Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 30 de gener del 2025

Lagerstroemia indica L.

NOMS: Laguerstrèmia. Arbre de Júpiter. Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Lila del sur. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Árvore-de-júpiter. Italià: Mirto crespo. Albero di San Bartolomeo. Lagerstremia. Francès: Lilas des Indes. Lilas-d'été. Myrte de crêpe. Anglès: Astromelia. Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

SINÒNIMS:   Lagerstroemia chinensis L.; Murtughas indica (L.) Kuntze; 

DISTRIBUCIÓ: procedent de l'Himàlaia fins al sud de la Xina i la Indoxina, introduït a Europa al segle XVIII

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental als jardins i en terrasses o patis en test

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust molt ramificat en branques tetragonals, que pot arribar a fer sis metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona.

Fulles caduques, oposades però les superiors alternes, amb curt pecíol, oblongues i l’àpex acuminat, amb el marge enter i de color verd obscur.

Flors en inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb poncelles florals arrodonides de color verd brillant amb pinzellades rogenques i flors hermafrodites. Calze campanulat amb sis sèpals soldats per la base, erectes, aguts. Corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla de 6-9 mm i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Androceu amb nombrosos estams de dos tipus (dimorfs), els antisèpals solitaris amb filaments llargs i anteres roges, i els antipètals agrupats, amb filaments més curts i anteres grogues. Hipant campanulat. Gineceu d’ovari ínfer arrodonit amb sis  lòculs amb nombrosos rudiments seminals, llarg pistil rogenc. Floreix a l’estiu i principis de la tardor

Fruit en càpsula esfèrica de color cafè, envoltada pel calze persistent, que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors amb una ala unilateral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els cultivars que es fan servir avui en jardineria són generalment el resultat del creuament de Lagerstroemia indica i Lagerstroemia fauriei, d'origen japonès, més petita i de floració blanca, però menys sensible a l'atac del fong oïdi i al fred.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura, i s’utilitza per fer mobles i en ebenisteria. S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en test per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica que cal corregir. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any. Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera. En quant a plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista i director de la Companyia sueca de les Índies Orientals, Magnus von Lagerstrom (1696-1759), amic de Linné, que durant els seus viatges li va subministrar plantes i, a canvi, Linné va donar el seu nom al gènere Lagerstroemia. L’epítet específic “indica”  és un epítet impropi, ja que sol fer referència a l’origen indià de la planta i aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae

diumenge, 26 de gener del 2025

Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit

NOMS: Aromer blanc. Aromer pàl·lid. Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux mimosa. Faux acacia. Graines de lin, Cassie blanc, Leucaene à têtes blanches, Monval, Bois Bourro. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Cow Bush. Jumbay. Ipil.  Neerlandès: Witte mimosa. Leucaena.

SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam. (Basiònim); Leucaena glabra Benth.; Acacia leucocephala (Lam.) F.Dietr. 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Mèxic i d’Amèrica Central.

HÀBITAT: Creix principalment al bioma tropical sec estacionalment. Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre, sense espines, de 2 m fins a 6 metres d’alçada, de capçada arrodonida i tronc amb escorça llisa o esquamosa.

Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades, amb els 13-21 parells de folíols oposats, linear-oblongs, glabres, amb glàndules a la base del raquis secundari. En absència de llum els folíols es pleguen uns contra altres.

Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres; calze pubescent; corol·la amb cinc pètals també pubescents; androceu amb 10 estams amb filament el doble de llargs que els pètals; gineceu  d’ovari súper amb pistil de la mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum recte i aplanat de primer de color verd, que passa a roig de jove i marró quan maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent, que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors ovoides, aplanades, de color bru lluent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les nàsties són moviments transitoris en una planta com a resposta a un estímul extern. Es basen en mecanismes de creixement o canvis de turgència de grups de cèl·lules que expandeixen el contingut d'aigua. El pecíol de les fulles d'algunes mimoses de la família de les fabàcies presenta una base engrossida anomenada pulvínul. Per variació de turgescència, aquesta estructura permet el moviment de les fulles induït per agents externs, com en aquest cas, per falta de llum.

