Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 22 de juliol de 2017

Carpobrotus edulis (L.) N.E.Br.

NOMS: Curatall. Bàlsam comú. Bàlsam d’ungla de gat, Dents de lleó. Castellà: Bálsamo, Diente de león, Hierba del cuchillo, Higo del cabo, Higo marino. Francès: Ficoïde comestible, Figuier des hottentots. Anglès: Hottentot-fig. Ice plant. Pigface. Sour fig. Grec: Απτένια. Μπουζί.

Flors solitàries
SINÒNIMS: Mesembryanthemum edule L.; Abryanthemum edule (L.) Rothm.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Originària de Sud-Àfrica)

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Planta utilitzada en jardineria i naturalitzada a les zones litorals. Fins els 500 metres d’altitud. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta entapissant amb tiges llargues cobertes de fulles crasses
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta rastrera, glabra, que estén llargues branques robustes, cobertes de fulles, formant una catifa verda. Les branques poden assolir més de 2 metres de llarg i són sufrutescents, és a dir, que quasi arriben a lignificar-se.

Fulles de secció triangular
Fulles oposades, carnoses de secció triangular (triangle equilàter) amb forma de creïlles fregides, agudes, de 8-12 cm. amb la màxima amplada a la meitat de llur longitud, de color verd.

Flors de fins 10 cm de diàmetre
Flors solitàries que poden arribar als 10 cm de diàmetre, hermafrodites, amb peduncle de fins 5 cm. calze amb cinc tèpals desiguals de marge escariós. Té una falsa corol·la formada per un verticil de nombrosos estaminodis petaloides linears que poden ser porpres o grocs, rarament blancs. Androceu amb nombrosos estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer amb 12 estigmes sèssils i plomosos disposats radialment. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en baia comestible
Fruit en baia carnosa i comestible

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie conviu, als mateixos hàbitats, amb una altra espècie de morfologia molt semblant: Carpobrotus acinaciformis. Es diferencien perquè aquesta té les flors de color purpuri i les fulles un poc més amples, també de secció triangular però formant un triangle isòsceles.

Nombrosos estams i 12 estigmes plomosos
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les fulles com cicatritzants i el suc de la planta com purgant. Les fulles es poden consumir confitades en vinagre, això com els fruits.

En jardineria s'ha utilitzat molt com entapissant per la seva rapidesa en cobrir el substrat i la seua resistència a la sequera. Malauradament s'ha naturalitzat i s'ha convertit en una planta invasora del litoral rocós i de les dunes, arribant a cobrir superfícies extenses i desplaçant a la flora local.

Les invasions biològiques són reconegudes entre els principals perills per a la conservació dels ecosistemes naturals i la segona causa responsable de la pèrdua de biodiversitat” (de l’article de Simón Fos “La invasió verda” en Mètode)

Calze amb cinc sèpals desiguals de marge escariós
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carpobrotus deriva del grec “καρπός carpόs” fruit, i “βρωτός brōtós” comestible, pel fruit mengívol. L’epítet específic edule reforça la idea del gènere perquè deriva del llatí “edo” menjar, “edulis, -e” comestible.

Aquesta espècie va ser publicada per Carles Linné en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1060. 1759. com Mesembryanthemum edule (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Carpobrotus edulis va ser publicat per Nicholas Edward Brown en The Genera of South African Flowering Plants 249. 1926

Família Aizoaceae

diumenge, 16 de juliol de 2017

Eleocharis palustris (L.) Roem. & Schult.

NOMS: Cirp de marjals. Escirp de marjals. Jonquet. Castellà: Junco. Junco borde. Junquillo. Gallego: Eleocaris. Occità: Bolo. Portuguès: Junco-marreiro. Pasto. Francès: Héléocharis des marais. Souchet des marais. Italià: Giunchina comune. Anglès: Creeping Spikerush. Comon Spike-rush. Alemany: Echte Sumpfbinse. Gemeine Sumpfsimse. Gewöhnliche Sumpfbinse. Neerlandès: Gewone Waterbies. Xinès: zhao zi bi qi.

Flors en espiguetes terminals petites
SINÒNIMS: Scirpus palustris L. (basiònim); Schoenus palustris (L.) Bernh.; Cyperus palustris (L.) Sessé & Moc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Creix en sòls inundats temporal o permanentment, als marges dels rius, estanys o prats molt humits

Tiges primes i estriades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. I també és un Hidròfit, és a dir, que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una planta rizomatosa amb tiges primes i estriades que s’estrangulen a la base de l’espigueta; poden assolir més el metre d’alçada, i sol fer grans poblacions.

