Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Hypochaeris glabra L.

NOMS: Hipoqueris glabra.  Porcellera glabra. Castellà: Lechuga de cerdo. Achicoria. Trompera. Portuguès: Hipoquere-pelada. Leituga. Leituga-pelada. Italià: Costolina glabra. Costolina liscia. Francès: Porcelle des sables, Porcelle glabre. Anglès: Smooth cat's-ear. Smooth false dandelion. Alemany: Kahles Ferkelkraut. Sand-Ferkelkraut. Neerlandès: Glad Biggekruid. Xinès: Guang mao er ju.

Capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Hypochaeris radicata subsp. glabra (L.) Mateo & Figuerola.; Hypochoeris glabra L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Creix als prats terofítics de sols preferentment silícics, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Tiges i peduncles prims i gràcils
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges glabres, simples o ramificades a la part superior, gràcils amb llargs peduncles que poden arribar a fer 40 cm d’alçada.  

Fulles basals lobulades
Fulles en roseta basal oblongues, lobulades, dentades, ciliades, primes i glabrescents quasi glabres.

Involucre poc més curt que les flors
Flors en capítols de 0,5-1,5 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex dels llargs i prims peduncles, amb involucre, de bràctees lanceolades en vàries fileres, glabres o amb alguns pèls setosos, poc més curt que les flors ligulades i grogues. Floreix d’abril a juny.

Cípsela interior amb bec i exteriors sense bec
Fruits característics que diferencien aquesta espècie d’altres semblants. Són aquenis de dos tipus, els interiors del capítol tenen un llarg bec que sosté un vil·là sedós a la part superior, mentre els exteriors no tenen bec i el vil·là s’insereix directament sobre el fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les compostes és de tipus aqueni o cípsela que pot presentar a l’extrem superior el vil·là o papus, de vegades sobre una prolongació estreta anomenada bec. En aquesta espècie hi ha vil·lans amb bec i altres sense bec al mateix capítol.

Bràctees involucrals en vàries fileres
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la planta com vulnerària i les arrels tenen propietats laxants, diürètiques i tòniques. Les fulles joves poden ser consumides, crues o cuinades, com aliment d’emergència.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic glabra ve del llatí i significa sense pèls.

Hypochaeris glabra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 19 d’abril de 2017

Ophrys scolopax Cav.

NOMS: Abellera becada. Abelles. Mosques. Castellà: Orquídea becada. Abejita. Flor de la araña. Portuguès: Flor dos passarinhos. Francès: Ophrys bécasse. Italià: Ofride cornuta. Anglès: Woodcock Orchid. Alemany: Schnepfen-Ragwurz. Neerlandès: Sniporchis.

Flors en espiga laxa
SINÒNIMS: Ophrys arachnites var. scolopax (Cav.) Fiori & Paol.; Ophrys fuciflora subsp. scolopax (Cav.) H.Sund.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Label amb dibuix molt variable
HÀBITAT: Rosmarinetalia. És una planta calcícola que creix als marges, brolles i prats secs, fins els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

La bràctea ultrapassa l'ovari
DESCRIPCIÓ: Herba erecta d’entre 15 i 40 cm d’alçada amb dues tuberositat de forma ovoide que surten del coll de la tija.

Fulles lanceolades
Fulles lanceolades en roseta basal i alguna fulla caulinar que embeina la tija

Flor d'Ophrys scolopax
Flors en espiga laxa amb bràctees lanceolades que ultrapassen l’ovari. Flors zigomorfes, hermafrodites, amb tres tèpals externs de color rosa clar amb un nervi medial verd, i els tèpals interns de color rosa més fort que els externs. El label és trilobat, convex, amb el marge fortament revolut, de color púrpura brunenc amb un dibuix irregular i molt variable, i apèndix apical verdós; els lòbuls laterals són gibosos, molt prominents i peluts per fora. Androceu amb un sol estam amb el pol·len agrupat als pol·linis. Gineceu d’ovari ínfer amb l’estil soldat a l’estam formant un ginostem, i dos estigmes fèrtils. Floreix d’abril a juliol

El ginostem sembla el cap d'una becada
Fruit en forma de càpsula allargada amb nombrosíssimes llavors (unes 12.000 llavors per cada flor)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies són força originals i desenvolupen peces florals característiques, la més coneguda de les quals és el label, que imita l’abdomen de la femella d’un insecte pol·linitzador,  però hi ha altres menys vistoses com ara el ginostem. A les flors de les orquídies els estams i els estils són tots concrescents i junts constitueixen l’anomenat ginostem, dissenyat per que els pol·linis s’adherisquen al cap de l’insecte pol·linitzador i siguin transportades fins a l’estigma de la següent flor visitada per l’insecte.

