Tamus communis L.

NOMS: Corriola de cavall. Gatmaimó. Maimó. Castellà : Brionia negra. Nueza negra. Vid negra. Gallego: Noza. Saltasebes. Èuscara: Asta-matsa. Occità: Cojarassa de bòsc, Sageu de la bona dama, Suage, Tamós. Portuguès: Norça-preta. Baganha. Italià: Tamaro. Cerasiola. Francès: Herbe aux femmes battues, Tamier commun. Anglès: Black bryony. Beadbine. Alemany: Schmerwurz. Neerlandès: Spekwortel. Grec: Τσιμπλακιά. Αδρανιά.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Bardisses, encletxes de penyes i indrets ombrívols, frescs i humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Liana amb tiges de fins 4 metres

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Liana enfiladissa amb tiges de fins quatre metres de llargada (excepcionalment pot arribar als 8 metres) glabres, primes, ramificades, amb estries longitudinals, que giren helicoïdalment. L’arrel fa un tubercle napiforme negre.

Fulles semblants a les del aritjol però sense espines

Fulles esparses, peciolades, en forma de cor i agudes, de textura tendra, sense cap espina i els nervis ben marcats, el que la diferència clarament de l’arítjol (Smilax aspera) al que sembla.

Flor trímera amb sis tèpals

Flors en raïms pènduls axil·lars, els masculins majors. Flors trímeres, amb sis tèpals linears de color groc verdós que fan, en total, 3-6 mm de diàmetre. Flors masculines amb sis estams, flors femenines sense estams o atrofiats, i ovari ínfer amb tres estils d’estigma bifurcat. Floreix a la primavera fins juliol

Fruit en baia roja, i negra quan madura

Fruit en baia de 8-12 mm, subglobosa, de color vermell lluent que es fa negra quan madura. Els fruits presenten substàncies tòxiques i, si són consumits, produeixen una irritació gastrointestinal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De les més de sis-centes especies de la família  de les dioscoreàcies, només hi ha, al nostre territori, tres espècies: dos del gènere Borderea, que viuen als Pirineus, i el nostre gatmaimó (Tamus communis)

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha utilitzat en el tractament de l'alopècia, el reumatisme i contusions, i es van utilitzar les baies en el tractament de penellons o prunyons.
L'arrel, rica en oxalat de potassi, s'utilitza ara per facilitar la reabsorció dels hematomes.

Els brots joves produïts per les plantes masculines, que són més grans, es poden utilitzar com els espàrrecs cuits, en truites i sopes, però el seu sabor és un poc amarg. Els fruits però, acres i càustics, poden causar intoxicació severa, que es produeix amb una forta sensació de cremor a la boca, irritació de la mucosa intestinal, vòmits i diarrea persistent, dificultat per respirar i augment de la temperatura corporal.

Inflorescències

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tamus ve del llatí “thammus, -i” emprat per Plini per designar una planta silvestre usada com alimentària. Tournefort va utilitzar el nom Tammus, i Linné va alterar el nom genèric per les bones, i el va deixar en Tamus. El genèric del sinònim,  Dioscorea, està dedicat a Dioscórides Anazarbeo (Anazarbo d'Àsia Menor), metge de la cultura grega, botànic i químic, que va viure en el segle I dC.

L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, corrent, vulgar.

Dioscorea communis va ser descrita per (L.) Caddick & Wilkin i publicada en Taxon 51(1): 112, 109. 2002

Aquesta espècie està inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venda al públic de les quals queda prohibida o restringida per la seua toxicitat.

Família Dioscoreaceae

Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea

NOMS: Hornúngia. Hutquínsia pètria. Castellà: Mastuerzo de piedras. Portugués: Mastruço das áreas. Francès: Hutchinsie des pierres, Hutchinsie des pierriers. Anglès: Hutchinsia. Italià: Iberidella rupina. Alemany: Kleine Steinkresse. Zwerg-Steppenkresse. Neerlandès: Dwergkers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Lepidium petraeum L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells d’anuals sobre substrat calcari. Entre els 300 i els 1700 metres d’altitud

Petita herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual molt petita, que només creix uns centímetres, igual que Erophila verna, amb la que comparteix hàbitat i temps de florida, sovint vermellosa i amb tiges erectes.  

