Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium (Dunal) Greuter & Burdet

NOMS: Estepa cendrosa. Setge. Castellà: Hierba de la ge. Ge del campo.

SINÒNIMS: Helianthemum rotundifolium Dunal; Helianthemum paniculatum Dunal; Helianthemum marifolium subsp. rotundifolium (Dunal) O. Bolòs & Vigo

DISTRIBUCIÓ: Ibero-magrib.

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. En matollars de timó i romer en terreny calcari o gipsífer sec i assolellat Fins els 1200 metres d’altitud


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta fruticulosa de fins un pam d’alçada amb tiges divaricades o decumbents i les floríferes ascendents, tomentoses


Fulles de distribució oposada, ovades o oblong-lanceolades, verdes per l’anvers i tomentoses pel revers, base cordada o arrodonida, marge enter, àpex agut i el nervi central marcat.


Flors en inflorescència ramosa corimbiforme. Calze amb els tres sèpals interns amb pèls i acrescents a la fructificació; els externs molt més petits. Cinc pètals grocs majors que el calze. Nombrosos estams de filament i antera grocs. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit en càpsula igual o més curta que el calze.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estudi del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) arriba a la conclusió que les plantes obtenen aigua de l’estructura cristal·lina d’alguns minerals cristal·lins, com el algeps, gràcies a la capacitat d’hidratar-se i retindré humitat que algunes plantes saben aprofitar en època de sequera. A l’estiu l’aigua procedent de l’algeps pot suposar el 90% de l’absorbida per la planta.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. L’epítet específic cinereum deriva del llatí “cinis, cineris” cendra, pel color cendrós, grisenc, de la planta. L’epítet de la subespècie rotundifolium significa que té les fulles redones: del llatí rotundus, -a, -um, que vol dir redó i del llatí folium, -ii, que significa fulla

Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium va ser publicada per Werner Rodolfo Greuter, i Hervé Maurice Burdet, en Willdenowia 11: 275. 1981.

Família Cistaceae

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Cynanchum acutum L.

NOMS: Corretjola blanca. Corretjola borda. Corretjola de bou. Corretjola de serp. Matagós. Castellà: Correhuela lechosa. Matacán. Monea falsa. Escamonea falsa. Escamonea valenciana. Portuguès: Escamonea de Mompelher. Apocyno-de-Mompelher. Francès: Scammonée aiguë. Scammonée de Montpellier. Italià: Crisciola. Anglès: Scammony. Scamony. Stranglewort. Grec: Περικοκλάδι


SINÒNIMS: Solenostemma acutum (L.) Wehmer; Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze; Cynanchum monspeliacum

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Populetalia albae. Creix a les zones costaneres rocoses o a les dunes, en bosquines i canyars sobre sòls humits i salobrosos, als marges de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa que té rizomes subterranis dels quals surten tiges lleugerament llenyoses a la base, de fins 4 metres, de color glauc i un poc pubescent, molt llargues, que s’enfilen a sobre de les plantes i objectes que tenen a prop, especialment les canyes (Arundo donax).


Fulles de disposició oposada, amb els entrenusos molt separats, amb llarg pecíol, el limbe d’uns cinc centímetres, en forma de cor (cordiformes) amb els lòbuls de la base arrodonits i acuminades, de marge enter. Quan es trenquen surt làtex blanc.


Flors en inflorescències en umbel·les cimoses axil·lars, amb peduncles pelosos i bràctees petites linears que cauen aviat. Calze de cinc lòbuls triangular-lanceolats 3-4 vegades més curts que la corol·la. Corol·la amb cinc lòbuls lanceolats erectes, blancs o rosats, units per la base a una corona rosa o violàcia, pentàmera, amb apèndix estaminals parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres apèndix interestaminals, més petits, fusionats. Gineceu amb ovari súper en una columna dins de la corona. Floreix des de finals de primavera fins finals de l’estiu, entre juny i setembre

Fruit en fol·licle fusiforme, pèndul, de fins 8 centímetres, format per dues beines, amb llavors comprimides, alades i amb plomall sedós blanc.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El matacà es pot confondre amb la corretjola blanca (Calystegia sepium) perquè és enfiladissa i amb les fulles cordades però el làtex i la morfologia de les flors marquen la diferència.

