Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 30 d’abril de 2014

Crataegus monogyna Jacq.


NOMS: Arç blanc. Bolqueret. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller. Castellà : Espino albar. Majuelo. Gallego: Escaramiñeiro. Estripeiro. Èuscara: Arantzazu. Elorri. Elorri zuria. Occità: Acinièr, Aubespin, Espin blanc, Pichòt botelhonièr. Portuguès: Pirliteiro. Escalheiro. Francès: Aubépine à un style. Italià: Azaruolo selvatico. Biancospino comune. Anglès: Common Hawthorn. English Hawthorn. Alemany: Eingriffliger Weißdorn. Spitzdorn. Neerlandès: Eenstijlige Meidoorn. Grec: Κράταιγος ο μονόγυνος. Τρικοκιά. Μουρτζιά. 

Inflorescències en corimbe cimós
SINÒNIMS: Crataegus azarella Griseb;
Observacions: Aquesta espècie és molt variable. A les nostres terres s’accepten tres subespècies: la subsp. monogyna, la subsp. ruscinonensis, i la subsp. azarella, que habita les Muntanyes Diàniques. La subsp. azarella i la subsp. ruscinonensis es distingeixen de la principal per tenir les gemmes, els branquillons i les fulles joves densament pubescents; la primera té el pinyol de 7-10 mm i la segona de 10-15 mm i més o menys comestible. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Les tiges poden arribar als sis metres
HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Barrancs, torrents i llocs humits, bardisses als marges del bosc caducifoli. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust, o petit arbre, caducifoli amb tiges erectes que poden arribar als sis metres de llargues, armades amb espines d’1-2 cm.  

Fulles alternes molt dividides
Fulles peciolades, alternes, molt dividides, pinnatipartides, amb 3-5 lòbuls enters o dentats a l’àpex. Estípules enteres

Androceu amb nombrosos estams
Flors en corimbe cimós, flairoses, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals que surten de la part superior del hipant. Corol·la amb cinc pètals blancs, obovats, que fan 8-16 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams (fins 25) amb anteres rosades. Gineceu ínfer amb un sol estil coronat d’un estigma discoïdal. Floreix a principis de la primavera

Fruit en forma de drupa d'un roig lluent
Fruit en forma de drupa vermella de fins 1 cm de diàmetre, coronada pel calze persistent, amb un sol pinyol. Maduren a la tardor, quan perd les fulles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, com l’arç blanc o l’argelaga (Genista scorpius) produeixen branques curtes acabades en punxa que reben el nom d’espines. Però no tots els vegetals que punxen tenen espines: l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa sp) presenten aculis o agullons que són formacions epidèrmiques que es desprenen fàcilment. Els aculis s’utilitzen com a sostenidors de les llargues tiges, mentre que les espines semblen destinades a dissuadir els herbívors. Les espines de l’arç blanc són tan dures que els fusters russos les feien servir com a claus.

Armada de fortes espines
USOS I PROPIETATS: Les fulles, flors i fruits tenen substàncies usades per combatre la diarrea i els problemes circulatoris, i també com a calmant, antipirètic, cardiotònic i diürètic. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús d'aquesta planta en els casos d’insuficiència cardíaca, insuficiència coronària i bradicàrdia. Però no és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent
En agricultura i jardineria s'ha emprat com a patró per empeltar diversos arbres fruiters i també per formar tanques vives. El que més s’ha fet servir en jardineria ha sigut l’híbrid Crataegus x media, del qual hi ha diversos cultivars.
Dels fruits se n'obté una beguda, per maceració dels fruits en aiguardent, en llocs tan distants com l’Alcoià (migjorn valencià) i Sakartvelo (Georgia). Les fulles s’empren en amanida i, en infusió, com substitut del te.
La fusta dura, i de gran poder calorífic, es fa servir per manufacturar petits utensilis, mànecs de ferramentes o garrots.
És important per a la fauna, especialment per a les aus, doncs el fruit, que madura a la tardor, proporciona ric aliment durant tot l’hivern.

Corol·la amb cinc pètals blancs
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" el nom grec de l’espí compost per "κρατύς cratùs" fort i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, vigor, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.
L’epítet específic monogyna deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i "γυνή gyné" dona, és a dir, amb un sol element femení, en referència a l’ovari amb un sol carpel.
Antigament només es consideraven dues estacions: el mal temps que començava l’1 de novembre, i el bon temps que començava l’1 de maig, temps d’alegria que alguns pobles manifestaven amb ritus que incloïen la veneració d’arbres. Aquest arbust, o petit arbret compon, junt al roure i el freixe, la tríade dedicada a les fades i forma part dels rics rituals sagrats gaèlics. L’arç blanc, Sgitheach en gaèlic, és el lloc on habiten les fades i se’l troba als indrets de peregrinatge i, sobre les seues rames, s’estenen tires de tela de colors com part del ritual per celebrar l’1 de maig, el inici del bon temps, quan els ramats iniciaven el camí cap a les pastures de les muntanyes. La tradició catòlica també parla de que la verge Maria va estendre la roba del nadó Jesús damunt de l’arç blanc per assecar-la.

Aquesta és la planta de l'1 de maig
Hom diu que l’arç blanc pot viure molts anys. A França, al costat de l'església de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, hi ha un arç blanc de 9 metres d’alçada i 2,65 metres de circumferència que, segons diu la placa de sota, fou plantat el segle III, el que el fa l’arbre més antic de França. No hi ha manera de verificar-ho però, com tampoc els més de 700 anys que diuen que té l’arç blanc del petit cementiri d’Hethel, al sud de Norwich, a Norfolk, plantat, suposadament, al segle XIII.
Al calendari republicà francès a l’arç blanc li assignaren el 4 de Floreal (24 d’abril) en lloc del més adient 12 de Floreal que correspon a l’1 de maig.
Diu Font i Quer, en el El Dioscórides Renovado, que l’arç blanc s’ha emprat des d’antic pels homes, i ho diu així: “Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos
Crataegus monogyna fou descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, 1775.

Família Rosaceae


diumenge, 27 d’abril de 2014

Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.


NOMS: Vecera borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja estrecha. Portuguès: Larica. Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera. Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites, Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige Wikke. Smalle Wikke.

Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors
SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba gràcil i enfiladissa
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.

Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell
Fulles alternes, paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats. Estípules dividides en dents, amb nectari

Corol·la papilionada
Flors en inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llegums són el fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.

USOS I PROPIETATS: Cultivada com farratge o adob en verd

Estendard emarginat
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

Les llavors contenen substàncies antinutritives, que interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.

Vicia angustifolia fou descrita per (L.) ex Reichard i publicada en A Natural Arrangement of British Plants 2: 614–615. 1821

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


dijous, 24 d’abril de 2014

Carduus tenuiflorus Curtis


NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès: Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès: Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals
SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit, és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina
Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex
Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indument el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls
USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.
L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.
A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

Família Compositae (Asteraceae)


dilluns, 21 d’abril de 2014

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López


NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades
SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga
Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams
Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 200 C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.
L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...