Apèndix apical verdós
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella, per la vellositat del label. Ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. L’epítet específic scolopax ve del grec "scolopax" becada, polla bruna, de nom científic Scolopax rusticola, per la forma del ginostem que recorda el cap d’aquesta au.

Ophrys scolopax va ser descrita per Josep Antoni Cavanilles (Cav.) i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 2: 46, t. 161. 1793

Família Orchidaceae

dijous, 13 d’abril de 2017

Bromus diandrus Roth

NOMS: Estipa-sac. Blat de formiga. Blat del diable. Bromus rígid. Civadella. Castellà: Bromo. Zaragüelles. Hierba espiguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Espigão. Fura-capa. Saruga. Italià: Forasacco di Gussone. Francès: Brome à deux étamines. Anglès: Rip-gut brome. Great brome. Alemany: Gussones Trespe. Großährige Trespe.

Bromus diandrus
SINÒNIMS: Anisantha diandra (Roth) Tutin; Bromus pallens Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a les vores dels camins i zones ruderalitzades.

Tija pubèrula per baix de la inflorescència
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia que pot prendre coloració vermellosa i una alçada d’entre un i tres pams, pubèruls per baix de la inflorescència.

Lígula membranosa i curta
Fulles planes de fins 30 cm de llarg amb pèls a prop de la lígula que és membranosa i fimbriada

Androceu amb dos estams
Flors en panícula laxa amb peduncles verticil·lats (1-6) amb 1-2 espiguetes escabrides i  arestades 
que pengen. Glumes desiguals, escarioses. Lemma bidentada amb aresta de 3-6 cm que surt per baix de l’àpex. Pàlea tomentosa i ciliada al marge. Androceu amb dos estams.  Floreix durant la primavera, d’abril a juny

Fruit en cariopsi

Arestes subapicals
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Bromus es caracteritza per tenir les beines de les fulles tancades la major part de la seva longitud (connates); les arestes s’insereixen a baix de l’àpex (subapicals); i tenen apèndix vellosos a l’ovari.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap ús humà per aquesta espècie, ni tan sols com a farratge, perquè té molta quantitat de sílice que perjudica al bestiar.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic diandrus deriva del grec “δίς dίs” dos, i “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb dos elements masculins, amb dues anteres.

Les espiguetes són aspres degut als pèls encarats cap enrere, com un ham, per facilitar que la llavor penetre al terra, però aquesta característica les converteix en un perill per als animals perquè pot allotjar-se amb facilitat en una pota, un ull o l’anus.

És considerada una herba nociva per als conreus de cereals, i s’ha declarat espècie invasora a Califòrnia i Austràlia, on està catalogada com una de les 10 pitjors males herbes ambientals de l’entorn costaner.  

Bromus diandrus va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen und Beobachtungen 44. 1787.

Família Gramineae (Poaceae)

dissabte, 8 d’abril de 2017

Crucianella latifolia L.

NOMS: Crucianel·la latifòlia. Castellà: Rubilla ancha. Espigadilla rabilarga. Italià: Crucianella ruvida. Francès: Crucianelle à larges feuilles.

Inflorescències en espiga densa
SINÒNIMS: Rubeola latifolia (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Llocs secs i pedregosos, escletxes de roques calcàries. Fins els 300 metres d’altitud

Herba erecta ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada des de la base, glabra, de fins 40 cm, tot i que no sol sobrepassar el pam d’alçada.

Fulles verticilades
Fulles verticil·lades, lanceolades, amb el marge enter, de més d’un centímetre de llarg, el que les diferencia de Crucianella angustifolia, que les té més curtes d’un centímetre, en verticils de 4-6.

Flors tetràmeres
Flors agrupades en espigues denses, de secció cilíndrica, llargues i estretes, a l’àpex de les branques. Les flors són molt petites, amb la corol·la de 5-7 mm de diàmetre, tetràmeres, amb el calze molt reduït que a penes es veu. Androceu amb quatre estams d’antera groga.  . Floreix a finals de primavera, entre maig i juny.

Dos fruits per flor
Fruit format per dos mericarpis per flor, obovats i glabres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les rubiàcies són fàcils de reconèixer perquè tenen una combinació de caràcters coherents com, per exemple, fulles simples, oposades o verticil·lades amb estípules interpeciolars; flors actinomorfes, rarament zigomorfes; corol·la gamopètala i ovari ínfer.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crucianella deriva del llatí “crux, -ucis” creu, i del sufix diminutiu “-ella, -ellae”, perquè les fulles i les estípules solen aparèixer en verticils de quatre en quatre, en forma de creu. L’epítet específic latifolia deriva de del llatí “latus” llarg, i “folium” fulla, és a dir, de fulles llargues.