USOS I PROPIETATS: El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanquina, que en el contacte amb l’aire es qualla en una massa terrosa que té propietats purgants. És molt tòxic.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynanchum deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs”, gos, i “ἄγχω àncho” estrènyer, ofegar: herba verinosa per als gossos. En el Dioscòrides una mata amb fulles semblants a la hedra que donada a menjar als gossos, llops o raboses , els mata. L’epítet específic acutum ve del llatí acuo, afilat, agut, en referència als pètals. 


L’hemípter Tropidothorax sternalis, considerat com espècie vulnerable en el “Libro Rojo de los Invertebrados de España” es desenvolupa, en la Península Ibérica, exclusivament sobre Cynanchum acutum, la seua planta nutrícia, de la qual s’alimenta i obté els composts secundaris que garanteixen la seua toxicitat front als depredadors.

Cynanchum acutum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 212. 1753.

Família Apocynaceae (Asclepiadaceae)

 

dilluns, 5 d’octubre de 2020

Limonium echioides (L.) Mill.

NOMS: Ensopegall, Limònium espinós. Castellà: Limonio enano espinoso. Acelguilla espinosa.  Francès: Limonium annuel, Saladelle annuelle, Statice fausse vipérine. Italià: Limonio annuale.


SINÒNIMS: Statice echioides L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT:  Thero-Brachypodietalia. Creix als aiguamolls, salobrars i llocs rocosos costaners però també als prats terofítics sobre sòl eutròfic. Al País Valencià penetra fins els 300 metres d’altitud.

Limonium echioides

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba, que no sobrepassa els 40 cm d’alçada, que sovint pren una coloració rogenca. És una de les primeres espècies del gènere en florir i, a l’estiu s’asseca i mor.


Fulles curtament peciolades, amb l’àpex arrodonit i aplicades al terra en roseta basal que es marceixen quan floreix. L’anvers de les fulles és verrucós, semblant a les fulles de l’herba viperina


Flors en moltes espigues laxes, en escapus filiformes, flexuosos, que surten des de la base i es cargolen fins a tocar el terra. Bràctees molt petites. Calze allargat acabat en cinc dents primes llargues i vermelles. Corol·la petita, formada per cinc pètals lliures espatulats i emarginats de color rosa pàl·lid. Androceu amb cinc estams soldats a la base dels pètals. Gineceu amb cinc estils lliures amb estigmes papil·losos. Floreix a finals de la primavera, entre abril i juny.

Fruit monosperm


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Limonium és un gènere de la família de les plumbaginàcies amb més de 120 espècies de distribució cosmopolita, la majoria, més de cent, de la regió mediterrània. Són plantes que sovint viuen en ambients salins. Es coneixen amb els noms comuns d'ensopegueres o ensopegalls i algunes espècies també es coneixen amb el nom d'"herba de mal de pedra" per les seves propietats medicinals.

USOS I PROPIETATS: D’aquesta espècie no en coneguem


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Limonium del grec “λειμων leimon” prat humit, llatí limonium. Dioscòrides cita el nom referint-se a una planta que naix els prats, fangars i llocs humits. També Plini cita Limonium referint-se a una espècie de bleda silvestre.

L’epítet específic echioides està format per “Echium” un gènere de la família de les boraginàcies al qual pertany l’herba viperina (Echium vulgare), i per la veu grega “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, similar a l’herba viperina.

Limonium echioides va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary ed. 8, n. 11 (1768). Anteriorment Carles Linné l’havia descrit i publicat amb el nom de Statice echioides en Species plantarum.: 275, 1753

Planta estrictament protegida a l'espai del PEIN. Decret 328/92. Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Plumbaginaceae

dilluns, 28 de setembre de 2020

Linum maritimum L.

NOMS: Lli, Lli marítim, Llinet marítim. Castellà: lino de salobral, lino marítimo. Francès: Lin maritime. Italià: Lino marittimo. Grec: Λίνος ο παράλιος.

