Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Casuarina cunninghamiana Miq.


NOMS: Casuarina. Pi d’Austràlia. Castellà: Casuarina. Pino australiano. Portuguès: Casuarina. Pinheiro-da-austrália. Arvora-da-tristeza. Francès: Pin d'Australie. Anglès: Beefwood. River Sheoak. Grec: Βοϊδόξυλο. Κασοναρίνα.

Inflorescències femenines en aments
DISTRIBUCIÓ:  Sud-est d’Austràlia exclusivament, entre Nova Gal·les del Sud i Queensland.

HÀBITAT: Cultivada com arbre ornamental de jardí o de passeig.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

Arbre dioic de fins 30 m d'alçada
DESCRIPCIÓ: Arbre sempre verd, dioic, originari del SE d’Austràlia, que pot arribar als 30 metres d’alçada, amb una capçada piramidal sostinguda per un tronc recte, d’escorça finament escletxada i rugosa. Pel seu aspecte pot confondre’s amb un pi, però el que semblen fulles aciculars són realment petites branques articulades, estriades longitudinalment, amb funció fotosintetitzadora, semblants a la cua de cavall (Equisetum).

Les fulles són petites esquames membranàcies
Fulles vertaderes són petites esquames aplicades, en número de 7 a 10 per verticil, amb l’àpex agut i de consistència membranàcia, de color bru, sense funció assimiladora.  

Flors masculines en espigues terminals
Flors unisexuals en inflorescències que apareixen en arbres diferents, és a dir, arbres masculins i arbres femenins (dioic). Les flors masculines surten en espigues terminals penjants a l’àpex de les rametes, de 2-5 cm de llarg per 2-4 mm de diàmetre, de color verd groguenc, cada flor amb dues bràctees i un sol estam exsert. Les flors femenines surten en aments al llarg de les rametes laterals; cada flor té dues bractèoles carnoses, són de 2-3 mm, el·lipsoïdals, de color verd clar, amb l’ovari comprimit i dos estigmes filiformes rojos.

Infructescències paregudes a petites pinyes
Fruit en infructescències globoses, dehiscents, una espècie de cons llenyosos verds de joves i bruns a la maturitat, amb dues bractèoles acrescents formant petites valves que s’obrin per deixar sortir les llavors platejades i alades. 

Flors femenines amb l'estigma roig
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota ambients equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques similars, el que s’anomena estructures anàlogues, a partir d’estructures ancestrals diferents. Així s’explica el paregut morfològic entre les estructures del pins (fulles aciculars i pinyes) amb les de les casuarines, sense que hi haja cap relació de parentat.  

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria, especialment en alineacions, per la seua rusticitat, doncs prospera en qualsevol tipus de sòl i suporta la sequera, si no és massa prolongada, i les gelades no intenses.
També s’empra com pantalla tallavent i per a fixació de terrenys en ribes i àrees costaneres. Les seues arrels mantenen una relació simbiòtica amb fongs que, com a resultat, fixa el nitrogen atmosfèric, com fan algunes fabàcies.

Inflorescències masculines
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Casuarina deriva del malai “kassuwaris” que significa casuari, la gran au corredora de Nova Zelanda amb ales rudimentàries, pel paregut de les fulles filiformes d’aquest arbre amb les plomes del casuari.
L’epítet específic cunninghamiana és en honor del botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839), que va estudiar la flora d'Austràlia i Nova Zelanda, i va ser superintendent dels jardins botànics a Sydney, i del seu germà Richard Cunningham (1793-1835), també botànic.
En Florida i en Àfrica del Sud esdevé una espècie invasora degut a que es multiplica fàcilment per les petites llavors transportades pel vent, que tenen un alt percentatge de viabilitat.
Casuarina cunninghamiana va ser descrita pel botànic neerlandès Friedrich Miquel (1811-1871)  en Revisio critica Casuarinarum, 1848.

