Kalanchoe fedtschenkoi Raym.-Hamet & H.Perrier

NOMS: Calanchoe. Castellà: Vieira lavanda. Vieira ametista. Kalanchoe uva de gato. Italià:  Calancola. Portuguès: Calanchoê. Calanchoê-fantasma. Anglès: lavender-scallops. South American air-plant.

SINÒNIMS: Bryophyllum fedtschenkoi (Raym.-Hamet & H. Perrier) Lauz.-March.

DISTRIBUCIÓ: endèmica de Madagascar central i sud-est.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins o interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne amb tiges glabres de fins 60 cm d’alçada, decumbents, que arrelen als nusos, amb fullatge desordenat.  

Fulles oposades, curtament peciolades, crasses, de color verd glauc, obovades de base cunejada i àpex arrodonit amb el marge dentat, si més no a la part superior i, de vegades, amb petites plàntules o propàguls.

Flors en inflorescències cimoses obertes terminals de fins un pam, amb flors penjants de pedicels de fins 1 cm. Calze amb sèpals units, formant un tub, acabats en lòbuls deltoides acuminats del color de les fulles però més claret. Corol·la tubular campanulada acabada en quatre lòbuls obovats de color vermell ataronjat. Androceu amb vuit estams inserits al tub de la corol·la i exserts, de filament vermell i antera blava. Gineceu amb ovari súper, estil vermell i estigma acabat en quatre rames.

Fruit en fol·licle amb nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els tipus de propàguls més importants son els rizomes, els bulbs, els tubercles, els corms, els estolons i, com en aquest cas, els brots adventicis, que se situen en els extrems de les fulles, són petites plantes amb arrels adventícies, de manera que quan cauen a terra de seguida donen lloc a una nova planta. Són típiques en algunes crassulàcies.

USOS I PROPIETATS:  S’utilitza com planta ornamental per ser de fàcil cultiu i amb poques exigències. Es fa servir en testos o en rocalles en xerojardineria. Prefereix sòls secs i oberts  però fèrtil i ben drenat, poc de reg com podem intuir per les fulles crasses; molta llum, inclús sol directe, i es sensible a les gelades. Es fàcil de multiplicar mitjançant esqueix de tija o de fulla, o de les plàntules que surten al marge de les fulles i arrelen en caure a terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kalanchoe ve de de kalan-chowi o kalan chauhuy, que cau i es desenvolupa, nom vernacle xinès per a una espècie pertanyent a aquest gènere. L’epítet específic fedtschenkoi és en honor a Boris Alexsevitch Fedschenko (1872-1947), botànic i fitopatòleg rus, nascut a Alemanya, fill dels botànics russos Aleksei Pavlovich Fedtschenko (1844-1873) i Olga Alexandrowna Fedschenko, (de fadrina Armfeldt) (1845-1921)

Totes les espècies del gènere Kalanchoe són tòxiques per al bestiar, les aus i els animals petits, a causa de la presència de glucòsids cardioactius.

Kalanchoe fedtschenkoi va ser descrita per Raymond-Hamet i Joseph Marie Henry Alfred Perrier de la Bâthie, i publicada en Annales du Museé Colonial de Marseille, sér. 2 3: 75–80. 1915.

Família Crassulaceae

Tradescantia pallida (Rose) D.R.Hunt

NOMS: Fulla morada. Tradescàntia purpúria. Castellà: Purpurina, Amor de hombre. Tradescantia Purpúrea. Pollo morado. Niña en barco. Èuscara: Katu belarria. Francès: Misère pourpre.  Anglès: Purple queen.

SINÒNIMS:  Setcreasea pallida Rose (Basiònim); Setcreasea purpurea Boom; Tradescantia purpurea ex Boom;

DISTRIBUCIÓ: Originària de l’est de Mèxic, des de Tamaulipas fins a Yucatan.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental.

      

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia, d’arrels tuberoses, molt ramificada des de la base amb tiges suculentes, glabres, ascendents o prostrades de fins 40 cm d’alçada de color violaci, que poden arrelar pels nusos

Fulles alternes, distribuïdes en espiral sobre l’eix de la tija (fil·lotaxi espiralada), el·líptico-lanceolades, simètriques i apiculades, atenuades en la beina que abraça la tija, un tant carnoses, de color verd obscur o violeta fosc a l’anvers i vermell fosc o violeta purpuri pel revers, amb el marge enter i sovint amb cilis.