Linum maritimum 

SINÒNIMS: Alsolinum maritimum (L.) Fourr.; Linum muelleri Moris; Linopsis maritima (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Juncetalia maritimi. Llocs humits, lleugerament salins, aiguamolls salobres prop de dunes, platges i sòls arenosos, joncars i canyars. Fins els 100 metres d’altitud. Aquestes de les marjals de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: És una planta glabra, perenne, de tiges fines però que pot assolir el metre d’alçada, ramificada des de la base amb llargues tiges obertes que es ramifiquen a l’àpex.

Fulles inferiors trinervades, de distribució oposada, espatulades, de marge enter, mentre que les superiors són linears lanceolades i amb un sòl nervi central.

Flors en inflorescències formant panícules corimbiformes laxes. Flors amb curt pedicel i bràctea més estreta que les fulles superiors. Calze de cinc sèpals lliures, ovals i aguts. De llargària similar a la de la càpsula. Corol·la amb cinc pètals espatulats, grocs, que fan 3-4 vegades la llargària dels sèpals, amb ungla curta i lliure. Androceu amb cinc estams grocs amb el filament engrossit a la base i cinc estaminodis que alternen amb els estams. Gineceu amb ovari súper amb cinc estils i estigma capitat. Floreix des de  maig fins a l’agost

Fruit en càpsula globulosa amb llavors aplanades lleument estriada longitudinalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi és, en botànica, un estam estèril que no porta grans de pol·len. Normalment són poc visibles, com en aquest cas, que estan situats a la part interna de la flor, alternant amb els estams fèrtils però molt més menuts. En alguns casos, però, s’han transformat en nectaris o en peces petaloides.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

L’epítet específic maritimum deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Linum maritimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 280. 1753.

Família Linaceae

dimarts, 22 de setembre de 2020

Carex distachya Desf.

NOMS: Càrex de Link. Càrex distaqui. Castellà: Cárex.  Cuchillera fina. Italià: Carice mediterranea. Francès: Laiche à longues bractées.


SINÒNIMS: Carex longiseta Brot.; Carex linkii Schkuhr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Creix als alzinars i carrascars, entre els 400 i els 1100 metres d’altitud


FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba cespitosa petita, de 10-40 cm d’alçada, de tiges trígones


Fulles de fins 3 mm d’amplària, de vegades més llargues que les tiges, planes o canaliculades, amb els marges tallants. Lígula truncada molt curta però més ampla que el limbe


Flors disposades en espigues erectes de distribució discontínua, sèssils, amb l’espiga inferior breument pedunculada, a l’axil·la de les bràctees. Bràctea inferior foliàcia, més llarga que la inflorescència, linear, estreta, amb beina curta. Glumes femenines agudes, sovint acuminades, hialines amb el nervi central verd i marge escariós. Glumes masculines obovades o lanceolades amb marge escariós. Les flors femenines a la part inferior amb tres estigmes, i les masculines a la superior. Floreix a la primavera, entre març i juny.


Fruit en aqueni el·líptic de 2-4 x 1-2 mm amb la base de l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més ric en espècies de la família de les ciperàcies. L’estudi de les espècies d’aquest gènere rep el nom de caricologia, i el primer llibre publicat sobre aquesta matèria fou a càrrec de Carl Ludwig Willdenow (1765 - 1812) (Willd.) farmacèutic i botànic alemany considerat un dels fundadors de l’estudi de la distribució geogràfica de les plantes (fitogeografia). Willdenow  va estudiar moltes de les plantes d'Amèrica del Sud portades per Alexander von Humboldt, i es va interessar per l'adaptació de les plantes al clima, demostrant que, amb el mateix clima, les plantes mostren característiques comunes.


USOS I PROPIETATS: No en coneguem


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

L'epítet específic distachya  ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues.

Carex distachya va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicada en Flora Atlantica 2: 336. 1799.

Família Cyperaceae

diumenge, 12 de juliol de 2020

Lavatera arborea L.

NOMS: Malva d’arbre. Malvera. Malva gran. Vauma. Vaumera. Castellà: Malva arbórea. Malva arborecente. Èuscara: Malva-gorri. Portuguès: Malvaísco. Malva. Francès: Lavatère arborescente. Mauve en arbre. Mauve royale. Italià: Malvone maggiore.  Anglès: Tree mallow. Alemany: Baumförmige Strauchmalve. Baummalve. Buschmalve. Neerlandès: Boommalva. Grec: Λαβατέρα η δενδρώδης. Μολόχα δενδρώδης.

