Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 11 de febrer de 2016

Clitocybe cf. lituus (Fr.) Métrod

NOMS: Francès: Clitocybe en trompette.

Surten a la tardor en pinars i carrascars
SINÒNIMS: Agaricus lituus Fr.

HÀBITAT: Surten a la tardor en pinars, preferentment de pi blanc (Pinus halepensis) o carrascars (Quercus ilex)

Capell convex i deprimit al centre
DESCRIPCIÓ: Capell higròfan de fins 3 cm de diàmetre, convex amb el centre deprimit, umbilicat, i el marge recorbat i sovint lobulat. La cutícula pren color marró clar o obscur, depenent del grau d’hidratació.

Himeni format per làmines molt decurrents i separades de color grisenc, ocraci o marró però més clar que la cutícula.

Peu sovint aplanat i tort
Peu cilíndric però sol estar aplanat i entortillat, de color semblant a les làmines o més clar, llis i brillant.

Carn minsa, blanca, de gust farinós i olor afruitat.

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

Carn minsa, sense valor culinari
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς klitús” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, de cap inclinat, per la forma del capell. 

L’epítet específic lituus és el nom que els antic etruscs hi donaven al bastó de l’àugur, el sacerdot encarregat d’interpretar el vol de les aus abans d’un esdeveniment. Era un bastó corbat, semblant a la part superior del bàcul pastoral dels bisbes. 

Himeni amb làmines decurrents
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Estudis moleculars recents han demostrat que aquest gènere és polifilètic, per la qual cosa la seva taxonomia es troba, encara, en procés de revisió. Els grups polifilètics són normalment "calaixos de sastre" on van a parar tot un seguit de grups amb característiques semblants, però sense relacions filogenètiques directes.

Família Tricholomataceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Schizophyllum commune Fr.

NOMS: Bolet de soca. Castellà: Seta lanosa. Esquizófilo común. Èuscara: Ardagaitxo. Francès: Schizophylle commun. Anglès: Split Gill. Common Porecrust. Alemany: Gemeiner Spaltblättling. Neerlandès: Waaiertje.

Creix sobre troncs morts o vius
SINÒNIMS: Agaricus alneus L.

DISTRIBUCIÓ:  És una de les espècies més comuns i amplament distribuïdes del planeta.

HÀBITAT: El podem trobar durant tot l’any sobre troncs d’arbres que parasita o sobre troncs morts, doncs també és sapròfita.

Làmines dividides
DESCRIPCIÓ: Bolet petit, de fins 4 cm, amb capell en forma de ventall o de conquilla, amb la cutícula coberta per una capa llanosa blanca i el marge de vagades lobulat, i revolut.

Himeni format pel que aparenten ser làmines espaiades i excèntriques, que presenten un arestes bífides, que en realitat són uns plecs que protegeixen l’himeni. Quan el temps està humit s’obrin per deixar l’himeni lliure per deixar les espores però quan l’ambient està sec es tanquen. Poden ser blanquinoses, grisoses o color canyella.

Cutícula coberta per una capa llanosa
No tenen peu o, en cas que hi haja  és lateral i molt curt.

Carn minsa de textura corretjosa, de sabor i olor agradable.

COMESTIBILITAT: No té cap interès culinari si més no a les nostres terres. Si que es consumeix a Mèxic i al nord-est de la Índia.

És difícil confondre aquesta espècie per les seues peculiaritats. Si de cas amb alguna subespècie o varietat.

En realitat no són làmines, són uns plecs que protegeixen l’himeni.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest gènere presenta una originalitat inusual a l’himeni, perquè les làmines es divideixen longitudinalment, fet al qual al·ludeix el seu nom que literalment significa “fulles dividides”. A més el cos fructífer és persistent: s’encolleix en temps sec i es reactiva després de les pluges.

Altra peculiaritat és que els dos gens o loci que determinen la compatibilitat entre espores tenen moltes variants possibles: 300 en un cas i més de 90 en l’altre, el que dona més de 28.000 possibles identitats sexuals.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de gènere Schizophyllum deriva del grec "skhízo" amb el significat de divisió, i "phýllon" fulla, per les característiques laminites bífides. L’epítet commune  ve del llatí “communis, -e” comú, perquè es troba per tot arreu.

Cal evitar manipular aquesta espècie, doncs pot produir micosi a les ungles del peus i s’ha detectat en esputs, úlceres bucals i en la medul·la espinal de malalts, si bé els casos registrats han sigut en persones immunodeficients.

Aquesta espècie conté un polisacàrid que s’utilitza en medicina per al tractament de càncer de coll uterí. En l’any 2010 es va completar la seqüència del genoma de Schizophyllum commune,

També s’han fet estudis prometedors que presenten S commune amb un gran potencial per a la bioremediació de terres contaminades d’urani i de cadmi a l’ambient.

Família Schizophyllaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...