Flors en inflorescències solitàries amb vàries flors, terminals o a les axil·les superiors; peduncles de 6-11 cm sostenen dues bràctees foliàcies desiguals, més menudes que les fulles, ovades, acuminades, naviculars; bractèoles primes, hialines; pedicels de menys d’1 cm. Calze amb sèpals lliures, hialins. Corol·la amb tres pètals, de limbe ovat, units per la base formant un petit tub, de color rosa-lila i de vegades amb una línia blanca. Androceu amb sis estams amb el filament adherit al pètal en la base (epipètal), amb pèls suaus i antera groga. Gineceu amb ovari globós amb estil simple i estigma capitat trilobat. Floreix a finals de l’estiu.

Fruit en càpsula trilocular de 4-5 mm de diàmetre i llavors ovoides, estriades, de color gris

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que la forma més cultivada és la varietat “Purpurea” o “Purple Heart”, hi ha altres cultivars com ara “Tricolor”, “Pale Puma”, o “Blue Sue”

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com planta ornamental. En jardineria com cobertora en zones on no hi ha gelades i, especialment, como planta de interior en cistelles penjants. Darrerament son actualitat els jardins verticals on la tradescàntia purpúria resulta especialment útil per la seva resistència i pel seu atractiu color morat intens, que aporta dinamisme i contrast a qualsevol disseny.

No és exigent amb el sòl però necessita que siga fèrtil i ben drenat; el substrat ha d’estar un poc humit i inclús suporta curts períodes de sequera; vol molta llum, i amb sol directe lluiran més els colors purpuris de les fulles; tant és així que si es cria en llocs de poca il·luminació les fulles acaben sent verdes en lloc de morades, i els entrenusos tendeixen a allargar-se a la recerca de llum, cosa que afecta la seva aparença compacta i atractiva, la seva estructura canvia i es torna més esquinçada, perdent-ne el valor ornamental. La reproducció pot ser per llavor però és més ràpid i fàcil per esqueix, perquè arrela amb facilitat i creix ràpid.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic pallida deriva del llatí palleo, pàl·lid, estar pàl·lid, sense brillantor i vivacitat, per l’aspecte trist de la planta, degut al color de les fulles.

Cal anar amb compte perquè el contacte amb les fulles pot provocar irritacions dèrmiques en algunes persones.

Aquesta espècie va ser descrita per Joseph Nelson Rose i publicada per primera vegada en Contributions from the United States National Herbarium 13(9): 294. 1911, amb el nom de Setcreasea pallida. Amb el nom actualment acceptat de Tradescantia pallida va ser publicada per David Richard Hunt en Kew Bulletin 30(3): 452. 1975.

Família Commelinaceae, Gènere Tradescantia, Index Tradescantia pallida, A Herbes, Cultivades, Jardi, 

Schlumbergera truncata (Haw.) Moran

NOMS: Cactus de nadal. Castellà: Cactus de Navidad. Portuguès: Flor-de-maio. Cacto-de-natal. Cacto-de-páscoa. Flor-de-seda. Francès: Cactus de Noël. Anglès: Thanksgiving cactus. Crab cactus. False Christmas cactus. Alemany: Gliederkaktus. Weihnachtskaktus.

SINÒNIMS: Epiphyllum truncatum Haw. (basiònim); Cactus truncatus Link; Zygocactus truncatus K.Schum.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Creix als litorals del sud-est del Brasil però actualment s’ha estes per tot el món com ornamental

HÀBITAT: son plantes epífites que creixen sobre els arbres, però no s’alimenten d’ells,  o en roques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: El cactus de Nadal és una planta epífita, suculenta, amb tiges penjants compostes per articles aplanats i llisos, de forma rectangular amb els vèrtex dentats, que són fil·locladis ensamblats els uns als altres. Aquests articles s'assemblen i funcionen com a fulles, ja que fan la funció clorofíl·lica, però amb la particularitat que les flors sorgeixen de les seves extremitats (arèoles).

Fulles no en té, donat que realitza la fotosíntesi a través dels segments de la tija o  fil·locladis.