Família Casuarinaceae


dilluns, 22 de desembre de 2014

Bon Nadal i venturós 2015


Menuda Natura us desitja que passeu un Bon Nadal i un venturós any 2015 en el qual els ciutadans prenguem les regnes del nostre destí per aconseguir que:
  • La igualtat d'oportunitats siga una realitat
  • La dignitat i la honestedat siguen valors respectats i reconeguts socialment
  • Tots els xiquets i xiquetes tinguen accés a una escola digna, laica i en la seua llengua mare
  • Cap xiquet o xiqueta acudisca a l'escola en dejú
  • Ningú haja de renunciar als estudis per no poder pagar-ho
  • La justícia siga, de veritat, igual per a tots
  • Es faça efectiu el dret constitucional a un treball i a una vivenda digna
  • La llei faça justícia i no permeta abusos empresarials
  • La riquesa, i el treball que la fa possible, es redistribuisca 
  • L'economia estiga al servei de les persones i no a l'inrevés 
  • Els ciutadans gaudim de drets i no calga fer caritat

dijous, 18 de desembre de 2014

Allium schoenoprasum L.


NOMS: All junciforme. Cebollí, Cibulet, Escalunyes, Porradell. Castellà : Ajo morisco. Cebollino común. Gallego: Ceboliño. Cebolo. Èuscara. Tipula landarea. Tipulin. Portuguès: Ceboletas de França. Cebolinha.  Francès: Ciboulette, Civette. Italià: Aglio ungherese. Erba cipollina. Porro sottile. Anglès: Chives. Wild Chives. Alemany: Schnittlauch. Neerlandès: Bieslook.

Les flors formen una inflorescència esfèrica
SINÒNIMS: Cepa schoenoprasum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Euro-siberiana de gran àrea. La regió euro-siberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Cultivada. Marges de rierols, prats humits i fissures on regalima l’aigua. Entre els 1000 i els 2600 metres d’altitud.

Planta bulbosa
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa de fins mig metre d’alçada, amb tija de secció circular i fistulós.

Fulles liniars, cilíndriques i fistuloses
Fulles glabres amb beina membranosa i limbe linear, cilíndric, fistulós i agut

Les flors tenen sis tèpals apiculats
Flors en inflorescència esfèrica densa, amb flors tubulars i involucre de dues valves persistents, sense bulbils. Flors amb sis tèpals el·líptics apiculats, de color rosat amb una línia longitudinal porpra. Androceu amb sis estams inclusos, adherits als tèpals, amb anteres grogues o purpúries. Ovari súper, estil i estigma enter. Floreix durant juny, juliol i agost.


El fruit és una càpsula amb l'estil persistent


Fruit en càpsula que conté varies llavors negres 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències del gènere Allium semblen umbel·les però en realitat són cimes unípares aglomerades. Aquesta inflorescència està envoltada per un involucre membranós que s’obri en dues o més peces.


Involucre de dues peces membranàcies i persistents
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és molt usada a la cuina, en amanides, truites o per aromatitzar altres plats, però poc emprada en medicina popular, tot i que té propietats aperitives, digestives, diürètiques, hipertensores i per rebaixar el colesterol. 
Per la llarga floració que ofereix també s’empra en jardineria. Suporta les baixes temperatures i, tot i que prefereix el sòl humit, suporta be la sequera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.
L’epítet específic Schoenoprasum deriva del grec “σχοινος schoinos” jonc, i de “πράσον práson” porro, és  a dir, all amb fulles semblants al jonc.
Allium schoenoprasum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 301. 1753.

Família Liliaceae


dilluns, 15 de desembre de 2014

Tragus racemosus (L) All.


NOMS: Cerretes, Escanyagats. Castellà: Grama enmarañada. Italià: Lappola. Francès: Bardanette en grappe, Bardanette à grappes. Anglès: European Bur-grass. Stalked Burgrass. Alemany: Klettgras. Traubiges Klettengras.

Inflorescències en panícula espiciforme
SINÒNIMS: Cenchrus racemosus L.; Lappago racemosa Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Pantropical

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, erms, en llocs secs i assolellats, sobre sòls arenosos. Fins els 600 metres d’altitud

Herba amb tiges geniculades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de poc més d’un pam d’alçada, híspida, amb tiges geniculades

Fulles curtes de limbe ciliat
Fulles curtes, amb beina comprimida i limbe de 2-3 mm d’ample amb cilis; lígula formada per pèls curts.