Fulles basals amb folíols lanceolats

Fulles en roseta basal compostes, amb folíols lanceolats, aguts, i un folíol terminal. Les basals peciolades i les caulinars sèssils.

Flors molt petites de corol·la blanca

Flors diminutes en raïm, amb calze d’1 mm i corol·la amb quatre pètals estrets que no ultrapassen els sèpals, o a penes. Floreix de febrer a juny.

Fruit en silícula

Fruit en silícules dehiscents de 2-3 mm, ovades o el·líptiques, i estigma subsèssil.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la família de les crucíferes es presenten els fruits en síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula amb un septe medial que divideix el fruit en dos lòculs. Quan la llargada del fruit és inferior al triple de l’amplada s’anomena silícula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hornungia és en honor del farmacèutic i botànic alemany Ernst Gottfried Hornung (1795 - 1862).

L’epítet específic petraea deriva de "petra" pedra, per els llocs on es cria.

Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea va ser publicada per ( L.) Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach en Deutschl. . Fl. 1: 33 (1837)

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Podospermum laciniatum (L.) DC.

NOMS: Barball. Escurçonera laciniada. Apagallums. Cuixabarba. Castellà: Teta de vaca. Barbaja. Margallos. Escorzonera. Zaragallos. Occità: Galineto. Èuscara: Sendapikia. Italià: Scorzonera laciniata. Scorzonera sbrindellata. Francès: Scorsonère en lanières, Scorsonère à feuilles de chausse-trappe, Scorsonère à feuilles laciniées. Anglès: Cutleaf Vipergrass. Laciniate Viper's-grass. Alemany: Resedablättriger Stielsame. Schlitzblatt-Stielsamenkraut. Neerlandès: Steelzaad.

 

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera laciniata L.

DISTRIBUCIÓ: Europa Central i meridional, Nord d’Àfrica.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Llocs secs i herbosos, camps de cultiu i erms,  fins els 1300 metres d’altitud

Bràctees involucrals amb marge rogenc

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, amb tiges erectes finament estriades, ramificades a la part superior, que pot arribar al mig metre d’alçada

Fulles molt dividides

Fulles molt dividides, pinnatisectes, amb els lòbuls lanceolats o linears. Les fulles superiors esdevenen progressivament més petites

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítols solitaris a l’àpex de les tiges, amb involucre cilindroide de bràctees erectes i marge 

rogenc. El calze transformat en un plomall de pèls. Corol·la tubular acabada en una lígula groga. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer. Floreix d’abril fins juliol.

Aqueni fistulós amb papus plomós

Fruit en aqueni amb la part inferior inflada, fistulosa, amb papus plomós de color blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del barball només s’obrin al de matí, i es tanquen sobre migdia. Aquest fenomen s’anomena fotonàstia, i està provocat per la variació en la intensitat de la llum.

Les flors només s'obrin pel de matí

USOS I PROPIETATS: Tota la planta però sobretot les tiges tendres amb fulles, el peduncle de les inflorescències i les fulles basals, poden ser consumides com a verdura crua en amanides o cuita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Podospermum deriva del grec "πούς, ποδός pus, podós" peu, i “σπέρμα spérma” semen, per la forma estipitada de l’aqueni.

L’epítet específic laciniatum ve del llatí "lacínia", pels segments estrets de les seues fulles. 

El nom comú d’escurçonera i el científic de Scorzonera amb el que el va batejar Linné, fa referència a la forma de l’arrel, gruixuda i coberta d’esquames semblant a un escurçó, raó per la qual s’emprava en medicina popular per guarir les picades de l’escurçó i d’altres animals verinosos, seguint l’aplicació de la Teoria del signe.

Família Compositae (Asteraceae)