Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Rubus ulmifolius Schott


NOMS: Esbarcer. Abarta. Abatzer. Albarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.  Occità: Bartàs, Eromze, Romde, Romec, Romes, Roumese, Rumec, Róumio . Cast. Zarza. Zarzamora. Morera. Italià: Rovo comune. Francés: Ronce à feuilles d'orme. Mûrier. Anglés: Elm-leaved Bramble. Elmleaf Blackberry. Alemany: Ulmenblättrige Brombeere.

Flor d'esbarcer
SINÒNIMS: Rubus fruticosus  Sp.;   Rubus albidiflorus (Sudre) Boubet in Rub;   Rubus anisodon  Sudre;   Rubus dilatatifolius Sudre; Rubus insignitus P.J.Müll. & Timb;  Rubus lemaitrei Ripart ex Genev.;  Rubus rusticu Sudre; Rubus amoenus auct. ; Rubus thyrsoideus Wimm; Rubus discolor Weihe & Nees; Rubus minutiflorus Lange; Rubus legionensis Gand.;  Rubus valentinus Pau.; Rubus segobricencis Pau.
És un espècie polimorfa, del qual alguns especialistes n'han distingit diverses subespècies als Països Catalans difícils de reconèixer. És freqüent el fenomen d'apomíxia.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Raïm terminal amb les punxes característiques
HÀBITAT: Pruno-rubion ulmifolii. Forma bardisses impenetrables als marges del camins, en parets en llocs abandonats o dins dels petits barrancs dels torrents. És una planta molt heliòfila i no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfit semicaducifoli: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana amb tiges (turons) de creixement ràpid, que s’estén per terra o per damunt d’altres arbusts, plenes d’agullons, que poden arribar als 10 metres de llargària.

Fulla palmaticomposta amb cinc folíols
Fulles palmaticompostes amb tres o cinc folíols peciolulats (el pecíol del folíol s’anomena peciòlul) i ovats, el central major que els demés. Limbe coriaci i lleugerament tomentós pel revers. 

Flor amb nombrosos estams
Flors en raïm terminal, hermafrodites i pentàmeres (cinc peces). Calze groguenc amb cinc sèpals lanceolat i acuminats (acabats en punta). Corol·la amb cinc pètals arrugats de color rosa suau quasi blancs. Nombrosos estams blancs. Els estils estan inserits a l’àpex dels ovaris.

Les mores són el fruit de l'esbarcer
Fruit és una infructescència formada per vàries drupes que hom anomena mora, de color roig al principi i negre a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Apomíxia és una forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual s'originen embrions sense fecundació. Aquestes plantes produeixen llavors sense que haja hagut meiosi ni fertilització i, per tant, els descendents són genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: La mora és comestible. Conté tanins que li confereixen una acció astringent (antidiarreic, hemostàtic i cicatritzant). A més és diürètica i lleugerament hipoglucèmica. L'aigua que s'obté de fer coure els brots tendres es fa servir per les morenes (petit tumor sanguini del recte o anus) i per les inflamacions a la boca.
Les tiges s'empren per fer cistelles
Els fruits poden servir per tenyir la llana de fosc, i també els cabells.
Les flors són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.
Les mores són una de les fruites del bosc que poden consumir-se fresques per la seua dolçor i poder vitamínic. També s’utilitzen en pastisseria, per fer pastissos i dolços, per fer melmelades, confitures, gelees i, de vegades, per endolcir vins i licors. Els brots tendres també poden menjar-se frescs.
L’elevat contingut en flavonoides (tanins) de les mores les fan aconsellables per previndre el càncer i disminuir el colesterol. 

Les abelles fan una mel molt apreciada amb les flors de l'esbarcer
SABIES QUE... El nom del gènere, Rubus, és el nom llatí que rebia l’esbarzer en l’antiguitat. L’epítet específic  ulmifolius  al·ludeix a la semblança de les fulles d’aquesta planta amb les del gènere Ulmus (om).
L’esbarzer és conegut i apreciat com a planta medicinal des de l’antiguitat. Teofrast i els grans metges i farmacòlegs ja parlaven d’ell
L’esbarzer és utilitzat per petites aus i altres animalets com a refugi per passar les nits i els fruits alimenten a nombrosos animals.

Família Rosaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...