NOMS: Herba-fam. Pa-eixut. Penosella. Pinosella. Cast. Gitanilla. Lantén blanquecino. Resbala-muchachos. Hierba serpentina. Engañalabrador. Zarragañanes. Por. Tanchagem-alvadia. Italià: Piantaggine biancastra. Francés: Plantain blanchissant. Anglés: Silvery Plantain. Alemany: Weißlicher Wegerich.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Erms, vores de camins, talussos argilosos àrids i assolellats. Fins els mil metres d’altitud.
De la roseta bassal surten els escapus florals |
FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 40 centímetres del sòl.
DESCRIPCIÓ: Planta amb una tija molt curta (subacaule) amb roseta bassal de fulles, amb rabassa gruixuda, d’on surten els llargs peduncles (escapus) que sostenen l’espiga.
Fulles cobertes de pèls llarg que li donen el color platajat |
Fulles alternes, linear lanceolades, enteres, cobertes d’una pilositat llarga i densa que li dona un color gris argentí.
Flors amb quatre pètals escariosos i quatre estams exserts |
Flors en espiga cilíndrica i laxa, amb les flors molt separades. Sèpals diferents entre sí, soldats a la base, amb pèls. Corol·la amb quatre pètals escariosos sense pèls. Quatre estams exserts amb filament llarg i antera groguenca. Ovari bilocular.
Fruit en càpsula (pixidi)
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pixidi és un fruit en càpsula que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle, com la tapa d’un perolet.
Sèpals diferents i sodats a la base |
USOS I PROPIETATS: Es fa servir com antiinflamatòria, per als constipats, la bronquitis i per coagular la sang de les ferides.
SABIES QUE... Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic, albicans, ve del llatí albus, -a, -um, significa alb, blanc, i pot traduir-se com “que blanqueja”, per l’aspecte blanquinós que pren la planta per l’indument pilós.
Les flors poden ser parasitades pel àcar Eriophyes barroisi i aleshores les flors s'hipertrofien i formen cecidis o agalles durs, globulosos, irregulars i coberts de pèls blancs.
En prats nitrificats sobre sòl arenós i eixut, també pot ser parasitat per l’Orobanche tunetana
Família Plantaginaceae