Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Schizophyllum commune Fr.

NOMS: Bolet de soca. Castellà: Seta lanosa. Esquizófilo común. Èuscara: Ardagaitxo. Francès: Schizophylle commun. Anglès: Split Gill. Common Porecrust. Alemany: Gemeiner Spaltblättling. Neerlandès: Waaiertje.

Creix sobre troncs morts o vius
SINÒNIMS: Agaricus alneus L.

DISTRIBUCIÓ:  És una de les espècies més comuns i amplament distribuïdes del planeta.

HÀBITAT: El podem trobar durant tot l’any sobre troncs d’arbres que parasita o sobre troncs morts, doncs també és sapròfita.

Làmines dividides
DESCRIPCIÓ: Bolet petit, de fins 4 cm, amb capell en forma de ventall o de conquilla, amb la cutícula coberta per una capa llanosa blanca i el marge de vagades lobulat, i revolut.

Himeni format pel que aparenten ser làmines espaiades i excèntriques, que presenten un arestes bífides, que en realitat són uns plecs que protegeixen l’himeni. Quan el temps està humit s’obrin per deixar l’himeni lliure per deixar les espores però quan l’ambient està sec es tanquen. Poden ser blanquinoses, grisoses o color canyella.

Cutícula coberta per una capa llanosa
No tenen peu o, en cas que hi haja  és lateral i molt curt.

Carn minsa de textura corretjosa, de sabor i olor agradable.

COMESTIBILITAT: No té cap interès culinari si més no a les nostres terres. Si que es consumeix a Mèxic i al nord-est de la Índia.

És difícil confondre aquesta espècie per les seues peculiaritats. Si de cas amb alguna subespècie o varietat.

En realitat no són làmines, són uns plecs que protegeixen l’himeni.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest gènere presenta una originalitat inusual a l’himeni, perquè les làmines es divideixen longitudinalment, fet al qual al·ludeix el seu nom que literalment significa “fulles dividides”. A més el cos fructífer és persistent: s’encolleix en temps sec i es reactiva després de les pluges.

Altra peculiaritat és que els dos gens o loci que determinen la compatibilitat entre espores tenen moltes variants possibles: 300 en un cas i més de 90 en l’altre, el que dona més de 28.000 possibles identitats sexuals.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de gènere Schizophyllum deriva del grec "skhízo" amb el significat de divisió, i "phýllon" fulla, per les característiques laminites bífides. L’epítet commune  ve del llatí “communis, -e” comú, perquè es troba per tot arreu.

Cal evitar manipular aquesta espècie, doncs pot produir micosi a les ungles del peus i s’ha detectat en esputs, úlceres bucals i en la medul·la espinal de malalts, si bé els casos registrats han sigut en persones immunodeficients.

Aquesta espècie conté un polisacàrid que s’utilitza en medicina per al tractament de càncer de coll uterí. En l’any 2010 es va completar la seqüència del genoma de Schizophyllum commune,

També s’han fet estudis prometedors que presenten S commune amb un gran potencial per a la bioremediació de terres contaminades d’urani i de cadmi a l’ambient.

Família Schizophyllaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

divendres, 5 de febrer de 2016

Phellodon tomentosus (L.) Banker

NOMS:  Castellà: Hidno tomentoso. Hidno zonado del alcornoque. Francès: Hydne tomenteux. Anglès: Zoned Phellodon. Zoned cork hydnum. Woolly Tooth. Alemany: Becherförmiger, Duftstacheling, Dennestekelzwam.

Els capells tendeixen a fusionar-se
SINÒNIMS: Hydnum tomentosum L.

DISTRIBUCIÓ: Es troba per Europa, Àsia i Amèrica del Nord

HÀBITAT: Surt al final de l’estiu i la tardor als pinars, en la molsa, diversos individus amb els barrets concrescents

Zones concèntriques amb el marge blanquinós
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 2 a 5 cm de diàmetre, circular, deprimit o amb forma d’embut, de color bru a blanquinós, amb zones circulars concèntriques de més obscur al centre a més clar en la part exterior que és vellutada. Tenen tendència a fusionar-se els capells.

Himeni d’agullons curts (1-2 mm.) decurrents, de color gris blanquinós primer i marró grisenc després.

Peu o estípit molt curt, i de vegades sèssil, llis o un poc fibril·lós, de color marró clar o fosc, normalment central

Carn prima i coriàcia de color marró, de gust picant

Himeni format per curts agullons decurrents
COMESTIBILITAT: Sense valor culinari. No és comestible per la carn corretjosa.
Pot confondre’s amb Phellodon niger però aquest és més gran i té un color gris terrós, porpra-negre i gris al marge.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Als bolets els himenis, a la part inferior del capell des del peu fins al marge, poden tindre diferents aspectes: Làmines com el bolet més conegut i més buscat, el rovelló, que a La Costera coneguem com pebràs (Lactarius sanguifluus); Tubs amb un orifici per on surten les espores, com el bolet de pi, que nosaltres anomenem fong, (Suillus granulatus); amb plecs com el bolet flabel·lat (Tapinella panuoides); o amb agullons com el picornell (Hydnum repandum) o aquest mateix Phellodon tomentosus.

Carn minsa i coriàcia de color marró
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phellodon deriva del grec "phellós" suro, i  del grec jònic "odón" dent, és a dir, amb espines o dents amb consistència de suro. L’epítet específic tomentosus és una paraula llatina que significa esponjós, vellutat, per la cutícula.

Va ser descrit en primer lloc com Hydnum tomentosum per Carles Linné en 1753, i va ser transferit al gènere Phellodon per Howard James Banquer en 1906.

Família Bankeraceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...