Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Diospyros kaki L. f.


NOMS: Caqui. Caquier, Palosanto. Occità: Caqui, Caquièr. Castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo. Persimon. Portuguès: Diospireiro. Italià: Caco. Kaki franco. Loto del Giappone. Francès: Plaqueminier. Figuier caque. Anglès: Japanese date Plum. Chinese Persimmon. Alemany: Kakipflaume. Kakifruchtbaum. Kaki Dattelpflaume. Neerlandès: Chinese Persimoen. Kaki. Grec: Διόσπυρος ο λωτός. Διόσπυρος λώλος.

Flor femenina del caquier
SINÒNIMS: Diospyros chinensis Blume

DISTRIBUCIÓ:  Xiino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivat als horts

Arbre petit de copa arrodonida
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre petit de fulla caduca que no sol passar dels 8-10 metres d’alçada, de copa arrodonida i branques de color bru rogenc

Fulles enteres i peciolades
Fulles obovades o el·líptiques, alternes, enteres, acuminades i amb pecíol, d’anvers verd obscur, glabre, i revers més clar i pubescent.

Corol·la en tub acabada en quatre lòbuls corbats
Flors axil·lars, tetràmeres, grogues. Calze profundament lobulat. Corol·la amb lòbuls patents i corbats Floreix de maig a juny.

Fruit en baia, paregut a la tomata
Fruit en baia globosa o ovoide, de color groc ataronjat o vermell quan madura, amb la carn dolça, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paraula partenocàrpia usada en botànica i horticultura significa literalment "fruit verge". En els casos en què es dona la partenocàrpia el fruit es desenvolupa sense fertilització dels òvuls i per tant no té llavors. En la natura això pot ocórrer com a resultat d'una mutació però aleshores la planta no es pot reproduir més. Com l'absència de llavors pot ser una característica desitjable s'han seleccionat varietats sense llavors, especialment en cítrics, melons d’Alger (síndries) i raïm (panses de Corint). Algunes varietats modernes partenocàrpiques han estat obtingudes amb mètodes d'enginyeria genètica essent organismes modificats genèticament (OGM).

Calze amb quatre lùbuls, persistent a la fructificació
USOS I PROPIETATS: El fruit es consumit com a fruita fresca, doncs la polpa és dolça i sucosa, o com a dolç més elaborat: melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants.
El caqui, fins que està mol madur, té un sabor aspre, astringent, i quan madura té la polpa molt molla, el que dificultava la manipulació, transport i consum. Últimament hi ha diversos tractaments per a eliminar l’astringència dels fruits i permetre la comercialització. Un sistema casolà consisteix en collir els caquis amb la polpa ferma i posar-los en un recipient tancat junt a un gotet amb una beguda alcohòlica d’alta graduació durant tres o quatre dies. L’atmosfera que es crea fa desaparèixer l’astringència i permet gaudir d’un fruit dolç i turgent que podem pelar com una poma.
La fusta és apreciada en ebenisteria, doncs és del mateix gènere que el banús (Diospyros ebenum)

SABIES QUE... el nom del gènere Diospyros ve de la unió de dues paraules gregues: Diós i Pyrós, que traduit significa Blat de Zeus.
El nom específic procedeix del nom de l’arbre en japonès: kaki.
Tots els arbres del gènere Diospyros son dioics, amb arbres mascles i arbres femelles. Els caquiers conreats són tots femelles partenocàrpiques, maduren els seus fruits sense ser pol·linitzats i per tant no tenen cap llavor.
L’arbre perd la fulla i el fruit persisteix penjant de les branques, lluint el color de la maturitat, el que dona un aspecte sorprenent.
El conreu del caqui va començar a Espanya cap a 1870 i actualment està substituint el cultiu de la taronja en zones com la Ribera del Xúquer (País Valencià) on s’ha aconseguit una denominació d’origen “Caqui Ribera del Xúquer” per a la varietat autòctona “Vermell Brillant”.
Podeu veure dos treballs molt bons sobre el caquier en Amics arbres · Arbres amics:

Família Ebenaceae

dijous, 26 d’abril de 2012

Ophrys fusca Link


NOMS: Mosques negres. Abellera fosca.  Castellà: Orquídea abejera oscura, Abejera oscura, Abejita, Avispilla, Monjas, Monjitas, Mosca fusca. Portuguès: Moscardo fusco. Italià: Ofride scura. Moscaria giallognola. Francès: Ophrys brun. Anglès: Sombre Bee-orchid. Dull Ophrys. Boxing glove Orchid. Alemany: Ragwurz. Grec: Οφρύς η μελανή.

Flors d'abellera fosca
SINÒNIMS: La sistemàtica del grup de Ophrys Fusca és complexa a causa de la tendència actual a atribuir valor taxonòmic a petites diferències morfològiques de grandària, pilositat i coloració del label, diferències fenològiques i altres relatives a l'agent pol·linitzador.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Prats, erms, coscollars i boscs aclarits.

