Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Datura ferox L.

NOMS: Estramoni ferotge. Castellà: Cardo cuco, Estramonio chino. Chamico. Francès: Stramoine épineuse. Italià: Stramonio spinosissimo. Anglès: Large thorn apple. Angel's-trumpets. Chinese Datura. Fierce Thornapple. Alemany: Dorniger Stechapfel. Furchtbarer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Datura laevis Bertol.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Procedent d’Àsia oriental, creix naturalitzada a la regió mediterrània als herbassars ruderals i vores de camins. Fins els 200 metre d’altitud.

Tiges ramificades de manera falsament dicotòmiques
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges ramificades de forma falsament dicotòmica, fortes, verdes, pubescents, que pot assolir el metre i mig d’alçada,

Fulles irregularment lobades
Fulles de distribució alterna, peciolades, ovades o romboïdals, irregularment lobades, dentades o pinnatífides, de base asimètrica.  

Calze tubular acabat en cinc dents desiguals
Flors axil·lars solitàries. Calze tubular de fins quatre centímetres, acabat en cinc dents desiguals, amb la part inferior persistent. Corol·la tubular infundibuliforme, blanca, de fins 6 cm de longitud que, normalment, no s’obrin totalment. Androceu amb els estams inserts en la corol·la. Floreix entre agost i novembre

Fruit en càpsula erecta proveïda de llargs i forts agullons
Fruit en càpsula erecta, ovalada, coberta de llargs i forts agullons cònics de fins 30 mm de longitud, de color marró quan madura, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres

Observacions: Es diferencia de Datura stramonium pels fruits coberts d’espines molt més fortes i llargues, que arriben als tres centímetres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes d'Amèrica del Sud, abans considerades dins del gènere Datura, són ara considerades dins del gènere Brugmansia. Les espècies del gènere Brugmansia difereixen de Datura en què són llenyoses, fent arbustos o petits arbres, i en què té flors pèndules, en lloc de flors erectes. Altres gèneres relacionats inclouen Hyoscyamus i Atropa.

Càpsula dehiscent amb llavors reniformes negres
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’ha associat a pràctiques de màgia i bruixeria per les extraordinàries propietats psicoactives però és molt TÒXICA. Baix prescripció mèdica s’empra com antiespasmòdic, broncodilatador, astringent i accelerador de la freqüència cardíaca, analgèsic i anestèsic. Dona bon resultat per tractar els símptomes del Pàrkinson.

 La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.   


Les flors rarament acaben d'obrir-se del tot
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic ferox és una veu llatina que significa ferotge, per la presència de nombroses i fortes espines als fruits.

Els remeiers i fetillers de l’Antic Egipte i Grècia coneixien les propietats de les solanàcies, que aplicaven en forma d'ungüent. Posteriorment van ser utilitzades àmpliament en la fetilleria medieval. Dioscòrides escriu respecte d'això: “Beguda amb vi una dracma (3,2g) de la seua arrel provoca imatges vanes i agradables als sentits, si es dobla la dosi provoca alienació i bogeria durant tres dies, i si se la quadruplica, la mort"

Datura ferox va ser descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academiciae . . . 3: 403. 1756.

Família Solanaceae

dijous, 16 de novembre de 2017

Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm
SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears
Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades
Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta
Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta
USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)

divendres, 10 de novembre de 2017

Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert

NOMS: Colet, Colera, Coleta de sembrat, Sabonera de vaca, Vacària. Castellà: Collejones. Teta de vaca. Collejas. Hierba de vaca. Francès: Saponaire des vaches, Vaccaire d'espagne, Vachère. Italià: Cetino dei campi. Anglès: Cow Cockle. Cow Soapwort. Cowherb. Alemany: Saat-Kuhkraut. Saat-Kuhnelke. Neerlandès: Koekruid. Xinès: mai lan cai.

Flors amb el calze inflat
SINÒNIMS: Saponaria hispanica Mill.; Saponaria vaccaria L.; Gypsophila vaccaria (L.) Sm.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Inflorescències en cimes bípares
HÀBITAT: Secalietalia. Creix en terres cultivades i erms de secà, marges i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges erectes simples o ramificades
DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, simples o ramificades, de fins 60 cm d’alçada, d’un verd glauc, glabra, amb els nusos engrossits

Fulles oposades soldades a la base
Fulles oposades soldades entre elles a la base, ovat-lanceolades, que van fent-se més petites quan més amunt, transformant-se en petites bràctees en la inflorescència. Nervi central ben marcat. Marge enter.

Corol·la amb cinc pètals emarginats
Flors en cimes bípares, hermafrodites. Calze inflat amb cinc sèpals aguts i prominents amb ales, que formen un tub ovoide-piramidal, acabat en cinc dents petites i triangulars. Corol·la amb cinc pètals amb ungla acabats en làmina obovada, emarginada, de color rosat. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix als mesos de maig, juny i juliol

Fruit en càpsula inclosa en el calze
Fruit en càpsula inclosa, dehiscent per quatre dents apicals per on surten les llavors globoses i rugoses de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes dormen? Carles Linné va observar que el Lotus corniculatus alçava les fulles i les tancava al voltant de cada grup de flors a poqueta nit, al mateix temps que els peduncles es plegaven un poc i s’inclinaven cap al terra. Aquest fenomen és el que s’anomena “nictinàstia”, és a dir, la capacitat que tenen algunes plantes de que les fulles i les flors adopten una forma diferent durant el dia i durant la nit.


USOS I PROPIETATS: Les llavors de colet s'utilitzen en la medicina xinesa, on es coneix com Wang Bu Liu Xing, perquè es suposa que és diürètica i promou la secreció de la llet, activa la circulació sanguínia i rebaixa la inflamació.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vaccaria deriva del llatí “vacca, -ae” vaca, i del sufix “-arius, -a, -um” que indica relació o semblança, perquè es creu que estimula la producció de llet (les arrels són galactogògiques) i es considera un bon farratge per a les vaques. El nom específic hispanica és un epítet geogràfic que indica l’origen de la planta: Hispania. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller (Mill.) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 4, in errata. 1768. com Saponaria hispanica. Amb el nom actualment acceptat de Vaccaria hispànica va ser publicat per Stephan Rauschert en Wissenschaftliche Zeitschrift der Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg. Mathematisch-naturwissenschaftliche Reihe 14: 496. 1965.

Família Caryophyllaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...