Flors que surten solitàries entre dues dents de l’extremitat dels fil·locladis, de simetria bilateral, de 6-8 cm de llarg, i reflexes, de color blanc, rosa, roig i/o púrpura. El periant el conformen nombrosos tèpals distribuïts en dos verticils, els interns soldats a la base i els externs reflexes. Androceu amb nombrosos estams de diferent llargària. Gineceu amb llarg estil i estigma capitat, tot de color rosat o vermell. Floreix d’octubre a novembre a l’hemisferi nord

Fruit: Les flors són autoestèrils, és a dir, que han de ser fertilitzades pel pol·len d'un altre cactus per produir llavors. Els fruits quan son madurs són vermells o rosats, amb forma de pera i d'1,2 a 2,3  cm de llarg. Les llavors són negres i brillants.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'arèola és una regió de creixement meristemàtic, característica de la família Cactaceae, on emergeixen les espines, a més de tricomes, glàndules, flors o branques

USOS I PROPIETATS: Un sòl ben drenat i fèrtil, amb reg moderat i fertilització mensual sense tocar la planta, ajuda al seu desenvolupament, així com l'ombra parcial però amb bona llum. No suporta bé les baixes temperatures ni les excessivament altes; entre 10 i 25⁰C és el ideal. Multiplicació pot ser per llavor però és més ràpid i efectiu fer-ho per esqueix, en primavera, perquè arrela amb facilitat amb segments que tinguen brots en creixement.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Schlumbergera és en honor a Fréderic Schlumberger (1823-1893) un col·leccionista francès que posseïa una famosa col·lecció d'aquestes plantes. L’epítet específic truncata deriva del llatí “trunco” truncar, amputar: interromput bruscament, truncat, tallat, per la forma dels fil·locladis.

L'espècie, en estat salvatge, està amenaçada per la recol·lecció excessiva per part de locals i turistes, i el nombre d'individus adults salvatges d’aquesta espècie està disminuint.

Schlumbergera truncata va ser descrita per Reid Venable Moran i publicada en Gentes Herbarum; Occasional Papers on the Kinds of Plants 8(4): 329. 1953.

Família Cactaceae

Hippeastrum reginae (L.) Herb.

NOMS: Amarilis. Castellà: Amarilis. Azucena de México. Francès: Hippéastre de la Reine, Amaryllis de la Reine. Anglès: Mexican lily

SINÒNIMS: Amaryllis reginae L. (Basiònim); Hippeastrum regium Herb.; Aschamia reginae Salisb.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix, com totes les espècies d’aquest gènere, d’Amèrica del Sud, aquesta del sud Amèrica tropical, Veneçuela , Bolívia , Perú i Brasil .

HÀBITAT: Cultivada com ornamental de interior o de jardí en llocs temperats

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia bulbosa amb un bulb menut i escap floral curt. El bulb és globular, de bec curt, cobert de túniques marrons papiràcies. A la base del bulb hi ha arrels fibroses.

Fulles que emergeixen directament del bulb tunicat, i es desenvolupen després de la floració,  formant un petit floc distribuït soltament sobre un pla, simples, planes, sèssils, lineals a estretament el·líptiques de fins a 45 cm de llarg i 3 cm d'ample, amb punta arrodonida, marge enter, llises per ambdues cares i de color verd.

Flors a l’àpex d’un escapus floral buit per dins, més llarg que les fulles i glauc, on surten dos bràctees lanceolades rogenques, lliures; el pedicel floral és més curt que les bràctees i doblegat en angle recte; 2-4 flors infundibuliformes de color roig obscur amb la gola blanca; periant en dos verticils de tres tèpals cadascun amplament el·líptics, on els tres exteriors son un poc més amples que els tres interiors, i tots sis lliures, formen un tub de fins 6 cm de llarg. Androceu amb sis estams de filament més curt que la corol·la de color vermell i blanc verdós a la base i antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb estil vermell més llarg que els estams i estigma capitat trilobulat.

Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obre per tres valves per lliurar les nombroses llavors discoïdals negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics  entre els gèneres Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va anomenar Amaryllis equestris a aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del gènere Amaryllis. El clergue Deán William Herbert se’n adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per  continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.

USOS I PROPIETATS: Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte que en test floreix millor com més estret siga aquest. Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra. No és exigent amb el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat en l’època de creixement i sense reg durant el període de descans. Multiplicació es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, és a dir, estrella de cavaller, per la forma de la flor. L’epítet específic reginae  ve del llatí “regina” i significa “de la reina”

 Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné amb el nom de Amaryllis reginae i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 977. 1759. Més tard William Herbert la va publicar en Appendix: [General index to the Botanical magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821 amb el nom actualment acceptat de Hippeastrum reginae.

Família Amaryllidaceae

Tradescantia sillamontana Matuda

NOMS: Tradescàntia llanosa. Castellà: Tradescantia lanosa. Italià: Pianta di Velluto.

