Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 18 de juny de 2018

Sedum acre L.

NOMS: Crespinell groc. Arròs de bruixa. Crespinell picant. Raïmet. Castellà: Pampajarito. Uvas de gato. Pan de cuco. Gallego: Pan de paxaro. Uvas de raposa. Èuscara: Teilatu-belar mina. Occità: Rasin de serp, Rasin dóu diable. Portuguès: Vermicularia. Uva-de-câo. Francès: Orpin âcre. Poivre de muraille. Vermiculaire. Italià: Borracina acre. Anglès: Golden-carpet. Goldmoss. Mossy stonecrop. Biting Stonecrop. Wall pepper. Alemany: Scharfer Mauerpfeffer. Tripmadam. Neerlandès: Muurpeper. Grec: Αμάραντο. Πετρόχορτο.

Sedum acre
SINÒNIMS: Sedum neglectum Ten.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Festuco-Sedetalia. Creix en llocs pedregosos, murs, prats secs i a les roques calcàries. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Sedum acre creix a les escletxes de les roques
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, suculenta, glabra, cespitosa, amb tiges estèrils curtes i les floríferes més llargues però sense sobrepassar els 15 cm d’alçada.

Fulles de les tiges estèrils de Sedum acre

Fulles de 3-5 mm gruixudes de secció el·líptica, i un tant triangulo-ovoides, imbricades, especialment a les tiges estèrils, de color verd grogós.

Flors pentàmeres de Sedum acre
Flors en cimes terminals. Hermafrodites, pentàmeres, Calze amb cinc sèpals lliures lanceolats amb esperó a la base. Corol·la amb cinc pètals aguts i acuminats de color groc viu. Androceu amb 10 estams d’anteres grogues. Gineceu súper, estil llarg. Floreix entre maig i juliol.

Fol·licles estelats de Sedum acre
Fruit en plurifol·licles gibosos en estel

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes especialitzades en aprofitar el mínims replans i esquerdes de les parets de pedra per ancorar les seues arrels i viure dels escassos grams de sòl que s’hi depositen. A més a més, per combatre la falta d’humitat desenvolupen fulles crasses que emmagatzemen aigua per poder sobreviure les èpoques seques. Les espècies del gènere Sedum es compten entre els pobladors vegetals habituals en aquestes condicions ambientals extremes.  

Sedum acre
USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica de gust picant. En medicina populars s’empra per les seues propietats purgants, emètiques i antitussígens. Elimina les durícies i suavitza les vies respiratòries.

Es cultiva com ornamental en rocalles, murs o parets, apreciada per la vistosa i abundant floració, per ser de fàcil implantació i escassos requeriments.  

Fulles de la tija florífera de Sedum acre
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues darreres versions són errònies. L’epítet específic acre fa referència al gust picant de la planta.

Sedum acre va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 432. 1753.

Família Crassulaceae

dilluns, 11 de juny de 2018

Hyoscyamus albus L.

NOMS: Capseta. Jusquíam blanc. Caramellera. Gotets. Herba queixalera. Mamellera. Tabac bord o de paret. Xuclamel. Castellà: Beleño dorado o blanco. Flor de la muerte. Colecillas locas. Adormidera de zorra. Hierba loca. Gallego: Mimendro branco. Èuscara: Erabedarr. Portuguès: Miemrendo branco. Francès: Jusquiame blanche. Italià: Giusquiamo bianco. Anglès: Russian Henbane. White Henbane. Alemany: Weißes Bilsenkraut. Grec: Αρκόκαπνος. Υοσκύαμος ο λευκός. Γέροντας.

Hyoscyamus albus
SINÒNIMS: Hyoscyamus saguntinus Pau,

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Quercetum ilicis galloprovinciale. Ruderal, en escombraries, murs i parets, marges de camps i camins de llocs secs i assolellats. Fins els 700 metres d’altitud.

Planta de Hyoscyamus albus de fins 80 cm d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba d’un verd glauc, coberta de pèls suaus amb tiges erectes ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles lobulades de Hyoscyamus albus
Fulles simples, de distribució alterna, de limbe ovat amb el marge lobulat, peciolades, amb els nervis ben marcats, més petites quan més amunt

Corol·la de Hyoscyamus albus amb cinc lòbuls desiguals
Flors en cimes helicoides que semblen una espiga. Flors hermafrodites, lleugerament zigomorfes, bracteades i amb curt peduncle les inferiors i sèssils les superiors. Calze cobert de pèls llargs i suaus, campanulat amb els cinc sèpals soldats en un tub i acabat en cinc dents triangulars aguts; acrescent a la fructificació. Corol·la infundibuliforme amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub, de color groc crema i la gorja verdosa. Androceu amb cinc estams inserts al tub de la corol·la, dos d’ells més llargs que els altres tres, exserts. Gineceu d’ovari súper i estigma capitat. Floreix a la primavera i estiu, entre abril i setembre.

