Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 31 de desembre del 2012

Tribulus terrestris L.


NOMS: Abriülls. Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons. Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou. Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos. Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara: Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego: Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès: Abrolho terrestre. Italià: Tribolo comune. Francès: Tribule terrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel. Felddorn. Grec: τρίβολος

Flor pentàmera d'abriülls
SINÒNIMS: Tribulus muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;
Observacions: Alguns autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del fruit. La subsp. terrestris presenta el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional       

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges postrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.

Fulles paripinnades
Fulles oposades, amb petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells de folíols oblongs.

Flors axil·lars solitàries
Flors axil·lars solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs  que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en esquizacarp amb espines punxents
Fruit és el més característic d’aquesta planta. És un esquizocarp format per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i d’altres més curtes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna de les quals conté una sola llavor.

Calze amb cinc sèpals lanceolats amb pèls
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.
A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat i libido.
A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.

SABIES QUE... el nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.
L’epítet específic terrestris fa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra. 
Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.
Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides. L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al punxar-se amb el fruit enverinat, moria.

Família Zygophyllaceae


dijous, 27 de desembre del 2012

Bellis sylvestris Cyr.


NOMS: Margalida. Margalideta. Margaridoia silvestre. Occità: Margarideto. Castellà : Bellorita. Consuelda menor. Margarita. Maya silvestre. Èuscara: Bitxilorea. Portuguès: Margarida-do-monte. Margarita brava. Italià: Pratolina autunnale. Francès: Pâquerette d'automne, Pâquerette des bois. Anglès: Large daisy. Southern wild daisy. Alemany: Herbst Gänseblumchen. Grec: Λεμονόχορτο. Μπελλίς η δασική.

Capítol de margalideta
SINÒNIMS: Bellis pappulosa DC.; Bellis perennis subsp. sylvestris (Cirillo) Rouy; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats ombrívols i humits de zones forestals. Fins els 950 metres d’altitud.

Herba amb roseta de fulles bassals
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins 30 cm d’alçada, amb una roseta de fulles bassals d’on surt un llarg peduncle amb el capítol. Planta pubescent

Roseta bassal
Fulles totes bassals en roseta, espatulades, amb poques dents i tres nervis longitudinals.

Bractees desiguals
Flors en capítols solitaris de 2-3 cm de diàmetre que coronen un llarg escapus. Flòsculs grocs al centre rodejats de flors amb lígules allargades blanques per davant i rosades pel revers, embolcallades per bràctees involucrals desiguals amb pèls. Cinc estams. Ovari ínfer amb dos carpels i estigma bífid. Floreix a la tardor i l’hivern.

Fruit en aqueni sense vil·là
Fruit en aqueni amb el marge pubescent i, en lloc del vil·là, una petita corona d’esquames triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons algun autors, l’èxit evolutiu de les compostes rau en la facultat de sintetitzar certes substàncies químiques, tòxiques, que les fan desagradables als herbívors que les rebutgen.

USOS I PROPIETATS: Els capítols florals en infusió és antitusígen, balsàmic, depuratiu, diürètic, i en rentats i compreses s’ha emprat com cicatritzant i vulnerària.
Les fulles tendres poden menjar-se en amanida o bullides, en sopa o minestra. 


SABIES QUE... Alguns diuen que el nom del gènere Bellis prové de Bellide, una de les filles bàrbares i cruels de Dànau , rei d' Argos; altres el deriven del llatí bellum = guerra, en referència a la seva suposada capacitat de curar les ferides. Però el més probable, segons els filòlegs moderns, és que el seu nom deriva de Bellús = bonic, bell, amb referència a la delicada frescor d'aquesta flor.
L’epítet específic, sylvestris, deriva del llatí “silva” que significa selva, bosc, en referència a la preferència boscana i silvestre de la planta.

Família Compositae (Asteraceae)


dimecres, 19 de desembre del 2012

Lactuca virosa L.


NOMS: Enciam bord, Enciam boscà, Lletuga borda. Castellà: Lactucario, Lechuga ponzoñosa, Lechuga silvestre. Serrallón. Portuguès: Alface bravo. Leituga brava. Serralho. Italià: Lattuga velenosa. Francès: Laitue sauvage, Laitue vireuse. Anglès: Poisonous Lettuce. Acrid lettuce, Wild lettuce. Alemany: Gift Lattich. Neerlandès: Gifsla

Inflorescències en espiga
SINÒNIMS: Lactuca lactularii Lamotte; Lactuca patersonii Menezes;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Latesubmediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  És una planta nitròfila que viu a les clarianes de bosc i pinars, camps abandonats, marges i vores de camins. Des dels 150 fins els 1600 metres d’altitud.

Tija erecta i buida per dins
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar als dos metres d’alçada amb tija recta i buida per dins.

Fulles rígides que abracen la tija
Fulles rígides, abraçades a la tija però no decurrents, amb espines als marges i nervis del revés.

