Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 24 de juny de 2017

Lathyrus tremolsianus Pau

NOMS: Pesolera de pastor. Guixa borda. Castellà: Guisante borde. Guisante silvestre.

Flors en raïm axil·lar de 2-3 flors
SINÒNIMS: Lathyrus pulcher J. Gay; Lathyrus elegans Porta & Rigo;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). “Considerat fins fa pocs anys endemisme valencià, els estudis recents han demostrat que Lathyrus pulcher s'estén pel territori beticorifeny fins al nord del Marroc” (E. Laguna en Mètode)

Herba de tiges alades poc ramificades
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix sobre sòls calcaris en clars de matollars, vores de camins i llocs alterats. Entre els 500 i els 1300 metres d’altitud.


FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges alades, poc ramificades, que poden arribar al metre d’alçada, decumbents

Fulles amb dos folíols oposats i circell ramificat
Fulles de distribució alterna amb el pecíol alat, dues estípules lanceolades a la base del pecíol, i dividides en dos folíols de linears a estretament lanceolats. Del punt d’unió dels folíols surten els circells ramificats.

Flors papilionades amb estendard gran
Flors en grups de 2-3, rarament solitàries, amb peduncles axil·lars més llargs que la fulla corresponent. Calze amb cinc dents més llargs que el tub de la corol·la, que és gran, entre 2 i 3 cm, papilionada, de color púrpura; estendard suborbicular i emarginat. Androceu amb tub estaminal. Gineceu amb ovari glabre amb estil contort. Floreix en maig i juny.

Fruit en llegum
Fruit en llegum glabre de 7-8 cm de llarg, amb 10-17 llavors rugoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Lathyrus conté unes 160 espècies. Els fruits d'algunes de les espècies es coneixen amb el nom de guixa, guixó o pèsol silvestre, i les plantes s'anomenen guixera, guixonera, pesolera, veçot o gerdell. Les llavors d'algunes de les seues espècies contenen aminoàcids que poden ser tòxics, si es mengen en quantitats relativament grans durant períodes prolongats de temps, perquè podent arribar a causar la malaltia del latirisme.

Calze amb cinc dents més llarg que el tub de la corol·la
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic tremolsianus és en honor del botànic i apotecari català Frederic Trèmols i Borrell (Cadaqués 1831- Barcelona 1900).

Lathyrus tremolsianus va ser descrita per Carlos Pau i publicada en Notas botánicas a la flora española. 4: 29. 1891.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimarts, 20 de juny de 2017

Caucalis platycarpos L.

NOMS: Cospí de sembrat. Cadells. Caxurro. Castellà: Cadejas. Cadillos. Occità: Pastonargo fèro. Francès: Caucalis à feuilles de carotte. Caucalis à fruits plats. Italià: Lappola carota. Anglès: Carrot Bur-parsley. Small Bur-parsley. Alemany: Acker-Haftdolde. Kletten Haftdolde. Möhren-Haftdolde. Neerlandès: Caucalis.

Petites umbel·les de 2-5 radis
SINÒNIMS: Caucalis lappula Grande; Caucalis daucoides L.; Orlaya platycarpos (L.) W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Creix a les clarianes, als camps de cereals i camps de conreu abandonats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita de tiges divaricades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins 40 cm, amb tiges divaricades amb costes longitudinals i setes retrorses.

Fulles 2-3 pinnatisectes de base embeinadora
Fulles basals amb pecíol de base embeinadora, 2-3 pinnatisectes, de forma triangular, amb les últimes divisions linears i l’àpex agut

Pètals corbats a l'àpex
Flors en petites umbel·les compostes, de 2-5 radis de grandària diferent, amb bràctees que cauen prompte i bractèoles persistents. Flors hermafrodites o masculines, les hermafrodites amb dents ben visibles i persistents al calze. Corol·la de pètals blancs o rosats, corbats a l’àpex, els externs majors. Floreix d’abril a juliol.

