Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Arundo donax L.


NOMS: Canya. Castellà : Caña común. Cañavera. Cana. Occità: Cana, Canavèra, Cano. Èuscara: Cana. Canabera. Garritz. Portuguès: Cana. Canamilha. Caninha. Italià: Canna domestica. Francès: Canne de provence, Roseau à quenouilles. Anglès: Bamboo reed, Giant reed, Spanish reed, Wild cane. Alemany: Breitblättriges Pfahlrohr. Riesen-Pfahlrohr. Spanischer Rohr.  Neerlandès: Spaans Riet. Grec: Καλαμιά. Καλάμι.

És la major de les gramínies mediterrànies
SINÒNIMS: Arundo maxima Forssk.

DISTRIBUCIÓ:  Xino-japonesa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Cultivada i naturalitzada a llocs humits, rierols, cursos d’aigua, marges i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Les tiges arriben als sis metres d'alçada
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta amb rizoma llenyós, glabrescent, que fa 2-6 metres d’alçada, amb tiges buides per dins (canyes) lignificades d’1-2 cm de diàmetre

Fulles de fins 60 cm de longitud
Fulles que surten de cada nus embeinant la tija, amb limbe d’un verd glauc de fins 6 cm d’amplada i 30-60 cm de longitud, pla, fortament auriculat a la base, lígula ciliada i molt curta (1 mm).

Espiguetes amb 1-2 flors
Flors en panícula densa i gran, pot arribar a mesurar tres pams, situada a l’àpex de la tija. Cada espigueta amb 1-2 flors de glumes subiguals. Floreix a la tardor, entre setembre i desembre.

Fruit al nostre territori no arriben a granar els fruits de la canya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies no tenen calze ni corol·la de colors cridaners, car totes les peces que la composen són herbàcies, membranoses i coriàcies però de color apagat, verdós, gris o color palla. Totes les peces s’anomenen “glumes”, per la qual cosa les gramínies formen l’ordre de les glumiflores. Els estams solen ser tres, exserts i amb un filament subtil que deixa les anteres al vent. El pistil, també exsert, acaba en dos estils plomosos.

Lígula ciliada i curta
USOS I PROPIETATS: Diu Joan Pellicer al seu Costumari botànic que “De la canya s’aprofita tot, tant els gruixuts i bonyeguts rizomes o rabasses, com les fibroses fulles, com, sobretot, les elàstiques i elevades tiges o canyes pròpiament dites”. I té raó, veiem-ho:
El rizoma té propietats diürètiques, pel que en medicina popular s’empra contra la retenció de líquids. També s’ha utilitzat tradicionalment per retirar la llet a les mares lactants. Segons Laguna, el Dioscòrides diu que “la cendra de les canyes, barrejada amb vinagre i untat, sana l’alopècia”.
S’empra com a tallavent, per fixar la terra en pendents i talussos, per fer tanques, bardisses i com aspre, clavada la canya a terra, per sostenir les plantes dels horts (tomates, bajoques, etc.)
Les canyes són utilitzades en la construcció per fer el tradicional canyís o cel ras, lluint amb argila o guix les canyes que suporten el fals sostre. En la fabricació de bastons, mobles, canyes de pescar, cistelles i eines lleugeres. També se’n fan llengüetes per instruments de vent com el clarinet, el saxofon o la dolçaina, i per fer flautes des de fa més de 5.000 anys.

Flors en panícula apical densa i gran
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Arundo ve del llatí “arundo, -dinis” que designava la canya en general. L’epítet específic donax ve del grec “donax” que significa canya. És a dir que el nom binomial significa “canya canya”.

És originària d’Àsia però s’ha adaptat al nostre territori i s’ha incorporat a la nostra flora des de fa tant de temps que hom creu que és una planta autòctona. És la major de les gramínies de la regió mediterrània.

A les nostres terres no arriba a produir llavors viables, raó per la qual s’ha de reproduir per rizomes.

Les canyes sense pelar, és a dir, amb les fulles, crien un fong entre la tija i la beina foliar que produeix, en les persones sensibles, l’anomenada malaltia dels canyavers,

És una planta invasora a les nostres terres, car la degradació vegetal dels rius i barrancs ha propiciat l’expansió i ocupació de les riberes, amenaçant greument els ecosistemes d’aigua dolça. És considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa.

Tot i això, la canya pot ser un cultiu prometedor per la producció de bioenergia per l’enorme producció de biomasa que és capaç de generar sense utilitzar fertilitzants ni pesticides.

Diu una dita popular que “Amb paciència i una canya, tot s’apanya.”

Família Gramineae (Poaceae)


4 comentaris:

  1. If you are going for most excellent contents like me, just visit this web site daily for the reason that it gives quality contents, thanks

    ResponElimina
  2. No conec gaire les gramineas, estic aprenen molt amb les teves entrades, Manuel!
    Petons.

    ResponElimina
  3. I think that is one of the most important info for me. And i am satisfied studying your article. However should observation on few general issues, The website taste is perfect, the articles is really excellent

    ResponElimina
  4. I am regular visitor, how are you everybody? This piece of writing posted at this website is genuinely good.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...