Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Hypochaeris glabra L.

NOMS: Hipoqueris glabra.  Porcellera glabra. Castellà: Lechuga de cerdo. Achicoria. Trompera. Portuguès: Hipoquere-pelada. Leituga. Leituga-pelada. Italià: Costolina glabra. Costolina liscia. Francès: Porcelle des sables, Porcelle glabre. Anglès: Smooth cat's-ear. Smooth false dandelion. Alemany: Kahles Ferkelkraut. Sand-Ferkelkraut. Neerlandès: Glad Biggekruid. Xinès: Guang mao er ju.

Capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Hypochaeris radicata subsp. glabra (L.) Mateo & Figuerola.; Hypochoeris glabra L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Creix als prats terofítics de sols preferentment silícics, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Tiges i peduncles prims i gràcils
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges glabres, simples o ramificades a la part superior, gràcils amb llargs peduncles que poden arribar a fer 40 cm d’alçada.  

Fulles basals lobulades
Fulles en roseta basal oblongues, lobulades, dentades, ciliades, primes i glabrescents quasi glabres.

Involucre poc més curt que les flors
Flors en capítols de 0,5-1,5 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex dels llargs i prims peduncles, amb involucre, de bràctees lanceolades en vàries fileres, glabres o amb alguns pèls setosos, poc més curt que les flors ligulades i grogues. Floreix d’abril a juny.

Cípsela interior amb bec i exteriors sense bec
Fruits característics que diferencien aquesta espècie d’altres semblants. Són aquenis de dos tipus, els interiors del capítol tenen un llarg bec que sosté un vil·là sedós a la part superior, mentre els exteriors no tenen bec i el vil·là s’insereix directament sobre el fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les compostes és de tipus aqueni o cípsela que pot presentar a l’extrem superior el vil·là o papus, de vegades sobre una prolongació estreta anomenada bec. En aquesta espècie hi ha vil·lans amb bec i altres sense bec al mateix capítol.

Bràctees involucrals en vàries fileres
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la planta com vulnerària i les arrels tenen propietats laxants, diürètiques i tòniques. Les fulles joves poden ser consumides, crues o cuinades, com aliment d’emergència.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic glabra ve del llatí i significa sense pèls.

Hypochaeris glabra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 19 d’abril de 2017

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa
SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable
HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari
DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades
Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax
Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada
Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793

Família Orchidaceae

dijous, 13 d’abril de 2017

Bromus diandrus Roth

NOMS: Estipa-sac. Blat de formiga. Blat del diable. Bromus rígid. Civadella. Castellà: Bromo. Zaragüelles. Hierba espiguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Espigão. Fura-capa. Saruga. Italià: Forasacco di Gussone. Francès: Brome à deux étamines. Anglès: Rip-gut brome. Great brome. Alemany: Gussones Trespe. Großährige Trespe.

Bromus diandrus
SINÒNIMS: Anisantha diandra (Roth) Tutin; Bromus pallens Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a les vores dels camins i zones ruderalitzades.

Tija pubèrula per baix de la inflorescència
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia que pot prendre coloració vermellosa i una alçada d’entre un i tres pams, pubèruls per baix de la inflorescència.

Lígula membranosa i curta
Fulles planes de fins 30 cm de llarg amb pèls a prop de la lígula que és membranosa i fimbriada

Androceu amb dos estams
Flors en panícula laxa amb peduncles verticil·lats (1-6) amb 1-2 espiguetes escabrides i  arestades 
que pengen. Glumes desiguals, escarioses. Lemma bidentada amb aresta de 3-6 cm que surt per baix de l’àpex. Pàlea tomentosa i ciliada al marge. Androceu amb dos estams.  Floreix durant la primavera, d’abril a juny

Fruit en cariopsi

Arestes subapicals
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Bromus es caracteritza per tenir les beines de les fulles tancades la major part de la seva longitud (connates); les arestes s’insereixen a baix de l’àpex (subapicals); i tenen apèndix vellosos a l’ovari.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap ús humà per aquesta espècie, ni tan sols com a farratge, perquè té molta quantitat de sílice que perjudica al bestiar.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic diandrus deriva del grec “δίς dίs” dos, i “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb dos elements masculins, amb dues anteres.

Les espiguetes són aspres degut als pèls encarats cap enrere, com un ham, per facilitar que la llavor penetre al terra, però aquesta característica les converteix en un perill per als animals perquè pot allotjar-se amb facilitat en una pota, un ull o l’anus.

És considerada una herba nociva per als conreus de cereals, i s’ha declarat espècie invasora a Califòrnia i Austràlia, on està catalogada com una de les 10 pitjors males herbes ambientals de l’entorn costaner.  

Bromus diandrus va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen und Beobachtungen 44. 1787.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...