En el cas més conegut de Mimosa púdica, reacciona amb el contacte que fa tancar les fulles ràpidament en ser tocada. Amb aquesta acció la planta pot semblar menys atractiva per als depredadors. Aquest mecanisme defensiu pot reduir el risc de ser consumida, augmentant així les possibilitats de supervivència. A més, el moviment sobtat pot espantar els insectes nocius, que podrien preferir buscar preses més estàtiques.

USOS I PROPIETATS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot i això s’emprava en alineacions de carrers. Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre i no vol sòls àcids o massa compactes. Les gelades lleugeres mataran les fulles  però la planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient perquè el més perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies de fongs PythiumRhizoctonia spp. Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos” blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les inflorescències.

S’ha conreat com adob verd i farratge o per repoblar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de sabor semblant a l’all. Es mengen les fulles joves, les beines i els brots florals. Les llavors també es consumeixen crues o cuites, es torren i es molen i també s'utilitzen com a substitut del cafè .

Creix ràpidament formant matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Aquesta espècie va ser descrita per  Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(1): 12. 1783 amb el nom de Mimosa leucocephala. Amb el nom actualment acceptat de Leucaena leucocephala va ser descrita per Hendrik Cornelis Dirk de Wit i publicada en Taxon; Official News Bulletin of the International Society for Plant Taxonomy. Utrecht 10(2): 54. 1961.

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)


dimecres, 22 de gener del 2025

Pyracantha coccinea M. Roem.

NOMS: Piracant, Arç soterrià. Espinaler, Cartegus. Espí. Pometes del diable. Castellà: Espino de fuego. Piracanta. Occità: Piracanta. Gallego: Espiño coraleiro, Espiño de resprandor. Èuscara: Su-elorria. Portuguès: Sarça ardente. Espinho-de-fogo. Espinheiro-ardente. Espinho-perpétuo. Piracanta Italià:Agazzino. Francès: Buisson ardent. Pyracantha. Anglès: Firethorn. Scarlet fire-thorn. Alemany: Feuerdorn. Neerlandès: Vuurdoorn. Grec: Παράκανθος.

SINÒNIMS: Crataegus pyracantha (L.) Medik; Mespilus pyracantha L.; Cotoneaster pyracantha (L.) Spach;

DISTRIBUCIÓ: Es distribueix pel sud-est d’Europa des de la Península Ibèrica fins a Turquia i el Caucas, fins Iran.

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Creix principalment al bioma temperat, entre els 100 i els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós de brancatge molt dens, que pot arribar als quatre metres d’alçada.

Fulles persistents, alternes, peciolades, el·líptiques o obovades, més amples a l’àpex que a la base i acuminades, de color verd brillant per l’anvers i amb pèls, quan són joves, pel revers, de marge finament serrat.

Flors petites en inflorescències en corimbes densos i pubescents. Calze amb cinc sèpals pubescents triangulars, més curts que els pètals, persistents i corbats a la fructificació. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, arrodonits, amb una petita ungla. Androceu amb 20 estams lliures amb antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb cinc carpels lliures i cinc estils lliures d’estigma capitat. Floreix entre maig i juny.

Fruit en forma de pom de la grandària d’un pèsol coronat amb les restes del calze, de color roig suau o taronja, brillant, que apareixen en setembre-octubre, persisteixen durant tot l’hivern, i serveixen d’aliment per a ocells.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família Rosaceae és molt gran, inclou 130 gèneres amb característiques molt heterogènies, però la característica comuna més important és la presència d'un tàlem o receptacle floral molt desenvolupat, que varia des d'una forma convexa (en Rubus, Fragaria), fins de forma còncava (en Rosa ).

USOS I PROPIETATS: És una planta molt utilitzada en jardineria com a bordura, bardissa o tanca defensiva, retallat o lliure. També s’empra en massissos i per cobrir murs i parets, pel verd permanent de les fulles i pel colorit dels fruits durant tot l’hivern.  