Fulles embeinadores amb l'àpex truncat horitzontalment
Fulles amb forma de beines herbàcies, a la base de la tija, amb l’àpex truncat horitzontalment

Glumes lanceolades disposades helicoïdalment
Flors en espiguetes terminals petites, de 5-20 mm, de contorn ovat i color bru clar o fosc. Glumes lanceolades disposades helicoïdalment de color palla o bru, amb el centre verdós i els marges escariosos. Androceu amb 2-3 estams d’anteres grogues. Gineceu amb estil i dos estigmes.  Floreix des de març fins l’octubre

Fruit en aqueni obovat no estriat longitudinalment, de color daurat

Planta rizomatosa
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Eleocharis palustris presenta una gran variabilitat fenotípica, és a dir, que la aparença externa és modulada de forma notable per la interacció amb el medi: pot aparèixer amb forma de petita planteta de pocs centímetres d’alçada, amb tiges fines i corbades, o fins herbes grans, de més d’un metre d’alçada, amb tiges grosses i rectes.

USOS I PROPIETATS: Aquestes plantes proporcionen un control efectiu de l'erosió quan les poblacions vegetals són denses.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Eleocharis deriva del grec “ἕλος hélos” pantà, i “χἄρις charis” bellesa, és a dir, planta que embelleix els pantans. Per l’etimologia d’Eleocharis hauria d’escriure’s amb “h”, motiu pel qual apareix en la bibliografia Heleocharis  i Eleocharis  indistintament, però com el gènere es va publicar originalment sense “h” s’accepta com vàlida la grafia Eleocharis.

L’epítet específic palustris deriva de "palus, paludis" pantà, aiguamoll, és a dir, del pantà, per l’habitat on es cria.

Carles Linné va publicar aquesta espècie amb el nom de Scirpus palustris en Species Plantarum 1: 47. 1753.  Amb el nom actualment acceptat de Eleocharis palustris va ser publicada per Johann Jkob Roemer i Josef (Joseph) August Schultes, (Roem. & Schult.) en Systema Vegetabilium 2: 151. 1817.

Família Cyperaceae

dilluns, 10 de juliol de 2017

Festuca arundinacea Schreb.

NOMS: Festuca arundinàcia. Fenàs de bosc, Pèl de cavall. Fenàs de bou. Castellà: Cañuela común. Festuca alta. Occità: Bramarello. Francès: Fétuque fenasse. Italià: Festuca alofila. Anglès: Reed fescue. Alta fescue. Alemany: Fenas-Schwingel.

Espiguetes el·líptiques amb 4-6 flors
SINÒNIMS: Festuca arundinacea Schreb. subsp. fenàs; Festuca elatior L.; Bromus arundinaceus (Schreb.) Roth; Lolium arundinaceum (Schreb.) Darbysh.; Schedonorus interruptus (Desf.) Tzvelev

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Creix als herbassars i prats humits, sovint prop de zones embassades. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquests del Campello de Vallada

Gramínia cespitosa de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula curta i aurícules
DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot arribar a fer un metre d’alçada i viu a llocs humits. Hi ha dues subespècies que es diferencien perquè una té les espiguetes que mesuren més d’un centímetre i les fulles tenen una amplada superior als 5 mm, (subsp. arundinacea), mentre que l’altra té espiguetes de menys d’un centímetre i fulles més estretes, de menys de 5 mm d’amplada (subsp. fenàs)

Fulles planes i estretes
Fulles planes, glaucescents, estretes, amb lígula molt curta i dues aurícules

Glumes lleugerament desiguals
Flors en panícula llarga i estreta, interrompuda, amb espiguetes de 5-9 mm el·líptiques, amb 4-6 flors mucronades. Glumes lleugerament desiguals. Lemma amplament lanceolada. Floreix de maig a juliol


Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta festuca manté una relació curiosa amb un fong endòfit de l’espècie Neotyphodium coenophialum, que hi permet créixer en qualsevol tipus de sòl, fins i tot els mal drenats, pobres i marginals. Aquest fong viu dins les cèl·lules i es transmet per les llavors de la festuca, doncs és de reproducció asexual. Si és cert que beneficia a la planta, també és cert que aquest fong és el responsable de la malaltia, per intoxicació, que afecta a animals que consumeixen aquesta festuca, especialment a les eugues prenyades i al ramat boví.

Flors en panícula llarga i estreta
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’empra com a farratgera, com ornamental en jardineria i per a mitigar les concentracions de productes contaminants en els sòls, és a dir, per a la fitoremediació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Festuca és un vocable llatí que significa tija o bri de palla, també el nom d'una mala herba entre l'ordi. L’epítet específic arundinacea deriva del llatí “arundo” canya, és a dir, similar a la canya.

Carles Linné va descriure aquesta espècie com Festuca elatior en Species Plantarum 1: 75. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Festuca arundinacea va ser descrita per Johann Christian Daniel von Schreber i publicada en Spicilegium Florae Lipsicae 57. 1771.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...