Planta monopodal, amb una sola tija
FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una sola tija que pot arribar als 40 cm però no sol passar del pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal
Fulles bassals oblongo-lanceolades en roseta de 3-6 fulles, i només una o dues fulles agudes a la tija.

Label dividit en tre l'obuls, vellut i de color fosc
Flors amb sis tèpals, tres externs d’un verd groguenc, dos interns també verdosos i el tercer tèpal intern, el label, dividit en tres lòbuls, el central bilobat, vellut i fosc a la meitat terminal amb la part interna coberta per una taca blavosa o grisa.

Fruit d'abellera fosca en càpsula
Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies d’aquest gènere tenen tubercles radicals i, a moltes espècies, a partir del tubercle en creix un altre cada any, de manera que sempre hi ha dos tubercles, un passat i el nou del qual naixerà la planta de l’any vinent. El conjunt té l’aparença d’uns testicles, el que ha donat nom a la família, doncs “orquis” significa testicle.

El label de color "fosc" dona nom a aquesta espècie
SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”.
L’epítet específic fusca deriva del llatí “fusca” que significa fosca, obscura, en referència al color del seu label.
És una de les orquídies anomenades “abelleres” perquè el label imita la forma de les femelles d’algunes abelles i vespes.

Família Orchidaceae

dilluns, 23 d’abril de 2012

Medicago polymorpha L.


NOMS: Trèvol de llapassa. Trèvol de llapassó. Melgó de llapassa. Trèvol d’estormia. Occità: Dènti . Cast. Carretón. Mielga. Alfalfa de secano. Mielga de caracolillo. Torteruelas. Hualputra.Gall. Herba do rosco. Trebo caracol. Portuguès: Carrapiço. Trevo preto. Italià: Erba-medica polimorfa. Francès: Luzerne à fruits nombreux. Luzerne polymorphe. Anglès: Toothed Medick. Bur clover. Hairy medick. Alemany: Stachliger Schneckenklee. Gemeiner Schneckenklee. Neerlandès: Ruige Rupsklaver.

Flors diminutes de trèvol de llapassa
SINÒNIMS: Medicago nigra Krock.; Medicago nigra subsp. polymorpha ; Medicago hispida Gaertn.;  Medicago pentacycla ; Medicago aculeata Gaertn.; Medicago lappacea Desr.; Medicago nigra ssp microcarpa O.Bolòs & Vigo.; Medicago polymorpha ssp. polycarpa Romero Zarco. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània.

HÀBITAT: Vores de camins, erms i herbassars nitrificats, en tot tipus de sòl. Fins els 1900 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de llargària, de tiges molt ramificades des de la base i postrades

Fulles amb tres folíols obovats i finament dentats
Fulles peciolades, trifoliades amb estípules dividides en lacínies i els folíols obovats i dentats

Flor papilionàcia amb l'estendard més gran que la quilla
Flors menudes en raïms de peduncles axil·lars. Calze amb cinc dents. Corol·la papilionàcia groga amb l’estendard més llarg que la quilla

Llegum arrollada de forma helicoïdal i amb espines
Fruit en llegum en espiral, glabre, amb espines

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits en llegum enrotllats de forma helicoïdal, algunes, com aquesta, fan els fruits amb espines que s’enganxen a la llana dels animal per a la seua dispersió.

USOS I PROPIETATS: És una planta important per als prats d’hiverns suaus i estius secs, doncs els fruits són un bon farratge per al bestiar durant la temporada seca.  Combinat amb el gram (Cynodon dactylon) dona praderes permanents doncs el gram verdeja els mesos càlids i el trèvol de llapassa a l’hivern i la primavera.
A les terres de secà s’empra com adob verd pel seu caràcter millorant del sòl al aportar nitrogen i matèria orgànica.

S'empra com adob verd i com farratge pals animals
SABIES QUE... Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (amb gent procedent de l’actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació, en referència a la semblança d’aquestes espècies amb l’alfals.
El nom específic  polymorpha deriva de polys, que significa moltes, i de morphe, que significa forma, degut a la gran variabilitat morfològica sense tindre cap relació geogràfica ni ecològica.
Manté una relació simbiòtica am el bacteri Sinorhizobium Medicae mitjançant el qual s’hi fixa el nitrogen al sòl enriquint-lo.
És una espècie que s’autoresembra germinant les nombroses llavors de manera escalonada durant anys.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae) 

divendres, 20 d’abril de 2012

Narcissus dubius Gouan

Flors de narcís blanc o nadala
NOMS: Nadala.  Nadala menuda, Nadaleta de muntanya, Narcís blanc. Castellà: Junquillo, Meados de zorro, Narciso. Francès: Narcisse douteux

SINÒNIMS: Narcissus tazetta subsp. dubius (Gouan) BakerPrincipio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Est de la Península Ibèrica i sud-est de França)

La característica d'aquest narcís és que és tot blanc
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Replans de roca amb poca terra, brolles, prats secs, pedregars. Fins els mil metres d’altitud. Aquests de La Vuelta de Vallada, (València)

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba bulbosa de poc més d’un pam d’alçada

Planta bulbosa de poc més d'un pam d'alçada
Fulles lineals, planes, de color verd blavós, totes situades a la base de la planta.