Crucianella latifolia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 109. 1753.

Família Rubiaceae

dilluns, 3 d’abril de 2017

Acer negundo L.

NOMS: Auró de fulla de freixe. Auró americà. Erable. Negundo. Castellà: Bordo. Negundo. Arce de hojas de fresno. Arce americano. Èuscara: Itsas-astigar. Negundo astigar. Portuguès: Bordo-negundo. Pau-ferro.  Italià: Acero a foglie di frassino. Acero americano. Acero di Virginia. Francès: Negundo. Négondo. Érable negundo. Érable negundo. Anglès: Ash-leaf maple. Box elder. Manitoba maple. Alemany: Eschen-Ahorn. Eschenblättriger Ahorn. Neerlandès: Californische Esdoorn. Vederesdoorn. Grec: Σφένδαμνος ο αμερικάνικος.

Inflorescències masculines d'Acer negundo
SINÒNIMS: Rulac negundo (L.) Hitchc.; Negundo aceriodes Moench

DISTRIBUCIÓ: Introduït. Procedeix d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Populetalia albae. Cultivat en parcs, jardins i alineacions de places i carrers, i de vegades subespontani al bosc de ribera.

Arbre de fins 20 metres d'alçada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que assoleix fins 20 metres d’alçada, amb la copa frondosa i arrodonida sostinguda per un tronc amb l’escorça gruixuda, grisenca, llisa i clevillada. 

Fulles compostes per 3-5 folíols
Fulles A diferència d’altres espècies del gènere Acer, té les fulles compostes per 3-5 folíols grans, el central major, de limbe ovat atenuat a la base i el marge més o menys dentat; les fulles són peciolades i els folíols tenen un petit peciòlul, més llarg en el central.

Flors masculines amb vuit estams
Flors: És dioic, és a dir, que té flors unisexuals en plantes diferents. La inflorescència masculina en corimbe, amb flors de 8 estams, i la femenina en raïm lax i pèndul, amb ovari súper acabat en dos estils. Les flors són apètales. Floreix en abril i maig.

Fruits en sàmara doble
Fruit en sàmara doble o disàmara, de 3-4 cm, glabra, amb les ales formant un angle curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una sàmara és un fruit en aqueni, indehiscent, amb una prolongació membranosa i papiràcia que serveix per a la dispersió de les llavors pel vent (anemocòria). Segons el disseny de cada espècie les llavors cauran a prop de la planta mare, com en els aurons, o permetran llargs recorreguts, com en el cas dels oms. Altres gèneres com Tipuana  o Fraxinus també tenen fruits en sàmara

Inflorescències masculines en corimbe
USOS I PROPIETATS: S’empra com arbre ornamental i d’ombra als parcs, jardins i alineacions de carrers i places.

Flors femenines en raïm pèndul, amb dos estils
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Acer deriva del llatí “acer, acris” en punta, punxant, potser per l’ús de les branques de l’auró per fer llances. Amb aquest nom ja varen ser citades algunes espècies d’aurons per Plini el Vell, entre altres clàssics. L’epítet específic negundo és per la semblança de les fulles amb Vitex negundo, que en hindi s’anomenen “nirgundi”

Tronc grisenc i clivellat
La fusta no és de molta qualitat però s’empra per a pasta de paper, mobles econòmics i altres articles de fusta.

En alguns llocs d’Europa, el negundo és considerat com una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge, perquè interfereix en la regeneració natural del bosc després d'una degradació.

Acer negundo va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1056. 1753.

Família Sapindaceae

dimecres, 29 de març de 2017

Ophrys dianica M.R.Lowe & al.

Ophrys dianica
NOMS: Abellera fosca. Mosques negres. Castellà: Abejita.

SINÒNIMS: Ophrys lucentina P. Delforge;
Observcions: La majoria d’autors classifiquen Ophrys dianica com sinònim de Ophrys fusca subsp. fusca.

Label vorejat per una franja groga 
DISTRIBUCIÓ: Endemisme del territori Diànic del sud de València i nord d’Alacant

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Creix en pastures i matollars

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Planta petita que no sobrepassa el pam d'alçada
DESCRIPCIÓ: És una petita orquídia terrestre amb una sola tija glabra i no ramificada, que surt d’un petit tubercle subterrani, que no sol sobrepassar el pam d’alçada. El que caracteritza i diferencia aquesta orquídia, dins del grup dOphrys fusca, és la menor alçada i el marge del label de color groc o verdós.

