Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 20 octubre de 2014

Phragmites australis (Cav.) Trin.

NOMS: Canya borda. Canyet. Canyís. Càrritx. Senill. Senís. Xisca. Castellà : Cañiza. Carrizo. Cañavera. Cañete. Gallego: Canaveira. Canibela. Èuscara: Lezca arrunta. Occità: Canavèra, Canèu, Canòta, Senilh. Portuguès: Carriço-dos-ribeiros. Canisso. Italià: Cannuccia d'acqua. Cannuccia di palude. Francès: Roseau, Roseau commun, Roseau à balais. Anglès: Common reed. Reedgrass. Alemany: Schilfrohr. Schilf. Neerlandès: Riet. Grec: Αγριοκάλαμο. Καλάμι.

Espiguetes comprimides amb 2-10 flors
SINÒNIMS: Phragmites communis Trin.;  Arundo australis Cav.
Observacions: Dues subespècies: la subsp. australis més petita (d'un a 3 m), amb una panícula de 10 a 30 cm, violàcia i dreta. És de caràcter general i força comuna a tot el territori.
La la subsp. chrysanthus és una planta més alta (de 3 a 6 m), amb una panícula més llarga (fins de 50 cm), bruna o groguenca i una mica penjant. És de caràcter més marítim i només es troba a la costa, fins als 150 m d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Es reprodueix amb faciliat mitjançant els potents rizomes
HÀBITAT: Phragmition. Vores de rius i torrents, llocs humits. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Helòfit: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que fa fins 3 metres d’alçada amb tiges anuals, les canyes buides per dins i massisses als nusos, no lignificades, més febles i primes (0,5-1,2 cm de diàmetre) que la canya comú (Arundo donax) que les fa robustes i de fins 6 metres.

Fulles llargues amb el marge aspre
Fulles llargues, llargament acuminades, més estretes que la canya comú i aspres al marge, amb lígula de pèls curts i iguals. Les beines foliars cobreixen els nusos de les tiges.

Flors amb tres estams i dos estigmes plomosos
Flors en panícules apicals molt ramificades, amples i sedoses, d’un color violaci o bru. Espiguetes pedicel·lades i comprimides, amb 2 a 10 flors, de les quals la inferior és masculina o estèril i les altres hermafrodites. Totes amb llargs cilis. Glumes més curtes que les flors. Androceu amb tres estams d’anteres grogues amb les teques formant una “X” que vibra al vent. Gineceu súper d’ovari glabre acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en cariopsi oblonga i un poc comprimida.

Inflorescències en panícula molt ramificada
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies representen un 20% de la superfície verda del planeta i el canyís és la més estesa de totes les gramínies, que apareix a tots els indrets on hi ha una capa freàtica alta, sent un potent colonitzador de terrenys abandonats i inundats, que només defuig les contrades seques i desèrtiques.

USOS I PROPIETATS: El rizoma s’empra en medicina popular perquè és sudorífic i diürètic. Els brots tendres són comestibles.
La tija té diverses aplicacions en l'economia domèstica i antigament s'emprava per fer-ne paper.
També s'usa per fer cistelles, estores i coberts, sostres o hivernacles. La típica barraca valenciana emprava el canyís per al sostre.
Es fa servir per restauracions ambientals de zones humides i depuració d’aigües residuals, doncs el canyís juga un paper molt important per a fixar les riberes i per a depurar les aigües, funcionant com un filtre natural.

Lígula de pèls curts i iguals
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Phragmites deriva del grec "phragma, tos" que significa tanca, palissada.
L’epítet específic australis deriva de "áuster" austre, el vent del sud, de la regió meridional.
 El calendari celta compta els mesos de 28 dies, que és el període lunar, i anys de tretze mesos, i en lloc de noms con gener, febrer, etc, utilitza noms de plantes com a referència per mesurar el temps. El més 12 celta, del 28 d’octubre al 24 de novembre del nostre calendari, està dedicat al Phragmites australis i rep el nom de “Ngetal” que és el nom del canyís en celta.
A Iran i altres països propers amb la seva tija se'n fa una mena de flauta anomenada ney.
Phragmites australis fou descrita per (Cav.) Trin. ex Steud. i publicada en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1: 143. 1840.