SINÒNIMS: Tradescantia pexata H.E.Moore;   

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie és originària del nord-est de Mèxic

HÀBITAT: Al seu lloc d’origen creix en sòls secs, pedregosos i entre roques. Actualment es cultivada com ornamental en jardins o com planta de interior.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia amb arrel tuberosa i tiges densament ramificades des de la base, de prostrades a ascendents, de consistència crassa, que pot arribar als 30 cm d’alçada. Les tiges estàn recobertes d’un indument llanós blanc.

Fulles alternes que es distribueixen en dues files oposades, amb un molt petit pecíol que desapareix a les fulles basals, i de vegades amplexicaule; limbe un poc carnós, obovat i apiculat, de nervació paral·lela, amb indument llanós per ambdues cares.

Flors en inflorescència terminal, o als àpex  de les rametes, embolcallada per dues bràctees foliàcies desiguals. Flors amb un curt pedicel cobert de pèls llanosos; calze amb tres sèpals lanceolats amb pèls per la part exterior; corol·la amb tres pètals lliures de color rosa purpuri. Androceu amb sis estams de filament rosat i anteres grogues. Gineceu amb ovari glabre, estil simple i estigma capitat trilobat. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tricomes són apèndixs epidèrmics en organismes vegetals, són com pèls i dins d'ells hi ha una gran varietat, amb funcions i classificacions àmplies. Els que cobreixen tija i fulles d'aquesta espècie són els anomenats llanosos i són pluricel·lulars. Formen una columna més o menys gruixuda de cèl·lules que s'eleva i entrecreua, són molt abundants i entapissen tota la superfície, com una tela d’aranya. En general els tricomes, a banda d'estar relacionats amb l'absorció de nutrients, serveixen per evitar la incidència de la llum directament sobre la superfície de la fulla. Altres tipus de tricomes emmagatzemen substàncies urticants per defensar la planta dels depredadors.

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com planta penjant en interior o, als jardins, baix dels arbres o en rocalles si no està a ple sol. Vegeta bé en tota classe de sòls, àcids o calcaris, però han de ser rics en nutrients i amb poca humitat. Molt interessant com a entapissant en zones seques o poc humides gràcies a la capacitat d'arrelar de les seves branques i de formar catifes denses. Com que no tolera el fred, convé protegir-la a l'hivern en zones fredes. La reproducció és fàcil per mitjà d'esqueixos de 5-8 cm de llarg, arrelades en sòl sorrenc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic sillamontana fa referència al Cerro de la Silla, a la Sierra Madre Oriental, estat de Nuevo León, Mèxic, lloc del primer descobriment de l’espècie.

Tradescantia sillamontana va ser descrit per Eizi Matuda i publicada en el Boletín de la Sociedad Botánica de México 18: 1, f. 1. 1955.

Família Commelinaceae

Tradescantia zebrina Heynh. ex Bosse

NOMS: Tradescàntia. Castellà: Amor de hombre. Èuscara: Katu belarria. Portuguès: Judeu errante. Lambari. Onda do mar. Francès: Misère. Anglès: Silver inch plant. Wandering Jew. Alemany: Zebra-Ampelkraut. Zebrakraut. Xinès: diao zhu mei.

SINÒNIMS: Zebrina pendula Schnizl.; Tradescantia pendula (Schnizl.) D.R.Hunt; Cyanotis zebrina (Heynh.) Nees

DISTRIBUCIÓ:  Procedent de l’est de Mèxic, Amèrica central i Colòmbia

HÀBITAT: Cultivada com ornamental; al seu hàbitat natural creix en matolls a les zones humides, sovint sobre pedres en zones ombrívoles i obertes o a les ribes dels rius.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne, rastrera, amb nusos d’on emet arrels si està en contacte amb l’aigua o substrat humit.

Fulles alternes, de nervació paral·lela, oval-lanceolades,  arrodonides a la base que abraça la tija, i apiculades, la superfície superior amb una ratlla central verda i dues ratlles platejades a les vores, amb el marge verd purpuri i enter, mentre la superfície inferior es de color magenta uniforme.

Flors embolcallades per dues bràctees desiguals, ciliades, estretes i semblants a les fulles. Flors hermafrodites amb tres sèpals curts, de 5-8 mm, i tres pètals ovats de color rosa morat, de 5-9 mm de llargs. Androceu amb sis estams de color violeta, amb pèls i anteres blanques. Tres carpels formen l’ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en càpsula tricoma amb llavors de color gris-marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les superfícies inferiors (abaxials) de les fulles de moltes espècies de plantes estan acolorides de forma brillant per pigments de color vermell o porpra, degut a pigments denominats antocianins, És un fenomen taxonòmicament estès que ha evolucionat de forma independent en múltiples llinatges de plantes. Les seves funcions a les plantes són múltiples, des de la de protecció davant de la radiació ultraviolada o la d'atracció d'insectes pol·linitzadors. El tret s'ha associat durant molt de temps amb hàbitats de sotabosc de boscos profundament ombrejats.

