Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 26 de novembre de 2018

Cyperus difformis L.

NOMS: Junça diforme. Junça bova, Cabeçuda, Castanyola, Jonça, Tinya. Castellà: Juncia de agua. Junco de agua. Francès: Souchet difforme. Italià: Zigolo delle risaie. Anglès: Small-flowered umbrella sedge. Rice sedge. Alemany: Mißgestaltetes Cypergras. Grec: Μοσχοκύπερη. Xinès: yi xing suo cao.


SINÒNIMS: Cyperus oryzetorum Steud.; Cyperus subrotundus Llanos

DISTRIBUCIÓ: Planta tropical, introduïda

HÀBITAT: Oryzo-Echinochloion. Cypero-Ammannietum. Zones temporalment embassades, llocs humits, arrossars.


FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta pròpia de llocs humits, especialment dels arrossars, glabra, pluricaule, amb tiges trígones d’entre un i tres pams d’alçada


Fulles basals, planes, més curtes que les tiges


Flors en inflorescències en umbel·la, amb 2-4 bràctees foliàcies i espiguetes agrupades en glomèruls compactes de 6-12 mm de diàmetre i radis desiguals; glumes el·líptiques de color bru fosc i marge escariós. 1-3 estams i un estil amb tres estigmes. Floreix entre juny i setembre.

Fruit en núcula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cyperus és un gènere de plantes amb flor amb unes 600 espècies entre les que trobem plantes tan conegudes com el papir (Cyperus papyrus) i la xufa (Cyperus esculentus) però també de les considerades com “males herbes”, especialment la junça (Cyperus rotundus) una de les plantes invasores més difícils d’eradicar que són molt perjudicials per a l’agricultura i la jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Cyperus, prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. L’epítet específic difformis, està format per la preposició adversativa “dis” i de “forma” aspecte, forma, és a dir, de diferent aspecte.

Cyperus difformis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria II. Plantarum ... 2: 6. 1756.

Família Cyperaceae

dijous, 18 d’octubre de 2018

Polycarpon tetraphyllum (L.) L.

NOMS: Herba granària. Herba menuda. Policarp de quatre fulles. Policarp comú. Castellà: Hierba jabonera. Portuguès: Herva dos unheiros. Francès: Polycarpe à quatre feuilles, Polycarpon à feuilles par quatre, Polycarpon à quatre feuilles. Italià: Migliarina a quattro foglie. Anglès: Four-leaved allseed. Fourleaf Manyseed. Alemany: Vierblättriges Nagelkraut. Neerlandès: Kransmuur.

Polycarpon tetraphyllum
SINÒNIMS: Mollugo tetraphylla L. (basiònim); Holosteum tetraphyllum (L.) Thunb.; Polycarpaea tetraphylla (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Creix a comunitats terofítiques de platges, vores de camins i camps amb el sòl calcigat.

Polycarpon tetraphyllum té tiges prostrades o ascendents de fins 15 cm
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, glabra, amb tiges de fins 15 cm prostrats o ascendents, simples o ramificats.

Les fulles de Polycarpon tetraphyllum surten falsos en verticils de quatre fulles
Fulles orbiculars o obovades, amb un petit mucró a l’àpex, marge enter; les superiors oposades i les mitjanes en verticils de quatre fulles verdes. Estípules oval lanceolades escarioses.  

Flors de Polycarpon tetraphyllum amb cinc sèpals amb quilla escabrosa al dors
Flors de calze amb cinc sèpals oval lanceolats amb quilla escabrosa al dors, de consistència herbàcia. Corol·la amb pètals blancs, hialins, que nos sobrepassen 1/3 dels sèpals del calze. Androceu amb 3-4 estams. Gineceu amb ovari súper i estil trífid a l’àpex. Floreix entre març i octubre