Mericarpis amb costelles amb espines uncinades
Fruit en mericarpis el·líptics amb costelles amb pèls de menys d’1 mm intercalades entre altres costelles amb espines rígides, eixamplades a la base i uncinades a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Caucalis és un gènere monotípic, és a dir, que només té aquesta espècie, tot i que abans incloïa altres espècies mediterrànies, avui incloses en el gènere Torilis, i altres espècies africanes que avui pertanyen al gènere Agrocharis.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Caucalis deriva del grec “καυκαλίς  kaukalís, -ídos” que en el Dioscòrides apareix com una umbel·lífera comestible de tiges peludes i fulles com el fenoll. L’epítet específic platycarpos deriva del grec “πλἄτύς  platys” ample, gran, i καρπός carpόs” que significa fruit, és a dir, amb grans fruits.

Caucalis platycarpos va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 241. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

dijous, 15 de juny de 2017

Cynosurus echinatus L.

NOMS: Cua de ca equinada. Cinosur equinat. Castellà: Cola de perro. Grama estrellada. Portuguès: Rabo-de-cão. Rabo-de-cão-eriçado. Francès: Crételle épineuse. Crételle hérissée. Crételle hérissée d'aiguillons. Italià: Covetta comune. Anglès: Hedgehog dog-tail grass. Rough dog's-tail. Bristly Dogstailgrass. Alemany: Stachel-Kammgras. Stacheliges Kammgras. Neerlandès: Stekelkamgras.

Inflorescència en panícula unilateral
SINÒNIMS: Falona echinata (L.) Dumort.

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Creix en camps, erms, herbassars i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia amb la tija molt fina de fins 60 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 60 cm d’alçada amb una tija molt fina llisa i glabra, verda, amb els nusos bruns.

Fulla de tacte aspre, amb lígula oblíqua
Fulles linears, planes, de tacte aspre, de 3-6 cm de llarg. Beina llisa. Lígula entera, oblonga i obliqua.

Espiguetes amb llargues arestes
Flors en inflorescència en panícula unilateral, és a dir, que totes les espiguetes estan dirigides a un costat, mentre a l’altre costat es pot veure el raquis al descobert. És densa i ovoide. Espiguetes amb llargues arestes que sobresurten de la panícula. Cada espigueta fèrtil en té una d’estèril a sota. Les fèrtils porten 1-5 flors hermafrodites, amb glumes uninèrvies hialines. Les estèrils amb glumes estretes de lemmes aristades. Androceu amb tres estams d’anteres grogues, linears i sagitades, amb les teques formant una X que vibra al vent. Ovari súper acabat en dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en cariopsi el·lipsoïdal, glabra, lleugerament aplanada.

Tres estams amb anteres grogues
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si les flors surten directament sobre un únic eix, sense pedicel, aleshores s’anomena espiga, com el margall bord (Hordeum murinum). Si les flors surten sobre un únic eix però amb pedicel és un raïm com per exemple la calabruixa (Muscari comosum). I si la inflorescència està formada per un eix del qual surten branques que són ramificades de nou en raïm, estem parlant d’una panícula. Curiosament el que anomenem popularment raïm (Vitis vinifera) és una panícula, perquè una panícula és un raïm de raïms.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynosurus deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs” gos, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de gos, per la forma de l’espiga. L’epítet específic echinatus ve del grec “ἐχῖνος echînos” eriçó de mar, porc espí i per extensió espinós, per les denses espiguetes amb arestes.

Cynosurus echinatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 72. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

dissabte, 10 de juny de 2017

Matthiola lunata DC.

NOMS: Violer. Violer lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.

Flors en raïm lax
SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà, erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta de fins 40 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada

Fulles parcialment reunides en roseta basal
Fulles  dentades o pinnatífides, parcialment reunides en roseta basal oblanceolades o el·líptiques

Corol·la amb quatre pètals en creu
Flors en raïm lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març a juny

Apèndix apical en forma de mitja lluna
Fruit en síliqua linear i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent

Floreix a la primavera, entre març i juny
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules. A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos granes, es mantenen sencers.

Calze sovint pren una coloració porpra
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. El nom específic lunata és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un òrgan paregut a una mitja lluna.

Matthiola lunata va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)


dilluns, 5 de juny de 2017

Limodorum abortivum (L) Sw.