Fulles en roseta basal, només 1-2 fulles caulinars
Fulles en roseta basal, oblong-lanceolades, sèssils, i nervació paral·lela, i amb 1-2 fulles caulinars agudes, de color verd lluent i glabres.

Label amb vellositat de color marró obscur amb dues lúnules gris blavos
Flors de simetria zigomorfa, formades per sis tèpals, tres externs i tres interns. Els externs de color groc verdós, dos laterals i un superior que protegeix el ginostem. Dos dels interns són molt més petits que la resta mentre que el tercer està situat a la part inferior, el label, més aplanat que en altres del mateix grup, amb dos lòbuls laterals i el central més ample i emarginat, ornat amb vellositat marró fosc i dues lúnules d'un gris blavós brillant i tota la vora recorreguda per la línia groga distintiva. Androceu format per un sol estam concrescent amb l’estil i l’estigma, amb dos sacs pol·línics. Gineceu d’ovari ínfer. Floreix en març i abril.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula allargada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ginostem és l’estructura bàsica dels verticils fèrtils de les orquídies. És el resultat de la soldadura de l’estil amb el filament dels estams. En aquest òrgan hi ha el pol·len formant una massa compacta als sacs pol·línics, situats de manera que els pol·linitzadors se’ls enduran sencers i els dipositaran a prop de la cavitat estigmàtica d’un altra flor.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. El nom específic dianica és un epítet geogràfic que fa referència al territori Diànic, limitat per la Font de la Figuera a l’oest, Cullera al nord, la línia de costa amb el Cap de la Nau i fins  Alacant a l’est i Elda al sud-oest.


Per atraure els insectes pol·linitzadors no tenen nèctar, sinó que el label imita l’abdomen de la femella i emet feromones de la femella en cel. El mascle copula amb la flor, el que s’anomena pseudocopulació, mentre els pol·linis s’adhereixen a l’insecte que els transportarà a una altra flor. Les orquídies estan altament especialitzades, de manera que cadascuna té el seu propi insecte pol·linitzador.

Les orquídies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb un fong, raó per la qual no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

divendres, 24 de març de 2017

Morus alba L.

NOMS: Morera blanca. Morera de cucs. Morera de seda. Morer blanc. Castellà: Morera blanca. Moral blanco. Morera. Gallego: Moreira branca. Èuscara: Masustabe. Marhugatze. Portuguès: Amoreira branca. Amoreira. Francès: Mûrier blanc, Mûrier commun. Italià:  Gelso bianco. Moro bianco. Anglès: White mulberry. Alemany: Weiße Maulbeere. Weißer Maulbeerbaum. Neerlandès: Witte Moerbei. Witte Moerbezie. Grec: Ασπρομουριά. Μουριά άσπρα. Συκαμινιά.

Flors en denses espigues unisexuals
SINÒNIMS: Morus multicaulis (Perr.) Perr.; Morus atropurpurea Roxb.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àsia occidental

HÀBITAT: Cultivada als jardins i subespontània

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre monoic caducifoli, procedent d’Àsia, que no sobrepassa els 15 metres d’alçada, amb la capçada ovada o arrodonida sostinguda per un tronc d’escorça grisenca.

Fulles molt variables en forma i grandària
Fulles de distribució alterna, peciolades, de forma variable i asimètriques, grans, glabres i lluentes per l’anvers, amb el marge dentat o lobulat, de color verd clar. Les fulles joves poden fer 30 cm de llarg i amb lòbuls, mentre que les adultes no passen del 15 cm i no tenen lòbuls.

Ament de flors masculines
Flors unisexuals, molt petites i actinomorfes, agrupades en denses espigues unisexuals. Les flors tenen quatre tèpals sepaloides d’1,5 mm, glabres i ciliats a l’àpex. Les masculines amb quatre estams i un ovari rudimentari. Les femenines tenen gineceu súper amb dos estils filiformes. Floreix entre abril i maig.

Flors femenines 
Fruit és una infructescència llargament pedunculada formada per petites drupes de color blanc, rosat o vermellós, comestibles i dolces, amb una llavor bruna d’1 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La morera blanca (Morus alba) és difícil de diferenciar de la morera negra (Morus nigra), tot i que els experts diuen que les fulles de la M. nigra  té les fulles més grosses, aspres, i rugoses, la base molt escotada i la punta menys aguda. A més a més els fruits són negres o roig obscur, de gust més dolç, i el peduncle molt més curt.