La càpsula de Polycarpon tetraphyllum es manté dins del calze 
Fruit en càpsula dehiscent per tres valves, més curta que el calze, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els humans tenim un òrgan, el nas, mitjançant el qual percebem l’olor i aquesta informació es transmet al cervell. Doncs bé, les plantes no en tenen un, en tenen milions de nassos repartits per tot el cos, des de les arrels fins a les fulles, que detecten les substàncies volàtils per recaptar informació de l’entorn i per a comunicar-se entre elles i amb els insectes. Açò és perquè la sensibilitat de la planta és difusa, així, mentre nosaltres emprem només el nas, les plantes tenen cèl·lules que detecten els compostos orgànics d’origen biogenètic per tot el cos.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Polycarpon, deriva del prefix grec “πολυ- poly-“ molt, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, amb molts fruits, per les nombroses llavors que produeixen. L’epítet específic tetraphyllum deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles, pel característic verticil de quatre fulles.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 89. 1753. com Mollugo tetraphylla. Amb el nom actualment acceptat de Polycarpon tetraphyllum va ser publicat, també per Carles Linné, en Systema Naturae, Editio Decima 2: 881. 1759.

Família Caryophyllaceae

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Withania somnifera (L.) Dunal

NOMS: Bufera somnífera. Orval. Bufera. Castellà: Oroval. Orobale. Tomate del diabló. Vejiguilla. Portuguès: Erva moira sonífera. Bufeta qu’adorn. Francès: Ashwagandha. Anglès: Ashwagandha. Indian ginseng. Poison gooseberry. Winter cherry. Alemany: Schlafbeere. Winterkirsche. Indischer Ginseng. Xinès: shui qie. 睡茄

Flor i fruits, amb calze acrescent i unflat, de Withania somnifera 
SINÒNIMS: Physalis somnifera L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. És una espècie ruderal, que creix a prop dels llocs habitats pels humans, en indrets secs i assolellats. Fins els 300 metres d’altitud.

Withania somnifera al camp
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges ramificades densament tomentoses que poden sobrepassar el metre d’alçada

Fulles de Withania somnifera
Fulles de distribució esparsa, amb pecíol, limbe ovalat o el·líptic, marge enter i cobertes de pèls curts. 

Flor menuda de corol·la verdosa de Withania somnifera
Flors a les aixelles de les fulles, en petits grups de 4-6 flors hermafrodites. Calze campanulat amb cinc dents, acrescent, amb el fruit urceolat. Corol·la de 5 mm, acampanada, amb cinc lòbuls de color verdós. Androceu amb cinc estams iguals inserts. Gineceu amb ovari súper amb estil inclòs i estigma. Floreix entre maig i agost però pot prolongar-se fins la tardor.

Fruit encara verd de Withania somnifera
Fruit en petita baia, vermella quan madura, a dins del calze acrescent que es tanca sobre el fruit

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies de la família de les solanàcies contenen alcaloides que les fan tòxiques. A moltes d’elles se les hi ha atribuït propietats màgiques i s’han emprat en rituals no massa clars però la veritat és que diverses espècies tenen un important interès econòmic. Fruits comestibles com la tomaca, l’albergínia o els pebres, o tubercles com la creïlla, són solanàcies d’ús alimentari que mouen molts diners a tot el món, però el tabac potser el que més interès econòmic generi.

Withania somnifera
USOS I PROPIETATS: L’arrel té propietats sedants. A França s’ha confirmat que els efectes adversos potencials són majors que el benefici terapèutic que pot produir.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per alguns autors l’etimologia del gènere Withania n’és desconeguda però per a la Wikipedia anglesa pot estar dedicat al geòloeg i paleontòleg angles Henry Thomas Maire Silvertop Witham (1779-1844), que va estudiar l’estructura interna de les plantes fòssils.

L’epítet específic somnifera deriva del llatí “somnium” son i de ”fero” porta, és a dir que conté propietats somníferes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 182. 1753. com Physalis somnífera. Amb el nom actualment acceptat de Withania somnífera  va ser publicada per Michel Felix Dunal en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 13(1): 453. 1852.

Família Solanaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...