És una planta rústica en clima i sòl. Suporta gelades fortes. No és gaire exigent amb el sòl, però prefereix que siga ben drenat i una ubicació amb sol i ombra. Tampoc és exigent amb el reg, doncs necessita una quantitat moderada d’aigua, i és suficient amb un adobat amb compost a la primavera. A finals de l’hivern cal fer una poda de manteniment, tenint en compte que els fruits són el principal valor ornamental, i cada 4-5 anys una poda més dràstica de rejoveniment. Multiplicació per llavors en primavera, amb prèvia estratificació en fred a 4oC. , per murgó, o per esqueix de fusta verda en estiu-tardor. Les fulles poden ser atacades per fongs com el rovell o l’oïdi, i plagues com pugó, caparreta, àcars, arnes o trepants.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pyracantha deriva del grec “πὔρ pyr” foc, i “ἄκανθα ákantha” espina, pel color dels fruits, que sembla que l’arbust està encès en flames i les agudes espines que poblen les seues branques. L’epítet específic coccinea ve del grec"cóccinus" escarlata, pel color roig escarlata dels fruits.  

Es pot confondre amb espècies del gènere Cotoneaster però es diferencia, entre altres coses, en que Pyracantha té espines i els cotoneàster no.

I ha diversos cultivars com ara 'Lalandlei' , amb fruit majors de color taronja; 'Morettii', de fruits color roig intens; 'Solei d'Or', amb fruits grocs; o 'Harlequin', de fulles grisoses i marge blanquinós.

Els fruits s’han utilitzat per a preparar melmelades i com a substitut del cafè.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 478. 1753 amb el nom de Mespilus pyracantha. Amb el nom actualment acceptat de Pyracantha coccinea va ser descrita per M. Roemer i publicada a Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Synopses Monographicae 3: 219. 1847.

Família Rosaceae 

dissabte, 18 de gener del 2025

Hesperocyparis arizonica (Greene) Bartel

NOMS: Xiprer blau. Xiprer d'Arizona. Castellà: Ciprés de Arizona. Ciprés azul. Italià: Cipresso dell'Arizona. Francès: Cyprès d'arizona, Cyprès de l'arizona. Anglès: Arizona cypress. Xinès: lu gan bai.

SINÒNIMS: Cupressus arizonica Greene; Cupressus glabra Sudw.; Neocupressus arizonica (Greene) de Laub.; Callitropsis arizonica (Greene) D.P.Little;

DISTRIBUCIÓ: L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie és centre i sud-est  d’Arizona fins a l’oest de Texas i nord de Mèxic.

HÀBITAT: Cultivat a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbre perenne de port mitjà (10-25 m) monopòdic, de capçada cònica, branques ascendents i fullatge verd blavós. És de creixement ràpid, i el tronc té l’escorça gris-rogenca amb fines làmines verticals que es desprenen. 


Fulles esquamiformes i imbricades, de color verd blavós, amb l’àpex alçat i glàndules resinoses al revers.

Flors masculines i femenines al mateix arbre (monoic) amb inflorescències masculines terminals de color groc, i amb estròbils femenins llenyosos, de 6-8 esquames mucronades, gris-verdoses de joves i brunes a la maturitat.

Fruit són els cons femenins madurs, que són globosos, pruïnosos, amb 3-5 parells d’esquames seminíferes llenyoses i peltades, amb apòfisis dorsal ben marcada, i resten molt de temps tancades a l’arbre. Cada esquama fèrtil amb nombroses llavors alades, amb ala estreta.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A partir de 2024 Hesperocyparis apareix com la classificació correcta en Plants of the World Online, World Flora Online, i Gymnosperm Database. Hi ha desacord sobre aquesta classificació, amb alguns científics que continuen utilitzant Cupressus amb preferència a Hesperocyparis, tot i que l'evidència filogenètica recolza una afinitat diferent. Hesperocyparis conté espècies nord-americanes, assignades fins ara al gènere Cupressus, que es troben a tot l'oest d' Amèrica del Nord. La majoria són endèmiques d'abast restringit.

