Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 30 de juny del 2013

Hyparrhenia hirta (L.) Stapf


NOMS: Albellatge. Fenàs. Fenal. fenàs de cua de cavall. Fenàs de cuca. Llistó. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Espigues per parelles
SINÒNIMS: Andropogon hirtus L.; Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steudel) N.J. Anderson; 

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional  

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs i calents. Entre els 50 i els 500 metres d’altitud.

Planta cespisa que pot ultrapassar el metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranosa
DESCRIPCIÓ:  Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa, que apareix en forma de gespes. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues de colors grocs o marrons amb pèls.

Fulles linears, glabrescents
Fulles estretes i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Espícules fèrtils amb aresta
Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents.

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi, és a dir, el que coneguem con un gra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els primers escrits sobre botànica dels que se'n té notícies és el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), anomenat a la Bíblia com Merodach-baladan, rival de Sargon II d'Assíria i governant de Babilònia. El llibre tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotàmia.

Els pèls llargs del peduncle la diferencia d'Hyparrhenia sinaica
USOS I PROPIETATS: L’abellatge s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, doncs resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, així com en la jardineria xeròfita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base dels raïms. L’epítet específic hirta procedeix del llatí  hirtus” que significa aspre, pelut, en al·lusió als pèls dels fruits.

A l’est d’Austràlia s’ha convertit en una tenaç mala herba

Família Gramineae (Poaceae)


dijous, 27 de juny del 2013

Centaurea aspera subsp. stenophylla (Dufour) Nyman


NOMS: Margenera vera. Bracera. Clavellets. Travalera. Enganyaladre.  Occità: Auriolo rouge, Auriolo roujo, Tiro-biòu . Cast. Bracera. Amarguilla.Tramaladros. italià: Fiordaliso ispido. Francès: Centaurée rude. Anglès: Rough Star-thistle. Alemany: Rauhe Flockenblume.

Flors en capítols solitaris
SINÒNIMS: Centaurea stenophylla Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. La subespècie stenophylla és un endemisme de l’est i sud de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Camps i vores de camins en llocs secs i assolellats. Fins els 600 metres d’altitud.

Tiges decumbents molt ramificades
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba del secà amb tiges rígides decumbents i molt ramificada, de fins 50 cm de llargària.

Fulles pinnatipartides. Les superiors quasi linears
Fulles inferiors i mitjanes peciolades, pinnatipartides, les superiors sèssils (sense pecíol) més petites i quasi linears.

Les flors exteriors amb pètals majors
Flors en capítols solitaris amb bràctees amb 1-3 espinetes terminals rectes o dirigides cap a fora. Flors hermafrodites morades, les exteriors amb pètals majors. Floreix principalment a la primavera però pot florir a qualsevol moment de l’any

Fruit en aqueni amb curt vil·là
Fruits en aqueni amb un vil·là curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és adir, que formen el primer nivell tròfic transformant les substàncies inorgàniques en matèria orgànica. Són la base de la cadena alimentària per als humans directament, mitjançant les fruites i verdures, o indirectament, alimentant el bestiar a través del farratge.

USOS I PROPIETATS: Molt utilitzada en medicina popular des de l’antiguitat. És digestiva, aperitiva, antidiabètica hipoglucemiant, antisèptica i antidiarreica. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um” que fa referència al tacte aspre o rugós. Stenophylla ve del grec “στενός  stenós”  que significa estret, petit, i “φύλλον  phýllon” que significa fulla, és a dir, fulla estreta.

Els grecs de l’antiguitat anomenaven aquesta planta “panakes” (panacea) per les grans propietats medicinals que hi atorgaven.

Centaurea aspera fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p.916 en 1753

Família Compositae (Asteraceae)


dilluns, 24 de juny del 2013

Galium tricornutum Dandy


NOMS: Rèvola de tres fruits. Castellà: Galio de tres flores. Amor de hortelano. Lapa. Pegajosillo. Reboleta. Portuguès: Gálio. Solda-áspera. Italià: Caglio coriandolino. Francès: Gaillet à trois cornes. Gaillet à trois pointes. Anglès: Corn Cleavers. Roughfruit Corn-bedstraw. Alemany: Dreihörniges Labkraut. Neerlandès: Driehoornig Walstro.

Inflorescències en cimes axil·lars
SINÒNIMS: Galium tricorne Stokes

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Ruderal i arvense. Camps de cultiu, marges i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enganxosa de tiges quadrangulars
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba enganxosa amb una o diverses tiges quadrangulars esteses per terra, o a sobre de les plantes veïnes, que poden arribar als 80 cm de longitud, de color verdós.  

Fulles verticil·lades amb aculèols al marge
Fulles verticil·lades, sèssils, lanceolades, amb petits agullons (aculèols) al marge que la fa aspra al tacte

Corol·la rotàcia de color blanc
Flors en inflorescències axil·lars als nusos de cimes (1-2 per nus) amb flors hermafrodites, masculines o estèrils, sense calze, amb la corol·la blanca, rotàcia de 2-3 mm de diàmetre i quatre lòbuls. Pedicels fortament arquejats a la fructificació. Quatre estams. Ovari amb estil, estigmes globosos. Floreix de maig a setembre

Fruits en esquizocarps arrodonits
Fruit en esquizocarps arrodonits i lleument berrugosos amb pedicels fortament corbats

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cal no confondre les espines amb els agullons, les espines són d’origen caulinar, més fortes i feridores, mentre que els agullons són formacions epidèrmiques que podem fer saltar amb facilitat pressionant lateralment. Un exemple d’espines són les argelagues, i un exemple d’agulló el tenim als rosers o esbarzers. Aquesta rèvola de tres fruits té petits agullons (dits aculèols) a les fulles i a la tija que no punxen però s’adhereixen a la roba i al pèl dels mamífers com el velcro.
 
USOS I PROPIETATS: Al Regne Unit empraven els fruit de la rèvola de tres fruits per cobrir els caps d’agulla perquè les randaires no es punxaren els dits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium  deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. Es suposa que aquesta planta citada per Dioscòrides pot ser Galium verum.

L’epítet específic, tricornutum, deriva de les veus llatines “tris” que significa tres, i “cornus” que significa banya, és a dir, amb tres banyes, en referència als tres fruit a l’àpex d’un peduncle amb tres braços corbats com una banya.

Galium tricornutum fou descrita per James Edgar Dandy i publicat en la revista botànica de les Illes Britàniques “Watsonia” l’any 1957


Família Rubiaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...