Família Gramineae (Poaceae)

dijous, 16 octubre de 2014

Prunus domestica L.

NOMS: Prunera. Prunyoler. Castellà: Ciruelo. Prunero. Zeruellera. Occità: Prunièr, Prüèr, Prüèra. Èuscara: Aranondoa. Lapatxondoa. Italià: Pruno. Francès: Prunier, Prunier cultivé. Anglès: Common plum. Wild Plum. Alemany: Pflaumenbaum. Zwetschgenbaum. Neerlandès: Pruim. Grec: Δαμασκηνέα. Δαμασκηνιά.

Flors solitàries o en parelles
SINÒNIMS:  Prunus communis Huds.

DISTRIBUCIÓ:  Introduït, procedent de l’Orient, del Caucas, Anatòlia i Pèrsia.

HÀBITAT: Cultivat, de vegades naturalitzat.

Les flors surten abans que les fulles
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli de fins 6 metres d’alçada, simpòdic, amb el tronc d’escorça brillant, llisa o escamosa amb escletxes verticals, de color marró fosc. Les arrels són poc profundes.

Fulles alternes de marge serrat
Fulles alternes amb el limbe oblong, de marge serrat i color verd per l’anvers i pubescent pel revers.

Pètals blancs i nombrosos estams
Flors apareixen abans que les fulles en petites rames curtes d’un any. Són solitàries o en parelles, amb peduncle pubescent i marge denticulat. Cinc sèpals pubescents inserits en un tàlem en copa, d’on surten també els pètals lliures i blancs, més estrets a la base i amb el marge ondulat, alternant-se amb els sèpals. Androceu amb nombrosos estams d’anteres bilobulades. Gineceu amb ovari ínfer i estigma capitat. Floreix en abril i maig.

Fruit en drupa. Aquests de la varietat Santa Rosa
Fruit en drupa ovalada o redona, recoberta de cera pruïnosa, de color groc, roig o violaci, amb un únic pinyol dur que conté les llavors. Les llavors del pinyol perden en un mes el poder germinatiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Prunus és un dels més importants i diversificats de les rosàcies. Compren arbres i arbusts, generalment caducifolis, de fruits en drupa, carnosos i amb un sol pinyol que conté la llavor.  El cirerer (P. avium), el ametller (P. dulcis), l’albercoquer (P. armeniaca) o la bresquillera (P. persica) són algunes de les espècies del gènere.

Sèpals pubescents
USOS I PROPIETATS: És cultivada pels seus fruit que són consumits en fresc, en suc o en melmelades, i també assecades com prunes panses. Per destil·lació s’obtenen diversos licors, com el denominat “slivovica” de Bosnia-Herzegovina.
En medicina popular s’empra com laxant, consumint el fruit en fresc o en compota o melmelada. El bor que conté el fa aconsellable per a les dones menopàusiques per prevenir la osteoporosi.  
La fusta, dura i duradora, s’empra en torneria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Prunus ve del grec “prúnon” llatí “prunus” que era el nom que li donaven a les prunes.
L’epítet específic domestica deriva del llatí domesticus-a-um que significa de casa, nostre, domesticat.  
Probablement és un híbrid de Prunus spinosa i Prunus cerasifera. Existeixen diverses varietats com la Golden Japan, de fruit gros de color groc; el Reina Claudia Verda redó, de color verd; o la varietat Santa Rosa de color roig.
Els efectes de l’escalfament global es poden detectar a casa nostra a partir de canvis fenològics en algunes plantes. La prunera, per exemple, presenta en els darrers anys una fructificació avançada produïda per aquest fenomen.
Prunus domestica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 475, en l’any 1753.

Família Rosaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...