Flors amb lígula de color groc esvaït
Flors en inflorescències en espiga de capítols amb bràctees estretes i desiguals disposades en varies files que embolcallen les flors amb lígula de color groc llimó acabada en cinc dents. Floreix a juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni bru amb vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs i que circula pels vasos laticífers. En algunes plantes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora, i en varies espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals. Produeixen làtex, especialment, les famílies de les euforbiàcies i moràcies, però també, com en aquest cas, algunes compostes.

USOS I PROPIETATS: S’empra en homeopatia usant el làtex (Lactucari). Té efectes similars a l’opi però no crea addicció.
És narcòtica, hipnòtica, antipirètica, sedant, antiespasmòdica, homeopàtica. Indicada en estats nerviosos, irritació nerviosa, insomni i reumatismes.
Les fulles tendres poden menjar-se com l’enciam però són molt més amargues.

Bràctees desiguals disposats en varies files
SABIES QUE... el genèric Lactuca deriva del llatí “lactis”, que significa llet, en referència al làtex que produeix la planta.
L’epítet específic, virosa, deriva del llatí “virosus” que significa tòxic, verinós, pudent, per la forta olor que desprèn, especialment les arrels, però també pels efectes dels components químics del làtex.  
Aquesta planta està inclosa en la llista de plantes de venda regulada a Espanya per la seua toxicitat, doncs pot produir col·lapse respiratori per sobredosis.
Papirs egipcis de 1600 a.C. ja citen  l’enciam bord com remei per tractar diverses dolències, i Dioscòrides també la documenta com planta medicinal. Als segles XVIII i XIX també s’utilitzava l’extracte de làtex (Lactucarium) quan no es disposava d’opi.
Per contra sembla que té efectes anafrodisíacs, és a dir, que un ús continuat pot reduir dràsticament l’apetit sexual. “...es útil a los que sueñan a la continua sueños muy lujuriosos, y refrena los apetitos venéreos (…) y reprime el desordenado apetito de fornicar”, diu Laguna en la seua traducció del Dioscòrides.
Pareix ser que Gaudí emprava aquesta substància com onirògen o element inspirador.

Família Compositae (Asteraceae)


diumenge, 16 de desembre del 2012

Andryala integrifolia L.


NOMS: Herba blanca. Llongera integrifòlia. Àrnica. Llonch. Castellà: Cerraja lanuda. Pugera. Àrnica borde. Pan de conejo. Portuguès: Alface do monte. Camareira. Tripa de ovelha. Italià: Lanutella comune. Francès: Andryale à feuilles entières. Andryale sinueuse. Anglès: Common Andryala. Alemany: Ganzblättrige Andryale. Fleischroter Mannsschild.

Inflorescències en corimbes
SINÒNIMS:  Andryala sinuata L.; Andryala humilis Pau in Font Quer; Andryala corymbosa Lam.; Rothia lanata Bubani;  
 Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

Lígules acabades en cinc dents
HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Thero-Brachypodietalia. Camps de secà, vores de camins i llocs alterats en terrenys sorrencs o calcaris. Fins els 1500 metres d’altitud.             

Herba tomentosa de fins 50 cm. d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amagen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm d’alçada, de color verd blanquinós, i coberta de pèls (tomentosa), amb tiges erectes que contenen làtex.

Fulles caulinars amplexicaules i tomentoses
Fulles bassals atenuades en pecíol i les superiors lanceolades, alternes, sèssils i, de vegades, amplexicaules, cobertes de pèls

Flors amb lígules color groc llimona
Flors en corimbes de capítols amb totes les flors hermafrodites, amb lígules de color groc llimona acabades en cinc dents. El involucre, com tota la planta, està coberta de pèls glandulars. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en aqueni proveït de vil·là
Fruit en aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sobre el làtex s’han identificat tres funcions realitzades per aquesta substància en els vegetals i fongs que ho produeixen. Per exemple, en algunes espècies el làtex impedeix l’entrada de microorganismes patògens i afavoreix el procés de cicatrització quan es produeix una ferida en la planta, ja que el làtex és exsudat a través d’aquesta i en entrar en contacte amb l’aire coagula, creant-se una capa protectora. En altres plantes l’elevada toxicitat del làtex ho converteix en un mecanisme de defensa davant dels herbívors que intenten alimentar-se de la planta. Finalment, el làtex també pot actuar com a depòsit excretor.

Involucre amb pèls glandulars
USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se bullides junt a altres verdures.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Linné Andryala deriva del grec i significa "error humà" però açò no té cap vincle amb el gènere botànic. Altres autors proposen que procedeix del grec “aner, andros” que significa mascle, i de “hyalos” que significa cristall, el que ens deixa amb el dubte doncs tampoc hi ha relació amb el gènere botànic. 

L’epítet específic integrifolia deriva del llatí “integer”, íntegre, sencer, i “folium” fulla, limbe, per les fulles enteres.


Andryala integrifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 808. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...