NOMS: Clavell. Clavell violaci. Ramell d’ombra. Limodor abortiu. Castellà: Limodoro violeta. Mayos. Planta hambrienta. Francès: Limodore à feuilles avortées. Limodore sans feuilles. Italià: Fiammore. Fior di legno. Anglès: Violet Limodore. Alemany: Bart Dingel. Violetter Dingel. Neerlandès: Paarse Asperge-orchis. Grec: Λιμόδωρο το εκτρωτικό.


SINÒNIMS: Orchis abortiva L. (Basiònim); Neottia abortiva (L.) Clairv.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Creix en pinars, alzinars i coscollars ombrívols. Fins els 1300 metres d’altitud

Tija simple i erecta
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una herba que surt d’un rizoma horitzontal amb una tija erecta, simple i cilíndrica que pot arribar a més de 40 cm d’alçada.

Flors amb bràctea membranàcia
Fulles embeinadores disposades de manera helicoïdal, amb el limbe esquamiforme lanceolat.

Flor amb gran esperó
Flors en raïm terminal amb bràctea membranàcia no embeinadora. Flors amb pedicel. Calze amb sèpals oval-lanceolats de color violaci. Pètals laterals de linears a lanceolats i acuminats d’un color violaci; label articulat; hipoquil còncau amb dos lòbuls basals laterals; epiquil  canaliculat; esperó gran (10-25 mm) recte o corbat. Ginostem amb dos estaminodis laterals laminars; estigma obovat; antera semiovoidea inserta a la cara dorsal del ginostem, amb pol·linis grocs. Ovari ínfer d’1-2 cm verd o violaci. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit en càpsula oblonga
Fruit en càpsula erecta i oblonga, amb sis costelles, que conté llavors planes i reticulades.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: imodorum abortivum és una espècie d'orquídia curiosa, perquè és micòtrofa, es a dir, viu associada a fongs endomicorrícics per nodrir-se. És per açò que no té clorofil·la i no és verda sinó que la planta té coloracions violàcies. I per això només es pot trobar la inflorescència, perquè la part vegetativa no necessita llum i viu soterrada. A la primavera, quan floreix, emet a l'exterior una tija bastant robusta coberta de bràctees embeinadores amb les flors a la part superior.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Limodorum deriva del grec “haima, -atos” sang, i “dôron, -ou” regal, present. Teofrast va nomenar “haimodoron” a una planta que “matava” altres plantes com el comí, segurament un Orobanche de coloració rogenca. El nom específic abortivum és un epítet llatí que significa avortat, incomplet, en referència a les fulles que semblen inacabades. 

Aquesta espècie va ser descrita primerament per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 943. 1753. (1 May 1753) com Orchis abortiva. Amb el nom actualment acceptat de Limodorum abortivum va ser publicat per Olof Swartz (Sw.) en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 6: 80. 1799.

Família Orchidaceae

dimarts, 30 de maig de 2017

Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses
Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc
Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles
USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae

dissabte, 27 de maig de 2017

Ononis reclinata L.

NOMS:  Gavó reclinat.  Francès: Bugrane renversée.  Bugrane à fleurs pendantes.  Italià: Ononide reclinata. Anglès: Small Restharrow. Alemany: Zurückgeneigter Hauhechel. Grec: Ονωνίς η κεκλιμένη.

Flors axil·lars solitàries i pèndules
SINÒNIMS: Ononis mollis Savi; Ononis inclusa Bertol.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pinars però també als erms, marges de bancals i prats de plantes anuals o bianuals (terofítics). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba erecta o decumbent amb pèls glandulosos
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, erecta o decumbent, de fins un pam d’alçada, simple o ramificada des de la base i amb abundants pèls glandulosos.