Lavatera arborea
SINÒNIMS: Malva arborea (L.) Webb & Berthel.; Althaea arborea (L.) Alef.; Malva dendromorpha M.F. Ray.; Malva eriocalyx (Steud.) Molero & J.M.Monts.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Medicagini-Lavaterion. Creix als penya-segats litorals i roquisars on aprofita les aportacions de nitrogen de les colònies d’ocells però també, com en aquest cas, com a ruderal, a vora de camins i llocs alterats, als marges de torrents. Aquest exemplar del barranc de Boquella (Vallada)


FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada. Amb la tija llenyosa a la base, és la malvàcia més gran de les nostres terres.


Fulles alternes, de limbe palmat dividit en 5-7 lòbuls, pubescents, de base cordada i el marge dentat-crenat, pecíol i estípules lanceolades i caduques.


Flors en fascicles axil·lars de 2-7 flors, amb curts peduncles d’1-2 cm, més curta que el pecíol de la fulla axil·lant. Calícula de tres peces clarament més llarga que el calze i acrescents a la fructificació. Calze de cinc sèpals triangulars soldats a la base. Corol·la amb cinc pètals vistosos d’uns dos centímetres, obovats i poc emarginats, de color violeta o purpuris amb la base més obscura. Rarament blanques. Androceu format per nombrosos estams monadelfs amb els filaments soldats formant una columna que envolta el pistil. Gineceu súper amb ovari plurilocular; estils soldats en la part inferior. Floreix a la primavera i l’estiu, entre abril i agost.


Fruit en esquizocarp amb 6-8 mericarpis, cobert per un pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ací hem mantingut el nom que figura en la Flora ibèrica i al Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, tot i que considerada durant molt de temps una espècie del gènere Lavatera, les anàlisis genètiques i morfològiques conduïdes per Martin Forbes Ray, publicades el 1998, plantejà la re-classificació al gènere Malva, anomenant-la Malva dendromorpha M.F.Ray. Tanmateix el nom primigeni Malva arborea L. (Webb & Berthol.) publicat anteriorment té prioritat davant de Malva dendromorpha.


USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. Els faroners empraven les fulles amerades com cataplasma per curar cremades, raó per la qual, es pensa, escamparen l’espècie per les Illes Britàniques. També s’ha usat en cataplasma per al tractament d’esquinços. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lavatera  és dedicat als germans suïssos Lavater, metges i naturalistes que visqueren al segle XVII, entre els que destaca Johann Heinrich Lavater (1611-1691). L’epítet específic arborea deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

És una espècie estrictament protegida a Catalunya (Decret 328/92 Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya)

Lavatera arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 690. 1753.

Família Malvaceae

diumenge, 5 de juliol de 2020

Helianthemum asperum Lag. ex Dun.

NOMS: Heliantem aspre. Castellà: Jarilla cenicienta.

Helianthemum asperum
SINÒNIMS: Helianthemum asperum subsp. asperum Lag. ex Dunal; Helianthemum asperum var. roussaei Dunal

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Endemisme ibèric, del centre, est i sud-est de la península.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix als matollars de romer i timó, en sòl calcícoles o margosos. Fins els mil metres d’altitud.


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, sufruticosa, cespitosa, molt ramificada des de la base, amb tiges ascendents, tortuoses i tomentoses


Fulles oposades oval-lanceolades amb el marge revolut, amb pèls per l’anvers i pel revers. Estípules linear lanceolades amb pèls


Flors en inflorescències simples en cima unilateral amb pèls híspids. Bràctees més curtes que els pedicels i linears. botons florals cònics amb l'àpex torçut. Els tres sèpals interns amb costelles primes i híspides; els dos sèpals externs molt petits, menys de la meitat de llargària que els interns, linear-espatulats i ciliats. Corol·la amb cinc pètals blancs maculats lliures d’aproximadament un centímetre. Floreix a la primavera, entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide pubèrula dehiscent, que queda dins del calze, amb llavors rogenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Helianthemum  només s’obrin quan la temperatura és superior a 20 0 C, és a dir, que necessiten el calor del sol per desplegar els seus pètals. Pot ser per això tenen un cert fototropisme positiu, és a dir, que orienten la corol·la cap al sol.


