Silene pendula L.

NOMS: Castellà: Silene. Francès: Silène à fleurs penchées. Italià: Silene pendula. Anglès: Nodding Catchfly. Alemany: Hängendes Leimkraut.

SINÒNIMS: Silene cisplatensis Cambess.; Silene crispa Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani europeu, Itàlia continental i Sicília

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de 20-30 cm d’alçada, pubescent, glandulosa, amb tiges que es ramifiquen en la meitat superior

Fulles oposades, pubescents, enteres amb el marge ciliat. Les basals ovades amb llarg pecíol i les superiors més allargades sense ser lanceolades

Flors en monocasi, amb bràctees ovades o lanceolades i curt pedicel. Calze de poc menys de 2 cm, cilíndric amb els nervis fent una gepa marcada per pèls glandulosos; dents del calze obtusos amb pèls a la zona terminal. Corol·la amb cinc pètals bilobats, de menys d’un centímetre, de color rosat; lígula corol·lina bífida. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula de 6-7 mm, ovada, amb les dents que no sobresurten del calze. Llavors reniformes i tuberculades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Científics de l'Acadèmia de Ciències de Rússia han aconseguit la reproducció i cultiu de la Silene stenophylla a partir de llavors conservades durant 32.000 anys al permafrost de Sibèria. Es tracta de la planta més antiga "tornada a la vida".

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria en rocalles, murets o jardineres a ple sol o mitja ombra, tot i quer amb més sol florirà més. No és massa exigent per als regs però evitar embassaments. Es sembren a la tardor o finals d’hivern per a gaudir de la seua floració a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Del gènere Silene, segons la “Flora ibérica”, s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic pendula, deriva del llatí pendeo pendere, que penja, pèndul

Silene pendula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 418–419. 1753.

Família Caryophyllaceae

Alcea rosea L.

NOMS: Malva vera. Malva de jardí. Malva doble. Malva reial. Vauma reial. Castellà: Alcea. Malva de la reina. Malva de los jardines. Malva del príncipe. Malva doncella. Malva Isabela. Malva loca. Malva real. Malva rosa. Malvón. Èuscara: Malba gorri. Occità: Mauvís. Portuguès: Malva da India. Malvaísco.  Francès: Passe-rose, Passerose, Rose papale, Rose trémière. Italià: Malvarosa. Malvone roseo. Rosone. Anglès: Hollyhock. Garden Hollyhock. Alemany: Garten-Stockrose. Gewöhnliche Stockrose. Neerlandès: Stokroos. Grec: Δενδρομολόχα. Μολόχα.

SINÒNIMS: Althaea rosea (L.) Cav.; Alcea ficifolia Nyman

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental.

HÀBITAT: Surten com subespontànies en camps de conreu, vores de camins, llocs alterats i naturalitzada en llocs amb sòls humits.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta biennal amb tiges erectes pubescents que poden assolir més de 2 metres d’alçada

Fulles peciolades, palmades, lobades amb 3-5 lòbuls i forma de cor, dentades i tomentoses. Surten primer en roseta basal i després, disperses, al llarga de la tija floral.

Flors en raïms espiciformes terminals, de color malva, rosa o blanc, amb curt peduncle axil·lar. Epicalze amb 6-8 peces triangular-lanceolades més curtes que el calze i pubescents. Calze amb 5 sèpals soldats a la part inferior, triangulars. Corol·la amb 5 pètals obovats de 3-6 cm. Androceu amb nombrosos estams formant un tub estaminal glabre. Gineceu amb ovari súper i estils filiformes. Floreix entre maig i agost.

Fruit en càpsula loculicida o esquizocarp discoïdal, mericarpis indehiscents, reniformes, pubescents i lleugerament alats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les malvàcies és que té nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant un llarg tub per l’interior del qual passa l’estil.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com antitussígena, emol·lient i laxant, preparada en forma de infusió o cataplasma.

Es cultivada, principalment, com planta ornamental als jardins, en bona terra de jardí, ubicada a ple sol i amb regs regulars, evitant embassaments. Sembrar les llavors entre març i abril, en climes càlids com el nostre, per tindre flors a partir de maig. Després de la floració podem aprofitar els brots secundaris per separar-los de la planta mare i fer-ne de noves.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Alcea deriva del grec ἀλκέ alcé remei; segons alguns textos ἀλκέα alcéa era el nom citat per Dioscòrides d'un tipus de malva. Més tard passa al llatí com Alcea, -ae, descrita per  Plini el Vell en Naturalis Historia, llibre 25, VI, 21, amb la descripció d’una malvàcia salvatge. L’epítet específic rosea, del llatí roseus,-a, um rosa, de color rosat, pel color predominant de les flors

Alcea rosea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Cotyledon orbiculata L.

NOMS: Cotilèdon. Castellà: Cotiledón. Oreja de cerdo. Anglès: Pig's ear. Round-leafed navel-wort.

SINÒNIMS: Cotyledon macrantha A.Berger; Cotyledon ambigua Salisb.; Cotyledon mucronata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  procedent d’Àfrica del Sud però la utilització com a planta ornamental l’ha estès per molt països

HÀBITAT: De manera natural creix als afloraments rocosos dels herbassars de la regió del Karoo, un semidesert situat a Sud-àfrica

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt variable. Arbust de fins un metre d’alçada amb tija forta i brancatge erecte

Fulles oposades crasses, de fins 7x13 cm i forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd o gris, de marge enter i sovint rogenc.

Flors en cima terminal a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins dos pams d’alçada, amb nombroses flors pentàmeres de peduncle penjant. Calze amb cinc sèpals soldats triangulars. Corol·la acampanada d’uns 3 cm acabada en cinc lòbuls triangulars divergents de color roig ataronjat, tot i que també hi ha varietats de flors grogues. Androceu amb 10 estams units a la base de la corol·la. Gineceu amb cinc carpels cadascun amb estil més llarg de l’ovari. Floreig a l’hivern i la primavera.

Fruit en fol·licle erecte amb petites llavors el·lipsoïdals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de moltes espècies del gènere estan classificats com no resolts. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

Hi ha diverses varietats, com ara: Cotyledon orbiculata var. dactylopsis Toelken ; Cotyledon orbiculata var flanaganii (Schoenland i Baker) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga (Haw.) DC.; Cotyledon orbiculata var. orbiculata; Cotyledon orbiculata var. spuria (L.) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga macranta

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental a nombrosos països. Al seu país d’origen, Sud-Àfrica, la part carnosa de les fulles s’empra per assecar les berrugues i les fulles calentes com a cataplasmes per als furóncols. Tot i això les fulles contenen una toxina, la cotiledontoxina, que causa una malaltia anomenada cotiledonosi al bestiar i les mascotes.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra. A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Cal evitar que perda la capa de pruïna. Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu amb un tros de tija que cal deixar que cicatritze abans de plantar. També amb llavor cobrint-la lleugerament de substrat. Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat, per la forma umbilicada de les fules d’algunes espècies de l gènere. L’epítet específic orbiculata deriva del llatí “orbis”, cercle, disc, en referència a la forma rodona de les fulles. L’epítet macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans, perquè té les fulles majors que altres espècies del gènere.

 Cotyledon orbiculata va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 429. 1753.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora.

Família Crassulaceae