Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 30 de juliol de 2013

Poa bulbosa L.


NOMS: Pastura bulbosa. Pèl de bou. Pèl de ca. Castellà : Grama cebollera. Heno mínimo. Pluma rizada. Grama. Italià: Gramigna bulbosa. Fienarola bulbosa. Francès: Pâturin bulbeux. Anglès: Bulbous Bluegrass. Bulbous Meadow-grass. Bulbous Poa. Alemany: Knolliges Rispengras. Knolligenrispengras.

Espiguetes en panícula
SINÒNIMS: Poa bulbosa L. var. vivipara Borckh.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats secs, clarianes de pinars, marges de camins i llocs trepitjats i nitrogenats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta gramínia vivaç, cespitosa, glabra, amb tiges inflades amb bulb a la base, erectes, cilíndriques i llises, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles curtes i estretes
Fulles curtes i estretes, planes i un poc aspres al tacte. Beina llisa i lígula oblongo-lanceolada.

De vegades les flors són substituides per propàguls asexuals
Flors en panícula d’espiguetes ovalades, de vegades tintades de porpra i amb glumes trinervades. Floreix a la primavera (abril-juny).

Ací podem veure les plàntules a la planta mare
Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica també es produeix el fenomen del viviparisme quan les llavors germinen estant encara en la planta mare alimentant-s’hi durant un temps. De vegades la Poa bulbosa té la particularitat de substituir les espiguetes per propàguls asexuals que es transformen en plàntules per dispersar-se, el que es considera un cas de pseudoviviparisme, ja que la plàntula no es forma a partir d’una llavor que germina a la mateixa planta mare.

USOS I PROPIETATS: És comestible i és un bon aliment per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Poa deriva del grec "πόα poa", que significa herba.
L’epítet específic bulbosa ve del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, amb bulb, bulbós.

Família Gramineae (Poaceae)


divendres, 26 de juliol de 2013

Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Link


NOMS: Linària micranta. Linària arvense. Castellà: Linaria de flor enana. Portuguès: Ansarina. Italià: Linajola minima. Francès: Linaire à petites fleurs.

Inflorescències denses a l'antesi
SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. micrantha (Cav.) Lange; Antirrhinum micranthum  Cav.; Linaria parviflora Desf.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Terres de cultiu, erms, pradells anuals de sòls calcaris. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges fèrtils de fins dos pams d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Planta anual amb pèls glandulosos en la inflorescència, amb tiges fèrtils erectes que poden arribar als dos pams d’alçada, mentre les tiges estèrils no arriben als 10 cm.

Fulles linear-lanceolades
Fulles de les tiges fèrtils linear lanceolades, alternes les superiors, i en verticils de 3 ó 4 les inferiors; les de les tiges estèrils disposades en verticils de 3 ó 4 fulles.

Flor molt petita amb esperó inferior a 1 mm
Flors en inflorescències denses a l’antesi, més laxa a la fructificació. Flors blaves amb venes més obscures i un petit pecíol. Calze amb cinc sèpals subiguals. Corol·la labiada molt petita (2,5-5 mm) amb esperó de menys d’un mil·límetre, recte o poc corbat, i el paladar més claret. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula
Fruit en capsula subglobosa glabra o amb pèls glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Empèdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant més conegut de l'Escola Pitagòrica, va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte.

Pèls glandulosos en la inflorescència
USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Linaria deriva del llatí “linaria, -ae” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)
L’epítet específic micrantha deriva del grec “μικρός mikrós” que significa petit, i de “ανϑοϛ ánthos” que significa flor, és a dir, de flor petita.

Família Scrophulariaceae


dilluns, 22 de juliol de 2013

Conopodium thalictrifolium (Boiss) Calest.


NOMS: Castanyola. Serelló. Sorelló. Surolló. Anyol talictrifoli. Castellà: Macuca. Chufera. Terreños.

Umbèl·lula amb flors blanques
SINÒNIMS: Heterotaenia thalictrifolia Boiss.; Bunium thalictrifolium Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endemisme del sud i sud est de la Península Ibèrica, especialment al nord de la província d’Alacant i el sud el sud de la de València.

HÀBITAT: Scrophularion sciophilae. Pedregars orientats al nord sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1550 metres d’altitud.