USOS I PROPIETATS: No hem trobat usos específics per aquesta espècie però diverses espècies i híbrids de heliantems s’empren en jardineria, especialment per a rocalles, i aquest podria ser un bon candidat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.
L’epítet específic asperum ve del llatí. “asper” aspre, agut, punyent: per la presència d’òrgans espinosos, punxants, punxents, etc.

Helianthemum asperum va ser descrit per Mariano Lagasca y Segura i publicat en  Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 1: 283. 1824.

Família Cistaceae

diumenge, 28 de juny de 2020

Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach

NOMS: Coronària. Bolic. Bolitx. Margalides. Moixos. Sordonaia. Castellà: Antimonia. Manzanilla de flor dorada. Mirabeles. Ojo de buey. Pajitos. Gallego: Ollo de boi. Pampullo. Èuscara: Urrelili. Portuguès: Malmequer. Pampilho-ordinário. Francès: Chrysanthème couronné, Chrysanthème des jardins, Chrysanthème à couronnes. Anglès: Chop-suey greens, Crown daisy, Garland chrysanthemum. Italià: Crisantemo giallo. Fior d'oro. Margherita coronata. Alemany: Goldblume. Kronen-Saatwucherblume. Kronen-Wucherblume. Kronenwucherblume. Neerlandès: Gekroonde-Ganzebloem. Grec: Άγριο χρυσάνθεμο. Μαντηλίδα μαργαρίτα. Μεγάλη κίτρινη. Xinès: tong hao. Japonès: Shungiku. Kikuna

Glebionis coronaria

SINÒNIMS: Chrysanthemum coronarium L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-meridional

HÀBITAT: Hordeion leporini. Creix als camps abandonats, erms, camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud.


FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades


Fulles bipinnatipartides en lòbuls lanceolats i mucronats; les caulinars sèssils


Flors en capítols solitaris amb involucre de bràctees obtuses, les exteriors ovals i les interiors oblong-linears, escarioses especialment a la part superior. Disc central pla, groc i lígules també grogues o blanques amb la part pròxima al centre de color groc. Els flòsculs centrals són hermafrodites i les flors ligulades perifèriques femenines. Floreix des de novembre fins al mes de maig

Fruit en aqueni sense vil·là, els externs amb tres ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que diem flors tipus margarida són, en realitat, unes inflorescències en les quals el peduncle s’eixampla en un receptacle que conté nombroses flors. Aquest receptacle està envoltat per bràctees que formen l’involucre. Al damunt del receptacle es disposen les flors sèssils. Les centrals solen ser tubulars i sense pètals, mentre que les exteriors poden desenvolupar una llengüeta a mode de corol·la anomenada lígula.


USOS I PROPIETATS: És ornamental i comestible. És rica en antioxidants, vitamines, carotè, calci, fòsfor, i potassi. S’empra habitualment a la cuina coreana, cantonesa i japonesa. Arran del desastre nuclear de Fukushima, en maig de 2011, es va prohibir el consum d’aquesta i d’algunes altres plantes, com els espinacs, per detectar-hi nivells perillosos de radiació.

Com ornamental Glebionis coronaria s'ha cultivat als parterres i s’ha hibridat amb espècies d’Argyranthemum per crear cultius de margarides de jardí.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Glebionis deriva de “gleba” gleva, terròs, en al·lusió a la terra cultivada. El genèric del sinònim Chrysanthemum ja era emprat per Plini el Vell, deriva del grec “χρυσοϛ chrysós” or, i “ἄνθεμον ánthemon” flor, és a dir, flor de or.

L’epítet específic coronaria ve de “corona” corona, garlanda: adequat per a composar garlandes o amb òrgans disposats en una corona

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 890. 1753.  amb el nom de Chrysanthemum coronarium. Amb el no actualment acceptat de Glebionis coronaria va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass) en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 181. 1841

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...