USOS I PROPIETATS: A la medicina popular xinesa s'empra contra la tos, la grip i l'anèmia. Externament s'usa en cas de dolors reumàtics o traumatismes. Les mores són emol·lients, i reblaneixen les vies respiratòries en els constipats.

Va ser cultivada de forma massiva a terres valencianes per a la cria dels cucs de seda. Actualment s’empra com arbre ornamental i d’ombra, en alineacions de carrers i places, jardins i parcs però tenen l’inconvenient de que els abundants fruits embruten els carrers. Per evitar-ho hi ha una varietat sense fruits: ‘Fruitless’.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Morus ve del grec "méiro" divideixo, perquè el fruit es pot dividir en les petites drupes que conformen la infructescència. Altres autors opinen que deriva del grec "máuros" negre, pel color de la infructescència de Morus nigra. L’epítet específic alba ve del llatí “albus, a, um” blanc, en referència a alguna part de la planta: flors, escorça, etc. en aquest cas pels fruits blancs.

Marco Polo en el seu llibre Viatges diu que “El Kublai Khan feia encunyar monedes de la membrana que hi ha entre l’escorça i el tronc de la morera”. En realitat es tractava de fer paper moneda, que era desconegut en l’Europa del segle XIII, amb l’escorça interior triturada de la morera.

Els xinesos mantenien en secret l’origen de la seda i estava prohibit traure les llavors de la morera i els cucs de seda del seu territori. Conta la llegenda que foren uns monjos els que varen portar els fruits, fins a Constantinoble, amagats en uns bàculs de bambú, al segle VI.

València va dominar la producció i el comerç de seda entre els segles XIV i XVIII. La cultura àrab havia deixat una tradició teixidora que havia propiciat la producció artesanal del vellut. La cria del cuc de seda ja estava instaurada i, amb un poc d’organització, les primeres màquines de torsió i el comerç marítim, van convertir València en el primer productor de fil de seda i vellut d’Europa. Malauradament, a partir de 1854 una epidèmia de “pebrina”, una malaltia del cuc de seda que impedeix la formació del fil de seda, va assolar les produccions valencianes, raó per la qual els valencians de les riberes del Xúquer primer, i de les comarques compreses entre Vil-real i Pego després, van començar a arrancar les moreres i substituir-les per tarongers.

Alexander von Humboldt també parla de les nombroses moreres de Múrcia i Granada, i de les petites cabanes on es criaven els cucs de seda (Bombyx mori).

Morus alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 986. 1753.

Família Moraceae

dilluns, 20 de març de 2017

Senecio gallicus Vill.

NOMS: Seneci gàl·lic. Castellà: Flor de Santiago. Árnica falsa. Ajenjo. Cachapedo. Occità: Erbo di cardelino. Francès: Séneçon de france. Italià: Senecione gallico. Anglès: French Groundsel.

Inflorescències en corimbes
SINÒNIMS: Senecio difficilis Dufour; Senecio exsquameus Brot.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Creix en erms, vores de camins, herbassars terofítics ruderals i camps de cultiu. Fins els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes i pubescents
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes i ramificades que poden arribar als 40 cm d’alçada, rígides, pubescents

Fulles un poc engrossides i profundament lobulades
Fulles pinnatipartides amb segments estrets i separats entre ells, de marge dentat o lobulat, un poc engrossides; les inferiors menys dividides o amb els segments més amples

Flors en capítols amb flors ligulades a l'exterior i flòsculs al botó central
Flors en corimbe de capítols de 15-22 mm de diàmetre, amb lígules a la part exterior i flòsculs tubulosos al botó central, totes grogues. Bràctees involucrals linears, de 0,5-0,7 mm d’amplada i glabres. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en aqueni subcilíndric amb vil·là de pèls aplicats

Bràctees involucrals linears
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és una sobrevivent excepcional. Estudis genètics indiquen que va resistir les glaciacions del Plistocè en refugis costaners. Actualment colonitza hàbitats difícils en deserts i matollars xeròfils i en planes costaneres seques i salades. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Senecio deriva del llatí “sénex” que significa vell, pels capítols que, quan perden les llavors, semblen el cap calb d’un vell. L’epítet específic gallicus indica procedència geogràfica: de la Gàl·lia (França).

Senecio gallicus va ser descrit per Dominique Villars (Vill.) i publicat per Dominique Chaix en Histoire des Plantes de Dauphiné 1: 371. 1786.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...