Tiges gràcils acabades en umbel·la de 3-9 radis
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges que poden ultrapassar el mig metre d’alçada, gràcils i flexuosos.

Fulles bassalsamb llarg pecíol
Fulles inferiors llargament peciolades, dividides en segments ovats; les mitjanes i superiors 1-2 pinnatisectes, dividides en segments linears escassos, sovint trisectes, amb beines caulinars.

Flors amb pètals emarginats
Flors hermafrodites en umbel·la de 3-9 radis, amb poques o cap bràctea o bractèola. Sèpals poc visibles. Pètals blancs, enters, emarginats. Estilopodi cònic. Floreix d’abril a juliol.

Fruits amb vites filiformes
Fruit amb estils reflexos; ovoide-oblong, val·lècules amb tres vites de costes filiformes, poc aparents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Val·lècula, en botànica, és diu  al solc, fissura o esquerda, comprés entre dues sortints rectes i estrets que fa ressalt a la superfície (costa) del fruit de les umbel·líferes.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

Fulla caulinar
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Conopodium deriva del grec “kônos, -ou” que significa con, amb forma de con, i “pódion, -ou” que significa peuet, un diminutiu de “poús. Podós” peu. Rep aquest nom pel paregut de l’estilopodi, és adir, el disc format per les bases engruixides dels estils que corona el fruit de les umbel·líferes, a petits peus.

L’epítet específic thalictrifolium ve del nom del gènere de la família de les ranunculàcies "Thalictrum" i "folium" fulla: amb fulles com les de Thalictrum.

Família Umbelliferae (Apiaceae)


dijous, 18 de juliol de 2013

Cytinus hypocistis (L.) L.


NOMS: Filosa. Frare d'estepa. Citinet. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot. Castellà: Hipocisto. Melera. Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas. Teticas. Portuguès: Maias. Pútegas. Coalhadas. Ameleira. Italià: Ipocisto comune. Francès: Cytinelle. Cytinet. Anglès: Yellow Cytinus. Hypocistus. Alemany: Gemeiner Hypocist. Grec: Κύτινος ο υπόκιστος. Λύκος της λαδανιάς. Κίτισος.

Inflorescència densa arran de terra
SINÒNIMS: Asarum hypocistis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Cistion. Rosmarino-Ericion. Màquies, coscollars i llocs on creixen les estepes de flor blanca. Fins els 1300 metres d’altitud.

Planta paràsita d'estepes de flor blanca
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta paràsita de les estepes de flor blanca que s'alimenta a través de les arrels de l’hoste. Les flors apareixen a la primavera per poder ser pol·linitzades.

Planta sense clorofil·la de fulles vermelles
Fulles en forma d’escata, ovato-oblongues, imbricades, de color vermell

Flors unisexuals masculines
Flors grogues en inflorescència densa arran de terra, amb 5-15 flors unisexuals; les inferiors femenines i les superiors masculines; bràctees paregudes a les fulles. Flors amb periant de quatre lòbuls. Vuit estams units en columna.

Fruit en baia groga
Fruit és una baia groga de 5-10 mm de diàmetre que contenen nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, Holoparasita és una planta paràsita que obté tots els nutrients que necessita d’una planta hoste. Les plantes amb aquesta classificació no realitzen la fotosíntesi, no tenen clorofil · la, i s’alimenten mitjançant estructures que penetren en el floema de la planta parasitada, els haustoris, per obtenir la saba elaborada.

Flor unisexual femenina
USOS I PROPIETATS: El suc fresc de tota la planta té propietats astringents i refrescants, indicat per diarrees i colitis. També s'ha utilitzat en la medicina tradicional per tractar la disenteria i els tumors de la gola
Aquesta planta és comestible, i la polpa de l’ovari és dolça, d’un sabor paregut a la mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cytinus ve del grc “kýtinos, ou” que era el nom que rebia el botó floral del magraner (Punica granatum).
L’epítet específic hypocistis deriva del grec “hypó” que significa a sota, i “kisthos, .ou” que era el nom de diverses espècies del gènere Cistus, les estepes que fan d’hoste: sota l’estepa.

Família Rafflesiaceae



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...