Gluma superior amb agullons
Flors en inflorescències en panícula espiciforme cilíndrica, laxa i eriçada, que pren una coloració rogenca, amb curtes branquetes que porten 2-4 espiguetes subsèssils formades per una flor fèrtil acompanyada d’un rudiment estèril. Gluma inferior molt petita, la superior gran, coriàcia, eriçada amb 3-7 files d’agullons ganxuts. Lemma membranosa llisa. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigmes terminals. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi ablonga
Fruit en cariopsi glabra, oblonga i convexa per ambdós costats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies o poàcies tenen tiges cilíndriques anomenades palla, si són herbàcies, i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lígula és un petit apèndix membranós, o rarament pelut, situat a la zona d'unió del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tragus deriva del grec "tragos" que era el nom que rebia el mascle de la cabra, el cabró.
L’epítet específic racemosus deriva de “racémus” raïm, és a dir, amb forma de raïm.
Aquesta planta, procedent del nord d’Àfrica, s’està estenent amb rapidesa pel sud d’Europa.
Aquesta espècie realitza fotosíntesi C4, una manera de fotosintetitzar més eficient en condicions de dèficit hídric i altes temperatures.

Família Gramineae (Poaceae)


dijous, 11 de desembre de 2014

Solanum melongena L.


NOMS: Albergínia. Oberginia. Albarginera. Castellà : Berenjena. Gallego: Berenxena. Berinxela. Èuscara: Alberjinia. Portuguès: Beringela. Berinjela. Italià: Melanzana. Francès: Aubergine. Anglès: Aubergine. Eggplant. Alemany: Aubergine. Neerlandès: Aubergine. Grec: μελιτζάνα.

Inflorescències en cimes umbel·liformes
SINÒNIMS: Solanum esculentum Dunal

DISTRIBUCIÓ: Introduida, procedent de l’Índia

HÀBITAT: Cultivada als horts

Tiges ramificades erectes
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades, erectes, ramificades i piloses, que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb algunes espines.

Fulles peciolades amb pèls
Fulles alternes, simples, de fins 20 cm, ovades i piloses, glauques, amb llargs pecíols, de marge enter, sinuat o amb 5-6 lòbuls. Sovint els nervis presenten espines, si més no al revers de la fulla.

Corol·la rotàcia
Flors en cimes umbel·liformes, de vegades amb una sola flor actinomorfa, hermafrodita. Calze campanulat amb 5-9 lòbuls acrescents, lanceolats, desiguals i espinosos. Corol·la de 3-5 cm de diàmetre, rotàcia, amb 5-8 lòbuls de color violaci o blanquinosos. Androceu amb 5-7 estams amb anteres el·lipsoides i grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma comprimit. Floreix a l’estiu, entre juliol i octubre

Fruit en baia, amb el calze acrescent
Fruit en baia gruixuda i allargada, de color violaci quasi negre, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cada cima surten de tres a cinc flors entre les quals una d’elles té el peduncle més curt i segueix la línia del peduncle. Aquesta flor, hermafrodita, serà la que serà fecundada i originarà el fruit major, doncs la resta avortarà o donarà un fruit molt petit.

USOS I PROPIETATS: En la cuina mediterrània és molt usada de diverses formes: torrada, fregida, en arròs al forn, escabetxades, confitades, etc. Forma part d’un dels plats populars més saborosos de la cuina valenciana: l’esgarradet, o espencat, o escalivada. Però també del mullador o samfaina, del ratatouille francès, del ragú italià, la caponata siciliana, o la mussaka grega.  
En medicina popular se li atribueix la propietat de reduir el colesterol, ja que conté estatines, i baixa els nivells de glicèmia, el que les fa beneficioses per als diabètics.

Calze amb espines
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere.
L’epítet específic melongena deriva del grec "mélon" pom i "ghennáo" jo genere, és a dir, generador de poms.
Procedent de l’Índia, va ser introduïda en la península pels àrabs, i d’ací es va estendre per l’Europa mediterrània. Els noms populars deriven del nom que rebia en àrab: “al-bâdinjân”.
Al principi s’emprava com una planta ornamental, doncs es creia que els fruits causaven problemes digestius, epilèpsia i bogeria. Les primeres receptes d’albergínia a Europa daten del segle XIII i són catalanes. Són mencionades al primer receptari europeu escrit en una llengua diferent al llatí, el Llibre de Sent Soví, escrit en català a València el 1313. En llengua castellana la primera menció de l’albargina es troba al Cancionero de Baena, una recopilació d’un jueu feta en 1445.
Existeixen diverses varietats com la ‘Ratllada de Gandia’ ratllada, la ‘Black beauty’ morada i allargada, o la ‘Blanca’.
Hom creu que l’albargina blanca, totalment blanca, redona, menys amargant i més dolça, és la que van portar els àrabs originàriament, però aquesta varietat s’empra poc per les grans espines punxegudes que té al calze, que les fa difícils de manejar. 

Família Solanaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...