La flor té sis tèpals i la característica corona del narcís
Flors d’1,5-2 cm de diàmetre, apareixen en una umbel·la que surt d’una bràctea en forma d’espata membranosa i papiràcia, de fins sis flors, amb sis tèpals petaloides i corona completament blancs, encara que durant un dia, doncs després de la antesi es fa un poc groga. Sis estams inserits a la corona. Ovari ínfer molt aparent, doncs forma una protuberància per sota del perigoni; estil filiforme amb estigma trilobat. Floreix al mes de març, anunciant la primavera.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula trilobulada que conté nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi (del grec anthos: flor) és el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir, com en aquest cas, a l'arribada d'aquest període, o sigui, la florida o floració.
La corona és el conjunt d'apèndixs ligulars amb aparença de pètals que formen una falsa "corol·la" a l'interior de les peces que envolten les estructures de reproducció, és adir, del perigoni.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria.

La corol·la té un tub llarg entre l'ovari ínfer i els tèpals
SABIES QUE... el nom genèric, Narcissus, deriva de “Narkissos”, el nom del fill del déu Cephissus i de la nimfa Leiriope que, segons la mitologia grega, es distinguia per la seua bellesa.
El Narcissus dubius és un híbrid difícil de identificar i de classificar, el que justifica el nom de “dubius” amb que el va batejar Gouan, doncs Dubius significa això, que és dubtós, que fa dubtar.
Els bulbs del narcís provoquen vòmits, diarrees, tremolors i convulsions, i pot ser paralitzant i mortal ingerit en grans quantitats.
És un endemisme iberollevantí-occità.

Família Amaryllidaceae

dimarts, 17 d’abril de 2012

Ophrys tenthredinifera Willd.


El lael imita la femella d'una vespa
NOMS:  Abellera vermella. Mosques vermelles. Sabatetes del nen Jesús. Castellà: abejita, abejorros, flor de abeja, flor de avispa, lila de monte, orquídea avispa, testículos de perro. Italià: Vesparia barbata. Ofride fior di Vespa. Francès: Ophrys guêpe. Ophrys à grandes fleurs. Anglès: Sawfly Orchid. Alemany: Wespen-Ragwurz. Grec: Οφρύς η σφηκάφερη . Σφηγκάκι.

El label és un pètal mdificat
SINÒNIMS: Ophrys orachnites Link.; Ophrys ficalhoana J.A. Guim.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Boscos aclarits, timonedes, erms, fins els 1100 metres d’altitud.

Tenen una sola tija erecta
FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Orquídia  amb una sola tija erecta d’un pam d’alçada, tot i que pot arribar als 60 cm.

Fulles bassals ovals-lanceolades. Les de la tija són més menudes
Fulles bassals ovals o lanceolades, les caulinars més petites, amb el marge enter.

Tres sèpals iguals, dos pètals més menuts que els sèpals i el label, un pètal modificat.
Flors en espiga terminal erecta, amb bràctea no embeinadora; sèpals còncaus, de color rosat amb els nervis verds, majors que els pètals que són triangulars de color rosa o verdós; label lleugerament trilobat, més ample a l’àpex, escotat, amb una petita protuberància que s’eleva a l’escotadura, cobert de pèls curts i suaus; el label té una franja marginal groga o més lara. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en càpsula allargada
Fruit en càpsula erecta i allargada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Ophrys són orquídies menudes amb la particularitat de que les seues flors imiten el cos d’un himenòpter, amb la finalitat d’atraure els insectes per a la pol·linització per entomofília. Per això a les nostres terres reben noms com borinot, abelleres, mosques, etc.

L'ovari ínfer sosté la flor
SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós”  que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”. 
El nom específic, tenthredinifera, deriva del grec “tenthredón”  que és un  insecte similar a la vespa, en referència al dibuix del label que recorda aquestes vespes.
La majoria de les espècies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb una fong, pel que no poden ser trasplantades doncs no poden viure sense ell.
Les orquídies d’aquest gènere són pol·linitzades per pseudocopulació, és a dir, els mascles són atrets per l’olor de les femelles en cel que emana la flor i són seduïts per l’aparença del label que imita a la femella d’una espècie de vespa o abella. Un dels pol·linitzadors de l’abellera vermella es l’abella Eucera longicornis,

Família Orchidaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...