Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 14 de gener de 2021

Albizia julibrissin Durazz.

NOMS: Acàcia de Constantinoble. Arbre de la seda. Castellà: Acacia de Constantinopla. Árbol de la seda.  Portuguès: Acácia-de-constantinópola. Italià: Gaggia arborea. Durazzo. Albizzia.  Acacia di Constantinopoli. Francès:  Arbre à soie. Mimosa de Constantinople. Anglès: silk-tree albízia. Mimosa. Persian Acacia. Powderpuff Tree.  Alemany: Schirmakazie. Schlafbaum. Seidenbaum. Grec: Ακακία Κωνσταντινουπόλεως . Γκιούλ-μπερσίμι. Neerlandès: Albizia. Xinès: he huan.

SINÒNIMS: Acacia julibrissin (Durazz.) Willd.; Feuilleea julibrissin (Durazz.) Kuntze; Mimosa julibrissin (Durazz.) Scop.; Sericandra julibrissin (Durazz.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Natiu d’Àsia: Xina i Japó

HÀBITAT: Cultivat a parcs i jardins i subespontània o naturalitzada en marges de carreteres

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada

DESCRIPCIÓ: És un arbre petit, caducifoli, de fins sis metres d’alçada amb el tronc prim grisós i copa ampla i aplanada per dalt, com un para-sol.

Fulles grans i compostes bipinnades, semblants a les frondes de les falgueres, amb folíols oblongs, petits i asimètrics, el que li confereix un aspecte lleuger, gràcil i delicat.

Flors en umbel·les terminals adornades amb nombrosos, i excepcionalment llargs, estams color de rosa que s’obrin en corona oferint una floració de gran vistositat durant l’estiu. Floreix a l’estiu, des de juny fins l’agost

Fruit en llegum comprimit lateralment de fins 20 cm de longitud i color bru.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les seves fulles es tanquen de nit o quan plou com si dormiren. Aquest és una característica que comparteixen altres membres de la subfamília de les Mimòsides i s’anomena nàstia.  És un moviment de resposta de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern, basat en processos de canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua.

USOS I PROPIETATS: Emprat en jardineria on, per ser de poca envergadura, és ideal per a jardins petits, sempre que s’ubique en llocs protegits i orientats al sud o sud-oest, inclús a la vora del mar. Aïllat o en grup proporciona bells racons d’ombra tamisada. Necessita ambients càlids i estar a ple sol. No és exigent amb el terreny però és preferible que siga alcalí i poc humit. No calen massa regs, un per setmana en estiu serà suficient. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Albizia està dedicat a Filippo Degli Albizzi, un naturalista italià del segle XVIII que va ser el primer en introduir Albizia julibrissin en Europa, cap als anys 1740, des de Constantinoble. El nom de l’espècie, julibrissin , deriva de la paraula persa "Gul-i-Abrisham" flor de seda, o de l'àrab "djulâb" aigua de roses.

Albizia julibrissin va ser descrita per Antonio Durazzini i publicada en Magazzino toscano 3(4): 13–14, pl. [opposite p. 1]. 1772.  

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

dijous, 7 de gener de 2021

Phyla nodiflora (L.) Greene

NOMS: Berbena de nucs florits. Castellà: Alfombra turca. Bella alfombra. Lipia. Francès: Phyla à fleurs nodales. Italià: Erba-Luigia minore. Anglès: Cape-weed. Fog-fruit. Matt-grass. Turkey-tangle. Xinès: guo jiang teng. 

SINÒNIMS: Lippia nodiflora (L.) Michx.; Zappania nodiflora (L.) Lam.; Blairia nodiflora (L.) Gaertn.; Lippia repens (Bertol.) Spreng.

DISTRIBUCIÓ:  Latetropical

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Creix en sòls humits compactes, sovint calcigats, de les contrades marítimes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba procumbent, que fa uns quatre centímetres d’alçada, amb tiges radicants que formen catifes denses.

Fulles de distribució oposada, subsèssils, obovat-lanceolades, cuneades, amb fortes dents, pròximes entre elles, a la meitat superior. Pecíol d’1-3 mm.

Flors en inflorescències globoses o cilíndriques a l’àpex de peduncles axil·lars quadrangulars  de 3-6 cm, en glomèrul compacte, bràctees amplament ovades d’amplada aproximadament igual a la longitud i marge membranós, verdes o purpúries. Calze tubular pubescent dividit fins prop de la base. Corol·la bilabiada, amb un tub més llarg que el calze,  blanquinosa amb lòbuls poc desiguals, el llavi inferior més llarg que el superior i este bilobulat, marcescents. Androceu amb estams inserits a la part superior del tub de la corol·la, inclosos, amb els filaments molt curts. Gineceu amb ovari súper, estil curt i estigma capitat. Floreix entre juny i octubre

Fruit en esquizocarp, amb mericarpis llisos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es confon amb Lippia canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix l’epítet canescens.  A més a més les inflorescències són més cilíndriques en L. canescens. Altra espècie amb la qual es confon és Phyla filiformis però aquesta té les bràctees més llargues que amples, el calze dividit en ¾ de la seua longitud i, generalment, és estèril.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com una gespa entapissant que suporta el trepig constant, el que la fa una alternativa vàlida a la gespa tradicional en llocs assolellats, sòls amb pocs nutrients i poca pluja, però les flors són mel·líferes i atrauen les abelles, el que no és aconsellable en jardins on hi haja menuts. Suporta bé les segues, aconsellables per evitar l’excessiva lignificació dels estolons.

En medicina popular s’ha fet servir per a calmar el dolor, com antibacterià i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència. L’epítet específic nodiflora deriva de "nodus" nus, entroncament, i de "flos, floris" flor, és a dir, amb flors agrupades als nusos, incidint en el mateix aspecte que el genèric.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 20. 1753. amb el nom de Verbena nodiflora. Amb el nom actualment acceptat de Phyla nodiflora va ser publicada per Edward Lee Greene en Pittonia 4(20E): 46. 1899.

Família Verbenaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...