Cyperus eragrostis Lam.

NOMS: Serrana d’Amèrica. Paraigüets. Castellà: Ritru. Juncia americana. Portuguès: Junçao. Francès: Souchet éragrostide. Italià: Zigolo falsa panicella. Francès: Souchet Vigoureux. Souchet robuste. Anglès: Pale Galingale. Tall umbrella-plant. Alemany: Frischgrünes Zypergras. Neerlandès: Bleek cypergras. Xinès: mi sui suo cao.

SINÒNIMS: Cyperus vegetus Willd.; Chlorocyperus eragrostis (Lam.) Rikli

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida

HÀBITAT: Naturalitzat, en herbassars humits, joncars, llits secs de rius i rierols. Fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa d’entrenusos llargs, de 40-70 cm d’alçada, glabra, amb una tija de secció triangular amb fulles només a la base

Fulles de longitud semblant a la de la tija o més curtes, la majoria basals, planes o acanalades, eligulades, antrorso-escàbrides al marge i el nervi central, que formen una beina marró clar amb els marges membranacis, hialins

Flors en antela terminal composta, amb radis erectes i desiguals; 4-8 bràctees molt més llargues que els radis; espiguetes de color grogós com la palla i una banda més fosca, lanceolades i comprimides, de 6-10 mm de llarg per 2-3 d’ample, en fascicles grossos i compactes; un estam exsert a l’antesi i estil llarg amb tres estigmes exserts a l’antesi. Floreix entre juliol i octubre

Fruit en aqueni trígon que mesura la meitat de llarg que la gluma, de color negrós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és potencialment perillosa, especialment en zones properes a parcs o reserves naturals, pel seu potencial invasor, tot i que no forma part, encara, del Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores

USOS I PROPIETATS: A Xile s’han consumit les arrels bullides en èpoques de fam. Se’n fan estris domèstics i s’empra, la infusió de les fulles, com a porgant.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. Per a l’epítet específic eragrostis les diferents teories etimològiques tenen el segon element en comú, el grec ἀγρωστις ἄgrostis herba dels camps, males herbes; per al primer element trobem: el grec ηρα era dama, mestressa; ἔρα éra en el sentit de terra; ἐράω eráo amor a partir del qual l'herba d'amor (sembla ser una reconstrucció retrospectiva a partir del nom comú anglès 'lovegrass' o francès 'amourette'); ηρι eres precoç, d'hora; ἐρῐ eres un prefix intensiu amb el sentit de molt, moltíssim

Cyperus eragrostis va ser descrit per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicat en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 146. 1791.

Família Cyperaceae