USOS I PROPIETATS: Es fa servir de pantalla per frenar el vent. Suporta podes dràstiques per formar tanques de bardissa o per practicar topiària. Els cultivars més utilitzats en jardineria són ‘glauca’ i ‘Conica’. No és gens exigent en quant al sòl, pot vegetar bé en terrenys pobres en nutrients, secs i calcaris. Suporta temperatures baixes, gelades i, fins i tot la sequera però no els terrenys mal drenats ni els embassaments.  Creix millor en ubicacions a ple sol. Multiplicació per llavor però els cultivars ‘glauca’ i ‘fastigiada’ han de ser per empelt.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Hesperocyparis deriva del grec “ἑσπερίς hesperís” vespertí, occidental i del “κυπάρισσος cypàrissos” xiprer, és a dir, família de xiprers originària de l'hemisferi occidental.

L’epítet específic arizonica és un epítet geogràfic que fa referència a la seua localització a l’Estat d’Arizona. 

La fusta és de gra fi i color clar, emprada en fusteria i com combustible. També en la construcció, doncs la fusta és resistent a la putrefacció.

El pol·len d’aquest arbre és responsable d’al·lèrgies respiratòries a finals de l’hivern i principi de la primavera.

Aquesta espècie fou descrita per Edward Lee Greene i publicada al Bulletin of the Torrey Botanical Club 9(5): 64–65. 1882 amb el nom de Cupressus arizonica. Amb el nom actualment acceptat de Hesperocyparis arizonica va ser publicat per Jim A. Bartel en Phytologia 91(1): 180. 2009.

Família Cupressaceae

dimarts, 14 de gener del 2025

Canna indica L.

NOMS: Canya d’Índia. Canya de rosaris. Canya sabonetes. Castellà : Achira. Caña coro. Cañas de indias. Lengua de dragón. Platanillo de cuba. Portuguès: Caité de thallo roxo. Parirí. Caeté. Francès: Canna. Anglès: Indian Shot. Achira. Edible canna. Spanish arrowroot. Gruya. Alemany: Indisches Blumenrohr. Neerlandès: Indisch Bloemriet. Grec: Καννά ινδική. Xinès: mei ren jiao.

SINÒNIMS:   Canna edulis Ker Gawl.; Canna limbata Roscoe; Canna lutea Mill.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perenne amb rizoma molt ramificat, de tiges erectes i robustes, sense ramificacions, que poden arribar fins als tres metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no solen passar del metre i mig.

Fulles grans que poden arribar als 60 x 20 cm, el·líptiques, de nervació pinnada, alternes, disposades en espiral al llarg de la tija i abraçades a ella, amb el marge enter i el nervi central prominent, de color verd o violaci.

Flors en raïm a l’àpex de la tija, molt vistoses per la grandària i pels diferents colors, segons el cultivar poden ser grogues, rosa, taronja, roges, etc. Flors asimètriques amb bràctees ovades de color porpra clar. Calze persistent amb tres sèpals imbricats, lanceolats de 1,5 cm. Corol·la formada per tres pètals que formen un tub acabat en lòbuls lanceolats erectes d’uns 4 cm. Androceu amb 2-3 estaminodis (estams petaloides) erectes, vermells amb àpex emarginat; un sol estam fèrtil petaloide amb filament lanceolat i antera monoteca. Gineceu d’ovari ínfer, globós i berrugós, estil estret amb la base adnata a la columna d’estaminodis. Floreix des de juliol fins a setembre


Fruit és una càpsula trígona berrugosa que conté nombroses llavors esfèriques negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Cannaceae es caracteritzen per les seves flors amb un estam petaloide amb una sola teca i els seus estaminodis que semblen pètals. El pol·len és dipositat a l'estil abans que la flor s'obriga, directament a l'estigma, per la qual cosa moltes espècies s'autopolinitzen, és a dir, que són autògames.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren formant massissos aïllats al bell mig de la gespa. En llocs amb baixes temperatures és aconsellable treure els rizomes del sòl una vegada ha passat la floració, netejar-los i guardar-los en un lloc sec i obscur fins que tornem a plantar-los a finals de l’hivern.  Altra opció és tallar la tija arran de terra pel mes de novembre o desembre, abans de l’època de les gelades.

