Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 26 febrer de 2015

Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.
 
Flors en panícules laxes
SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud
 
Herba de tiges molt fines
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades
Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls
Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit
Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 
El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.
Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

dilluns, 23 febrer de 2015

Cyperus fuscus L.


NOMS: Serrana fosca. Castellà: Juncia negra. Italià: Zigolo nero. Francès: Souchet brun. Souchet brun noirâtre. Anglès: Brown Flatsedge. Brown Galingale. Alemany: Braunes Zypergras. Schwarzbraunes Cypergras. Neerlandès: Bruin Cypergras.

Inflorescència en umbel·la de radis diferents
SINÒNIMS: Cyperus calidus A. Kern.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges amb tres cares còncaves
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, de fins un pam d’alçada, de tiges erectes o postrades amb tres cares còncaves

Fulles linears formant una carena
Fulles linears i estretes, de 2-3 mm, planes o formant una carena, i aspres.

Espiguetes petites i comprimides
Flors en inflorescències en umbel·la, de 3-7 radis curts i desiguals, amb 1-3 bràctees florals. Espiguetes petites, planes, comprimides, reunides en glomèruls, molt juntes, amb unes 10 flors de color bru negrós o marrons. Flors amb dos estams i estigma trífid. Floreix de maig a octubre.

Fruit en aqueni blanquinós i trígon.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Cyperus es caracteritza per tindre les tiges de secció triquetra, és a dir, amb tres cares, i les espiguetes a la part superior amb bràctees d’aspecte foliar al naixement dels peduncles. Espècies com la xufa (Cyperus esculentus) o el papir (Cyperus papyrus) formen part d’aquest gènere, però també l’odiada castanyola o jonça (Cyperus rotundus)


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “kýpeiros” que significa punta afilada, i era el nom grec del jonc.
El nom específic és un epítet llatí “fuscus, -a, -um” que significa fosc, obscur, bru, negre, pel color de les espiguetes.
Al Regne Unit, Cyuperus fuscus és una de les 101 espècies citades amb conservació prioritària per Plantlife, a més a més l'espècie està protegida en virtut de la Llei de Camp i de la fauna (1981), i és objecte d'un Pla d'Acció per a la Biodiversitat (PAB). A la República Txeca l'espècie està classificada en perill crític (Prochazka 2001), i a Àustria es classifica com Vulnerable (Niklfeld i Schratt-Ehrendorfer 1999).
Cyperus fuscus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 46–47. 1753.

Família Cyperaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...