Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Cynanchum acutum L.

NOMS: Corretjola blanca. Corretjola borda. Corretjola de bou. Corretjola de serp. Matagós. Castellà: Correhuela lechosa. Matacán. Monea falsa. Escamonea falsa. Escamonea valenciana. Portuguès: Escamonea de Mompelher. Apocyno-de-Mompelher. Francès: Scammonée aiguë. Scammonée de Montpellier. Italià: Crisciola. Anglès: Scammony. Scamony. Stranglewort. Grec: Περικοκλάδι


SINÒNIMS: Solenostemma acutum (L.) Wehmer; Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze; Cynanchum monspeliacum

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Populetalia albae. Creix a les zones costaneres rocoses o a les dunes, en bosquines i canyars sobre sòls humits i salobrosos, als marges de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa que té rizomes subterranis dels quals surten tiges lleugerament llenyoses a la base, de fins 4 metres, de color glauc i un poc pubescent, molt llargues, que s’enfilen a sobre de les plantes i objectes que tenen a prop, especialment les canyes (Arundo donax).


Fulles de disposició oposada, amb els entrenusos molt separats, amb llarg pecíol, el limbe d’uns cinc centímetres, en forma de cor (cordiformes) amb els lòbuls de la base arrodonits i acuminades, de marge enter. Quan es trenquen surt làtex blanc.


Flors en inflorescències en umbel·les cimoses axil·lars, amb peduncles pelosos i bràctees petites linears que cauen aviat. Calze de cinc lòbuls triangular-lanceolats 3-4 vegades més curts que la corol·la. Corol·la amb cinc lòbuls lanceolats erectes, blancs o rosats, units per la base a una corona rosa o violàcia, pentàmera, amb apèndix estaminals parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres apèndix interestaminals, més petits, fusionats. Gineceu amb ovari súper en una columna dins de la corona. Floreix des de finals de primavera fins finals de l’estiu, entre juny i setembre

Fruit en fol·licle fusiforme, pèndul, de fins 8 centímetres, format per dues beines, amb llavors comprimides, alades i amb plomall sedós blanc.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El matacà es pot confondre amb la corretjola blanca (Calystegia sepium) perquè és enfiladissa i amb les fulles cordades però el làtex i la morfologia de les flors marquen la diferència.

USOS I PROPIETATS: El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanquina, que en el contacte amb l’aire es qualla en una massa terrosa que té propietats purgants. És molt tòxic.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynanchum deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs”, gos, i “ἄγχω àncho” estrènyer, ofegar: herba verinosa per als gossos. En el Dioscòrides una mata amb fulles semblants a la hedra que donada a menjar als gossos, llops o raboses , els mata. L’epítet específic acutum ve del llatí acuo, afilat, agut, en referència als pètals. 


L’hemípter Tropidothorax sternalis, considerat com espècie vulnerable en el “Libro Rojo de los Invertebrados de España” es desenvolupa, en la Península Ibérica, exclusivament sobre Cynanchum acutum, la seua planta nutrícia, de la qual s’alimenta i obté els composts secundaris que garanteixen la seua toxicitat front als depredadors.

Cynanchum acutum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 212. 1753.

Família Apocynaceae (Asclepiadaceae)

 

dilluns, 5 d’octubre de 2020

Limonium echioides (L.) Mill.

NOMS: Ensopegall, Limònium espinós. Castellà: Limonio enano espinoso. Acelguilla espinosa.  Francès: Limonium annuel, Saladelle annuelle, Statice fausse vipérine. Italià: Limonio annuale.


SINÒNIMS: Statice echioides L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT:  Thero-Brachypodietalia. Creix als aiguamolls, salobrars i llocs rocosos costaners però també als prats terofítics sobre sòl eutròfic. Al País Valencià penetra fins els 300 metres d’altitud.

Limonium echioides

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba, que no sobrepassa els 40 cm d’alçada, que sovint pren una coloració rogenca. És una de les primeres espècies del gènere en florir i, a l’estiu s’asseca i mor.


Fulles curtament peciolades, amb l’àpex arrodonit i aplicades al terra en roseta basal que es marceixen quan floreix. L’anvers de les fulles és verrucós, semblant a les fulles de l’herba viperina


Flors en moltes espigues laxes, en escapus filiformes, flexuosos, que surten des de la base i es cargolen fins a tocar el terra. Bràctees molt petites. Calze allargat acabat en cinc dents primes llargues i vermelles. Corol·la petita, formada per cinc pètals lliures espatulats i emarginats de color rosa pàl·lid. Androceu amb cinc estams soldats a la base dels pètals. Gineceu amb cinc estils lliures amb estigmes papil·losos. Floreix a finals de la primavera, entre abril i juny.

Fruit monosperm


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Limonium és un gènere de la família de les plumbaginàcies amb més de 120 espècies de distribució cosmopolita, la majoria, més de cent, de la regió mediterrània. Són plantes que sovint viuen en ambients salins. Es coneixen amb els noms comuns d'ensopegueres o ensopegalls i algunes espècies també es coneixen amb el nom d'"herba de mal de pedra" per les seves propietats medicinals.

USOS I PROPIETATS: D’aquesta espècie no en coneguem


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Limonium del grec “λειμων leimon” prat humit, llatí limonium. Dioscòrides cita el nom referint-se a una planta que naix els prats, fangars i llocs humits. També Plini cita Limonium referint-se a una espècie de bleda silvestre.

L’epítet específic echioides està format per “Echium” un gènere de la família de les boraginàcies al qual pertany l’herba viperina (Echium vulgare), i per la veu grega “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, similar a l’herba viperina.

Limonium echioides va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary ed. 8, n. 11 (1768). Anteriorment Carles Linné l’havia descrit i publicat amb el nom de Statice echioides en Species plantarum.: 275, 1753

Planta estrictament protegida a l'espai del PEIN. Decret 328/92. Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Plumbaginaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...