Fruits de Hyoscyamus albus dins del calze persistent i acrescent
Fruit en càpsula circumcisa (pixidi) esfèrica dins el calze acrescent amb nombroses llavors ovoides i crestades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie pertany a una família de plantes, les solanàcies, que han sigut associades des de molt antic amb la bruixeria i la màgia. Tot i que en aquesta família es troben espècies tan inofensives com la creïlla i la tomaca, hi ha altres més perilloses per la seua toxicitat, entre les que mereixen destacar-se la belladona (Atropa belladonna), l'herba talpera (Datura stramonium), el tabac (Nicotiana tabacum) o i els Jusquiam negre o blanc que ens ocupa.

Calze acampanat de Hyoscyamus albus acabat en cinc lòbuls aguts
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és tòxica però s’ha emprat en medicina populars per les seues propietats psicotròpiques, com analgèsic i com sedant del sistema nerviós central. Té les mateixes característiques i propietats que jusquiam negre (Hyoscyamus niger)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hyoscyamus deriva del grec “ὗς, ὑός hys, hyós” porc, senglar, i de “κύαμος cýamos” fava, és a dir, fava de porc, per la càpsula que sembla una fava i els porcs la mengen sense que els perjudiqui, mentre que és tòxica per als humans. Altres autors interpreten que fa al·lusió a l’episodi de l’Odissea en el qual Circe converteix els companys d’Ulisses en porcs fent-los beure una poció de jusquiam. L’epítet específic albus és un vocable llatí que significa blanc.

A l’antiguitat questa espècie, era un mitjà d'induir un estat de trànsit. Molts oracles i endevinadors van fer ús d'ella per fer profecies. Va ser coneguda com la planta de Apol·lo de Delfos. Els grecs antics creien que el jusquiam tenia la capacitat de sotmetre la ment vigilant, deixant espai només per als divins, és a dir, que tenia l'efecte de sedar la consciència externa, deixant espai perquè l'individu s'obri al diví. Una vegada posseïts pel déu, parlarien en veu alta els seus missatges i un sacerdot "interpretava" aquestes expressions sovint inintel·ligibles.

Hyoscyamus albus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 180. 1753.

Família Solanaceae

dilluns, 4 de juny de 2018

Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

NOMS: Herba freixurera. Oreja de ratón. Sarcocapne. Castellà: Zapatitos de la virgen. Hierba de la Lucia. Francès: Fumeterre à neuf folioles. Anglès: Nine-leaved Sarcocapnos. Alemany: Neunblättriger Dicksporn.

Mateta de Sarcocapnos enneaphylla
SINÒNIMS: Fumaria enneaphylla L.; Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola; Corydalis enneaphylla (L.) DC.        

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Creix a les fissures de les parets verticals i roques calcàries. Aquests exemplars de les parets del castell de Montesa.

Sarcocapnos enneaphylla amb tiges lignificades
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne amb tiges lignificades a la base que no sobrepassen els pam, ramificades, intricades i glabres.  

Fulla biternaticomposta de Sarcocapnos enneaphylla

Fulles un xic suculentes, peciolades, dues vegades dividides de tres en tres (ternades) és a dir, biternaticompostes, amb segments ovato-cordiformes, sovint apiculats, de color verd glauc.

Vista lateral de flors de Sarcocapnos enneaphylla
Flors en inflorescències en corimbe, zigomorfes, hermafrodites, llargament pedunculades, amb forma que recorda les fumàries, de color blanc o rosat, d’1 cm aproximadament. El calze està format per dos sèpals petaloides i caducs. La corol·la està formada per quatre pètals oposats per parelles; el superior alat a l’extrem i amb un petit esperó basal; l’inferior lliure amb ales laterals; els laterals estan a l’interior i units per la punta formant una cresta i dos ales laterals. Androceu amb sis estams units cada tres en un sol filament, és a dir, que de dos filaments surten les sis anteres, tres de cada filament. Gineceu amb ovari súper i estigma amb cresta ampla, asimètrica i semilunar. Floreix entre febrer i octubre

Pedicel·les acrescents de Sarcocapnos enneaphylla
Fruit en aqueni el·lipsoïdal, comprimit, amb tres costelles laterals i bec apical. Conté dues llavors

Aquenis de Sarcocapnos enneaphylla
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie els pedicels fructíferes són acrescents per facilitar la geocàrpia. Geocàrpia és un procés de fructificació mitjançant el qual la flor, després de ser fertilitzada, produeix el fruit a l’interior del sòl o, com en aquest cas, a l’interior de les escletxes de la paret o roca. Aquest fen`men també es produeix, per exemple, en cacauets (Arachis hypogaea)

Esperó característic de Sarcocapnos enneaphylla 
USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li adjudiquen propietats semblants a les d'altres membres de la família Fumariàcies, com tònica, depurativa, diürètica i hipotensora.

Vista frontal de Sarcocapnos enneaphylla
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sarcocapnos deriva del grec “σάρξ, σαρκός sárx, sarcόs” carn, i de “καπνός capnόs” que és com Dioscòrides nomena a la fumaria, probalement en referencia al color de les flors, d’un color rosa paregut a la carn. L’epítet específic enneaphylla ve del grec “ἐννἑἄ enneá” el número nou, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, amb nou fulles, perquè té tres folíols dividits en tres més.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 700. 1753. amb el nom de Fumaria enneaphylla. Amb el nom actualment acceptat de Sarcocapnos enneaphylla va ser publicat per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Systema naturæ 2: 129 1821.

Família Papaveraceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...