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental pel seu fullatge atractiu i fàcil conreu. Pot utilitzar-se com coberta en llocs de clima càlid i hiverns suaus però principalment com planta de interior i penjant. No és resistent a les gelades, però es pot mantenir a l'interior durant els mesos d'hivern en climes més freds. Suporta altes temperatures però no el sol directe. Vegeta bé amb poca llum, tot i que les tiges es faran fines i allargades. Creix en tot tipus de sòl però el reg ha de ser regular, mantenint el substrat humit però amb bon drenatge. Es propaga fàcilment per esqueixos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic zebrina fa referència a la zebra, a ratlles de zebra: a causa de la presència d'òrgans amb dibuixos o taques ratllades, tot i que, en aquest cas, les ratlles de les fulles siguin longitudinals i no transversals.

El contacte amb la saba, que és molt clara i líquida, característica pròpia de T. zebrina en comparació amb les altres varietats, pot produir dermatitis.

Tradescantia zebrina va ser descrita per Gustav Heynhold, i publicada en Alphabetische und Synonymische Aufzählung der Gewächse 735. 1847.

Família Commelinaceae

Hippeastrum vittatum (L'Hér.) Herb.

NOMS: Amaril·lis. Castellà: Amarilis. Azucena listada. La suegra y la nuera. Italià: Giglio stella del cavaliere. Anglès: Amaryllis. Alemany: Hvidstribet Ridderstjerne.  Xinès: 花朱顶红

SINÒNIMS: Amaryllis vittata L'Hér.(Basiònim); Chonais vittata (L'Hér.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix dels Andes peruans

HÀBITAT: al seu lloc d’origen creix en zona de sotabosc, però és cultivada i molt utilitzada arreu del món com planta ornamental de jardí o interior.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: És una planta bulbosa, acaule, amb un bulb gran amb túnica marró, que pot arribar fins als 60 cm d’alçada

Fulles lanceolades, linears, amb el marge enter i l’àpex arrodonit, llargues, que poden arribar al metre de longitud, de color verd obscur, que naixen directament del bulb tunicat

Flors hermafrodites, grans i vistoses que surten a la primavera a l’àpex d’un escapus floral buit per dins, al cap del qual hi ha dues bràctees lliures i surt la inflorescència umbel·liforme amb 2-6 flors. Corol·la amb sis tèpals, blancs amb ratlles i retícula de color roig, que formen un embut;  androceu format per sis estams més curts que els tèpals, de filament blanc i anteres grogues; gineceu d’ovari ínfer amb tres lòculs, estil filiforme i estigma trífid. Floreix a la primavera.

Fruit és una càpsula amb tres valves que conté llavors discoïdals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són produïts per plantes monocotiledònies en les quals l'estructura usual de la planta es modifica per al seu emmagatzematge i reproducció. Els bulbs solen estar sota terra, però no són arrels, realment són tiges que han evolucionat de manera diferent, però conserven totes les parts.

Els bulbs tunicats, com la ceba o la tulipa, tenen escates exteriors seques i membranoses que protegeixen les escates carnoses que es troben en capes contínues i concèntriques. Els bulbs no tunicats (escamosos), com els dels lliris, no tenen una coberta seca que els embolique i estan més exposats a assecar-se.

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental, per les grans i atractives flors, en massissos, on els seus vius colors contrasten amb el verd del fullatge. Molt utilitzada en interiors, cultivada en tests, perquè és el bulb que millor s’adapta a l’interior. Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte que en test floreix millor com més estret siga aquest.

Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra.   No és exigent amb el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat i sense reg durant el període de descans. El Multiplicació es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, per la forma de la flor. El nom específic vittatum deriva de l’epítet llatí  "vítta" que significa banda, "amb ratlles" perquè les flors tenen ratlles

El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics  entre els genèrics Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va anomenar Amaryllis equestris a aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del gènere Amaryllis. El clergue Deán William Herbert s’adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per  continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.

Hi ha molts cultivars amb flors de diferents colors com, per exemple, 'Xarxa Lion', 'Aurenja Souvereign' i 'Floris Hekker'.

Hippeastrum vittatum va ser descrita per William Herbert i publicada en An Appendix: [General index to the Botanical magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821.

Família Amaryllidaceae