore.  Anglès: Tree mallow. Alemany: Baumförmige Strauchmalve. Baummalve. Buschmalve. Neerlandès: Boommalva. Grec: Λαβατέρα η δενδρώδης. Μολόχα δενδρώδης.

Lavatera arborea
SINÒNIMS: Malva arborea (L.) Webb & Berthel.; Althaea arborea (L.) Alef.; Malva dendromorpha M.F. Ray.; Malva eriocalyx (Steud.) Molero & J.M.Monts.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Medicagini-Lavaterion. Creix als penya-segats litorals i roquisars on aprofita les aportacions de nitrogen de les colònies d’ocells però també, com en aquest cas, com a ruderal, a vora de camins i llocs alterats, als marges de torrents. Aquest exemplar del barranc de Boquella (Vallada)


FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada. Amb la tija llenyosa a la base, és la malvàcia més gran de les nostres terres.


Fulles alternes, de limbe palmat dividit en 5-7 lòbuls, pubescents, de base cordada i el marge dentat-crenat, pecíol i estípules lanceolades i caduques.


Flors en fascicles axil·lars de 2-7 flors, amb curts peduncles d’1-2 cm, més curta que el pecíol de la fulla axil·lant. Calícula de tres peces clarament més llarga que el calze i acrescents a la fructificació. Calze de cinc sèpals triangulars soldats a la base. Corol·la amb cinc pètals vistosos d’uns dos centímetres, obovats i poc emarginats, de color violeta o purpuris amb la base més obscura. Rarament blanques. Androceu format per nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant una columna que envolta el pistil. Gineceu súper amb ovari plurilocular; estils soldats en la part inferior. Floreix a la primavera i l’estiu, entre abril i agost.


Fruit en esquizocarp amb 6-8 mericarpis, cobert per un pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ací hem mantingut el nom que figura en la Flora ibèrica i al Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray. Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.


USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. Els faroners empraven les fulles amerades com cataplasma per curar cremades, raó per la qual, es pensa, escamparen l’espècie per les Illes Britàniques. També s’ha usat en cataplasma per al tractament d’esquinços. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lavatera  és dedicat als germans suïssos Lavater, metges i naturalistes que visqueren al segle XVII, entre els que destaca Johann Heinrich Lavater (1611-1691). L’epítet específic arborea deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

És una espècie estrictament protegida a Catalunya (Decret 328/92 Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya)

Lavatera arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 690. 1753.

Família Malvaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...