La millor ubicació és a ple sol però admet un poc d’ombra i és exigent en aigua. No suporta be el fred i les gelades. No és gaire exigent en el sòl, doncs creix be en sòls diferents i lleugers, tot i que prefereix els de textura franca, rics i ben drenats, on desenvoluparà els rizomes, que poden ser invasius, formant grans motes. Multiplicació per trossos de rizoma o per llavors que cal posar a remulla 48 hores abans de plantar, però moltes llavors no són viables. Aquesta espècie té poques malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Canna ve del llatí canna (referint-se a la canya (Arundo donax ) i per extensió a totes les plantes similars) deriva del grec κάννα kánna canna, que podria derivar de l'acadi qanûm. L’específic “indica” és un epítet geogràfic que significa indià, en referència l’origen de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib i Sud-Amèrica)

 El nom comú “achira” deriva del quítxua “Achuy”  que significa esternut, que porta a la idea d’allò que duguem a la boca, a la paraula, la història que es transmet , als coneixements que es transmeten de forma oral.

En algunes parts dels tròpics es conrea pels seus rizomes comestibles que també s'utilitzen localment com a medicina. En Perú s’han trobat evidències del seu cultiu de fa 4.500 anys, doncs el seu rizoma és emprat en alimentació. Actualment s’elabora un bescuit i pa, anomenat pa de sagú amb gran poder nutritiu, que té molt bona acollida a les ciutats colombianes. 

En medicina popular s’empra la decocció del rizoma com diürètic, les fulles com cicatritzant i el suc de les fulles com antisèptic.

La canya d'india té, a més a més, un us ecològic, perquè es pot utilitzar per al tractament d'aigües residuals industrials a través d'aiguamolls artificials. És eficaç per a l'eliminació d'alta càrrega orgànica, color i compostos orgànics clorats de les aigües residuals de les fàbriques de paper

Canna indica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 1. 1753.

Família Cannaceae

divendres, 10 de gener del 2025

Crassula ovata (Mill.) Druce

NOMS: Llengües de gat. Arbre de juntes. Planta de jade. Arbre dels diners. Planta de la sort. Castellà: Crásula. Árbol de jade. Portuguès: Planta-jade. Francès: Crassule. Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Jade-tree. Friendship tree, Lucky plant, Dollar-plant. Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill. (Basiònim); Toelkenia ovata (Mill.) P.V.Heath; Crassula argentea Thunb.; Crassula portulacea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àfrica del sud, Moçambic, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior i de jardí

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat i amb les fulles velles caduques.

Fulles suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic, convex per ambdues cares i sovint mucronat, glabres, de color verd brillant amb el marge enter i de vegades rogenc.

Flors apareixen en inflorescències en dicasi a l’àpex de les branques, amb flors pedunculades, hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella. Calze format per sèpals verds, triangulars i carnosos. Corol·la amb cinc pètals lanceolats units per la base, de color blanc o rosats. Androceu amb cinc estams lliures, alternipètals, d’anteres color porpra. Gineceu de carpels lliures constrets en un estil curt

Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ser una espècie originària de l'hemisferi sud, si es col·loca en les condicions ambientals adequades, la floració es produirà a l'hivern, en cas contrari es produirà generalment entre les estacions de primavera i estiu.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardins, en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’.  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, perquè és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, només quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost i, si cal, es pot esporgar. Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu. Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta, usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar i arbre de la felicitat. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Cotyledon no. 8. 1768. amb el nom de Cotyledon ovata (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Crassula ovata va ser descrita per George Claridge Druce i publicada en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 617. 1917.

Família Crassulaceae

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...