Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 24 de juny de 2017

Lathyrus tremolsianus Pau

NOMS: Pesolera de pastor. Guixa borda. Castellà: Guisante borde. Guisante silvestre.

Flors en raïm axil·lar de 2-3 flors
SINÒNIMS: Lathyrus pulcher J. Gay; Lathyrus elegans Porta & Rigo;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). “Considerat fins fa pocs anys endemisme valencià, els estudis recents han demostrat que Lathyrus pulcher s'estén pel territori beticorifeny fins al nord del Marroc” (E. Laguna en Mètode)

Herba de tiges alades poc ramificades
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix sobre sòls calcaris en clars de matollars, vores de camins i llocs alterats. Entre els 500 i els 1300 metres d’altitud.


FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges alades, poc ramificades, que poden arribar al metre d’alçada, decumbents

Fulles amb dos folíols oposats i circell ramificat
Fulles de distribució alterna amb el pecíol alat, dues estípules lanceolades a la base del pecíol, i dividides en dos folíols de linears a estretament lanceolats. Del punt d’unió dels folíols surten els circells ramificats.

Flors papilionades amb estendard gran
Flors en grups de 2-3, rarament solitàries, amb peduncles axil·lars més llargs que la fulla corresponent. Calze amb cinc dents més llargs que el tub de la corol·la, que és gran, entre 2 i 3 cm, papilionada, de color púrpura; estendard suborbicular i emarginat. Androceu amb tub estaminal. Gineceu amb ovari glabre amb estil contort. Floreix en maig i juny.

Fruit en llegum
Fruit en llegum glabre de 7-8 cm de llarg, amb 10-17 llavors rugoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Lathyrus conté unes 160 espècies. Els fruits d'algunes de les espècies es coneixen amb el nom de guixa, guixó o pèsol silvestre, i les plantes s'anomenen guixera, guixonera, pesolera, veçot o gerdell. Les llavors d'algunes de les seues espècies contenen aminoàcids que poden ser tòxics, si es mengen en quantitats relativament grans durant períodes prolongats de temps, perquè podent arribar a causar la malaltia del latirisme.

Calze amb cinc dents més llarg que el tub de la corol·la
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic tremolsianus és en honor del botànic i apotecari català Frederic Trèmols i Borrell (Cadaqués 1831- Barcelona 1900).

Lathyrus tremolsianus va ser descrita per Carlos Pau i publicada en Notas botánicas a la flora española. 4: 29. 1891.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimarts, 20 de juny de 2017

Caucalis platycarpos L.

NOMS: Cospí de sembrat. Cadells. Caxurro. Castellà: Cadejas. Cadillos. Occità: Pastonargo fèro. Francès: Caucalis à feuilles de carotte. Caucalis à fruits plats. Italià: Lappola carota. Anglès: Carrot Bur-parsley. Small Bur-parsley. Alemany: Acker-Haftdolde. Kletten Haftdolde. Möhren-Haftdolde. Neerlandès: Caucalis.

Petites umbel·les de 2-5 radis
SINÒNIMS: Caucalis lappula Grande; Caucalis daucoides L.; Orlaya platycarpos (L.) W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix a les clarianes, als camps de cereals i camps de conreu abandonats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita de tiges divaricades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins 40 cm, amb tiges divaricades amb costes longitudinals i setes retrorses.

Fulles 2-3 pinnatisectes de base embeinadora
Fulles basals amb pecíol de base embeinadora, 2-3 pinnatisectes, de forma triangular, amb les últimes divisions linears i l’àpex agut

Pètals corbats a l'àpex
Flors en petites umbel·les compostes, de 2-5 radis de grandària diferent, amb bràctees que cauen prompte i bractèoles persistents. Flors hermafrodites o masculines, les hermafrodites amb dents ben visibles i persistents al calze. Corol·la de pètals blancs o rosats, corbats a l’àpex, els externs majors. Floreix d’abril a juliol.

Mericarpis amb costelles amb espines uncinades
Fruit en mericarpis el·líptics amb costelles amb pèls de menys d’1 mm intercalades entre altres costelles amb espines rígides, eixamplades a la base i uncinades a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Caucalis és un gènere monotípic, és a dir, que només té aquesta espècie, tot i que abans incloïa altres espècies mediterrànies, avui incloses en el gènere Torilis, i altres espècies africanes que avui pertanyen al gènere Agrocharis.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Caucalis deriva del grec “καυκαλίς  kaukalís, -ídos” que en el Dioscòrides apareix com una umbel·lífera comestible de tiges peludes i fulles com el fenoll. L’epítet específic platycarpos deriva del grec “πλἄτύς  platys” ample, gran, i καρπός carpόs” que significa fruit, és a dir, amb grans fruits.

Caucalis platycarpos va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 241. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

dijous, 15 de juny de 2017

Cynosurus echinatus L.

NOMS: Cua de ca equinada. Cinosur equinat. Castellà: Cola de perro. Grama estrellada. Portuguès: Rabo-de-cão. Rabo-de-cão-eriçado. Francès: Crételle épineuse. Crételle hérissée. Crételle hérissée d'aiguillons. Italià: Covetta comune. Anglès: Hedgehog dog-tail grass. Rough dog's-tail. Bristly Dogstailgrass. Alemany: Stachel-Kammgras. Stacheliges Kammgras. Neerlandès: Stekelkamgras.

Inflorescència en panícula unilateral
SINÒNIMS: Falona echinata (L.) Dumort.

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Creix en camps, erms, herbassars i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia amb la tija molt fina de fins 60 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 60 cm d’alçada amb una tija molt fina llisa i glabra, verda, amb els nusos bruns.

Fulla de tacte aspre, amb lígula oblíqua
Fulles linears, planes, de tacte aspre, de 3-6 cm de llarg. Beina llisa. Lígula entera, oblonga i obliqua.

Espiguetes amb llargues arestes
Flors en inflorescència en panícula unilateral, és a dir, que totes les espiguetes estan dirigides a un costat, mentre a l’altre costat es pot veure el raquis al descobert. És densa i ovoide. Espiguetes amb llargues arestes que sobresurten de la panícula. Cada espigueta fèrtil en té una d’estèril a sota. Les fèrtils porten 1-5 flors hermafrodites, amb glumes uninèrvies hialines. Les estèrils amb glumes estretes de lemmes aristades. Androceu amb tres estams d’anteres grogues, linears i sagitades, amb les teques formant una X que vibra al vent. Ovari súper acabat en dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en cariopsi el·lipsoïdal, glabra, lleugerament aplanada.

Tres estams amb anteres grogues
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si les flors surten directament sobre un únic eix, sense pedicel, aleshores s’anomena espiga, com el margall bord (Hordeum murinum). Si les flors surten sobre un únic eix però amb pedicel és un raïm com per exemple la calabruixa (Muscari comosum). I si la inflorescència està formada per un eix del qual surten branques que són ramificades de nou en raïm, estem parlant d’una panícula. Curiosament el que anomenem popularment raïm (Vitis vinifera) és una panícula, perquè una panícula és un raïm de raïms.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynosurus deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs” gos, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de gos, per la forma de l’espiga. L’epítet específic echinatus ve del grec “ἐχῖνος echînos” eriçó de mar, porc espí i per extensió espinós, per les denses espiguetes amb arestes.

Cynosurus echinatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 72. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...