Fulles trifoliades
Fulles trifoliades, les florals simples, amb els folíols dentats a la meitat superior, oblongs o obovats. Estípules ovals acuminades

Flor papilionada
Flors axil·lars, solitàries, pèndules, de 5-8 mm, amb la forma típica de les lleguminoses. En realitat surten en raïms foliosos terminals, amb peduncle de menys d’1 cm. Calze amb cinc sèpals pilosos més llargs que la corol·la. Corol·la igual o poc més curta que el calze, amb el pètal superior (estendard) color rosa o lila i la resta blanquinosos. Floreix de març a juliol

Fruit en llegum pèndul amb pèls
Fruit en llegum tant o poc més llarg que el calze, pèndul i amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses formen un grup gran i variat que es divideix en tres subfamílies: Mimosoidees, Cesalpinoidees i Papilionoidees. Es diferencien clarament pel tipus de flor. Les mimosoidees tenen les flors en inflorescències glomerulars amb flors petites, com les acàcies. Les cesalpinoidees tenen les flors de forma variada, des del garrofer (Ceratonia síliqua) l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) o l’espècie que hi dona nom: la ponciana (Caesalpinia gilliesii). I per últim les papilionoidees amb la flor típica amb estendard, ales i carena, com aquest gavó.

Flor igual o menor que el calze
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment l’abriüll (Ononis spinosa L.)

L’epítet específic reclinata del llatí “reclinatus, a, um” reclinat, pèndul, en referència a la disposició de les flors després de l’antesi.

Ononis reclinata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1011. 1763. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimecres, 24 de maig de 2017

Ammophila arenaria (L.) Link

NOMS: Borró. Canya d´arenal. Canyoca, Canyota, Pallola. Castellà : Barrón. Arenaria. Carrizo. Èuscara: Harenondokoa. Portuguès: Estorno. Francès: Roseau des sables. Gourbet. Oyat du midi. Anglès: European beachgrass. Marram grass. Alemany: Gewöhnlicher Strandhafer. Meer-Strandgras. Neerlandès: Helm. Grec: Αμμόφιλο το αμμόφυτο

Flors en panícula densa
SINÒNIMS: Arundo arenaria L. (Basiònim); Calamagrostis arenaria (L.) Roth; Psamma arenaria (L.) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars i arenals marins del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna (València)

Forma grans tofes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranàcia bífida i molt gran
DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins un metre d’alçada que desenvolupa una xarxa de rizomes, per ancorar-se a un substrat solt com l’arena, i forma grans tofes de tiges fines i rígides

Fulles llargues i primes, junciformes
Fulles llargues, rígides, junciformes, convolutes, amb l’extrem acabat en punta i color glauc. Té una lígula membranàcia i bífida molt gran que la diferencia d’altres gramínies que creixen a les dunes

Espiguetes pedicel·lades amb una sola flors fèrtil i altra estèril
Flors en panícula cilíndrica llarga i densa, de 10-25 cm de llarg, de color palla, amb espiguetes pedicel·lades de poc més d’1 cm, comprimides lateralment amb una sola flor fèrtil, acompanyada d’un rudiment estèril. Glumes quasi iguals que sobrepassen lleugerament la flor. Glumel·les quasi iguals, la inferior bidentada i mucronada. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigma lateral. Floreix en maig, juny i juliol

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi glabra, oblong-cilíndrica amb ranura a la part interna.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ammophila arenaria reuneix una sèrie de condicions que la fan idònia per habitar a les dunes dels arenals costaners (psammòfila). Suporta bé la sal que aporta la proximitat al mar (halòfita), i pot viure amb sequera severa en l’època desfavorable (xeròfit). Aquestes i d’altres propietats fan d’aquesta una planta pionera que colonitza zones litorals abans que qualsevol altra.


USOS I PROPIETATS: Té un paper fonamental en la fixació de l’arena dels sistemes dunars on, a més, serveixen de refugi a nombrosos artròpodes i aus marines.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ammophila deriva del grec “ἄμμος ammos” sorra, arena, i “φιλος phílos” amic, és a dir, que hi agrada la sorra, perquè creix en sòls sorrencs. L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenals

Aquesta espècie va ser primerament descrita i publicada per Carles Linné com Arundo arenaria en Species Plantarum 1: 82. 1753. Amb el nom actualment acceptat d’Ammophila arenaria va ser publicada per Johann Heinrich Friedrich Link en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827

Família Gramineae (Poaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...